Diari digital d'Andorra Bondia
Josep Pol.
Josep Pol.

Josep Pol: “La tasca de la Creu Roja és arribar allà on no ho fa l’Administració”


Escrit per: 
M.P.A./ Foto: Jonathan Gil

La Creu Roja Andorrana celebrarà l’any que ve 40 anys d’història. I ho vol fer posant en relleu la tasca de totes les persones que “han passat per la casa”: socis i voluntaris. Així ho posa de manifest el seu president, Josep Pol, que porta quasi 30 anys de voluntari. Per ell, la  humanitat és el principi de la institució que considera més important, juntament amb la imparcialitat, la neutralitat i la independència. 

Quins són els reptes més importants de la Creu Roja Andorrana en aquests moments?
A mitjà termini, estar al peu del canó en totes les necessitats del país. Si hi hagués una situació d’emergència al país, ser els capdavanters. Socialment, treballar braç a braç amb altres institucions. En l’àmbit internacional intentem anar encarats cap a l’agenda 2030. Els reptes importants a escala global de la Creu Roja són els immigrants i refugiats. Potser no ens afecten tant a nosaltres, però ens poden afectar. També tenim reptes pel que fa a joventut. Totes les federacions de la Creu Roja creiem que hem de donar protagonisme als joves, que no se sentin desemparats. El tema del medi ambient també és una qüestió crucial, treballant en col·laboració amb el Govern i altres institucions.

Parla de la joventut. Es plantegen algun tipus d’acció per captar voluntaris joves?
Campanya en aquest sentit, no n’hem fet cap. Tenim el projecte PAPI, de primers auxilis per infants de 10 i 11 anys  que està implementat a totes les escoles dels tres sistemes educatius en període lectiu. És una font perquè ens coneguin i quan vagin creixent sàpiguen  que si tenen interès per ajudar els altres tenen a la Creu Roja les portes obertes. Precisament, les noves dependències que tenim estan molt a prop del Lycée Comte de Foix i seria molt interessant que poguéssim arribar a irradiar la nostra energia al jovent. El dimecres a la tarda no tenen classe, seria un bon moment per poder-los fer propostes. Hi hauríem d’incidir.

Hi ha altres entitats que assenyalen com a dificultat  atreure els joves. Els passa el mateix?
Tenim un greu problema en aquest sentit. El jovent ha canviat. Potser hi ha una part dels joves que són més apàtics i no tenen interès pels seus veïns. A la meva època jove també n’hi havia d’aquest tipus. Però també és veritat que molts encara continuen empatitzant amb el seu pròxim. 

"Hi ha gent gran que encara que tingui propietats no pot pagar la calefacció"

La qüestió mediambiental sí que els atreu.
A nosaltres també ens atreu. És una necessitat planetària. El nostre principal lema és la humanitat i el nostre objectiu, intentar humanitzar el món global que cada cop és més bèl·lic. Per part nostra és molt important fer esforços per ser proactius per fer quelcom pel medi ambient i oferir-nos a d’altres ONG per treballar-hi plegats. Si el planeta està malalt, les persones que volem ajudar també ho estaran.

Fa uns mesos van signar un conveni marc de col·laboració amb el Govern. En pot fer balanç?
És un conveni marc signat amb quatre ministeris per englobar tots els convenis que teníem amb cadascun d’ells per separat. A mesura que els anem fent els podem anar englobant en el conveni marc per tenir una exigència molt més gran. Fa uns vuit mesos que el vam firmar, encara és aviat per fer balanç. Quan hi ha una necessitat de país, nosaltres hi hem de ser i signem el conveni. Hem de ser facilitadors, no persones que posen traves. 

Creu que hi ha serveis que fa la Creu Roja i que els podria assumir l’administració?
És possible que sí, però si no hi arriba, hi som nosaltres per ajudar-los. La nostra tasca és arribar allà on no arriba l’Administració. Ara, si se’n vol ocupar, nosaltres encantats. Si hem de retallar serveis, millor, perquè voldrà dir que les necessitats s’han acabat o que hi dona resposta l’Administració, i això vol dir que pot fer-ho molt bé. Ara, si no ho pot fer i la necessitat existeix, intentem ser-hi des de la Creu Roja.

Han duplicat el nombre de socis. Com ho han fet i per què?
Ho estem fent a través d’una empresa que està funcionant molt bé amb Creu Roja espanyola i francesa. Hi va haver un moment en què estàvem estancats i no creixíem en socis, digues-li per desídia nostra, o per dedicació a altres coses. Els nostres socis començaven a tenir una certa edat. Llavors, ja la junta anterior va contractar una empresa espanyola que es dedica a captar socis per organitzacions de tipus humanitari. Està especialitzada en això i ens ha donat molt bon resultat. 
Gairebé tota la societat ho hauria de ser. Com més socis aconseguim, menys dependència tindrem de l’estat. Del 48 o 49% que demanàvem de subvenció al Govern, ara estem a un 24%. Per això és molt crucial. Hem de voler més socis, per ajudar molt més i estar més a tot arreu. 

