Diari digital d'Andorra Bondia
Josep Maria Piqué, director assistencial del SAAS.
Josep Maria Piqué, director assistencial del SAAS.

Josep Maria Piqué: “Un degoteig de malalts Covid, pocs o molts, continuarà existint”


Escrit per: 
Meritxell Prat / Foto: Facundo Santana

El director del SAAS fa un repàs de l’any de pandèmia a l’hospital, un espai que ha capgirat la manera de funcionar amb uns canvis que es quedaran durant molt de temps. Reconeix la tasca dels professionals i admet que és difícil quantificar el perjudici en la salut mental dels sanitaris, però afirma que el virus ha passat factura.

Què ha canviat a l’hospital del març del 2020 fins ara?
Els primers mesos va canviar de dalt a baix, absolutament. Després, un cop passada la primera onada, hem mirat de compatibilitzar tota una estructura per atendre els malalts Covid i simultàniament no deixar d’atendre les altres malalties. I això ha sigut una de les grans dificultats.

A l’inici de la pandèmia era un hospital dedicat per complet a la Covid.
Vam tallar tota l’activitat rutinària, excepte les coses urgents o essencials, com els càncers, i vam haver de girar tot l’hospital per poder ampliar les nostres estructures, els nostres equipaments i recursos humans per atendre l’allau de malalts ingressats que vam tenir. Un canvi absolutament radical.

Després, però, han pogut compatibilitzar-ho tot.
Sí, excepte algunes setmanes puntuals que hem hagut de parar activitat quirúrgica no urgent, la resta més o menys s’ha pogut anar fent. De totes maneres si fem el balanç de tot l’any, el nombre de malalts hospitalitzats ha caigut un 10% i l’activitat ambulatòria ha caigut al voltant del 20%.

Per què aquestes caigudes? La gent té por d’anar a l’hospital o és que hi ha hagut menys necessitat de venir?
És una barreja. Gent que segurament tenia coses ajornables i les ha ajornat, gent que en el seu moment tenia coses més agudes però els feia por venir a l’hospital clarament, i això ha repercutit en aquest descens de l’activitat. Això no vol dir que l’activitat de l’hospital no hagi estat frenètica. Aquesta caiguda global de malalts s’ha compensat per un tipus de malalt que es passava molt més temps a l’hospital. Els malalts de l’UCI no Covid tenen una estada mitjana que pot estar al voltant de 10 dies aproximadament, els malalts Covid s’hi estan de mitjana un mes.

Un canvi una destinació de recursos que mai s’havia hagut de fer.
A part d’una feina totalment diferent, molt desconeguda, perquè va passar temps fins que no ho coneixíem massa bé, l’evolució de la malaltia va obligar a canviar protocols, pautes d’actuació com protegir-nos el millor possible, en un moment en què els primers que van començar a caure van ser els propis sanitaris. En el global hem tingut un 17% dels sanitaris afectats per la malaltia.

"Els malalts hospitalitzats han caigut un 10% i l’activitat ambulatòria, un 20%"

Els protocols han funcionat?
 Al començament tot això ens va agafar desprevinguts, a nosaltres i a tot arreu. No vam ser una excepció. Després, un cop ja més avançada l’epidèmia, les mesures ja van ser molt eficaces. De totes maneres una malaltia que el 70 o 80% de la gent la passa asimptomàtica, fa extraordinàriament difícil fer una prevenció absoluta perquè la gent contagia en un moment que no saben que estan infectats. Des de Nadal que ens vam preparar molt bé, fem cribratges molt exhaustius als professionals amb test d’antigen o TMA sistemàtics. I això segur que ha minimitzat molt els contagis, però el risc zero no existeix.

S’havia imaginat mai passar una pandèmia com aquesta?
Era una amenaça latent, no és que ningú hagués anticipat que això no podia passar. De fet, en algunes parts del món aquestes coses havien passat, altres epidèmies de SARS, o el MERS, però havien quedat localitzades en àrees llunyanes dels països occidentals. I això ens va portar a pensar que difícilment ens podria arribar aquí, sense comptar que la globalització actual fa molt fàcil que els virus es traslladin d’un lloc a un altre del món.

Estem més preparats ara per afrontar aquest tipus de situacions?
Sens dubte. Hem après moltes coses i segurament ens en falten moltes per aprendre, perquè hi ha moltes coses d’aquesta epidèmia que encara no coneixem. Però estem molt més preparats, des d’un punt de vista de recursos, de pautes d’actuació, hem fet un entrenament de donar la volta per complet a una organització. I això és quasi un estat de guerra en el qual s’ha de fer una sèrie d’accions amb una determinació que vam aprendre, evidentment.

Els canvis incorporats es quedaran per sempre?
Segur. La previsió és que la malaltia no desapareixerà els propers mesos. Per tant, tenim ja una organització preparada per compatibilitzar les dues coses, perquè l’activitat normal no es vegi afectada i simultàniament, mantenir un nivell de recursos per malalts Covid, perquè pocs o molts, un degoteig de malalts continuarà existint.

"Si no tenim mesures, la probabilitat que aquest virus ens faci 3, 4 o 5 onades a l’any, existeix"

Hi ha previsions que el virus desaparegui?
O que es quedi com s’ha quedat la grip. No crec que hi hagi ningú al món que pugui fer una previsió 100% encertada de si quedarà una cosa molt residual, en quina freqüència... sabem que la grip és estacional, passa un cop l’any, això ja sabem que no és estacional. És a dir, si no tenim mesures, si no tenim la gent immunitzada permanentment perquè no sabem quant durarà la immunitat de les vacunes, la probabilitat que aquest virus ens faci 3, 4 o 5 onades a l’any, existeix. 

Però ningú tem la grip com temem la Covid.
Perquè la tenim incorporada, però la grip mata molta gent cada any. També és veritat que la grip mai ve amb una agudesa tan gran que faci el que va ser tant dramàtic d’aquesta pandèmia, que és que hi va haver competència per un llit d’UCI. Afortunadament aquí no va arribar. No vam tenir la situació que ha passat a molts llocs dels països veïns d’haver de decidir qui es posa en un recurs sanitari que no hi era per a tothom. La nostra capacitat d’UCI sempre ha estat per sobre de les necessitats, inclús en la fase més crítica.

S’havia de reforçar la plantilla. S’han fet totes les incorporacions?
Està tot excepte alguna posició que no trobem el perfil adequat. Les posicions d’infermeria estan cobertes, les vam pressupostar, les de metges també excepte una plaça concreta que estem pendents d’un procés de selecció.

Esperaven que la segona i tercera onada anessin com han anat?
Teníem l’esperança de passar una temporada més llarga més tranquils. Pensàvem que això ens tornaria a afectar cap a octubre i novembre i no va ser així. Cap a finals de juliol i primers d’agost ja van venir els primers casos de la segona onada. Per tant, amb una situació que va ser també difícil perquè vam tenir una necessitat de donar vacances al personal perquè descansessin i ho vam poder fer amb certes dificultats.

"Afortunadament no vam haver de decidir qui posar en un recurs sanitari que no hi era per a tothom"

Fa un bon balanç de la gestió de la pandèmia?
Estem molt tristos per la quantitat de malalts greus i morts que hem tingut. Però estem contents de la reacció dels professionals, de la gran complicitat acceptant els canvis. En general estem contents, i hi ha dades objectives, com una letalitat més baixa que als països veïns que ho suporten. Hem comès errors? I tant! I hem anat aprenent d’aquests errors. I segur que en una nova situació de pressió en cometríem menys perquè estem més preparats.

Temien un col·lapse si el país hagués estat obert com un hivern normal.
Evidentment. La possibilitat hi era i treballàvem amb la hipòtesi. Des del minut zero hem treballat amb un pla de contingència que hem anat adaptant. Sempre l’hem dibuixat sobre una hipòtesi de màxims i mai hem arribat a necessitar tots els recursos que havíem dissenyat i que teníem preparats.

Quin és l’estat de salut dels professionals sanitaris?
Quant a la salut física, estem bastant bé, tot i que hi ha gent que ha passat la malaltia i està amb seqüeles, però el percentatge no és molt alt. Ara pràcticament no tenim contagis i si en tenim algun són asimptomàtics o poc importants. Però en general, la salut física està bé. L’esgotament en la salut mental ja és més difícil de quantificar però segur que ha passat factura.

Arran de la pandèmia s’ha impulsat la recerca entre els professionals del SAAS.
Som un  hospital petit, no estem en un entorn acadèmic i per tant la tradició, la cultura de fer recerca hi és però en un percentatge baix. Però això ha despertat la inquietud. La incertesa de no saber sobre la malaltia desperta la necessitat de buscar informació del que ens està passant i hem fet alguna recerca en el Cedre que crec que ha sigut molt pionera. 

És una de les línies a explorar en el futur?
Sí, al final tot desastre sempre té alguns aspectes positius i aquest n’és un. Estem col·laborant amb el Govern obrint línies al voltant de la bioseguretat. La creació del laboratori nacional d’epidemiologia és una estratègia molt dirigida a això, per tal que el país pugui tenir certs recursos interns per fer front a totes les possibles onades d’epidèmies que puguin venir en el futur. A més, com que el país és petit i els recursos són els que són, a part de posar recursos interns i pressupost, hem fet una xarxa d’aliances estratègiques amb entitats internacionals dels països veïns o d’alguns més llunyans perquè ens ajudin a incrementar el nostre talent. I n’estem molt orgullosos perquè la resposta que hem obtingut ha sigut molt alta.

"A les residències, igual que a l’hospital, no estàvem preparats però hi havia gent més vulnerable"

En quin punt es troba el projecte de laboratori nacional?
En una fase inicial l’activitat la fem al SAAS,  i en un futur, si això va creixent, el Govern té intenció de construir un edifici on poder captar professionals que treballin dins del país. Però algunes tasques concretes ja les fem. Tot relacionat amb la Covid, com innovacions amb les TMA o provant nous testos de diagnòstic. I quan la Covid passi a una situació més crònica, haurem creat la llavor per fer coses de biologia molecular o genètica.

L’entrada de la Covid a les residències es pot atribuir a un error?
Crec que al mateix error que vam tenir a l’hospital, que és que no estàvem preparats. No vam saber veure que ens queia a sobre amb aquella immediatesa. L’error que es va cometre a les residències va ser el mateix que a l’hospital. Amb quina diferència? Que allò  és una institució més tancada i hi havia la gent més vulnerable, per això va tenir més impacte negatiu. Però l’error va ser el mateix, la falta de visió que vam tenir a tot el món occidental davant el que venia del sud-est asiàtic.

Què li sembla la proposta de passaport sanitari?
Jo crec que és una iniciativa bona i necessària. Que difícilment es podrà imposar com obligatòria, però serà una mesura més que ens ha d’ajudar a tots a normalitzar la vida. Poder garantir que hi ha persones que tenen menys possibilitats d’infectar-se és una bona notícia. Que en aquesta fase en què no tothom té accés a les vacunes hi haurà certa discriminació? Sí. Però és millor anar posant pedaços a aquesta situació que no pas esperar que tothom tingui la vacuna, perquè cada cosa que no apliquem que ajuda a evitar morts, són morts que es produeixen. Nosaltres també estem treballant molt fort per tenir-lo disponible.

Serà una realitat aquest estiu?
Serà un projecte llarg que s’anirà millorant, però estem treballant perquè aquest estiu tinguem una part de la feina feta.

Josep Maria Piqué
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic