El president del Consell Superior de la Justícia repassa el que ha suposat la implantació de l’expedient electrònic i les millores del pla de xoc. Josep Maria Rossell insisteix que les modificacions legislatives, especialment en l’àmbit organitzatiu i de competències, permetran acabar amb algunes de les actuals disfuncions i faran que la Justícia funcioni millor.

Gairebé un any després de la seva implantació, quin balanç es pot fer de l’expedient electrònic?
Ha de ser positiu en el sentit que és una eina fonamental, que ens ha permès i permetrà que la Justícia sigui molt més àgil i eficient i que d’alguna manera tot el que és tasques burocràtiques s’eliminin i es guanyi molt en agilitat en els procediments. Cal fer-hi encara millores, i és una qüestió que any rere any caldrà anar millorant i completant. Hem mantingut reunions amb l’empresa que té contractada aquesta tasca i ens proposen anar implementant millores.

I l’adaptació del personal com ha estat, a l’inici va costar.
Tots els canvis impliquen uns certs recels. D’alguna manera, i en general, la gent s’acomoda en aquella situació que tenen i els canvis es fan difícils. Però en aquests moments, crec que la gent s’ha adaptat perfectament, hem fet totes les formacions necessàries i esmerçat molt temps i dedicació, ells també s’hi ha posat i han vist que era la manera que realment això ha d’anar, i està perfectament assolit.

Recentment s’ha posat en marxa el  Cercador de jurisprudència.
És una eina a la qual poden accedir no només els professionals dels òrgans jurisdiccionals, sinó també pels cooperadors jurídics, els mitjans de comunicació i la ciutadania en general. Als professionals els permetrà tenir dades i consultar documents que d’una altra manera era més complicat. Això també s’anirà millorant, hem detectat algunes mancances i estem treballant per solucionar-les. I a partir d’aquí entraran noves millores que anirem implementant. Al final, l’objectiu és que aquest cercador formi part del patrimoni del Consell Superior de la Justícia, que no hàgim de dependre dels altres, i el puguem gestionar nosaltres. I aquí ve la modificació que s’ha fet aquest any del reglament d’estructura orgànica del CSJ i es va crear la nova àrea per tenir una oficina documental jurídica, que formaria part de la de formació i documentació.

Com està el treball del projecte Moduland?
Tenim un mandat legal que estableix la Llei qualificada de la Justícia, ja fa molts anys que hi és però que no s’ha desenvolupat, pel que sigui, no entraré a valorar perquè però el tema dels mòduls judicials no és un tema pacífic i és complex. Els països del nostre entorn tenen moltes dificultats amb aquest sistema. Tenim el mandat i el que hem de fer és tirar-ho endavant i de fet era un dels nostres objectius a l’inici del mandat. S’ha creat un grup de treball, del qual formen part tots els organismes jurisdiccionals i està liderat per una inspectora, i que compta amb el suport d’un estadista francès que estudiarà amb aquest grup la manera de poder implantar aquests mòduls. S’hi està treballant i cap a principis de juny esperem tenir un primer informe sobre com han de funcionar els mòduls aquí.

Està ben dimensionada l’estructura del cos judicial?
Va en funció una mica de l’evolució de la societat i l’economia. La Justícia forma part de la societat i si aquesta canvia doncs també ha de canviar. A Andorra per exemple cada vegada augmenta més la població i això vol dir que la Justícia també haurà d’augmentar perquè hi haurà més casos. En aquests moments crec que sí la tenim ben dimensionada, tot i que pot haver-hi algun punt que ens falta acabar de completar. És a dir, en termes generals l’estructura de la Justícia està ben dimensionada el que passa és que falta organitzar-la millor.

Un altre dels objectius del seu mandat.
Sí. Les lleis donen unes competències al Consell Superior de Justícia, d’altres als òrgans jurisdiccionals, altres al ministeri de Justícia i ens hem adonat que tot això no està suficientment cohesionat. Aquí falta fer-hi una modificació  perquè tot això genera moltes disfuncions i si d’alguna manera no se soluciona anirà cada vegada pitjor. I això fa que l’organització no funcioni i si aquesta no funciona aleshores no funciona la Justícia i no funciona res.

Precisament s’està treballant amb el ministeri aquesta llei, i la ministra va dir que de cara al juny s’entraria a tràmit.
Hem fet arribar una proposta a la ministra, però en ser una llei bastant transversal hi ha intervingut també el ministre de Funció Pública. Tot el tema de la funció pública de l’Administració de Justícia que ha quedat totalment desfasada de l’any 2004 i s’ha de derogar. Nosaltres hem fet una llei específica per al personal del Consell Superior de Justícia i pel personal de l’Administració de Justícia donar-li un capítol especial per les seves especificitats però remetre’ls a la Llei de la funció pública del 2019.

Al marge de les reunions tècniques amb el ministeri s’han tingut també reunions amb el personal per informar-los dels canvis.
En realitat no és que canviï molt per ells ja que no se’ls trepitja cap dret, sinó que se’ls mantenen els que tenien i, fins i tot, n’afegim algun que potser no tenien. D’alguna manera el que es fa és clarificar tot això, de qui dependran, com s’estructuraran, tot això sí perquè és el que permetrà que si les coses s’estructuren millor i estan molt més organitzades funcionen millor. I aquesta és la idea. Si no ho veiéssim així no ho hauríem ni plantejat, però el dia a dia et fa veure que si no fas aquestes modificacions, aquests ajustos, al final no es pot funcionar correctament i això genera moltes dificultats.

I l’usuari del sistema ho notarà tot això?
Directament no, però indirectament sí perquè si la Justícia està més ben estructurada i més ben organitzada funcionarà millor i els efectes hi seran. Però perquè això pugui passar primer hem de tenir aquests elements legislatius que facin que nosaltres puguem prendre decisions, prendre polítiques determinades en casos concrets i poder-les aplicar. I després veurem, poden ser encertades o desencertades però és que ara això no ho pots fer. El problema rau bàsicament, i és molt important, amb el tema del pressupost. Quan tu tens el pressupost pots fer coses, quan no el tens i depèn d’un tercer aleshores ja no pots fer tan bé. I crec que el Consell Superior de la Justícia ha de tenir autonomia financera i el seu pressupost, i l’Administració de Justícia el seu i cadascú fer la seva tasca allà on li correspon. Que és una mica com funciona a tot arreu.

Pel que fa al pla de xoc, està donant els resultats que s’esperava? Falta algun aspecte per implementar?
Es pot dir que està definitivament culminat. Tenia com a objectiu principal donar aquells recursos necessaris a l’Administració de Justícia, que els reclamava, perquè no podien treballar en condicions òptimes. Crec que ara, el fet que estigui implantat el pla de xoc, que tothom ja tingui els seus equips formats, i que hagi entrat en vigor el nou expedient electrònic judicial, aquestes dues eines han de permetre que la Justícia funcioni. Ara bé, perquè això funcioni han d’estar ben organitzats ja que en cas contrari no es funciona bé. Ja hem avançat amb això, ara ens falta l’altre element que ha de fer que tot això vagi millor, i després el temps, perquè tota aquesta gent que s’ha incorporat necessita un període d’adaptació, de funcionament.

S’han fet molts esforços, però els ciutadans segueixen amb la percepció que la Justícia va lenta, i així ho evidencia també de tant en tant algun pronunciament del  Constitucional.
Fixi’s que cada vegada n’hi ha menys.  Des que nosaltres estem aquí hi ha més transparència i s’expliquen més les coses. Si anem uns anys enrere, no sé realment quantes n’hi havia de dilacions indegudes i si tothom ho sabia o no. Nosaltres les hem tret a la llum. Hem arribat i hem dit que cal ser transparents, que la ciutadania ha de saber què està passant en aquesta casa. I això és el que estem fent. Ara, amb les decisions que s’estan prenent i si al final s’acaba culminant aquesta modificació legislativa, tot això farà que aquestes dilacions vagin minvant. També hi ha d’altres elements que tampoc depenen únicament del Consell Superior de la Justícia.

Quins elements?
Les modificacions legals que està fent la ministra per exemple del Codi de procediment penal, que un cop aprovats els canvis permetrà i ajudarà segurament que tot plegat vagi molt més ràpid. Fixis que des que hi ha el nou Codi de procediment civil es funciona molt millor perquè s’ha introduït l’oralitat, els procediments són més àgils. Al principi va tenir molt rebuig però un cop tothom ha entrat dins el sistema es veu que això va molt millor del que anava. I la prova és que tots aquells assumptes que s’estan tramitant amb el procediment civil antic no acaben de sortir i amb la nova van millor. I això pot passar el mateix amb el Codi de procediment penal.

Es parlava de donar més volada als judicis de conformitat, judicis ràpids, a quins delictes es podria estendre aquesta modalitat?
És una pregunta més per la ministra perquè jo desconec el contingut d’aquesta llei. El que li puc dir és que benvingudes siguin totes aquelles modificacions i mesures que tinguin per objectiu millorar el funcionament de la Justícia.

Des del CSJ s’han aportat suggeriments.
Nosaltres hem de fer els informes preceptius, que no són vinculants, però encara no tenim aquesta llei sobre la taula.

També  es parlava que per a delictes menors el tribunal  pogués ser unipersonal, fet que ajudaria també a minimitzar el problema de possibles recusacions.
És una bona idea perquè seria molt més àgil. Darrerament arran de la jubilació que hem tingut de molts magistrats i una que ha marxat a Estrasburg ha comportat que la composició actual que hi ha al Tribunal de Corts hi hagi moltes inhabilitacions  per diverses causes i factors. Aquí ens demanen que s’habilitin batlles que puguin pujar a fer tribunals i si molts d’aquests delictes es poden fer per un tribunal unipersonal ja no caldrà totes aquestes habilitacions i aquí hi guanyarem.

I què els diria als ciutadans que esperen una sentència o una execució? 
No li puc dir a la ciutadania que tingui més paciència perquè això és impossible de demanar-ho, però si li demanaria una certa comprensió, que entenguin que hi ha un projecte en marxa, que no es pot fer en dos anys perquè requereix més temps.

El ple del Tribunal Superior ha avalat recentment el mecanisme de designació de la nova magistrada del Tribunal de Corts.
Nosaltres hem seguit el procediment fixat a la Llei qualificada de la Justícia. El que passa és que aquí es plantejava bàsicament una qüestió de constitucionalitat de la llei, d’uns articles concrets que parlen de la nacionalitat dels magistrats, la demandant no ha anat a impugnar ni ha qüestionat el fet que el concurs s’hagi fet malament. I crec que la sentència del TS ha deixat molt clar que la interpretació que es fa de la llei és plenament constitucional  i que ho vam fer correctament. No vam fer res més que aplicar fil per randa el que diu la llei, que preveu quatre torns, tres interns i un extern.

Una andorranització completa de la justícia és complicada?
Ja dins el procés constituent es va veure que Andorra necessitava tenir professionals de fora en aquell moment perquè les circumstàncies d’aquella època feien que no hi hagués suficients professionals andorrans que poguessin dedicar-se a fer de batlles, magistrats, de fiscals... i es va permetre d’anar a buscar a fora. Ara resulta que la situació econòmica i social del país és totalment diferent en aquella però hem arribat a un punt que si no tenim magistrats de fora tampoc es pot impartir Justícia.

I com s’hi ha arribat?
Les circumstàncies del país han canviat, tenim un país molt més gran, amb causes molt complexes, que venen del blanqueig de diners, que són molt tècniques.

La causa BPA ho ha bloquejat tot i sense aquesta no s’estaria així?
Segurament això ha estat el detonant. Però el fiscal a l’obertura de l’Any Judicial deia que el darrer any hi havia hagut moltes causes de blanqueig de diners i moltes d’elles tampoc no han estat vinculades a BPA. Però sí, el fet que hi hagués la intervenció d’un banc aquí a Andorra i que generés tot el que va generar en un país que no estava preparat per a això ha estat un problema molt gran que estem arrossegant i que arrossegarem durant molt temps.