Josep Marticella: “La voluntat és tenir més capacitat financera per connectar Arinsal i Pal”

El director d’EMAP, Josep Marticella, parla d’aquesta temporada, que inclou com a gran novetat l’edifici del coll de la Botella, que ofereix una nova entrada. Remarca que les perspectives són bones i que es preveu créixer fins als 515.000 dies d’esquí. També exposa que el futur de l’estació passa per més inversió en neu de cultiu i altres actuacions, totes encaminades a unir Pal i Arinsal en deu anys.

Aquest hivern volen créixer un 2% en dies d’esquí. Què ho fa pensar?
Primer de tot, la tendència dels últims anys. Anem creixent. L’any passat vam tenir 503.000 dies d’esquí, els mateixos que la temporada anterior, però vam augmentar i tenir una temporada rècord en facturació. També, la tendència que ens marca aquest estiu, que hem crescut tant en clients com en facturació; el forfet de temporada també ha estat un bon indicador d’un creixement important; i les reserves que tenim avui de la turoperació i els diferents mercats en què comercialitzem, que també ens indiquen que aquest any hauria d’anar en aquesta línia. També és una temporada ideal per les dates i acabem la temporada el 8 d’abril, després d’haver fet Setmana Santa. Una temporada concentrada sempre és més interessant i intensa. I, per últim, aquest inici, en què vam obrir com havíem previst, d’una forma progressiva. Poder iniciar temporada un 1 de desembre i fer Constitució i Puríssima per a nosaltres és una molt bona manera de començar.

Hi ha hagut canvis en els mercats respecte de l’any passat?
El mercat anglosaxó augmenta. Però el que es recupera més és el mercat rus, que l’any passat ja va augmentar una mica. Aquest any torna a venir, no de forma tan potent com ho havia fet abans, però torna a créixer considerablement. A més, veiem una recuperació de l’entorn. Tant al mercat francès com l’espanyol, sembla que hi ha una certa alegria, i el mercat francès, que l’any passat va ser una sorpresa agradable, aquest any es consolida. Pel que fa als mercats de proximitat, a través d’indicadors com el forfet de temporada, la turoperació i el Black Friday, indiquen que estan en forma i amb ganes d’esquiar. 

S’ha parlat molt de l’impacte que pot tenir la situació a Catalunya i Espanya. És un temor infundat o hi ha motius per preocupar-se?
Les reserves que tenim en data d’avui són superiors a les de l’any anterior. Això és un bon indicador i semblaria que, de moment, l’esquí no es veu del tot afectat. Entenem que, amb tot el respecte i la prudència perquè no hi podem fer res, l’únic que fem és estar a l’expectativa i treballar amb la nostra experiència al client des que arriba a l’estació. Tot el que sigui abans no depèn gaire de nosaltres.

La tendència en visitants és a l’alça. Fins on hi ha capacitat per créixer?
Hi ha molt marge. Al Pla estratègic que vam presentar a la reunió de poble l’any passat vam indicar, d’una banda, que en caps de setmana o moments potents encara hi havia capacitat per créixer. Ara estem a 500.000 dies d’esquí i créixer fins a 650.000 dies seria créixer de forma endreçada. Ho volem fer progressivament, tant pel que fa al client particular o la turoperació. Volem créixer de forma sostenible. Per altra banda, hi ha períodes de l’any que són més tranquils, i també entre setmana, en què queda palesa una capacitat important de créixer. Per això estem desenvolupant aquestes estratègies de créixer cap al coll de la Botella, diversificar els nostres punts d’interès perquè l’esquiador es reparteixi el millor possible, i emfasitzar que, a dia d’avui, l’estació encara té un marge de creixement important perquè, en cap moment i en cap de les estadístiques que fem, les cues són un problema. 

Quines possibilitats hi ha d’atraure clientela entre setmana?
Ja es fa feina a través de la turoperació, amb els escolars, amb l’esquí escolar del país, amb la comercialització de productes més competitius i avantatjosos durant la setmana. La suma total fa que anem omplint aquestes dates, però hi ha camp per córrer. 

Amb relació al període anterior a la crisi, com ha evolucionat l’afluència d’esquiadors?
Aspirem a tenir 515.000 dies d’esquí aquesta temporada. En relació amb anys anteriors, ens posicionem un punt per sobre. Però és cert que hi ha hagut temporades –el 2005, 2006, 2007, 2008– que estaven molt per sobre. Però crec que, de mica en mica, es va recuperant. I això succeeix de manera molt sostenible. Augmentant el tiquet mitjà, la despesa mitjana, l’estada mitjana. És important saber les hores que el client està a l’estació, ja que això vol dir que hi està bé i, quan això succeix, no només esquia, sinó que també s’alimenta, fa activitats... I això fa que la nostra estratègia sigui guanyadora. 

Retenir el client més temps és un dels objectius.
Interessa per la qüestió econòmico-financera, perquè augmenta la despesa i això pel nostre compte d’explotació és fantàstic. I després per l’experiència del client. És el millor indicador que tenim de la satisfacció del client.

Aquest any la inversió ha estat de 3,4 milions d’euros respecte dels 1,7 milions de l’any passat. Què ha permès fer aquesta inversió tan superior?
Una aportació per part del Comú de 2,4 milions destinada al coll de la Botella i al pla de la Cot. La resta està assumida per capacitat i recursos propis d’EMAP. Avui ens posiciona en un primer any de Pla estratègic, que s’està desenvolupant com teníem previst. La segona fase s’activarà a partir del 2018, amb un segon pla d’inversions amb 4,3 milions d’euros d’inversió, que es faran efectius durant el 2017 i 2018, sobretot potenciant neu de cultiu i un dipòsit d’aigua a Arinsal, que permetrà millorar la producció de neu en aquest sector.

El nou accés al coll de la Botella que s’inaugura aquest any, quina importància té?
Permet cada cop més fer més atractiva l’estació. És el punt intermedi entre Pal i Arinsal. És una zona de serveis que millorem i remodelem. Aquest nou edifici forma part de l’estratègia d’anar acostant Pal a Arinsal. Segurament, l’hem fet sobredimensionat perquè tenim clar que aquest punt anirà agafant força. A dia d’avui comencem amb tres restaurants, amb unes terrasses fantàstiques, amb activitats. Però, en un futur, tenim espai per encabir-hi escoles d’esquí... i més serveis que avui no activarem. 

Quan es produirà això?
Possiblement l’any que ve ja farem alguna cosa.

La intenció és acabar unint Pal i Arinsal.
Al Pla estratègic vam marcar que l’objectiu en deu anys és poder fer la connexió física esquiable entre Arinsal i Pal. Tot el que es fa en aquesta línia és amb la voluntat d’anar augmentant la nostra capacitat financera per poder fer front a unes inversions tan costoses com aquestes. Fins ara, les inversions que hem fet han tingut un retorn molt ràpid. La temporada passada vam créixer i la previsió és tornar-ho a fer enguany. Ens estem situant a dia d’avui per sobre dels 18 milions de facturació. Aquesta capacitat i aquest cash-flow que tenim avui és el que ens ha de permetre els anys vinents poder fer front a les inversions més potents que serien derivades d’una possible connexió. 

Què comportaria aquesta connexió?
Milloraríem amb quilòmetres de pista, faríem que l’experiència del client fos més satisfactòria perquè la unió seria esquiable i no per ginys mecànics, ens permetria millorar el nombre d’esquiadors, i també vendre un producte més potent que el que tenim actualment, quan parlem de dues estacions. Quan estiguem units físicament serà una única i gran estació. 

Aquest any també hi ha hagut una millora en la innivació.
Hem ampliat pistes, hem ampliat la línia de canons, hem posat un nou col·lector de 1.600 metres de llargada, hem augmentat la capacitat de producció. Això és la primera fase. La segona fase encara potencia més la capacitat de neu de cultiu per poder aprofitar aquestes finestres de fred que són tan curtes, però intenses, i que ens han de permetre amb poca precipitació poder obrir l’estació. Garantirà una major qualitat de la neu i més superfície.

S’han impulsat també nous serveis i activitats que van més enllà de l’esquí. Per quin motiu?
Perquè els serveis són una demanda que cada cop té més clara el nostre client. Aquest any, a més del nou edifici de serveis del coll de la Botella, millorem l’oferta nocturna al pla de la Cot i disparem amb una oferta nocturna al Xalert Igloo d’Arinsal, amb la compra d’una Ratrac amb cabina, on ens hem marcat tenir la millor fondue del país.

S’amplien els forfets de dies no consecutius.
L’any passat ho vam fer a Pal-Arinsal i aquest any ho fem amb els de Vallnord. Els dies no consecutius donen molt de joc. El compres i l’utilitzes quan vols i això el client ho valora molt positivament. L’any passat va funcionar molt bé.

Quin impacte té en els ingressos?
Acaba tenint un impacte perquè, en el consecutiu, si no vens ho perds i, en canvi, en aquest altre, ho guardes. Entenem que quan pagues per un servei l’has de consumir i els dies no consecutius permeten utilitzar-los com vulguis. Aquesta llibertat el client l’ha valorada molt positivament i la venda d’aquest forfet cada cop augmenta més. Crec que en això hem estat pioners, cada cop hi ha més estacions que estan copiant la nostra forma d’actuar i, quan vam posar el client al centre de l’estació, no podíem fer-ho d’una altra manera que no fos aquesta.

“L’esquí és un sector estratègic del país i això ens dona més sentit de la responsabilitat”

Com han funcionat les normes que es van aplicar en l’esquí de muntanya?
Va ser una prova pilot que vam fer l’any passat. Va funcionar força bé i aquest any seguim amb aquesta prova. Paral·lelament, hi ha una modificació de la llei a través d’una disposició transitòria a la nova Llei de l’esport, que ens permetrà assumir encara més la responsabilitat de la integració d’aquest esport dins de l’estació. Tenim clar que l’esquí de muntanya ha vingut per quedar-se i volem posar-hi l’organització o l’operativa perquè això no afecti al funcionament de l’estació, que puguem mantenir la seguretat tant dels esquiadors com dels usuaris de l’esquí de muntanya.

Què permet aquesta disposició transitòria en la Llei de l’esport?
Queda clar que és l’estació, tal com marca la Llei de transport per cable i de les estacions d’esquí, que té la responsabilitat de controlar i vetllar per la seguretat dels usuaris. Els usuaris no deixen de ser-ho, per no tenir forfet. Per tant, les disposicions que prengui l’estació són d’obligat compliment. Fins ara, ja podíem aplicar normes, perquè el control de la seguretat és nostre. Nosaltres sempre hem estat molt didàctics en aquest tema i molt pedagogs, i no canviarem aquesta manera d’actuar. Seguirem fent pedagogia i insistint que hi ha normes molt clares i línies que no es poden travessar. Per exemple, després de les deu del vespre fins a les set del matí no es pot fer esquí de muntanya; l’accés de les mascotes està prohibit i només autoritzat a les persones que tenen algun tipus de discapacitat, entre d’altres. Les normes bàsiques de sentit comú que permeten la convivència dels usuaris de l’estació.

S’han potenciat els circuits?
Els seguim potenciant, informant, senyalitzant, prioritzant, perquè voldríem que molta més gent els utilitzés. A nosaltres no ens agrada prohibir i tenim clar que hi haurà gent que encara voldrà anar per una pista. Mirarem de seguir informant que algun espai no es pot utilitzar i també que no es poden fer conversions al mig de les pistes –cal anar per un costat i en fila índia. Són coses que la gent ha d’aprendre per conviure, i si no l’estació hi és per recordar-ho.

Aquesta temporada arranca enmig de certa incertesa arran dels canvis en les societats del món de l’esquí. El cap de Govern va reunir el sector per afrontar-ho. S’ha avançat?
Que el cap de Govern adoptés aquesta disposició demostra que el sector és important. Que és un sector estratègic i motor de l’economia del país. Això ens dona més sentit de la responsabilitat del que estem fent i en som conscients. Sobretot Pal-Arinal, en què el president del consell d’administració és el senyor cònsol. Ell és el primer a liderar aquesta estratègia en el sentit de la responsabilitat. Nosaltres entenem que hem de seguir treballant com ho hem fet, amb una estratègia de tot l’any, amb una voluntat compartida, tant des del Comú com des del Govern, de desestacionalització i seguir creixent en serveis. És el missatge clar que va transmetre el cap de Govern i que ens ha traslladat el nostre president. I aquesta és la voluntat que tenim a Pal-Arinsal. 

El possible trencament de Grandvalira i l’entrada de Saetde a Arcalís són temes que han transcendit a l’estranger. Pot afectar la imatge de l’esquí del Principat a fora?
Jo soc de caràcter optimista i això demostra que estem de moda, que és un sector d’activitat que està en creixement, que és estratègic. Aquestes maniobres desperten interès per part d’alguns, però nosaltres hem estat treballant a l’estiu de forma plàcida i responsable i aquest hivern farem el mateix. Nosaltres no estem involucrats en cap d’aquestes situacions i quan s’hagin fet ja actuarem en conseqüència.