Diari digital d'Andorra Bondia
Josep Pintat: “Que no es faci el referèndum no vol dir que no hi hagi acord amb la UE”
Josep Pintat: “Que no es faci el referèndum no vol dir que no hi hagi acord amb la UE”

Josep Pintat: “Que no es faci el referèndum no vol dir que no hi hagi acord amb la UE”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

El president del grup parlamentari liberal fa balanç d’aquests dos primers anys de legislatura i es mostra convençut que hi haurà abans eleccions que el referèndum per l’acord d’associació amb la UE. Tot i això, Pintat, que mostra la disposició de la formació per a la reforma de competències i transferències, avisa que el fet que no hi hagi el referèndum aquesta legislatura no implica que no hi hagi un acord tancat.

Com valora aquests dos primers anys de legislatura?
Venim d’una legislatura anterior amb una majoria important de 22 consellers demòcrates i el Partit Liberal entra amb força al Consell. Ja el resultat de les eleccions va denotar un desgast del grup demòcrata. I el que han estat aquests dos anys ha estat fruit d’aquest desgast, però també de tota una sèrie d’esdeveniments que han ocorregut que, per imprevisibles que hagin estat, si és que ho han estat, han marcat la legislatura.

Tot l’afer BPA...
Eleccions l’1 de març del 2015 i el dia 10 la nota del FinCEN, de la qual ningú sabia res. Això ha portat un ambient enrarit i ha marcat la primera part de la legislatura, però també la que ha de venir, ja que realment això ha minat la confiança de tota la societat andorrana i també en l’àmbit polític. Això és el que hi ha hagut, un procediment per corregir tota una sèrie d’imprevistos i el deteriorament del grup d’una majoria l’acció de la qual és precisament la que ens ha portat allà on som ara.

Servirà d’alguna cosa la comissió especial?
Hi ha tota una sèrie de conclusions. La primera és que un fet com la nota del FinCEN ha creat un xoc important en la societat i ens ha demostrat que a tots ens va molt gran, aquesta situació. M’agradaria que una comissió especial d’aquestes característiques, i tindria sentit en dir-se també comissió de vigilància, es pogués trobar i reunir en un futur, juntament amb el Govern i amb els altres òrgans que supervisen el sistema financer, com l’INAF i la Uifand, i es pogués fer un tomb de taula per veure quines són les perspectives i cap a on evolucionen les tendències mundials del sistema financer per poder-nos anticipar i preveure i no anar a remolc. Perquè el que realment ha posat en evidència la qüestió de BPA i tota aquesta nota que ha aparegut és que en sabien més els de fora que els de dins de casa. I no només això, sinó que avui dia les tendències del sector financer són molt diferents i aquí ningú ha estat atent a aquest problema i ens hem trobat amb la situació que ens trobem. Per tant, una comissió d’aquestes característiques hauria de ser, en un futur, l’òrgan per poder anticipar esdeveniments. 

I la tasca feta?
Si la tasca que ha fet la comissió ha servit o no ha servit, penso que sí que ha servit perquè precisament posa en evidència la dificultat per funcionar, segurament per la manca d’instruments de què disposa i per la magnitud de la qüestió. Quan es planteja la part d’esbrinar què ha passat, en aquell moment se centrava en la nota del FinCEN i a intentar depurar responsabilitats si n’hi havia. Però a la comissió han aparegut moltes ramificacions i contextos lligats a la nota. Els diners bloquejats a Suïssa, les notes verbals dels Estats Units, les declaracions del senyor Cierco i el senyor Bartumeu, per esmentar-ne algunes. Moltes derives d’una mateixa qüestió, i també moltes compareixences d’òrgans institucionals com l’INAF i la Uifand, en què tots els consellers han anat aprenent que hi ha un cert secret, emparat per la legislació, que fa que els consellers generals no puguin tenir accés a la informació. 
Per tant, la primera cosa que ha posat en evidència és que les institucions d’avui dia no estan preparades per afrontar reptes d’aquesta magnitud i que convé una revisió amb més profunditat. Si es podrà acabar esbrinant com ha anat tot? Tenint en compte que a més és tot un procés que surt del camp de la política i és també al de la justícia, és molt més complex.

I quant a les mesures a adoptar?
En crear la comissió ja vam posar sobre la taula uns objectius molt definits, que eren definir mesures microprudencials, macroprudencials, si s’ha de formar part o no del Fons Monetari Internacional, si hi ha d’haver un prestador d’última instància, com se segueixen les directives de l’Acord Monetari, quines són les accions pel que fa a diplomàcia... Totes aquestes variables estan sobre la taula. I no només això, sinó que el nostre entorn és canviant, i per tant un cop adoptades les mesures que es necessitin, l’important és estar atent al nostre entorn, per poder anticipar i no anar a remolc.

El Govern està avaluant l’opció d’entrar a l’FMI.
Primer de tot, cal lamentar l’actitud del Govern. Perquè aquest és un dels objectius de la comissió, tot i que paral·lelament això s’ha encavalcat amb una proposició d’acord al Consell General durant el primer discurs d’orientació política de l’octubre del 2015 en què es demanava al Govern que precisament realitzés aquests estudis. L’abril del 2017 encara no tenim cap resposta oficial, tot i haver-ho demanat. El ministre Cinca compareixerà en la propera reunió de la comissió a explicar aquest tema. Lamentem aquest retard, i més després de l’impacte de la nota. Quan el Consell General fa una demanda d’aquestes característiques no la fa per caprici, la fa perquè pensa que hi ha una necessitat i que hi hagi aquesta poca diligència a contestar per part del Govern no ajuda en tot aquest procés. Esperarem a veure quina qualitat d’informació aporten en la compareixença, però de totes maneres l’actitud del Govern és reprovable.

Han retret en més d’una ocasió els incompliments per part del Govern.
De fet aquest primer tram de legislatura ha estat marcat per coses que no han deixat de sorprendre. Ja es va fer una investidura de pressa i corrents, es va avançar el discurs d’orientació política, es va aprovar diferents lleis pel tràmit d’extrema urgència i necessitat, hem vist l’entrada en escena de nous requisits legals, com la llei de sostenibilitat de les finances públiques, i ja vam veure el retard important en l’entrada del pressupost 2016, el mateix marc pressupostari que no complia els objectius i va ser corregit a posteriori.

Van arribar a plantejar-se una moció de censura. La situació ja s’ha normalitzat?
El reglament del Consell General sempre preveu la figura de la moció de censura i és un dret que es té i que es pot exercir. En aquell moment, que recordarà que hi havia tota la situació del ministre Alcobé, el partit va considerar que era un instrument que el grup parlamentari podria utilitzar, i així l’hi va fer saber. La pressió que en aquell moment va comportar ja va donar els seus fruits, i a partir d’aquí el que s’ha procurat és intentar solucionar una de les qüestions que ha portat la crisi de BPA, com és la pèrdua de confiança entre els mateixos grups polítics, i intentar buscar un diàleg més positiu per acabar aquesta segona meitat de legislatura de la millor manera possible, perquè els reptes del país són importants i ja veurem com acaba evolucionant.

Com és la relació amb la resta de grups parlamentaris?
A nivell de persones hi ha un ambient cordial i respectuós. Ja en el camp de la política, a nivell de grups hi ha els contactes que hi ha i els intercanvis que hi ha d’haver, tot i que sí que és cert que, a nivell de les comissions, el grup demòcrata usa freqüentment la seva majoria per passar les seves iniciatives i la tasca de l’oposició no es veu gaire gratificada. Això també és una cosa a lamentar perquè es podria ser més positiu i constructiu. Després cal tenir en compte que en alguns projectes de llei les explicacions són molt breus i et trobes sorpreses, com per exemple la modificació del Codi Penal per tipificar el delicte fiscal, i després de les recomanacions del Moneyval, que tots podem entendre, et trobes amb la sorpresa que es pot vulnerar les intimitats per tot tipus de delictes. S’hauria d’evitar tot aquest desgavell i si això ha estat per la Batllia, el Govern ha de tenir els seus filtres.

Hi ha un abús en aprofitar una modificació legislativa per canviar altres lleis?
Potser sí, però tenen una majoria de quinze i si volen poden fer-ho. El que sí que diem és que si es prenen el temps venint a explicar els marcs essencials de les lleis en comissió i després et trobes sorpreses, es genera més recels. 

Com veu la negociació per la reforma de les competències i les transferències?
Estem en aquesta situació perquè en l’anterior legislatura, amb una majoria de 22 i que fins i tot es podria haver canviat la Constitució, no es va fer. És una qüestió doncs molt recurrent i que no deixa de tenir el seu impacte en la ciutadania i al pressupost nacional. La posició de Liberals d’Andorra sempre ha estat clara: quina és la despesa de l’Estat, com es racionalitza i com es prioritza. I des d’aquest punt de vista veiem positiva la tasca feta per determinar el cost de cada competència. A partir d’aquí, la nostra predisposició és participar en aquesta taula de treball Govern-comuns-Consell General, on ens hauria agradat també que fossin les minories comunals, i veure si tot això encaixa en les voluntats polítiques i encaixa en les expectatives de l’Estat. Que surten divergències? Diria que surten les divergències normals, i que poden tenir solució. Com a mínim per part nostra, i posarem la màxima voluntat i predisposició per fer-ho.

És una bona reforma o podria ser més àmplia si es toqués la Constitució?
De la manera que s’ha plantejat el nostre grup s’hi sent còmode. Crec que no cal tocar la Constitució.

I pel que fa a les transfe­rències?
Va lligat amb les competències i ha de ser evolutiu. Hi ha tres apartats: com s’obté la bossa de diners, com es reparteixen i a què es destinen. El com s’obté, fins ara el 18% dels ingressos i amb la proposta una quantitat estable en funció de l’evolució del PIB, i sembla que tothom hi està d’acord. Sobre com es repartirà, a nosaltres la fórmula actual ja ens va bé, i si volen posar nous criteris per intentar reequilibrar estem oberts a parlar-ne. Pel que fa al destí, ha anat canviat i evolucionant. Del 80% a inversió i 20% a funcionament, que potser va generar una disbauxa, es va permetre destinar a endeutament i ara ja es pot destinar al que vulguin. A la pràctica, i tal com està consolidat, és com millor ho tenen.

I respecte a la cessió de terrenys?
És un dels aspectes substancials de la reforma, i hi ha diferents posicions. Més enllà de si els informes han de ser vinculants, que entenem i compartim la posició del Comú de la Massana, el que el grup parlamentari liberal es planteja és que, si anem a un criteri nacional, i estem parlant de projectes d’interès nacional, el que no es pot fer és que en els que són sensibles, on hi ha el maldecap, un tercer faci d’àrbitre, en aquest cas el Consell General. Per tant estem dient o tots vinculants o cap de vinculant. Entenc que l’interès nacional no està determinat per un informe, només cal veure tota la qüestió de l’heliport. Si s’ha produït tot aquest enrenou és perquè potser no s’ha governat. Si és d’interès nacional es fan els estudis que toquen, es marca el terreny que toca i es va per la via d’expropiació. Al criteri d’interès nacional li corresponen unes figures que es poden exercir i si no s’ha fet és perquè no hi ha hagut voluntat política i s’ha fet el tomb per tot Andorra.

Creu que la reforma sanitària serà realitat aquesta legislatura?
Amb les competències i transferències s’havia de clarificar i posar una mica més d’ordre, però tampoc no canvia tant la substància. La qüestió de la sanitat és totalment diferent perquè el dèficit està creixent de forma exponencial i, respecte de la qualitat dels serveis, que fins ara hem gaudit d’una sanitat excel·lent, hem de saber però fins a quin punt es pot pagar. I aquí no s’ha vist cap acció per posar ordre a aquest dèficit, i parlem d’un Govern que fa sis anys que governa i que per tant ja està en la seva fase final. En aquest cas sí que entenc que el problema és molt més preocupant, tant per la branca de malaltia com la de jubilació, i cal una reforma molt més aprofundida i no n’hi ha cap. Així com amb els comuns s’ha quantificat el cost de les competències, aquí el més calent és a l’aigüera, i ho lamentem profundament.

Pel que fa a l’acostament a Europa, el Govern ja ha dit que no hi haurà referèndum aquesta legislatura.
La clau és l’acostament. Cal tenir clar amb qui ens hem d’acostar: a l’Europa dels 28, a la dels 27 o a la de les dues velocitats. Tot això indicarà molt l’estructura jurídica del que seran els acords d’associació. El que no es pot dir és que el Brexit no influirà en les negociacions i ara resulta que sí i que portarà un alentiment. En tot cas, el que està dient el cap de Govern és que el referèndum no es farà aquesta legislatura, però que no es faci aquesta legislatura no vol dir que no hi hagi un acord amb la Unió Europea, perquè abans del referèndum suposo que hi ha d’haver un document ratificat i aprovat pel Consell General, perquè si no què preguntarem als ciutadans.

Per ara no hi ha res de tancat.
És el que ens han dit. Però també ens han donat a entendre que les posicions del marc institucional estan tancades, que les del tema de mercaderies quedaran tancades ara al juny, posicions que no vol dir acord, sempre sota el principi que no hi ha res de tancat fins que tot estigui tancat. Es començaran ara les converses per altres llibertats. S’arribarà a cloure acords? Això és molt fàcil. Si a algú li donen el que vol pot anar molt ràpid i si no  doncs pot anar lentament, i si s’han d’imposar les coses es pot anar també molt ràpid. Ja veurem on s’arriba, encara que no hi hagi referèndum aquesta legislatura. A més, estic convençut que no n’hi haurà perquè tampoc seria bo per al mateix procés tal com s’està portant. Això després d’unes eleccions tindria un altre sentit, i per tant abans d’un referèndum hi haurà eleccions.

El Brexit és una dificultat o pot ser una oportunitat?
No ho sé, però sí que tinc clar que Andorra no pot errar i que l’acord que hagi d’assumir ha de sumar tant per a Andorra com per a la Unió Europea. A partir d’aquí, el que facin els altres és molt difícil. El que també tinc clar és que Andorra ja té relacions amb la UE i els països veïns, com un acord duaner de l’any 1990 i que funciona perfectament. El que ha de fer, en el marc de relacions que ja té, és sumar avantatges. L’acord del 90 està bastant desdibuixat en totes les propostes que hi ha hagut. No sé què passarà amb la sortida del Regne Unit, però sí que queda clar que, un cop Andorra hagi signat un acord, i li costarà signar un acord que sigui positiu, si després l’hagués de canviar perquè un altre país ha tingut unes altres condicions encara serà més dificultós. És molt difícil tancar acords i saber com quedaran les coses. I sobretot, si es vol estar dins el mercat interior s’haurà de buscar la competitivitat. Perquè pot ser que d’entrada no siguis competitiu i si no vas a buscar això què hi anem a fer. A partir d’aquí entrem en un terreny de política-ficció. En tot cas el que sí que convé és no precipitar-se.

Josep Pintat
ue
referèndum
acord d'associació
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic