Josep Antón Touceda: “L’atenció primària ha estat cabdal per poder fer front a l’epidèmia”

El president del Col·legi de Metges parla de com el col·lectiu ha afrontat la crisi sanitària i assegura que el fet de tenir implantat el metge referent i la història clínica compartida han afavorit la gestió i el seguiment dels pacients. El fet de no haver arribat a col·lapsar totalment el sistema sanitari pensa que ajudarà que els professionals no tinguin gaires seqüeles psicològiques.

Com està vivint el col·lectiu mèdic aquesta crisi sanitària?
Jo diferenciaria dos grups de professionals. Els que estan donant una assistència més directa a la situació d’epidèmia per la Covid-19, que englobaria la medicina primària i els nostres companys hospitalaris del servei de medicina interna, l’UCI i el servei d’urgències. I per altra banda tenim els especialistes. 

Quines diferències hi ha?
Els especialistes han disminuït molt la seva activitat. De fet, fruit de l’epidèmia s’han tancat els quiròfans, l’activitat assistencial s’ha reduït al màxim, s’ha diferit tota la feina que es podia per evitar que la gent anés a les consultes perquè això podia afavorir el contagi. Però s’ha produït certa situació d’incertesa. Estem davant d’una situació amb què no ens havíem trobat mai.

I a nivell assistencial?
A nivell assistencial, qui ha desenvolupat més feina per atendre els malalts, s’ha produït cert increment de la burocratització i una petita sobrecàrrega de feina, cosa que també ha passat a nivell dels nostres companys de l’UCI i als de medicina interna i d’urgències. El fet d’haver de treballar molt més protegit també és un canvi. No és fàcil treballar tan protegit, genera major desgast, major cansament i sovint una sobrecàrrega.

Temen que tots aquests canvis, la càrrega de feina o viure situacions complicades, pugui afectar a nivell psicològic?
Aquí hem tingut la fortuna que no hem arribat a estar en una situació de sistema sanitari desbordat. No hem estat en situacions com els companys d’Itàlia, Madrid o molts de Catalunya que s’han vist sobrepassats. Sí que hi ha hagut un increment de l’activitat, sí que hem tingut molts casos, però l’actuació que s’ha fet ha estat ràpida i contundent. Això segurament farà que l’impacte emocional no sigui tan intens com als països veïns, n’estic convençut. Potser sí que hi haurà persones que s’hauran vist afectades, però espero que siguin pocs els casos i que no tingui cap tipus de repercussió a llarg termini.

Quin paper ha tingut l’atenció primària?
Jo el qualificaria de bàsic. El seu protagonisme ha sigut prioritari. Molt específicament els metges generalistes i de família i els pediatres de primària són els encarregats de fer front al grup més elevat de pacients amb coronavirus, que correspon entre un 70% i un 80% dels casos. En la majoria de casos no dona símptomes o són lleus i per tant no cal ingressar els pacients, per tant tot aquest pou de pacients ha estat afrontat per la medicina primària. 

Imprescindibles per fer front a la crisi.
L’impacte ha estat cabdal per poder fer front a l’epidèmia, ara en la seva tasca de seguiment dels pacients malalts i que se segueixen via telefònica perquè estan a casa, i també té un protagonisme important en la segona fase, en la detecció serològica, perquè si els surt serologia positiva són adreçats a la medicina primària perquè actuï, supervisi i controli la seva evolució.

Aquesta crisi haurà servit per valorar la tasca del personal sanitari?
Jo penso que la tasca del personal sanitari en el nostre país sempre ha estat valorada. Tenim una sanitat molt bona i el nivell dels nostres professionals és molt alt. Ara bé, quan ens trobem en una situació d’aquestes, es veu la importància de tenir un servei sanitari que sigui accessible, que actuï correctament i que ens ajudi a sortir d’una situació crítica com la que ens trobem ara.
 
Com ha afectat la crisi en la implantació del metge referent i la història clínica compartida? Ha sigut una sort tenir-ho?
Francament, ha sigut una sort, perquè ha permès un model sanitari en el qual la coordinació entre els diferents professionals i la identificació per part de la població del metge responsable de la seva salut estaven molt ben definides. Això ens ha ajudat molt a fer frenar la pandèmia. Totes aquelles persones que ja havien triat metge referent tenien molt clar amb qui contactar en trobar-se malalts. I al revés, el metge referent tenia molt clar qui eren els seus pacients. Això ha afavorit el contacte amb els professionals mèdics per part dels pacients i aquesta informació que hem tingut l’hem pogut compartir amb els diferents nivells assistencials.

Pensant ja en una fase posterior. Es parla que les consultes per exemple, no podran tenir tanta gent a les sales d’espera. S’està preparat per afrontar aquesta nova situació?
El coronavirus ha vingut per quedar-se i els nostres hàbits han de canviar. No podem continuar funcionant com abans, les mesures d’aïllament mínim s’han de mantenir en el temps perquè no tenim un tractament efectiu per destruir el virus una vegada entra al cos. Quan acabarà tot això? Molt probablement quan tinguem una vacuna que realment sigui efectiva. Mentrestant s’hauran de mantenir els mitjans de protecció i certes mesures d’aïllament social. Si els nostres professionals estan preparats? Jo crec que sí. Ens adaptarem, sense cap dubte.