"Totes les  federacions creiem que hem de donar protagonisme als joves"

La formació a les escoles imagino que és una activitat molt agraïda, oi?
Ens podem trobar amb gent que digui “ostres, ara una formació de primers auxilis”, però en general tothom està molt satisfet. Actualment ens ajuda el Rotary Club d’Andorra a finançar-la. També hem reeditat un llibre nord-americà sobre la tasca de la Creu Roja que vam traduir al català i que fem arribar a totes les escoles que ens han obert les portes perquè els infants rebin la formació en primers auxilis. També l’hem fet arribar a altres àmbits.

Quantes persones treballen actualment contractades a la Creu Roja Andorrana?
Tenim 19 persones contractades. Nou d’elles es dediquen al transport sociosanitari. Hi ha el director, un comptable, els dos formadors del PAPI, també el cap de socorrisme, formació, logística i emergències, la responsable de la gent gran, dels joves, del centre penitenciari. N’hi ha una que ens ve del Servei  d’Ocupació que treballa a la recepció. La nostra és una societat nacional petita.  
El transport sociosanitari està regulat en el conveni marc amb Govern, Salut i el SAAS. Les despeses les repartim a  tres bandes. Si hi ha persones que el necessiten i no el poden sufragar, no cobrem els serveis. El SAAS és qui ens diu a qui hem d’anar a buscar. Cal recordar que la junta està formada per voluntaris. 

Cada any fan una auditoria. La transparència és un valor important per a vosaltres?
Hem de ser partícips de la confiança de la gent i molt curosos amb la gestió dels diners que rebem dels socis i del Govern. Aquest any hem fet la nostra auditoria i la del Govern. No tenim res a amagar, podem dormir tranquils. Ens devem als ciutadans i és de rebut que puguin veure on van a parar els diners que rebem. Hem de ser totalment transparents. Quan vaig entrar a presidir la junta vaig dir que no en deixaria passar ni una i tots els membres participen d’aquest esperit al màxim.

Quines demandes adrecen al nou Govern?
Durant la campanya electoral hi va haver dos partits polítics que van considerar que ens havien de veure perquè els exposéssim quines demandes teníem a nivell social i de país. Nosaltres, dels set principis fonamentals que tenim, n’hi ha tres que hem de tenir molt clars: independència, imparcialitat i neutralitat. Nosaltres no els vam fer cap lleig, però els vam enviar una carta dient que en quatre anys ens haurien pogut venir a veure per demanar-nos què era el que vèiem que feia falta a la societat, quines mancances hi havia i cap a on s’havia d’actuar. També els dèiem que ara tindrien quatre anys més per venir a trobar-nos. Però que en aquestes dues setmanes de campanya no ens podien fer això perquè si obríem la porta a dos partits ho hauríem de fer a tots. I nosaltres crec que podem ser més útils a la societat quan un cop s’ha constituït el Consell General i el Govern, parlem amb parlamentaris escollits que poden tenir molta més força que no pas amb propostes de partits polítics que es fan per les eleccions que se les poden emportar el vent. La Creu Roja parla  sobre realitats, sobre fets i amb persones que poden arribar a tenir algun tipus de decisió. Això no vol dir que tanquem les portes a ningú. Ara potser sí que és el moment de parlar-ne perquè socialment es podrien fer més coses. 

"Si el planeta està malalt, les persones que volem ajudar també ho estaran"

Quina necessitat social creu que no està prou atesa?
La gent gran. N’hi ha que fins i tot tenen propietats però que no poden pagar la calefacció. A nivell comunal i governamental s’estan fent esforços, però sí que hi ha un sector de la població que queda molt més amagat, que no es vol deixar veure tant i potser és aquí on Creu Roja hi pot incidir més perquè té una imatge, té una força darrere a través de tots aquests anys de trajectòria i potser aquesta gent que s’amaga de Govern, dels treballadors socials confiarien en nosaltres i aquest valor és el que podem oferir al Govern. Però això ha de ser una demanda de Govern. 

Som prou solidaris els ciutadans?
Voldria creure que sí que ho som a nivell monetari. Sí que veiem  persones que estan donant diners per les campanyes, però copsem que és una part reduïda de la població que dona i dona molt; ara bé, la resta potser està cansada. O ens convertim en una societat solidària i intentem ajudar o potser desapareixerem com a societat. Els que ajuden, ajuden molt, però cada cop som menys. Des de Creu Roja valorem totes les aportacions, les grans quantitats i les que no ho són tant, però són constants. Com més socis tinguem més podrem ajudar i en millors condicions

S’estan preparant per la celebració dels 40 anys. Què faran?
M’agradaria poder fer un reconeixement a tots els voluntaris que han passat per la casa. Fer alguna jornada amb xerrades, exposició de fotos, retrobar-nos i tornar a sentir l’emoció d’haver passat per la Creu Roja. Molts dels nostres voluntaris ara són bombers, directors d’escola, policies, empresaris. I voldríem que sentissin que no els hem oblidat. Ens devem a les persones que ens han precedit durant aquests 40 anys. A nivell internacional fem una trobada de societats nacionals petites i l’any que ve serà aquí i pot ser molt interessant.

“Veiem que cada vegada hi ha més gent sola al país i no només gent gran” 

A més dels serveis ja coneguts, en teniu d’altres que no ho són tant. Per exemple, el de la custòdia de claus. En què consisteix?
Quan vam veure que hi havia padrins que podien seguir a casa perquè els seus fills o nebots creien que no estaven  per anar a una residència i volien continuar a casa seva vam crear el servei de Teleatenció Domiciliària. Però llavors vam veure que hi havia un problema subjacent, quan premien el botonet per avisar, en moltes ocasions els mateixos parents o veïns s’hi atansen, però en d’altres no i ens era impossible contactar amb ells i els bombers es trobaven amb la porta tancada. Per evitar haver d’esbotzar la porta, tenim un centenar de persones que ens han cedit les seves claus. Estan tancades en una bossa precintada, identificada amb números per guardar la privacitat. Les tenen a bombers. En cas que passi alguna cosa es pot obrir la porta i veure què ha passat. Com que la nostra llar és un lloc molt íntim, procurem ser molt curosos. És un servei que no costa res. 

En moltes ocasions suposo que el que la gent necessita és companyia. 
Sí, i per això el projecte que pot ser molt interessant a Andorra és el del telèfon de l’esperança. Nosaltres hi creiem, però es necessita molta infraestructura per tirar-lo endavant. Ha d’estar disponible els 365 dies de l’any, les 24 hores del dia i en quatre o cinc idiomes diferents: català, castellà, francès, portuguès... El tenim sobre la taula. Si el traiem a la llum ho volem fer amb totes les garanties de continuïtat. 

Hi ha molta gent sola? 
Veiem que cada vegada hi ha més gent sola al país i no només gent gran. Si nosaltres en fóssim coneixedors i  tinguéssim més voluntaris podríem anar barri per barri, identificar-los i saber quanta gent hi ha sola. Cada vegada estem més aïllats. Si no poden pagar la Teleatenció també els podem ajudar econòmicament. Creu Roja també és això.
En les últimes nevades hi havia persones aïllades. En aquests casos, Creu Roja les truca i si necessiten alguna cosa els ho facilita. Ara tenim 483 usuaris del servei de Teleatenció Domiciliària. Una de les tasques que fem és  trucar a les persones que no tenen a ningú. Sabem que n’hi ha 25 o 30 al país que segur que no tenen a ningú a qui acudir. Si no tenen res a la nevera o els fan falta medicaments, Creu Roja els ajuda. Són serveis que sorgeixen a mesura que es produeixen les necessitats. Volem donar-hi respostes immediates.

Creu que és prou coneguda aquesta tasca de la Creu Roja? 
No. Per això els voluntaris són molt necessaris. Podríem fer més trucades si en tinguéssim més i així ampliar el servei. Actualment ho estem fent amb un conveni amb la Creu Roja de Catalunya. Ho hem de fer amb un voluntariat potent, per això animo a tothom qui vulgui ajudar que vingui a la Creu Roja. Hi ha moltes tasques a fer, com ara parlar amb la gent, anar a les cases a llegir-los el diari.

N’hi ha d’altres, d’aquests serveis no tan coneguts?
S’ha reprès el del centre penitenciari. Ajudem els interns a nivell intel·lectual, els ajudem a preparar els estudis. És un servei que ja havíem realitzat però que durant un temps vam deixar de prestar. El fem en total col·laboració amb la direcció del centre penitenciari. Encara no fa un any que el tornem a donar. S’hi dediquen dos o tres voluntaris.
També hem començat un altre projecte nou. Tenim dos voluntaris que fan un seguiment  d’un grupet de persones dos cops al mes. El projecte consisteix en el fet que la gent pugui parlar dels seus sentiments a través de la poesia. L’objectiu és ajudar la gent que està tancada en si mateixa. Ho fem a les dependències de la Creu Roja. Volem que la gent es pugui trobar. Ho vam proposar a aquest parell de voluntaris i hi estan molt entusiasmats. 

Josep Pol
Número de vots: 123
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic