Diari digital d'Andorra Bondia
Josep Marticella: “La gestió separada és una decisió bona i el resultat ho demostra”]
Josep Marticella: “La gestió separada és una decisió bona i el resultat ho demostra”]

Josep Marticella: “La gestió separada és una decisió bona i el resultat ho demostra”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

El director general d’EMAP, Josep Marticella, parla de les novetats que podran trobar els esquiadors aquest hivern a Pal-Arinsal. Remarca que cal centrar-se en el client perquè cada vegada està més informat i cada vegada demana més activitats. Diu que l’objectiu és tancar la temporada amb un creixement del 2% o el 3% i que la gestió separada amb Ordino-Arcalís dóna bons resultats i no es canviarà. 

Per a aquest hivern s’ha invertit 1,7 milions d’euros. ¿Quines millores trobarà el visitant?
Cal dir que no només nosaltres fem inversió. També en fa Arcalís i Vallnord. Per nosaltres és important que tots plegats entrem en aquesta dinàmica de fer inversions, perquè finalment el que fem és millorar el producte. Això és molt positiu.

Doncs comencem per Vall­nord.
Millorem l’aplicació, millorem la web, fem una web molt més àgil i interactiva, i l’aplicació també ens permetrà continuar amb l’estratègia de compra online d’una forma molt més fàcil. I això és un procés que es complementa amb tot el que vam fer l’any passat de canvi de sistema. El que estem fent és oferir cada cop més tecnologia als clients perquè el seu hàbit de compra sigui més fàcil. 

¿I en relació a la inversió de Pal-Arinsal?
Hi ha una part d’inversió que ja es va fer a l’estiu i que ens va permetre fer aquest creixement del 30,7% l’estiu passat. Va ser una inversió en noves activitats, com un parc de cordes. I de cara a l’hivern, les repartim entre els dos sectors, Pal i Arinsal. Millorem la neu de cultiu. És una estratègia que hem vist que és guanyadora si mirem els anys anteriors. És un aspecte que ens ajuda moltíssim, en moments crítics, a poder tenir una bona qualitat de neu. A Pal hem actuat en dues zones. Al camí inferior hem fet una ampliació de la pista i una millora de la neu de cultiu. També hem posat un canó de neu a la part inferior de la Comellada. I això ens permet tenir una millor capacitat de retorn dels clients que són al coll de la Botella cap a la Caubella i per la Comellada. El que ens permet és tenir més temps d’utilització d’aquesta pista. 

També hi ha inversió al sector d’Arinsal.
Per al sector d’Arinsal hem adquirit un compressor que ens permet millorar la potència dels canons de neu i hem canviat els mòduls, que ens permeten adaptar millor la producció a les finestres de fred i faran millorar la producció a Arinsal. I també hem posat un canó de nova generació a Arinsal perquè per a nosaltres aquesta continua sent una estació molt estratègica. L’hem col·locat a la zona de l’estadi i ens permetrà innivar tota aquesta zona baixa.

¿Quines altres actuacions s’han fet a banda dels canons?
El segon focus el tenim en la restauració. A Arinsal hem creat el xalet-iglú, que és un antic edifici que teníem a la part alta i que aquest any hem refet amb una terrassa nova, un nou edifici, i ens permetrà millorar l’oferta de restauració a Arinsal i sobretot millorar l’estratègia estiu-hivern de cara a l’estiu que ve, perquè és un punt d’entrada natural o més fàcil al parc natural del Comapedrosa, un punt que per a nosaltres és estratègic. A Pal hem remodelat totalment el Rústic, que és el restaurant que faltava per renovar, i paral·lelament hem fet uns petits arranjaments als dos selfs, al de Pal i al d’Arinsal, però no només de l’estructura sinó també del producte que oferim. L’any passat vam generar un canvi amb Bio Bio, que ens permet tenir ofertes molt més adaptades a les necessitats del client d’avui dia, molt més ecològiques. Bio Bio ha tingut un label de qualitat i per tant és una bona estratègia d’afiliació. I a banda, també hem millorat en serveis.

¿Com per exemple?
Hem remodelat uns lavabos a Pal; hem posat una nova zona de pícnic a Pal, més àmplia, perquè puguem acollir millor les escoles en moments de més dificultat meteorològica; hem millorat, condicionat i tematitzat amb el Pocoyó les àrees de jardí de neu de Pal i d’Arinsal, i a les d’Arinsal hem posat una cinta mecànica nova, que canvia tot el jardí 
de neu. 

L’estació aposta per centrar-se en el client. ¿Cada cop és més exigent?
El client, a banda de ser cada cop més exigent, cada cop està més informat. El client demana i sap exactament el que has fet. I quan vindrà a casa nostra buscarà el que li has dit. Més que exigent és que està més informat i la nostra estratègia de posar el client al centre de l’estació és una estratègia que tenim clara, que volem mantenir, i a partir d’aquí anem construint a l’entorn. De la mateixa manera que en un primer any vam parlar del client al centre de l’estació, en un segon hi vam posar els nostres col·laboradors, perquè entenem que és el nostre primer client i és el que té el contacte directe. Si es cuida el col·laborador el client se’n beneficia. I aquest any l’aposta, encara més, són les millores en qualitat. El client necessita una qualitat més adequada i perquè la relació qualitat-preu per a nosaltres i per al client  en general és el que acaba puntuant. Les valoracions que tenim de la nostra aplicació, que és un bon indicador de quin és el retorn del client, i les enquestes de final de temporada són positives i això demostra que el client acaba veient que està al centre de l’estació.

Aquest hivern s’ofereixen noves activitats que no tenen res a veure amb l’esquí. ¿Què es persegueix amb això?
El nostre core business és l’esquí i tenim molt clar que treballem el cent per cent de les pistes, que tenim una infraestructura i uns ginys mecànics que permeten que gairebé no es facin cues, que les pistes són obertes a tots els públics... Però a part d’esquiar, el que també hem vist és que hi ha hagut àrees com la restauració en què cada cop més la gent prefereix menjar bé, ràpid i millor i amb una millor relació qualitat-preu, i per això augmentem les diferents varietats i ofertes. I també hem vist que com més serveis tens,  més t’ho agraeix el client. El client no només vol l’experiència de neu i l’experiència gastronòmica, sinó l’experiència de serveis, i cada any intentem fer diverses coses. Aquest any volem millorar amb el ioga. És una activitat que fa dies que ens demanaven i per això hem creat aquest producte, i molts d’altres que anirem descobrint a mesura que avanci la temporada. L’esquí de muntanya ja està incorporat a l’estació, però l’any passat va ser una revolució el que vam fer en aquest àmbit creant cada cop més pistes. També són importants els serveis per allargar al màxim l’experiència del client a l’estació i fer que quan marxi no només hagi pogut esquiar i alimentar-se sinó que hagi pogut fer més coses.

¿Quines previsions de creixement tenen per a aquest any?
Anem en sintonia amb Andorra Turisme, en això som molt prudents. L’any passat vam créixer un 4%. Estem molt satisfets del creixement que vam tenir i aquest any apostem per superar-lo entre un 2% i un 3%. No volem anar gaire més lluny tenint en compte que aquesta temporada sembla que la Puríssima ens va molt a favor i la Setmana Santa arriba molt tard. És cert que hi ha altres indicadors, com l’operació turística i les reserves anticipades, que funcionen força bé i que indiquen que sembla que en reserves, ara per ara, estem una mica per sobre del que estàvem en les mateixes dates l’any passat. Però sempre cal molta prudència perquè depenem de la meteorologia, i això no depèn de nosaltres.

¿I en relació als mercats?
El mercat espanyol sembla que mostra una certa recuperació. El francès no creixerà tant com l’any passat, quan ho va fer de forma excepcional, però també estem treballant per créixer una mica més. El portuguès també va créixer perquè vam tenir unes condicions de neu que van ser molt favorables i molt particulars, i s’ha treballat molt per poder-lo mantenir. I el mercat del Regne Unit per a nosaltres és molt important, sobretot per a l’àrea d’Arinsal. Avui no pot créixer més perquè el que ens falta són ubicacions físiques per poder-lo fer créixer. Però tenim bones notícies perquè hi ha una sèrie d’esdeveniments que fem amb aquest mercat que es consoliden. Hi haurà dos esdeveniments tematitzats amb ells, que d’una forma molt endreçada ens permeten millorar l’afluència dels clients anglesos. També seguim treballant amb el mercat israelià, el nòrdic..., però de moment encara continuen sent molt residuals. I en relació al mercat rus, Pal-Arinsal mai ha estat una àrea gaire important.

Ja fa un any de la gestió separada amb Ordino-Arcalís. ¿Estan satisfets del resultat?
Avui tenim tres productes, i això és el que marca la nostra posició. El mercat ha entès que Vallnord és el producte que permet escollir quin és el teu destí. Pots triar entre anar a Arcalís o a Pal-Arinsal. Aquest és el producte Vallnord i aquesta és la seva força. Però, paral·lelament, les dues estacions han volgut tenir identitat pròpia a través de la seva comercialització, la imatge, la marca, a través de les seves tarifes diferenciades en temporada alta i baixa, com és el cas d’Arcalís, i amb preus diferenciats respecte a Pal-Arinsal. I això ha fet que les estacions ens sentim més còmodes, hem pogut vendre millor el nostre producte, hem pogut competir millor al mercat i avui l’oferta que genera Vallnord és triple. Tens l’oferta de Vallnord, Pal-Arinsal i Ordino-Arcalís. Crec que a mesura que el públic vagi entenent això és que és una bona decisió i els números que vam tenir l’any passat de millora ho demostren. 

¿Es troben amb dificultats a l’hora de comunicar les diferents ofertes?
És un canvi d’inèrcia perquè Vallnord va vendre un producte durant deu anys que era exclusiu a Vallnord i ara estem canviant la comercialització, que és molt més real pel que fa a orografia. Perquè són estacions que no estan unides físicament i això generava de vegades una incomprensió del client que comprava només el producte Vallnord.  

¿Es preveuen canvis en la gestió?
Ens permet la comercialització d’una forma més clara i endreçada. No es preveuen canvis perquè els resultats per separat i en conjunt de Vallnord van ser millors i aquesta és la línia que ens hem marcat per seguir.

“Comptar amb inversió privada no ha de ser una finalitat sinó una conseqüència”

¿EMAP preveu dotar de més pressupost la partida inversió?
La prioritat és tenir un resultat positiu. I aquest any, per tercer any consecutiu, hem assolit una millora del cash-flow, que és el que determina la capacitat d’inversió. Encara estem treballant en el pla estratègic perquè hi ha més elements dels que en un primer moment prevèiem, ja que EMAP és una estació amb un soci únic, que és el Comú, i avui per la Llei de finances comunals, la regla d’or, la capacitat d’endeutament ens condiciona. Però també estem buscant la millor fórmula per obtenir conjuntament amb el Comú la millor estratègia a seguir per fer les inversions que Pal-Arinsal necessita. Les inversions d’1,7 milions que fem aquest any estan en la línia de les fetes els dos darrers anys. Un cop tinguem el pla estratègic veurem si podem seguir en aquesta línia, podem millorar-les o anticipar-les i concentrar-les. És un equilibri que hem de tenir amb l’estructura financera del Comú i per això ho fem de la seva mà.

¿Ja està tancat el pla estratègic?
Està a prop de tancar-se. Està en una fase final. Tenim clar on volem anar i no volem presentar res que no sigui realitzable. Per això en el pla no només hi treballa l’estació i el seu consell d’administració sinó també membres del Comú. A més, abans de presentar-lo públicament també volem seguir treballant amb els diferents actors econòmics de la parròquia. A més ho volem treballar amb les diferents entitats financeres. Espero que durant aquest principi de temporada puguem fer-ho per presentar alguna cosa que acabi sent sòlida. 

¿Caldrà comptar tant sí com no amb la inversió privada?
Aquesta és una qüestió recurrent. Això no ha de ser una finalitat sinó una conseqüència. No és l’objectiu que ens marquem, sinó que el nostre objectiu és anar millorant l’estació, millorant el resultat, la seva capacitat de millora del cash-flow, que indica que les operacions es realitzen força bé, ser un motor econòmic no només per a la parròquia sinó també per al país, i si de forma natural apareix un inversor privat serà fantàstic. 

Per seguir funcionant no necessita un privat.
No. Però tenir-lo permetria millorar la capacitat d’inversió, el creixement. Però nosaltres treballem amb el que tenim. No fem ciència-ficció.

¿Quines inversions requereix l’estació?
En neu de cultiu tenim molt camí per recórrer, tenim alguns ginys mecànics que, si volem créixer, s’haurà de plantejar el canvi, la pista de connexió entre Pal i Arinsal s’hauria d’analitzar... Però no ens plantegem cap pas que avui dia ens posés en una situació que ens fes generar pèrdues o una situació financera que no fos sostenible.

¿La connexió entre Pal i Arinsal requereix un inversor privat?
No, però és una inversió que no només és la pista sinó també el giny mecànic, la protecció per a les allaus, la innivació, les basses d’aigua... Abans d’arribar aquí el que no volem fer és posar l’estació en perill, i menys una estació que és cent per cent comunal. Aquests passos els farem de mica en mica en base a les nostres capacitats. Però tenim molt clar que si tinguéssim un inversor ens hauria de permetre millorar la velocitat per poder fer front a aquestes inversions. 

¿Com afectarà l’increment de l’IGI?
La bona notícia és que no s’aplicarà fins al juny i, per tant, no afectarà aquest any. Des de Ski Andorra s’ha insistit molt que el transport per cable, com a molts països amb tradició d’esquí, ha de tenir un IGI reduït perquè és un atractiu turístic i un motor econòmic. No se’ns ha volgut donar la raó i quan elaborem les tarifes de cara a l’any que ve valorarem si es repercuteix en el client final, que és el que haurà de ser, o si reduïm una mica el marge. Això afectaria la nostra capacitat de fer noves inversions i millorar el producte per ser més competitius i atractius. 

Josep Marticella
EMAP
La teva puntuació: 3. Número de vots: 283
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic