Diari digital d'Andorra Bondia
Josep Maria Goicoechea: “Hi ha normes que semblen només destinades a reduir la despesa”

Josep Maria Goicoechea: “Hi ha normes que semblen només destinades a reduir la despesa”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

Després de més de vuit mesos, el mediador de la CASS, Josep Maria Goicoechea, fa balanç de la tasca realitzada. Explica que les consultes han crescut de forma important i que els usuaris se senten escoltats. També lamenta que la normativa se centra massa en l’estalvi “de maneres de vegades discutibles” i exposa algunes observacions que ha adreçat, com ara prescindir de les denúncies anònimes.

Quantes persones s’han adreçat al mediador de la CASS des que es va instaurar la figura?
Jo he vist una persona de cada 1.000 que han passat per l’atenció al públic durant el primer semestre i una persona de cada 100 o 200 que han passat pel control mèdic. Els primers sis mesos han vingut 52 persones i en aquests tres mesos del segon semestre, unes 58. Suposo que comença a ser conegut que hi ha algú aquí per rebre la gent amb la funció de mediador. Per això en ve més. Si en tres mesos hem fet el mateix que en sis vol dir que anem a bon ritme. 

Com es poden adreçar els usuaris al mediador?
És important que la gent conegui que hi ha un mediador a la CASS i que es pot adreçar al mediador per diverses vies 
–trucant, deixant completat el formulari que hi ha a la web a la bústia de baix i fins i tot per correu electrònic–. Hem vist aquests darrers mesos unes noves formes d’agafar cita. Tant la bústia com el correu electrònic han funcionat com no havien funcionat els primers sis mesos. Això vol dir que es va coneixent i que la gent hi troba utilitat. 

Es mostra satisfet de la tasca?
Si la meva feina és útil o no ho han de dir les persones que em venen a veure. La gran majoria de la gent, després de la meva intervenció, sigui curta o llarga –perquè de vegades amb una sola visita ja se soluciona la qüestió que se’m posa però en d’altres cal un temps per consultar documents o per parlar amb empleats de la CASS, per saber exactament per què la persona es queixa i si té raó o no–, se’n va contenta que algú els hagi escoltat. Això passa fins i tot amb aquelles persones a les quals no es dona la raó. Jo això ho aprecio. Penso que no és el pitjor resultat de la meva feina, però ha de ser la gent la que digui si és útil o no. Hi ha queixes que no tenen un fonament normatiu. La llei o els reglaments diuen que això és així i la gent es queixa perquè això és així. Però això no ho podem canviar. 

Potser s’ha trencat la mala fama de la CASS relacionada amb la comunicació?
Suposo que a la CASS també hi ha gent que escolta. Que jo no soc l’únic que escolta a la CASS. Però deu haver-hi gent que no escolta prou o en tot cas hi ha gent que no marxa satisfeta de les explicacions que li han donat. També hi ha gent que, tot i que ja se li ha explicat clarament una situació que no és favorable a la seva pretensió, ve aquí per assegurar-se’n o per veure si hi ha alguna escletxa per on es pugui fer passar la seva reivindicació. Coses que humanament s’entenen.

Quins són els motius principals de la visita al mediador?
Continuen sent els mateixos. Les pensions. Les pensions baixes, les pensions per invalidesa no aconseguides perquè els avaluadors consideren que no hi ha prou invalidesa quan la gent no està a punt per anar a treballar i les altes que dona la CASS –aquí sí que la gent diu sovint que no està en condicions, i alguns dels que veig realment no hi estan–. Aquests són els principals. Després n’hi ha molts d’altres, com ara qüestions de reemborsament, és a dir serveis sanitaris que no es reemborsen per un motiu o per un altre o que es retarden, tot i que els retards són poc freqüents. En relació amb els no reemborsaments, quan la gent espera que se li tornin els diners que ha avançat i això no arriba o se li diu que no hi té dret per algun motiu, que de vegades passa, això comporta una frustració i un problema pràctic perquè els serveis mèdics costen sovint força diners, els avances i després no t’arriben. 

Es tracta de reemborsaments que no estan pre­vistos.
Sí. La CASS en general aplica les normes. I els empleats de la CASS les coneixen millor que jo. El que passa és que sovint les normes són insatisfactòries i costa entendre la finalitat que tenia el legislador a l’hora de formular algun dels textos, tret que fos gastar menys. Trobo que una cosa és administrar bé el que tenim i posar límits. Ni la CASS ni cap Seguretat Social tenen recursos il·limitats i, en canvi, les expectatives a les necessitats serien il·limitades. L’objectiu d’una Seguretat Social ha de ser respondre a la cobertura de les necessitats que s’han definit i no tant estalviar. Administrar bé els diners? Sí. Però no només retallar. 
Crec que es barregen una sèrie de situacions. Quan el sistema sanitari, que no el controla la CASS, no està ben ordenat per treure el millor profit dels diners que s’hi inverteixen, que és el cas, la CASS té poques maneres. I els reguladors i legisladors han fet normes que de vegades sembla que només estiguin destinades a reduir la despesa però de maneres de vegades discutibles.

Per evitar aquests problemes amb els reemborsaments, caldria donar més informació abans de donar el servei?
Hi ha una qüestió de comunicació i informació en general. Però els assegurats tampoc s’adrecen sempre a la CASS abans de fer un pas. El procediment normal amb els serveis sanitaris és que algú va al metge, confia en el que li diu i segueix el que se li indica. Els metges potser tampoc no coneixen tots prou bé les normatives. Hi ha moltes coses per a les quals no cal demanar permís i aquests reemborsaments a què un no té dret són pocs, no són els més importants per a la vida i la salut, però quan apareixen molesten, sobretot si comporten una despesa important, ja que representa un problema per la persona. 

Arran de les consultes rebudes, quines serien les millores que hauria d’impulsar la CASS?
No resumiria els consells. Sé que des del meu informe o simultàniament al meu informe s’han arreglat algunes coses. Per exemple, alguns aspectes de gestió electrònica, que ha millorat, s’han simplificat. Sé que el consell d’administració ha fet peticions a l’òrgan dins de l’administració general responsable d’incorporar o excloure prestacions arran de la meva recomanació. Això s’està fent. Però, tal com està regulada, la missió de la CASS és aplicar les normatives i no regular el sistema sanitari. Qualsevol regulació del sistema sanitari que la CASS consideri oportuna l’assenyala al Govern i, a partir d’aquí, a través dels diferents organismes, ha de seguir el seu procediment. Per tant, per als resultats caldrà esperar el temps que convingui.

En el seu informe va demanar que no s’admetessin denúncies anònimes. Per quin motiu?
Aquesta és la meva opinió. Les denúncies anònimes es presten a tota mena de malícia. A denúncies per problemes entre persones, per voler fer mal. Crec que en això s’ha de ser molt prudent. Sé que en algunes instàncies i en alguns països s’admeten. Però s’ha de ser molt prudent per superar la possibilitat que hi hagi una denúncia no perquè el fet denunciat en si sigui molt important i perquè la persona denunciada estigui fent una cosa mal feta, sinó perquè la persona que denuncia voldria perjudicar la persona denunciada. Això en el món humà existeix. Per això vaig dir que trobo una mica fort que, davant de totes les denúncies anònimes, la CASS reaccioni posant en marxa els seus mecanismes d’inspecció, de control... El que vaig recomanar era preservar l’anonimat de les fonts, però les fonts no poden ser anònimes.
Acceptar denúncies anònimes es presta a tota mena d’abusos dels quals la CASS seria còmplice. No és que la CASS ho faci malament, però n’és còmplice. I, a més, activa una sèrie de recursos que sempre són insuficients –inspecció, el control administratiu...– per a casos que ben sovint no donen res. 

Quina rebuda ha tingut la proposta per part del consell d’administració?
Ha tingut una bona rebuda i sé que el consell d’administració desitjaria que no s’acceptessin les denúncies anònimes. 

Són molt freqüents, aquest tipus de denúncies?
No en tinc xifres, però quan ho vaig consultar amb les persones encarregades vaig veure que hi havia una certa freqüència. Cada mes n’hi havia. Per això vaig proposar que se sàpiga qui fa la denúncia per demanar explicacions a la persona denunciant si s’ha vist que no té fonament.

També va posar en alerta sobre el rol de la comissió d’Avaluació Mèdica (CAM). 
Hi ha l’àrea de Control Sanitari, que són els metges de la CASS que passen les revisions tant per a les baixes com les invalideses, i quan s’ha de prendre una decisió, sobretot de donar l’alta o de concedir o no una pensió d’invalidesa, tots els membres de l’àrea més algun altre es constitueixen en comissió d’Avaluació Mèdica, tal com fixen les normes. Un fet que sembla bé com a mecanisme. Però hi ha casos en què la situació real de l’assegurat i l’opinió de la comissió no acaben de coincidir. Això és motiu de discussió... Però el més greu és quan l’opinió de la comissió i la d’un pèrit extern (una avaluació mèdica feta per una persona independent de la CASS) no coincideixen. Ens trobem davant d’una diferència d’opinió que pot ser important. 

Com ara?
Pot representar que a una persona li donin o no una pensió d’invalidesa, que li donin un grau o altre d’invalidesa... Quan hi ha una discordança no pot ser que la comissió d’Avaluació Mèdica torni a ser el jutge d’aquesta discordança. En aquest cas la comissió seria jutge i part. Si hi ha dues opinions divergents caldria trobar la manera que una tercera part, també independent, pogués discriminar per quin costat de les dues opinions cal decantar-se o concloure una tercera opinió diferent. El consell d’administració ha rebut la proposta i se n’ocupa. Les normes diuen que si un no hi està d’acord pot demanar un peritatge extern i prou. No diu què passa si hi ha un desacord entre les dues parts. 

“De vegades, la manera d’aplicar la normativa es basa en costums”

Encara cal una millora en la informació que dona la CASS?
Això ho ha de dir la gent que no és aquí. Perquè la gent del carrer no sabem les normes de la CASS. Les coses bàsiques les sabem, però no el detall. No crec que la comunicació hagi de ser educar la gent amb la llei i les altres normatives de la CASS. Crec que el que caldria és poder comunicar d’una altra manera més regular i més estable sobre les bases. I després ja hi ha l’atenció al públic. Fins ara no he rebut cap queixa, en aquests vuit mesos, de l’atenció al públic. Això vol dir que aquestes persones atenen, expliquen i deriven cap al servei que correspongui la gent de forma força adequada. Si no també rebria queixes, diria jo. No és un problema de comunicació de les persones amb els assegurats, que hi pot ser, sinó que la CASS com a institució faci conèixer regularment les bases del sistema. En altres llocs les televisions fan anuncis de les institucions públiques, però aquí no en veig. Aquesta és una idea, tot i que potser no és la més indicada. Crec que hi ha un problema de fer conèixer als assegurats les bases de la CASS. També cal dir que ara hi ha un director de comunicació que ha fet canviar les coses.

També ha assenyalat que es podrien impulsar mesures per conèixer millor l’activitat de la CASS.
Feia referència als sistemes informàtics de la CASS. Aquests recullen molta informació però no lliguen de manera sistemàtica la part clínica amb la part econòmica. La CASS recull codificació que li serveix per fer la feina de reemborsament però és difícil trobar els diagnòstics, els motius de salut que han ocasionat aquestes codificacions. Sabem que, per poder analitzar la utilització dels serveis, si no tenim els motius clínics estem mal equipats. I per tant seria molt bo poder recollir al mateix temps la codificació de les situacions clíniques per veure quines són més freqüents, quines són més costoses, quines són més ben resoltes... Perquè la CASS, en ser la finançadora principal del sistema sanitari, és un punt d’observació que interessa molt, no només a la CASS sinó també al ministeri de Salut, per poder anar ordenant la regulació del sistema.

En el seu informe també va parlar de la discriminació que pateixen els autònoms.
Això ha vingut arran d’una lectura de llei. Tothom qui la llegeixi veurà que els assegurats autònoms pateixen una certa discriminació en relació amb els assalariats. Sobre això sabem que el ministeri ha encarregat un estudi, per analitzar la millor manera d’arreglar-ho. Cada cop n’hi ha més, d’autònoms, i crec que la llei s’hauria d’adaptar per no perjudicar la gent. Déu-n’hi-do com cotitzen els autònoms, i per tant cal tractar-los com qualsevol altre i no discriminar-los.

En la seva tasca com a mediador, es planteja algunes perspectives de cara al futur?
La meva feina consisteix a rebre gent, escoltar-los, examinar les seves queixes i mirar de resoldre-les si tenen raó. No sempre és possible. I si no tenen raó, explicar-los-ho. A banda, la meva feina també és fer observacions al consell d’administració sobre la llei, els reglaments, el funcionament o la manera d’aplicar-la. De vegades la manera d’aplicar la lletra es basa més en costums... Hi ha interpretacions diferents de les normes i de vegades les coses es fan d’una manera perquè sempre s’han fet així. Per això la feina de fer observacions al consell d’administració considero que és molt important. No és fàcil perquè jo acabo d’arribar i els que han fet les lleis i reglaments fa molts anys que treballen en això i en saben molt més que jo. La meva crítica, quan convingui, o proposta de modificació de coses, ha de ser prudent i sobretot fonamentada. Jo no soc responsable de canviar les normes ni de dirigir la CASS, sinó de donar opinions entenimentades perquè millori la situació.

 

Josep Maria Goicoechea
nomes
despesa
destinades
Número de vots: 229
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic