Diari digital d'Andorra Bondia
El president de la Facip, Josep M. Cabanes.
El president de la Facip, Josep M. Cabanes.

Josep Maria Cabanes: “Si reestructurem l’enfocament de la pesca, serem un país desitjat”


Escrit per: 
M.P.A./ Foto: Jonathan Gil

La setmana de caça de l’isard se celebrarà del 16 al 23 de setembre. Fins el dia 5 de setembre es poden anar constituint les colles de caçadors, que aquest any hauran d’estar formades per sis persones. Sobre aquest tema i els reptes de futur que té entre mans la Federació de Caça i Pesca, en parla el seu president, Josep M. Cabanes, que va accedir al càrrec el passat mes de març.

Satisfet pel recompte d’isards d’aquests dies?
La notícia superpositiva del col·lectiu de caçadors d’isard és que tenim un mínim de 1.000 isards. La sort és que portem diversos anys amb un col·lectiu important d’isards. Dic mínim perquè n’hi ha que estan als boscos i aquests no els pots comptar. L’únic que ha fet la diferència per aquesta setmana de l’isard és que com que tenim un reglament que es va votar ja fa uns anys, on es diu que el nombre de captures va en funció del nombre de caçadors i el creixement de la cabana, el nombre de cabrits, ho apliquem així.

Enguany s’han comptat menys isards. Per tant, n’hi ha menys a repartir. 
Estàvem acostumats tradicionalment a un isard per a quatre caçadors i aquest any n’hi haurà un per a sis. Vol dir que s’han comptat menys cabrits que l’any passat. L’any passat se’n va comptar 160 i aquest 114. Aquest fet té dues connotacions per a mi. D’una banda, la climatologia va ser molt dolenta al mes de maig, que és quan pareixen les cabres i l’isard és un animal molt fort, però un acabat de néixer pot ser que no sobrevisqui. L’any passat se’n va comptar més  perquè pràcticament no va ploure, va ser un estiu molt sec. Llavors l’isard es va situar on li correspon, és a dir, al cap de les serres. Aquest any està plovent de forma permanent, els boletaires ja es freguen les mans. També hi ha molts turistes a les muntanyes, les cabres amb els cabrits s’endinsen dins els boscos, allà hi troben herba molt fresca i molt tendra, s’estan en obagues on hi ha menys insectes que els molesten i també hi tenen aigua i per això no s’han vist. Però nosaltres ens fiem dels comptatges i el que donen és el nombre d’isards que s’han d’atribuir. Jo diria que el col·lectiu de caçadors de l’isard no som avariciosos. I caçar en funció d’aquests paràmetres vol dir prudència.  

Pel que fa al pestivirus, podem estar tranquils, oi?
Només es van comptar cinc isards a Enclar i al lliure ens en consten zero. Sempre es pot girar, però a hores d’ara podem estar orgullosos perquè a la part catalana i a la francesa hi ha hagut un nombre de baixes brutal i continua sent-hi en segons quines zones.  

Quants caçadors van participar en el recompte?
Aquest any una seixantena de caçadors. La part bona d’això és que els que hi van entren als excedents del quota d’isard. I fins ara, una persona que anava a tres recomptes entrava una vegada el seu nom al bombo. Això hem demanat al departament de Medi Ambient i ens hem posat d’acord perquè una persona que va a tres recomptes tindrà tres possibilitats, tindrà tres vegades la butlleta. I això l’any que ve serà una realitat. 

Hi ha hagut crítiques perquè hi ha qui diu que s’hi apunten més caçadors dels que realment cacen?
Més que crítiques crec que hi ha hagut alguns malentesos perquè han passat missatges, que quan s’han explicat, s’han entès. Perquè una cosa són els isards i una altra el tema dels càlculs, el tema tècnic, etc. La comissió de caça ja fa, sobretot gràcies als mitjans de comunicació, una campanya explicativa entenedora. Hi ha hagut un esforç important de moltes colles perquè aquest any hi hagi menys caçadors que l’any passat. Sovint s’apunta gent que no puja a la muntanya: uns perquè poden estar malalts, o altres perquè s’han fet grans. Si som més precisos aquest any hi ha gent que diu que si s’hagués acurat més hi hagués hagut un isard per tres. Jo crec que en el món dels caçadors en què es barregen joves i veterans s’és conscient d’aquest tema i tothom té una preocupació per cada cop ser més precís en el nombre de caçadors. Això beneficia la setmana de l’isard. És una setmana de convivència, de plaer, es puja a la muntanya per passar-s’ho bé i a més a més caçar. L’exemple és que l’any passat, per exemple, hi havia 120 captures possibles i se’n van fer 98. Vol dir que la gent és més selectiva, que espera més trobar aquell isard amb bones banyes i no matar qualsevol animal. I penso que això és un símptoma important de la maduresa que tenen els caçadors d’isard a Andorra. Ara, si s’és més escrupolós a l’hora d’apuntar caçadors, hi haurà més isards pels caçadors que pugen a la muntanya. 

Quants s’hi han apuntat? 
N’hi ha 537 d’apuntats. 

I a la Facip, quants són?
A la federació, entre caçadors i pescadors hi ha inscrites 1.800 persones. Entre 800 i 900 són caçadors. Molts al mes d’octubre gaudeixen de les nostres muntanyes i després se’n van a Catalunya. El dia que no hi hagi caçadors hi haurà un problema greu perquè estem veient les invasions de porc senglar, de muflons. La fauna si no la regules creix. Aquí a Andorra, fa 40 anys, crec que no hi havia pas més de 200 isards i eren quatre gats que hi vivien. Vol dir que alguna cosa fem bé, en general, perquè entre cabirols, muflons, senglars i isards n’hi ha molts. Llavors és inqüestionable que s’ha de regular. El mufló és un animal que menja de tot, l’isard és més selectiu, i s’ha apropiat d’altes muntanyes. Tot això s’ha de regular perquè si no farà fora els isards. No és que els eliminin, però es molesten. 

La setmana de l’isard presenta altres novetats.
Sí, aquest any hi haurà un punt de control fix per presentar els animals. Això s’ha d’agrair al cos de banders. Igualment, si et trobes un bander pel camí també et pot controlar. 
L’altra qüestió és que precisament el cos de banders ens ha fet una proposta que hem acceptat amb molt de plaer i és que tenim la reserva d’Enclar, en la qual es fa un pla especial de caça, individualment, d’acostament. La muntanya d’Enclar és extraordinària pels isards, idíl·lica i del millor que tenim perquè té molts racons, molts canals, molts boscos, zona d’hibernació. Fa uns anys hi va haver un pestivirus important allà, l’hem superat però la raça ha degenerat, hi ha molts animals amb banyes juntes, amb banyes primes, tortes. 
Els banders han proposat fer un sanejament d’aquests animals que no tenen bons trofeus i guardar l’espècie millor quant a trofeus.  S’ha passat de 20 a 40 captures. I també s’està veient si es poden reintroduir d’un altre lloc uns quants isards per arribar a tenir una raça selecta. 

Quins són els reptes de la federació? 
Hi ha un centre de perdiu xerra des de fa dos anys. El repte és continuar fent-lo créixer perquè arribem a tenir perdius suficients per a la repoblació. N’hi ha dos als Pirineus de perdiu autòctona, el d’Esterri i el nostre. Necessita de quatre a cinc anys perquè estigui a ple rendiment. El que sí que hem aconseguit és que tenim una parella salvatge, la joia de la corona, que ja cria allà  de forma natural. El problema que tens quan engegues perdius a alta muntanya és que no se sàpiguen adaptar a l’hàbitat. Com que al centre tenim vegetació natural, i a sobre s’hi posa herba, ja saben menjar herba i ja tenim molt de guanyat. És un treball de qualitat, no de quantitat. I aquest és el gran èxit que estem assolint. Necessitem dos anys més per tenir 500 o 600 perdius per engegar. 

També hem parlat amb els banders sobre un altre tema: el del creixement desproporcionat de muflons. Mirar una mica a cada zona quin és el nombre que pot ser òptim i adaptar-lo. Hi ha força preocupació a la vall del Comapedrosa, de la Massana. Ara se n’ha comptat dos-cents. Han de ser cinquanta? Doncs fem un pla de tres anys per arribar-hi. 

Vostè va dir que Andorra s’hauria de vendre més com a destí turístic de caça i pesca. Com ho faria?
És un tema que s’està parlant amb Medi Ambient. De tot el que es fa, res és la solució però tot és complementari. Això serà una cosa mes. Quin país tan petit com el nostre té 80 llacs, quilòmetres de rius? Doncs tenim la possibilitat de fer un producte de pesca per al ciutadà i el turista extraordinari. Avui la pesca sense mort mou fortunes, si reestructurem l’enfocament de la pesca, serem un país no visitat, sinó desitjat. Estem fent un treball de classificació dels llacs i dels rius per adaptar-lo a tots els perfils de pescadors que tinguem. Tenim un centre de cria i estem analitzant com fer perquè creixi més. Allà es cria només truita i salmó autòctons. Hem de fer créixer el nombre de pescadors i la qualitat i hem de fer conèixer el nostre país al món. 
La nostra meta és que siguem el millor país del món en destinació de pesca. Ho tenim tot per triomfar; ara, hi ha d’haver la truita que busca el turista. No hi ha contaminació. Conec gent que anava als Alps a esquiar i ara venen als Pirineus. Allà hi ha molt bona neu, però o neva o plou. Vens aquí i fa sol. Diria que tenim uns 300 dies de sol. 

Volen potenciar més els  concursos de pesca?
Aquest any hem aconseguit passar de 20 participants a 80 al concurs d’Engolasters. Crec que hem d’aconseguir mundials de pesca sense mort. Podem acollir a l’entrada de la tardor els entrenaments dels pescadors. Poden venir a passar setmanes aquí per entrenar-se en la pesca sense mort. Fins ara anaves a un llac i trobaves truites de la mateixa mida. L’objectiu ara és que hi hagi truites de tot tipus, de dos quilos, de tres, de quatre, cinc o sis. A qualsevol pescador de qualsevol part del món que li dius ves a un país com Andorra, amb muntanyes extraordinàries, un gran clima, Caldea, la part comercial i anar a un refugi on podràs dormir i menjar, ja està tot dit. Aquest valor afegit i aquest servei en el qual tothom està implicat, això és el que ens ha de donar l’èxit. 

Un caçador i un pescador ho són per tradició familiar?
Hi ha un percentatge altíssim que ho és per tradició familiar. Si parlem de la setmana de l’isard ho és totalment. Hi ha molts caçadors portuguesos o d’Andalusia que venen de regions en les quals hi ha tradició de caçar, el que passa és que allà no tenen isards. També n’hi ha de nous. Per exemple amb la pesca  és brutal la gent que s’hi afegeix. Nosaltres a l’estiu subvencionem cursos de pesca sense mort amb captura i sense captura pels infants. Això ajuda perquè el nano que ha anat a Engolasters amb un monitor acaba aficionant tota la família. En temes de pesca estem mirant també perquè a Engolasters el pescador pugui fer, pagant, més d’una quota. Estem implantant un pla general perquè tothom hi retrobi la seva satisfacció. L’any que ve ja veurà la llum al cent per cent. 

Hi ha dones que practiquen la caça i la pesca?
Recordo que vaig anar un dia a Juclà i hi havia una nena de set o vuit anys que em va dir: hola, amb què pesques? Li vaig dir amb cullereta i em va dir, jo amb mosca. I n’agafava, eh. I hi ha dones que cacen l’isard. 

Creu que l’ecologia i la caça i la pesca són compatibles?
La forma de caça que es fa beneficia moltes espècies animals. Trencalossos i àguiles reials abans no se’n veien; ara sí. Tenim la millor població de galls de bosc del Pirineu. En la nostra societat tothom hi té cabuda i ens hem de respectar.

La caça i la pesca estan a l’abast de tothom?
La gran sort és que és assequible a tots els graons socials. Tothom hi pot accedir perquè els preus són ajustats. La llicència de caça, que la fixa Govern, és de 24,50 euros i la quota de soci a la Facip costa el mateix.

Diria que hi ha unes qualitats específiques del caçador i del pescador?
Qualitats de superació i d’estima a la natura. A la Rabassa s’està netejant el bosc. S’ha de sanejar perquè l’espessor de pins fa que no hi hagi menjar. El gall de bosc i la llebre en surten perjudicats. Parlarem amb el Comú de la Massana perquè s’ha omplert massa de pins. Els animals han de marxar perquè no tenen menjar de qualitat. Aquesta és la preocupació del caçador, no només abatre un animal. 

Josep Maria Cabanes
Facip
Número de vots: 149
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic