Josep Ramon Tudel: “El comerç s’ha d’adonar que perquè Vivand funcioni cal aportació privada”

El conseller de Serveis i d’Informàtica d’Escaldes-Engordany, Josep Ramon Tudel, fa balanç dels dos anys de la posada en marxa de Vivand i dels nous reptes de futur que es plantegen, com són la creació de l’associació de comerciants. Així mateix defensa les inversions fetes pel Comú i la política turística. Accepta que s’ha d’explotar més la vall del Madriu però afegeix que això no serà aquest mandat.

¿Estan satisfets dels dos anys de Vivand?
Nosaltres ho vam fer convençuts des del principi. És cert que quan vam començar el projecte tots teníem una mica de neguit i tampoc sabíem del cert si això funcionaria bé. La realitat és que, a part de l’oposició que vam tenir –que va ser la que va ser–, els neguits se’ns van anar dilucidant molt ràpid perquè era una cosa que funcionava i que queia pel seu propi pes. N’estem molt satisfets, tot i que és cert que s’hi han esmerçat molts esforços.

¿Què els permet dir que estan satisfets?
Els indicadors ens han anat mostrant aquests últims mesos que la presència als carrers ha estat creixent, les nits Vivand han estat la majoria –per no dir totes– un èxit, i sobretot és la satisfacció del comerciant i les enquestes que vam fer, que de seguida ens van confirmar que era una bona iniciativa. Però tampoc cal donar més importància a Vivand de la que té. Només és un carrer per a vianants.

¿Seguiran fent enquestes?
Sí, de cara al setembre se’n preveu una altra.

El darrer pas ha estat l’aprovació dels estatuts de l’associació de comerciants.
Fa un any el Comú es va adonar que era necessari tenir una associació per tenir un interlocutor directe i fer Vivand i la zona comercial d’Escaldes-Engordany més forta. Després de moltes trobades hem aconseguit fer uns estatuts que són del gust de tothom i, si tot va bé, a principis de setembre l’associació ja hauria d’estar en funcionament.

¿Quines seran les primeres accions que emprendrà?
Els primers mesos seran més de realització de treballs previs al 2016. Hi ha molta feina a fer per planificar el 2016. Pel que fa a pressupost, cal que els comerciants vegin el cost que suposa l’organització de festes i l’administració de la zona comercial –perquè la idea és que sigui tan professional com sigui possible–. I també que vegin les activitats previstes per al 2016, que ja estan tancades la gran majoria.

¿Quines es preveuen?
La pròxima Nit Vivand, que serà amb Andorra Turisme, i algunes coses que s’estan fent de cara al Nadal. Són accions que s’ha de preparar amb molta antelació.

¿Quants establiments s’han interessat per formar part de l’associació?
Són una cinquantena de socis, que correspon a uns vuitanta establiments. Sobre el total d’establiments que hi ha a l’avinguda són un 50 per cent, més o menys.

¿Estan satisfets d’aquest volum d’afiliats?
Molt. També ho hem posat molt fàcil perquè hem estat molt receptius, el Comú i la Cambra de Comerç hi han estat molt a sobre, i és cert que la majoria de comerciants han estat per la labor, perquè són els primers interessats que això es faci. Sí que ha estat molt laboriós perquè cal posar d’acord molta gent, però una vegada asseguts en una taula tot ha estat més senzill.

¿Els comerciants van plantejar algunes demandes concretes?
L’aportació econòmica és una de les coses que més preocupen, i és normal. Amb la situació econòmica que es viu la gent ha de controlar les despeses. Per això finalment vam decidir que fossin ells mateixos els que decidissin quina aportació volen fer perquè és una cosa molt subjectiva i costa molt definir què és el més just. A l’últim trimestre de l’any es faran els pressupostos de l’associació per al 2016 i allà es veurà què es necessita per poder tirar endavant tots els esdeveniments i les accions que es vulguin fer. A partir d’això es podrà determinar quines són les quotes o quines aportacions haurà de fer cadascú.

No s’ha fixat una aportació mínima.
No, als estatuts no s’hi ha fixat. El que tampoc és als estatuts, però que el Comú va decidir en l’últim ple, és fer una aportació d’un euro per cada euro aportat per cada associat durant els propers quatre anys.

¿Després d’aquest termini, què passarà amb l’aportació del Comú?
El que no podíem fer era recollir aquesta aportació en els estatuts, tal com estava en un principi, ja que això hauria pogut lligar pròxims comuns durant molts anys. Trobàvem que no era just, tot i que nosaltres creiem que l’associació és molt important. I ho demostrem amb fets, perquè el Comú ha intentat que això es fes, i al país no crec que hagi passat mai que l’administració hagi intentat impulsar una associació semiprivada. Hem volgut donar tranquil·litat a l’associació almenys durant quatre anys perquè sàpiguen que el Comú els donarà suport econòmic. Cal tenir en compte que no només és la dotació econòmica sinó els recursos humans que el Comú hi aboca, tots els recursos de recollida d’escombraries, serveis...

Però no s’assegura una participació passats els quatre anys.
Passats aquests quatre anys el pròxim equip comunal haurà de decidir. Però també cal tenir clar que el fet que el Comú formi part de l’associació actualment no vol dir que d’aquí deu anys hagi de continuar formant-ne part. Potser no és el seu sentit. Entenc que quatre anys ja seran suficients per veure com funciona l’associació, si ha donat els fruits que pot donar, i per decidir si el Comú continua, que és el més probable, o fa un pas enrere, o si les condicions del Comú són diferents.

¿Però no és interessant que hi hagi sempre presència de l’administració pública?
Els serveis i l’avinguda són propietat comunal i, per tant, totes les incidències i els reglaments que hem aplicat a posteriori depenen del Comú. Per això és molt important que el Comú en formi part. Amb totes les coses que es puguin arribar a fer a través de l’associació, el Comú sempre tindrà un interlocutor i aquest podrà decidir de forma força immediata si l’acció es pot fer o les condicions per fer-la. Jo entenc que el Comú hi haurà d’estar sempre, però les aportacions comunals no les podem lligar per als propers equips comunals.

¿Els comerciants han mostrat algun neguit sobre la futura participació del Comú?
No, perquè estem parlant d’un temps a quatre anys vista i l’aportació a què es compromet el Comú és molt bona. El Comú té molt interès que el comerç funcioni, però el teixit empresarial s’ha d’adonar que perquè això funcioni l’aportació privada és molt important.

¿Què ha impedit fixar unes quotes per als associats?
Cadascú ho veu des d’un prisma diferent. Segurament la decisió que prenguem no serà la més justa, però havíem de prendre’n una vist que volíem que els estatuts ja comencessin a rutllar, perquè tenim molta feina per fer d’implicació dels comerciants, perquè són ells els que més bé coneixen la qüestió.

¿Quin tipus d’establiments s’han adherit a l’associació?
Sorprenentment, el tipus de comerços que hi participen són molt diversos i de punts de l’avinguda diferents.

El que permetrà, en definitiva, l’associació serà fer créixer el projecte.
Fer-lo més fort. Serà molt important de cara als propers mandats, si així ho decideixen, la conversió definitiva de Vivand en carrer per a vianants, amb un projecte urbanístic, uns accessos clars. I crec que l’associació aquí també hi tindrà molt a dir.

¿Quan preveuen implantar el pla de senyalització que van elaborar?
El plec de bases està fet però està parat perquè estem esperant els canvis de la part alta, com ara si s’hi ubica el museu del Govern, el museu Thyssen...

¿Això es podrà fer abans de finals del mandat?
Pel que fa a senyalització sí que es podran fer mesures. Quant als accessos, però, caldrà deixar-ho per al proper mandat, i crec que serà important pel que fa a una transformació urbanística de la zona.

“No és cert que tots els esforços s’hagin destinat a Vivand. Hem invertit en totes les zones comercials”

¿En l’àmbit turístic, s’han focalitzat massa esforços a Vivand?
Jo crec que no. La prova és que amb els pocs recursos que hem tingut en els tres primers anys de mandat, en tot el que és turisme i comerç és un dels comuns que més han invertit. S’han fet les voravies de molts sectors on hi ha molt comerç, com Pessebre i Fiter i Rossell, s’ha fet tota l’actuació al Falgueró, que també és important comercialment... És cert que a Vivand s’hi ha fet un esforç particular perquè la gran part del comerç de la parròquia és allà. Potser no econòmicament, perquè al Falgueró hi hem invertit més.

Aquesta és una de les crítiques de l’oposició.
L’oposició no ha participat pràcticament en res de tot el que afecta Vivand. Entenc que està molt bé tenir un discurs i donar lliçons en un ple però després, si no hi estàs d’acord, també cal participar en tots els esdeveniments. Però ells no hi han participat i crec que no els interessa gaire.

Comentaven que calia potenciar la vall del Madriu.
Com que és una vall protegida és més complex, però sí que cal treure’n un fruit, tot i que no podem explotar-la en excés. És un dels potencials però, en principi, per aquest mandat no hi ha res de previst.

Escaldes també ha perdut el centre d’acollida de la vall, que ara es troba a Andorra la Vella.
Va ser una decisió de la reunió de cònsols. El fet que la directora estigui allà no té una importància excessiva ja que el que importa és la vall, i la vall la tenim nosaltres. El que sí que potser cal fer és un treball en comunicació.

¿S’esperava que el CIAM fos alguna cosa que no ha acabat sent?
Hi ha la percepció que el CIAM no ha acabat de funcionar, però és un dels museus més visitats del país. El que necessita és una reformulació, que requereix uns recursos econòmics dels quals no disposem. L’oportunitat d’ubicar-hi les exposicions del Govern temporalment ens permetrà reformular-lo.

¿De cara a aquest estiu, finalment s’instal·larà el globus aerostàtic?
El Comú està treballant perquè aquest estiu pugui estar operatiu. No s’ha descartat, i això permetrà tenir un atractiu més. Són idees del privat que el Comú recull.