Josep Pintat: “Totes les notes sobre BPA formen part d’un procés de màrqueting”

“La qüestió de BPA al final sembla un circ mediàtic.” Així ho afirma el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, que es mostra molt crític amb l’AREB per no haver informat els consellers generals abans del comunicat de premsa sobre el resultat de l’auditoria a BPA. “Totes aquestes notes que estan sortint formen part d’un procés de màrqueting per dir que bé que ho han fet”, assenyala Pintat.

¿Què li ha semblat el resultat de l’auditoria de BPA donat a conèixer en un comunicat de premsa per l’AREB?
La valoració que hem fet és que la qüestió de BPA al final sembla un circ mediàtic. Hem vist que un grup d’accionistes defensen els seus drets i publiquen un llibre i, com a conseqüència d’això, podem interpretar que l’AREB surt amb una nota sobre una auditoria. Jo diria que d’això se’n pot dir acció-reacció. I en tot cas des del grup parlamentari liberal, i així ho hem manifestat dins de la comissió de vigilància del Consell, lamentem que des de l’AREB  no se’ns hagi passat una mínima informació. Si aquest organisme entén que a les autoritats d’aquest país no se les ha d’informar directament, sinó que ho han de fer a través dels mitjans de comunicació, aquesta serà la seva postura, però nosaltres en tot cas no compartim aquestes formes de fer.

¿I poden fer com a grup alguna cosa més, a part de discrepar sobre la forma de procedir de l’AREB?
A la comissió de vigilància hem quedat que hi hauria d’haver una compareixença de l’AREB per valorar la darrera nota que va fer pública el 
FinCEN i també l’informe d’auditoria que han donat a conèixer. I, evidentment, per part del grup liberal també tindríem interès a saber com evoluciona el procés de resolució perquè després de totes les dates que s’han anunciat encara estem igual i ja ha passat un any.

¿Què li sembla el contingut del comunicat emès per l’AREB per als mitjans de comunicació?
El contingut de l’estudi de l’AREB i de la nota del FinCEN formen part d’un procés d’un banc intervingut que està en vies de resolució, i hi ha qüestions que acabaran judicialitzades, però el que preocupa el grup parlamentari liberal és el procés de resolució. Avui en dia ens trobem amb una entitat que és BPA, on hi haurà tot un tema que anirà per la via judicial, i amb una entitat nova que es diu Vall Banc i que és un banc pont, i com a tal és un banc de l’Estat que s’intentarà vendre i si no és així haurà de ser gestionat per l’Estat. 
En aquest últim cas crec que els problemes de liquiditat i solvència hi seran, i per tant en lloc d’una qüestió de males praxis passarem a una fallida d’una entitat que acabarà en un procés de liquidació. Per tant, totes aquestes notes que estan sortint, ja siguin les del FinCEN o les de l’AREB, són notes que formen part d’un procés de màrqueting per poder dir que bé que ho han fet i contrarestar altres informes. El que és veritablement important, però, és la resolució, com queden els clients, com queden els treballadors, el sistema financer del país, com evolucionaran tots els litigis. I de tot això encara no hi ha cap posició clara, i continuem estant en el mateix punt que abans. A més, s’ha anat anunciant diverses dates de resolució i no s’han complert. 

Els germans Cierco insistien després del comunicat de l’AREB que no s’havien detectat més casos de blanqueig que els ja coneguts...
Crec que hem de ser pragmàtics i objectius. Els accionistes legítimament hi diran la seva i l’AREB com a institució farà la seva tasca, però hem de tornar al tema de fons, que és que hi ha un banc intervingut a hores d’ara i en procés de resolució i una sèrie de plets. A partir d’aquí tota la resta són especulacions. El que toca és que hi hagi ja una resolució i s’aporti una solució, i els accionistes ja faran totes les seves reclamacions judicials si ho estimen convenient i es dirimirà qui té o no té raó. La resta és entrar en un escenari de crear més confusió en l’opinió pública.  

La resolució hauria de ser imminent, segons els terminis que ha donat l’AREB...
Nosaltres ja no ens creiem res perquè hem vist una manca de transparència. Hi ha hagut una opacitat i un menyspreu envers les institucions que no pot ser. Per tant, anar posant dates és fer el ridícul, i el que es vol és condicionar l’opinió pública dient que això ja està arribant al final. I és que, com ja vaig dir en el debat del marc pressupostari, qui dia passa any enganya.  Aquesta és la política que està portant a terme el Govern i Demòcrates per Andorra (DA).

Sembla que el llibre editat pel Grup Cierco inclou fins i tot alguns documents que el seu grup parlamentari havia demanat sense èxit al Govern i els organismes supervisors...
Una valoració exhaustiva d’aquest llibre encara no l’hem fet. És legítim que els que l’han fet defensin el seu posicionament. Torno a repetir, però, com he dit abans, que tot això són postures per defensar cadascú els seus interessos, però el que no puc compartir és que les institucions no controlin el tempo de les seves declaracions. Crec que s’ha de ser més seriós i més rigorós i no comunicar notícies per crear encara més ambigüitats o més desinformació, i més quan s’està en un procés de resolució, que el que requereix és seriositat. ¿Creu que el fet que l’AREB digui que hi ha tants clients dolents beneficia el procés de venda de Vall Banc? El que s’ha de fer, com he dit, és resoldre i després si hi ha clients que són dubtosos ja és la justícia qui ho dirà. Però no entenc per què s’ha de fer tanta publicitat dels temes. 

Els Cierco proposen una fusió amb una altra entitat financera per resoldre aquesta crisi...
La venda d’un banc pont no està prevista en la Llei de l’AREB, fins al punt que aquest organisme ha hagut de fer estudis jurídics per veure si aquesta via és possible. La fusió, en canvi, sí que estaria dins de la llei, tot i que aquest no és el pla de l’AREB. I, com dic, com més declaracions de l’AREB i del ministre portaveu del Govern més traves posen per a la venda de Vall Banc, i aleshores la pregunta que ens hem de fer potser és una altra, i més quan tampoc s’informa els consellers generals que estan a la comissió especial. La pregunta és si no hi ha comprador del banc, ¿què farem, el gestionarà l’Estat i tindrà capacitat i credibilitat per gestionar-lo? Hi ha un camí que s’ha pres i totes aquestes publicacions o operacions de màrqueting no crec que beneficiïn gens. 

¿Té la impressió que la comissió de vigilància està servint per esbrinar el que ha passat i per buscar mecanismes perquè no es torni a repetir, com es volia?
És una comissió que efectivament tenia aquests dos objectius i ha valgut la pena posar-la en marxa. No s’ha d’oblidar, però, que hi ha un grup majoritari, que és Demòcrates per Andorra, i el que jo els he preguntat és si volen o no continuar amb la comissió perquè s’ha demanat una documentació que encara no ens ha arribat, fet que dificulta la feina.  
És a dir, que per poder continuar ens falten un complement de les actes i els informes de les últimes compareixences, i avui dia no hi són. Hi ha hagut una altra nota del FinCEN i la comissió especial no s’ha reunit ni per valorar-la, i ha sortit també una nota de l’AREB i resulta que la comissió no en té ni coneixement. 
Aleshores la pregunta és si el grup majoritari té intenció de continuar impulsant aquesta comissió o de donar-hi un altre ritme. Estem a l’espera que es pugui trobar una persona que pugui dir cap a on ha d’anar el sistema financer. Nosaltres creiem que la comissió ha de continuar i pensem que els demòcrates també ho creuen, i el PS encara està tancat en el tema de la comissió d’enquesta.

¿I quina ha estat, així doncs, la resposta dels demòcrates? 
El que ens han dit és que faran un esforç perquè hi hagi més diligència perquè puguem reprendre una dinàmica més accelerada. Avui en dia a ningú se li escapa que el sistema financer està canviant a un ritme forçat i molt important que comportarà uns canvis dràstics. Ja hem vist que els resultats del sector financer han estat inferiors als de l’any passat, que jo no he qualificat de bons perquè no és així, perquè han guanyat menys que l’any anterior. Així, caldrà ajustos a totes les estructures del sistema financer, i el sector assegurador, per exemple, encara està regulat amb una llei de l’any 89. 

¿Hi ha possibilitats que ningú es quedi Vall Banc i que l’hagi de gestionar finalment l’Estat?
Hi ha una realitat que és molt clara, i és que les dates de resolució van canviant. Al final del camí hi ha d’haver un comprador, però si no és així ¿què passa? ¿Hi ha comprador o no n’hi ha? El que tenim és un banc intervingut per l’Estat i per tant és a hores d’ara un banc estatal, i la solució seria gestionar-lo o liquidar-lo. Semblaria que avui dia Vall Banc no tingués propietari, quan és l’Estat. I vista la situació del país, amb un deute de més de mil milions d’euros, i amb unes previsions econòmiques de cara als propers tres anys que no són optimistes, no sé si tenim molta capacitat per gestionar un banc i per captar clients.

¿Quina és l’afectació que està tenint aquesta crisi bancària en el conjunt de l’economia?
Els resultats del sector bancari han baixat un 8%, el marc pressupostari del Govern preveu fins al 2019 que la recaptació per via directa augmentarà només en tres milions d’euros, amb un creixement del producte interior brut del 6,5%. Això és com dir que l’economia no creixerà. Per tant se’ns diu que l’economia remunta el vol i que hi ha més inversió estrangera, però les dades són les que he dit. O sigui que l’economia no funciona, no creix. I hi ha tota una sèrie de canvis al sector financer, com l’intercanvi automàtic d’informació, que faran que el panorama sigui més complex. 

“El que es busca amb els pactes d’Estat és emmascarar la incapacitat de governar”

El grup parlamentari liberal no creu que el pressupost aprovat sigui el que necessita el país...
Ho vaig dir i moltes de les nostres esmenes anaven en el mateix sentit. Per exemple, pel que fa a l’heliport nacional, podem estar d’acord que té sentit i que cal construir-lo, però posi els diners al pressupost un cop sàpiguen on anirà la infraestructura. Igual pel que fa al recinte firal, que pot ser un atractiu per al país, però digui’m a on el fa i presenti un estudi del que pot costar i de la rendibilitat. El mateix pel que fa a The Cloud, que pot ser un atractiu per al país però s’ha de saber abans quin en serà el contingut. 

¿I està a favor del pacte d’Estat en sanitat que ha proposat el ministre?
En aquesta legislatura es parla molt de pactes d’Estat, cosa que no es feia quan hi havia una majoria de 22 però tampoc s’aportava cap solució. I ara resulta que s’han de fer pactes d’Estat però primer s’ha de saber el que volen que pactem. I en aquest sentit el Govern hauria de dir què pensa fer pel que fa a la sanitat o les transferències als comuns. Crec que el que es busca amb els pactes d’Estat és una forma d’emmascarar la incapacitat de governar. 

¿I com ha vist la polèmica generada al voltant de la clínica de fertilitat Marquès?
Ha estat lamentable. Un inversor que s’interessa per venir al país es troba que el seu nom surt als mitjans de comunicació amb insinuacions de tots els tipus. Ha estat lamentable i s’ho han fet ells sols perquè l’oposició en aquesta qüestió no ha dit res. Si hi ha buits legals a Andorra s’ha de completar el marc legislatiu per donar una seguretat jurídica i no posar tantes traves burocràtiques. No es pot tenir una empresa per buscar inversors i que quan aquests arribin aquí topin contra la paret.

¿Com analitza la polèmica sobre la pena que s’ha imposat a l’agent detingut pels trets a l’edifici de l’Obac?
No entraré en aquesta polèmica perquè entenc que la justícia és un poder independent i té els seus mecanismes; per tant l’únic que puc dir és que m’ha xocat la compareixença del fiscal general per donar una explicació, cosa que no trobo gaire encertada per a aquest cas concret. El que no entenc és per què s’han donat aquestes explicacions quan en molts altres casos no s’ha fet. 

¿Entrarà finalment el grup parlamentari liberal en el pacte d’Estat sobre l’acord amb la Unió Europea (UE)?
Nosaltres de moment no donarem a conèixer cap postura. N’hi ha alguns que tenen moltes presses, però nosaltres volem saber per on anem. Per això treballem en aquest tema i ja comunicarem la nostra posició perquè aquest és un repte molt important per al país. L’estudi d’impacte sobre l’economia que vam demanar al Govern no l’hem rebut perquè ens diuen que no el tenen, i per tant continuem anant a cegues. El que volem és fer aportacions que siguin positives dins del pacte d’Estat o fora, i creiem que això ho hem de fer ara des del Consell General i la comissió legislativa d’Exteriors. Com que és una qüestió sobre la qual hi ha molta inquietud i incertesa, el que farem és comparèixer davant del nostre partit en un congrés i donar les explicacions i debatre-la allà amb tota la informació de què disposem per adoptar una postura.