Diari digital d'Andorra Bondia
Josep Miquel Vila.
Josep Miquel Vila.

Josep Miquel Vila: “Pensava, com m’equivoqui m’intervenen el Comú. Te’n vas a dormir i costa”


Escrit per: 
M.S.C. / FOTO: J.G.

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, fa un repàs dels quatre anys al capdavant del Comú. Recorda el neguit d’inicis de mandat, amb les finances comunals al límit legal d’endeutament i la sagnia de Naturlàndia, i defensa la gestió duta a terme que ha permès capgirar la situació. També explica que els nous projectes se sostenen en estudis seriosos i es defensa de les crítiques d’opacitat.

Ha estat el consolat que ha posat ordre a les finances comunals?

Sí. Absolutament. Hem passat de 23 milions a 13 milions d’euros d’endeutament, i el més important, Naturlàndia ha passat a tenir números positius quan fins ara costava 2 milions anuals. Ara seran 300.000 o 400.000 euros, i si tot va bé ens costarà zero. I si es fa la tirolina encara ens tornaran algun duro.

En la reunió de poble es van posar en dubte els números del Comú.
És clar. Perquè si tens una cosa ben feta la manera que no estigui tan ben feta és posar-la en dubte. Però podem cridar la interventora i que porti els estats bancaris i ho tindreu clar. Això sí que s’ha fet, gràcies a Déu. Els comptes estan auditats, després es presenten al Tribunal de Comptes, i si hi ha alguna anomalia, el Tribunal de Comptes ho verifica. La realitat és que això, sortosament, és veritat tot i que els altres diuen: “té un èxit, com l’embrutem?”, i argumenten que fins que no ho digui el Tribunal de Comptes no s’ho creuran. Hi va haver un retard el 2016 amb els comptes del Comú perquè vam voler mirar l’auditoria. I respecte del 2017 és quan es va produir el canvi de sistemes comptables. Però el 2018 ja s’ha presentat a temps, ja tenim l’informe d’auditoria, el consell d’administració s’ha passat i el Tribunal de Comptes ho tindrà a temps.

Posar ordre a les finances ha estat el principal èxit que ha tingut?
És un fet molt important. Estàvem al límit d’endeutament fixat per la Llei de finances comunals. A partir d’aquí, el Govern, sota l’informe del Tribunal de Comptes pot no pagar les transferències. Això et posa en una situació d’intervenció. Això s’ha salvat, i a més, hem passat de 23 milions a 13 milions. On era el problema? El Comú havia de destinar 2 milions d’euros anuals a Naturlàndia i no podia invertir al poble, mentre que Naturlàndia donava poca vida al poble. Ara, encara haurem d’ajudar Naturlàndia, perquè encara s’ha de tornar deute, però la despesa cap a Naturlàndia s’ha reduït dràsticament mentre que es comença a donar vida al poble, tot i que no és per tirar coets. L’objectiu és que Naturlàndia pugui aportar diners al Comú, i això ha de permetre invertir al poble i també donar encara més vida. Naturlàndia pot ser el parc de referència del Pirineu.  

Quan es podria produir?
Crec que amb el ràfting i la tirolina es podria produir d’aquí a dos anys. Ja he dit molts cops que em falten dos anys. 

La inversió per posar en marxa la tirolina i el ràfting es podria considerar que s’ha llençat en el cas que el pròxim consolat no acabi impulsant aquests atractius?
Depèn de la sensatesa de la gent que gestioni. Això no sols ho fa el cònsol, sinó també un equip. Aquest equip ha col·laborat i tot això està molt trallat. L’aportació que tindria, sigui qui sigui que ho hagi de decidir, és clara i suposo que tindrà bona fe i buscarà el millor per al Comú i també per a Naturlàndia. Perquè si no haguéssim ajudat Naturlàndia no ens n’hauríem sortit, ja que ens seguiria costant 2 milions. Penso que hem fet el canvi que calia, que no ens hem equivocat. A més, a l’inici del mandat vam dir que, a banda d’arreglar Naturlàndia, calia inversió externa. Si la inversió externa veu que Naturlàndia funciona té ganes de venir, si no el capital és un acollonit.

Naturlàndia va ser la patata que va rebre vostè i el seu equip?
Sí. En vam rebre dues. Naturlàndia, de la qual rebíem la informació comptable al cap de sis mesos i era poc fiable. Estàvem negres des de l’interventor, els consellers, jo. I a més, un deute de 23 milions d’euros. Penses, com m’equivoqui m’intervenen el Comú. Seré el primer cònsol intervingut. Després te’n vas a dormir i costa. Penses si hi havies d’haver anat i et fas petit... Per sort, un cop feta una bona diagnosi tens opcions de buscar solucions. En aquesta tasca ens va ajudar KPMG. I sembla que vam trobar la medicina adequada i d’un malalt que estava a l’UVI ara sembla que ja pot sortir al carrer... Sembla que li hem donat el tomb i això és un orgull que et queda per sempre, perquè la política només et dona que disgustos. Aquesta és la petita satisfacció que arriba després de tres anys patint. 

Vostè diu que la tirolina i el ràfting permetran a Naturlàndia portar diners al Comú però a Naturlàndia s’han impulsat activitats que havien de generar ingressos i han estat una ruïna.
Jo no seré crític amb el que s’ha fet abans d’arribar al Comú. Només sé el que m’he trobat i el que hem aconseguit. 

El Comú que va impulsar aquest parc es va equivocar?
En aquests temes no hi entro. 

Sempre diu que el parc d’animals aporta poca cosa. En la projecció es va fallar?
Esquí de fons i parc d’animals, poca cosa.

Podria ser que amb la tirolina i el ràfting succeís el mateix?
No, perquè hem analitzat la viabilitat durant tres anys i tenim uns elements previs que fan pensar que això és poc probable. En condicions normals, el percentatge d’èxit és alt perquè tenim els clients, l’ascensor de la cota 1.600 a la 2.000 (el Tobotronc) i sabem el nombre de línies que s’han de donar per la baixada per donar acollida a aquest sobrer de pujades del Tobotronc. A més, tenim una minitirolina i hem vist que en altres llocs només amb una tirolina ja funciona. La possibilitat d’error és molt petita. Això ho sabem després de realitzar una anàlisi DAFO, una anàlisi de Porter, una anàlisi de riscos, i una anàlisi d’opinió de la gent que ve al parc, a banda de la previsionalitat de balanç i compte d’explotació. Tot això no s’havia fet amb les altres inversions que s’havien impulsat abans a Naturlàndia. 

Sembla que es manté la sensació d’obscurantisme del Comú vers la ciutadania. Ha faltat més comunicació?
No són poques les aparicions públiques que he fet. La reunió de poble l’hem fet quan hem tingut les dades fiables. No volem parlar-ne abans d’hora.

L’oposició també s’ha queixat de manca d’informació.
No sé si té raó. Això és com una noia; és maca o lletja? Depèn dels gustos. Parlant sobre la neteja, per exemple, la gent de fora ens diu que el poble està net i la gent de Sant Julià ens diu que està brut.

Vol dir que amb la informació succeeix el mateix?
Són sensacions. I de vegades aquestes sensacions obeeixen a intencions. 

Quines intencions?
No ho sé. No puc opinar pels altres. El que està clar és que no podem dir si es baixa bé fent canoeing fins que no hem baixat.

Hem vist poca cohesió interna de l’equip comunal.
Estic molt content de tot l’equip. I no faig crítiques. No hi ha cap equip que estigui absolutament cohesionat i n’hi ha pocs que es tirin tiros. 

Alguns consellers van arribar a dir que deixarien la majoria.
Si algú vol marxar, les portes estan obertes. Si algú no ha marxat és perquè no ha volgut. 

És estrany que una part de la majoria no formi part de la junta de govern.
Hi ha dues opcions. Si vols quedar bé amb tothom la fas de totes les persones del Comú. Si vols que sigui efectiva, quatre persones és més efectiu que dotze. L’intermedi són les juntes de majoria, que les hem tingut. I la junta de govern pot ser de quatre o cinc. Però és un tema del qual no parlaré. Respecto molt les decisions de les persones.

Com va viure la reforma de les Lleis de transferències i competències. Va ser massa poc ambiciosa?
Crec que la llei que es va fer fa 25 anys està molt ben feta. Potser sí que es podia retocar alguna cosa, però les propostes que es van fer gravaven especialment el Comú de Sant Julià de Lòria. I és en aquest sentit que vam mostrar la nostra protesta. També és veritat que hi ha comuns que com que ingressen molts diners no els feien falta però al nostre ens feia molta falta perquè estàvem in extremis. Nosaltres només vam facilitar un informe. És una llei quasi consubstancial a la Constitució, perquè sense aquesta era difícil trobar l’equilibri de poders. Els estaments inicials que fa 700 anys que duren són els comuns, el Consell de la Terra i els coprínceps. 

Està satisfet amb el resultat?
Jo hauria fet una altra cosa però no era la meva responsabilitat. Però sí que és cert que abans el Comú cobrava uns 8,3 milions, amb la nova llei ens n’hauríem anat a 6 milions i ara cobrem 7,1 milions. Hi ha un milió de diferència. A l’excap de Govern Martí no se li va posar gaire bé. 

 

“Estic plantejant seriosament tornar-hi” 

 

Què li ha quedat per fer, a banda de la tirolina i el ràfting?

La finalitat última sempre és millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Hi ha l’actualització d’una parròquia descentralitzada en diferents pobles i hauríem de deixar-los tots preparats amb els mateixos serveis, cosa que és molt costosa i no tenim recursos per dur a terme a menys que es canviï la situació de Naturlàndia o que el Govern reconegui aquesta dispersió. Però aquest reconeixement de dispersió no ha estat efectiu, tot i que l’hem reclamat.

Fins ara no ha donat cap pista sobre el seu futur. Ja té decidit si es presentarà a la reelecció?
Estic plantejant seriosament tornar-hi. 

De què dependrà la seva decisió?
Depèn de diferents factors. Depèn del suport que tingui, de l’equip que pugui realitzar, i del permís de la senyora.

Seria per encapçalar Laurèdia en Comú?
Ens hem presentat amb Laurèdia en Comú, som independents. El format nou que hi haurà m’agradaria saber-lo, però no el sé. 

Tot i així, estan treballant per reeditar Laurèdia en Comú.
Jo només penso que és possible. Tan sols això. Amb Laurèdia en Comú n’hem parlat, però no podem anar més enllà d’on no estem. 

I Desperta Laurèdia? En la reunió de poble el seu portaveu el va marcar...
Ho veig bé. Qualsevol grup que s’interessi per la parròquia i el país és positiu. Vol dir que hi ha estima, ànsia, preocupació per la parròquia i el país. Això és positiu. Sempre. Encara que em diguin coses que no m’agraden.

 

Sant Julià de Lòria
Josep Miquel Vila
Laurèdia en Comú

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

La rebaixa del deute és un concepte molt parcial i força enganyós. Ha deixat la parròquia desatesa abocant al banc gairebé tots els diners rebuts de govern. Administrar no és desvestir varis sants per ben vestir-ne solament un: el Banc. I Naturlandia és molt fràgil. Depèn dramàticament del temps. El mal temps del 2018 ens va costar 600.000 euros agafats del comú.
No he vist mai cap entrevistat a Andorra que, d'una manera políticament tan descara, opti per no respondre les preguntes que no són del seu grat. La veritat és que es retrata molt tirant pilotes fora. És el Vila.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte