Diari digital d'Andorra Bondia
El cònsol major de Canillo, Josep Mandicó.
El cònsol major de Canillo, Josep Mandicó.

Josep Mandicó: “No s’ha tingut en compte l’esforç d’Ensisa per salvar Grandvalira”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

A punt de completar el segon mandat sense oposició al Comú, el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, fa un balanç positiu de la gestió del seu equip, ja que s’ha acomplert amb el 90% del programa i es deixarà a zero l’endeutament de la corporació. Mandicó destaca l’amenaça de trencament de Grandvalira com “una de les coses que ens ha fet patir més” i lamenta que “no s’ha valorat gens” el rol d’Ensisa per salvar-la.

Quin balanç fa del mandat?
És difícil que jo mateix faci un balanç perquè per mi serà positiu, no el puc fer pas negatiu ni molt menys. És cert que hem intentat estructurar un sistema al Comú, una sèrie de procediments per mirar d’ordenar una mica tot el que faltava per ordenar. I això ens ha portat una gran feina. Vam agafar una situació on se sortia d’una crisi important, el Comú tenia una situació delicada. Vam passar un primer mandat realment complicat per una manca de finances, però després hem girat completament la truita, i hem estat capaços d’acabar aquests vuit anys amb un balanç, tant econòmic com d’obra important que s’ha fet a la parròquia, totalment positiu.

Un alt grau de compliment del programa?
L’altre dia el miràvem i estem al 85% o al 90% de compliment. I si afegim el que ha anat sortint i que no havíem previst al programa encara en fem més. Els programes són una cosa, però després al cap dels anys van sortint projectes que difícilment es podrien preveure i que s’acaben tirant endavant. 

Canviaria alguna cosa?
Sempre hi ha coses que canviaries. Ara no et podria dir quina però segurament si tornés a començar al principi de tot segur que alguna sèrie de coses les hauria fet diferent. Però és clar, les canviaries perquè has vist el resultat final.

Què li queda pendent i li hauria agradat tirar endavant?
No hi ha res que diguis, això, ho hauríem pogut fer. Potser hi ha coses del funcionament intern que ens han quedat una mica pendents, que no les hem acabat de desenvolupar prou o per manca de temps o perquè no ho hem treballat prou. Però serien això, petits detalls de funcionament intern, ja que els grans plantejaments que ens havíem fet els hem acomplert.

Com ha estat manar vuit anys sense oposició, sense que ningú els fiscalitzi?
Això que ningú no ens controla no és així, hi ha un Tribunal de Comptes molt exigent que difícilment si una cosa està mal feta et dirà que no passa res. Vam decidir que d’alguna forma ens havíem d’autogestionar per dir, fem-ho bé ja que ningú ens dirà que ho fem malament. Tens aquesta dificultat, però vam fer un mandat on estàvem sols i ens vam tornar a presentar i si tan malament ho haguéssim fet segurament hauria sortit una altra llista, però no en va sortir cap. Sí és cert que hi ha menys pressió, però teníem clar que no podíem fer una cosa o un projecte que surti a la llum pública que estigui malament, i això fa que s’hagi de ser més autocrític i et dona més feina. El fet que no hi hagi oposició també comporta un altre problema, com és que l’equip és més difícil de cohesionar. Quan hi ha una oposició i cal fer-hi front tot l’equip està junt. Al moment que no hi ha això sempre pot haver-hi algú o altre més dissident. Per això les reunions s’allargaven més, perquè tothom tingués molt clar el que es feia, com es volia fer... Gairebé et diria que és un treball més intens que si hi hagués un grup d’oposició.

Al pròxim Comú sí hi haurà oposició després que s’hagin presentat dues llistes. Hi guanyarà l’elector que podrà triar i el poble també?
Sí, guanyi qui guanyi hi serà segur. Ara, amb els programes electorals veurem si hi ha una gran diferència o no. Fer una oposició en un Comú si la majoria fa una política coherent amb el que necessita la parròquia és difícil. El que s’ha de fer amb l’oposició, i és molt fàcil donar consells quan no n’has tingut, és mantenir-la informada i intentar treballar. Una vegada passades les eleccions, guanyi qui guanyi, el que s’ha de fer és col·laborar tots per tirar això endavant. 

L’amenaça de trencament de Grandvalira ha estat el moment més delicat?
El més delicat no, però sí que ha estat una de les coses que ens ha fet patir més. Han estat gairebé dos anys molt intensos i sempre ens quedarà aquest regust de dir, ho vam salvar perquè s’havia de salvar però, i ho he repetit moltes vegades, estàvem sols, ens han deixat sols.

No s’ha valorat prou l’esforç d’Ensisa.
No s’ha tingut en compte, a nivell de país no s’ha tingut gens en compte. És una visió molt personal meva perquè ho vaig viure molt intensament, però sí que és cert que en el tema de Grandvalira tothom opinava, tothom deia el que s’havia de fer però ningú feia res. I al final els que vam dir, això no ho podem deixar caure, no podem deixar que vagi avall perquè no és només un problema de parròquia sinó de país, i farem l’esforç que faci falta per salvar-ho, vam ser nosaltres i així ho vam fer. Tampoc no volem grans reconeixements, però tots els que van ser molt crítics en un moment podien haver dit, doncs mira, gràcies a Ensisa s’ha salvat.

D’estar a punt de desaparèixer a fer-se més gran amb l’entrada de Secnoa. S’assegura ja el futur?
Com a mínim tindrem els deu anys que es va marcar. El futur és sempre incert, d’aquí deu anys hem de veure el que passa. 

Demà s’inaugura oficialment la plataforma de Soldeu, què aportarà al poble? Es resol el dèficit d’aparcament?
El dèficit d’aparcament a Soldeu hi ha estat des que es va fer l’estació d’esquí, i com a mínim el resoldrem per uns anys amb l’obertura d’aquestes gairebé ja 500 places d’aparcament ja aquest hivern. El tema d’allargar la pista fins a l’altre costat de riu, perquè sempre parlem de plataforma però al final el que hem fet és allargar una pista, ens fa que d’alguna forma hàgim apropat el poble de Soldeu a les pistes d’esquí i hem fet que Soldeu, ara sí, sigui un peu de pistes. Un peu de pistes que ha de millorar en el dia a dia, fer que hi hagi una vida que fins ara no hi era. Tot això aportarà més serveis i més qualitat, que és el que hem d’anar a buscar. Soldeu s’està transformant amb un peu d’estació d’alta qualitat i tots hem de participar que continuï així. L’important és tenir un referent al país, és igual que sigui Soldeu o el que sigui, però que tinguem un lloc on la gent digui que tenim un lloc on hi ha una qualitat i un servei digne del que jo vull trobar.  

Hi ha també el vessant esportiu.
Sí. Que a més a més aquí hem tingut la gran sort de fer unes finals de Copa del Món i que han estat un èxit, i això ens ha portat a fer-ne unes altres el 2023, doncs bé, tot això que ara ho donem per fet hem de tenir molt clar que si no haguéssim fet aquesta plataforma i l’aparcament no ho tindríem. Hi ha hagut veus molt crítiques amb això, dient que no era veritat, però la gran sort és que el temps posa tothom al seu lloc i aquí ho està fent. Aportarà el que aportarà a les finals, però des d’Ensisa s’ha cregut sempre que les competicions d’alt nivell ens aporten un plus, però no a Soldeu, i això és el que cal entendre, aporta alguna cosa al país. Aquella setmana vam sortir a totes les televisions del món, estem reconeguts pels millors corredors, estan en xarxes socials i avui en dia el que funciona és tot això. Que Soldeu que fa quinze anys ningú s’imaginava que hauríem estat capaços de fer qualsevol prova de Copa del Món, i fem unes finals el 2019 i en guanyem unes per al 2023, crec que hem d’estar molt satisfets de la feina que s’ha fet. 

Falta que es pugui acollir alguna prova del calendari de la Copa del Món amb més regularitat o és complicat?
No és que sigui difícil, però hem de pensar que això té un cost econòmic i hem de vigilar. Si ens haguessin dit de fer les finals del 2021 potser hauríem dit que no, perquè s’ha d’anar paint perquè això té un cost. I la societat no pot anar assumint cada any unes finals o una prova que també té una despesa important. Crec que estem anant per un bon camí, tenim un reconeixement. Avui en dia quan es parla de Soldeu-el Tarter a la FIS, això és un referent, i això és el que potser ningú ens podíem imaginar d’arribar a aquest nivell. Sí que més tard o més d’hora aconseguirem aquesta prova, potser no fixa sinó cada dos anys, però tot això ha d’anar lligat a un projecte de país que tothom hi cregui i que no se l’hagi d’empassar simplement l’estació. I és que arribarà un moment que no podrà ser, perquè això té un dèficit important i el que no pot ser és que l’estació cada vegada assumeixi aquest dèficit si el que fem és aportar a nivell general de país.

S’ha apostat molt per embellir Canillo i també els diferents pobles. Com estan els treballs en marxa?
A Canillo tenim ja la fase u acabada i la dos que està al 50%. En el cas de Soldeu hem començat la primera fase i de cara a l’any que ve es farà la dos, però també hi ha tots els pobles petits on també hem fet accions d’embelliment. En alguns s’ha pràcticament acabat i en alguns hi queda poca cosa. A tot arreu s’han anat fent petites coses i en pocs anys més quedarà una situació molt bona. Per exemple amb les parades d’autobús, on hem posat una mica d’història del país i la gent ho agraeix molt tot i que la gent d’aquí potser no ho valora tant. Hem de pensar en el  resident i en la qualitat de vida de la gent que viu el dia a dia però també una mica en el de fora, en aquest client que busca tranquil·litat, les coses endreçades, que busca que tot estigui net i en condicions. Hem canviat l’enllumenat públic de tot el poble de Canillo, que això ha fet un canvi important, estem començant amb el canvi d’enllumenat a Soldeu, que una part ja estarà llesta a final d’any. Hem anat a buscar una mica això, intentar arreglar a poc a poc totes les coses. Sobretot al segon mandat on hem tingut un augment dels ingressos i hem pogut reconduir el deute i fer uns pressupostos d’inversió molt més elevats. Pensant molt les coses, però hem anat a buscar aquesta millora de la qualitat de vida, ja sigui per als que viuen cada dia però també per als que ens visiten.

És aquesta aposta per la qualitat la  necessària per quan no hi ha neu? 
Hi ha dos coses aquí. El tema hivern, en el qual el que fem és intentar anar cada vegada més cap a una qualitat de serveis i de prestacions més elevat, i anar a buscar un client diferenciat, que tingui un poder adquisitiu una mica més elevat. El tema estiu, hi hem apostat des del principi. En un moment de dificultats econòmiques vam fer el mirador del Roc del Quer.

Els ha sorprès l’èxit que ha tingut? 
Enteníem que hi passaria molta gent, però el que ens ha sorprès és la repetició de la gent, pensàvem que vindria una vegada i ja està, i no és així. També Ensisa ha apostat molt fort per l’estiu amb el Mont Màgic, el golf. Cada vegada aconseguim incrementar l’afluència de públic cap a la parròquia de Canillo. I ara, quan ho tinguem tot en regla, començarem les obres de les passarel·les, i això serà un atractiu indiscutible i aportarà gent segur. La idea és continuar en aquesta línia i en projectes que poden funcionar hivern o estiu però que estan enfocats més de cara a la temporada de maig a octubre, que és la dificultat de funcionar aquí a Canillo.
Un dels problemes ha estat amb els apartaments turístics, com està funcionant el web posat en marxa per denunciar aquells il·legals? 
Està funcionant bé, s’ha pogut reconduir alguna situació, fins i tot hem rebut algunes denúncies que un cop comprovades s’ha vist que eren apartaments turístics legals, algun que no estava donat d’alta i s’ha obert un expedient, però el gruix el tindrem ara. Es va posar en marxa a la primavera, a l’estiu hi ha el que hi ha i ara amb la temporada d’hivern suposo que tindrem el gruix. El que no farem és parar davant els il·legals, per un problema de competència deslleial i després també perquè si el que anem a buscar és servei i qualitat, amb un pis il·legal el que trobarem és tot al revés. I això no ho volem.

A nivell financer, quina situació es trobarà el pròxim cònsol? 
És un problema de decisió. O es trobarà l’endeutament a zero o es trobarà diners a la caixa. Som capaços de deixar l’endeutament a zero, però com que es va pagant potser val més deixar diners a la caixa, és igual. L’important és que l’endeutament és zero. I no s’hauran de preocupar per dir què fem per afrontar els pròxims anys. La nostra idea com a mínim era complir la Llei de finances comunals i no només la complim, sinó que a nivell financer realment el Comú de Canillo està en una situació molt bona.

La clau ha estat l’increment dels ingressos.
Sí. La feina important que hi ha hagut amb els impagats, a fer que tothom pagui, ara s’està recollint. Amb el tema de l’aigua, del foc i lloc, potser hi havia un 30% d’ingressos, ara estem amb un 7% o 8%, si és que hi arribem, de morositat. Si tothom paga és molt més fàcil.

Josep Mandicó: “No s’ha tingut en compte l’esforç d’Ensisa per salvar Grandvalira”
Número de vots: 29
Comentaris: 3

Comentaris

Aneu renovant la plantilla que sempre són els mateixos... i només feu mal!
Sort que ja plegues.
M'agradaria molt que aquest Consol puguesi agafar un Comú sanejat . Per veure fins a on podrien fer arribar la nostra parròquia. Ja que ens a agut de treure D O S vegades de la mer.....a. una després del Telecabina de Canillo i ara per segona vegada... Crec que ja n'hi ha prou del CÓNSUL de les crisis. I pot ser tots continuï.n amb el seu exemple

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic