Diari digital d'Andorra Bondia
Josep Roca: “Hem viscut les conseqüències d’un acord amb la UE sense tenir-lo”
Josep Roca: “Hem viscut les conseqüències d’un acord amb la UE sense tenir-lo”

Josep Roca: “Hem viscut les conseqüències d’un acord amb la UE sense tenir-lo”


Escrit per: 
M.S.

El president de l’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra (Acoda), que agrupa gairebé el 85% de les empreses del sector, repassa el moment que viu el món de la construcció, que després d’anys difícils i de perdre la meitat dels seus treballadors repunta una mica i fins i tot comença a contractar novament personal. Així mateix, Josep Roca parla dels projectes en els quals treballa l’Acoda.

¿Quina és la situació del sector?
Venim d’una crisi greu, global però que el sector de la construcció ha viscut especialment. Hem hagut de fer fora molts treballadors, malauradament, i ara sembla que tenim un input que aniríem cap a una situació millor. Hem tocat fons i ara sembla que repuntem i tirem cap amunt. Tot i que la situació no és per tirar coets, a poc a poc es van mantenint els llocs de treball i no se’n perden més. Fins i tot, diria que tenim alguna punta en què s’agafa gent nova en el nostre sector. A partir d’aquí sembla que la situació de paràlisi ja no la tenim, l’economia sembla que vagi recuperant-se una mica i bàsicament gràcies al principal client que hem tingut aquest any, que és l’administració, el Govern i les parapúbliques, i a més a més la represa de l’obra privada, que n’hi ha hagut alguna que s’ha anat fent, tot i que s’ha reduït força. 

¿De quin volum de treballadors estaríem parlant?
S’ha reduït a la meitat. Tot i això hem aconseguit, durant tots aquests anys de baixada, mantenir les plantilles més antigues, i sobretot no hem tocat sous i els hem mantingut en uns 2.000 euros de mitjana. Ara, però, amb el petit repunt de feina ens trobem que molta mà d’obra especialitzada ha marxat d’Andorra, als països veïns, i ara intentem recuperar-la perquè realment en el sector de la construcció ens falta personal especialitzat.

¿El sistema de quotes us permet cobrir totes aquestes necessitats de personal especialitzat?
N’hem estat parlant amb el Govern perquè s’incrementi al nostre sector; de fet, se n’ha obert una part. Tirem tots una mica d’antic personal que teníem, que més o menys tenim localitzat al seu país d’origen, i els demanem que tornin, i per això hem demanat que s’obri puntualment aquesta quota ara amb aquesta petita bonança que sembla que hi ha. És d’agrair la resposta de l’administració, amb la qual mantenim reunions puntuals i periòdiques, i ens consta que de cara a l’any que ve hi haurà un increment de la inversió pública. No és el nivell que hi havia, però estem contents del compromís d’augmentar una mica el percentatge d’inversió pública. Els projectes emblemàtics, com podria ser The Cloud o també l’adjudicació de la seu de la justícia, juntament amb els pocs projectes d’inversors privats, que encara n’hi ha, ens ajudaran a tirar endavant.

¿Heu fet una mica de previsió per al 2017?
Els inputs que tenim és que el petit creixement que hem notat el darrer semestre del 2016 es mantindrà el 2017. Sense grans alegries, però.

Des de l’Acoda s’ha incidit en més d’una ocasió en la necessitat de reformar la Llei de contractació pública. ¿Cap a on ha d’anar aquesta reforma?
La Llei de contractació pública al nostre entendre necessita algunes actualitzacions, ja que ara farà pràcticament setze anys que no es toca. Actualment, caldria incorporar-hi certes mesures i procediments que la Unió Europea estableix en matèria de contractació pública, i evolucionar cap una norma més harmonitzada amb els estats membres. A part dels procediments també s’hi hauria d’incloure algunes tipologies noves de contracte que han sortit a Europa i que aquesta llei no preveu. 
És important que es vagi harmonitzant una mica la llei amb el que diu Europa si hem d’anar cap a un acord d’associació. Ja fa dues legislatures que hi anem al darrere i cal que el Govern lideri aquesta reforma legislativa, tal com han anunciant en els seus programes electorals i en les línies d’actuació que presenten cada any. Tenim també pendent que el sistema de contractació públic sigui de concurs obert amb els comuns, que encara apliquen el sistema de subhasta pura; vol dir que el més econòmic és el que guanya. Tenim previst reunir-nos amb els comuns perquè vagin també amb el sistema amb què va el Govern, que fa una mitjana aritmètica, una classificació per punts, i l’empresa que en suma més és la que guanya el concurs.

Treballen en una llei de l’edificació.
Estem treballant conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes per elaborar un esborrany i presentar-lo al Govern i arribar a un acord les tres parts per tenir una llei de l’edificació que marqui les responsabilitats de cada un, el que dissenya el projecte té les seves i el que el construeix també, no com passa ara, que qui el construeix té totes les responsabilitats, i això s’ha de compartir. Som molt transparents amb el Col·legi d’Arquitectes i englobem també la gent d’enginyeries, i ho han entès superbé. Nosaltres, els constructors, no podem fer ni d’enginyers ni d’arquitectes i no volem fer-ho. Es tracta d’un document necessari per donar més garanties als propietaris, que poden trobar-se indefensos davant d’obres mal executades.
Aquest text, en resum, vindria a establir responsabilitats, fins i tot també dels propietaris, que tenen una responsabilitat de manteniment, de conservació. Serà també important de cara al promotor. N’hi ha que volen contractar per parts una obra, i el que no poden fer és responsabilitzar el contractista final de tot. Si és un associat nostre, que té unes garanties, que va regulat per un reglament, juntament amb uns arquitectes, el promotor tindrà unes garanties i sabrà a qui haurà d’anar reclamar, ja que de vegades el promotor es troba que no sap a qui anar a reclamar davant un defecte constructiu. També he dir que és molt estrany que hi hagi defectes constructius a Andorra perquè, les coses com siguin, es construeix molt bé al nostre país.

¿L’acord d’associació amb la UE, quins beneficis o perjudicis pot portar al sector?
En el nostre sector hem viscut una mica les conseqüències de tenir un acord amb la Unió Europea sense tenir-lo. Hem tingut totes les parts dolentes, com són que, fins ara, quan es feia un concurs internacional podia venir treballar a Andorra qualsevol empresa internacional sense cap mena de trava, i això nosaltres no ho podíem fer: si volíem anar a treballar a França o a Espanya havíem d’obrir empresa a França o Espanya. Crec que aquest acord ens serà molt útil per tindre les mateixes cartes per poder anar a treballar com els nostres col·legues veïns, que quan hi ha un concurs internacional vénen aquí. A partir de l’acord, quan hi hagi un concurs internacional hi podrem anar a concursar amb una empresa andorrana com qualsevol altra del món, amb les nostres especificitats i saber fer. No ens fa cap por. Totes les empreses estrangeres que han volgut vindre han treballat a Andorra. ¿Que nosaltres podem obrir la porta i treballar a l’exterior?, doncs més que contents. 
Ens consta que hi ha empreses del país que han treballat als països veïns, a Amèrica i també a l’Àfrica, però amb moltes traves, i tothom ha buscat el model de treballar a través d’una empresa francesa o una d’espanyola, però el capital no deixa de ser andorrà. ¿Per què no podem anar com  a empreses andorranes arreu del món? Si amb l’acord sí, estarem contents.

El mercat de la reforma i la rehabilitació els ha ajudat a superar el mal moment que ha passat el sector.
És un mercat nou en què hem entrat ara i totes les empreses constructores ens hem hagut d’adaptar a aquest tipus de mercat, perquè és veritat que les empreses de construcció de tota la vida, per dir-ho així, estàvem acostumades sempre a fer obra nova, sigui obra pública, edificació... Ara el mercat ens ha portat també a fer renovació. Hi ha el pla Renova, que estava funcionant i funciona però que s’ha estancat una mica últimament, que també ens ha donat una mica de vida. Molts edificis s’han de renovar i els propietaris reben tota una sèrie d’avantatges i es comença a entendre que un patrimoni s’ha de renovar. És un mercat en què estem entrant i estem adaptant el tarannà d’empresa.

Parlava del pla Renova.
La feina de l’administració en aquests últims anys ha estat de millorar el pla, i de simplificar-hi al màxim l’accés. Tot i això no acaba de tenir la importància que hauria de tenir per al país. Nosaltres entenem que la reducció de la despesa energètica de les famílies hauria de ser una prioritat. Invertir en eficiència energètica activa, sense cap mena de dubte, l’economia; per una banda actives el sector, i per una altra poses a disposició de les famílies més diners a finals de mes gràcies l’estalvi, perquè puguin dedicar aquests diners a altres coses que no sigui pagar la calefacció, per exemple. 
No deixa de ser un mercat nou, la idea és bona però s’ha d’anar desenvolupant. Hi ha una sèrie de subvencions, s’hi han anat implicant arquitectes, enginyers, instal·ladors..., però el que és bàsic és que el promotor o el propietari d’edificis hi vegi un avantatge, i és cap aquí on hem d’anar. Cal un crèdit tou, un temps de retorn que sigui vàlid i que es pugui retornar sense haver de fer recàrrega. Per exemple, si un està en un pis llogat pagant 500 euros al mes i se li ha d’apujar el lloguer a 1.000 per poder retornar el crèdit, això no interessa perquè deixarà el pis. I és tot això el que s’ha d’encaixar, que s’està fent però s’ha d’acabar, i cal també que tècnics, arquitectes i enginyers siguin els grans prescriptors del pla.

La millora energètica d’edificis públics suposo que ajuda, però ¿es pot fer més des de l’administració?
Està clar que els edificis públics, com els privats, s’han de fer sostenibles i s’ha d’anar cap a aquest camí. L’administració la tenim com la tenim, hem d’anar pas a pas, tot i que em consta que estan fent bona feina en aquest sentit. No serà fàcil, però cal fer un pla a deu o quinze anys de renovació dels edificis públics, pla que ens serviria també a nosaltres per tenir una previsió de feina a deu o quinze anys del sector. L’administració té un rol exemplar, i com ha tal li hem demanat unes polítiques clares en matèria d’eficiència energètica d’edificis públics, i seguir les directives europees que demanen que els edificis públics siguin de consum zero. 

En alguna ocasió l’Acoda s’havia queixat de la poca col·laboració per part dels comuns.
Tots sabem la situació econòmica dels comuns del nostre país. Tot i això cal que mantinguin les inversions, tant per mantenir les infraestructures que tenim com per activar l’economia interna de la parròquia. Si els comuns fan totes les feines amb els seus departaments d’obres, provoquen que els petits industrials i constructors de la parròquia acabin tancant. Tot i això, estem constatant que alguns comuns comencen a fer petites accions.

¿Com afecta la morositat i el retard de pagaments?
Pel que fa als privats, és difícil de valorar la morositat. Tots tenim algun client amb qui pot costar més o menys resoldre una feina feta, per diferents motius. Però la dimensió del país fa que si algú no va bé econòmicament aviat se sàpiga i la cosa es pot tallar abans que vagi a més. Quant a l’administració, no hi ha morositat però sí algun retard en el pagament. Estem treballant amb l’administració colze a colze per informatitzar el sistema, tant de contractació com de gestió de facturació i de certificacions, perquè això pugui ser més àgil. És un problema merament administratiu, s’ha de fer una sèrie de passos i s’està allargant una mica més. Hem tingut recentment una reunió per buscar la manera de fer-ho més fàcil per a una part i l’altra i aconseguir que els terminis siguin els que estan prescrits a la llei.

¿Hi ha problemes d’intrusisme al sector?
Andorra és el que és i hi ha indústria que no es fa aquí i hi ha elements d’una obra que s’han de contractar fora del país. Això no vol dir que vingui directament l’empresa que fa aquella feina al país, per això hi ha un contractista d’obra. D’intrusisme directe entre constructores no n’hi ha. Quan hi ha hagut un concurs internacional les empreses han vingut quan ha estat una obra que no han pogut fer les empreses andorranes. De totes maneres, et diria que, si no el 100%, el 95% de les obres les podem fer empreses del país i no necessitem l’ajuda de ningú de fora. Puntualment pot haver-hi alguna qüestió d’un material determinat, però l’obra en si som perfectament capaços de fer-la.

¿Treballen en algun projecte per ajudar a reactivar i consolidar l’activitat del sector?
Tenint en compte que l’administració disposa dels diners de què disposa i que necessitem infraestructures per al país i per al turisme, proposem que es facin més vies d’entrada, algun edifici emblemàtic. Vam demanar als responsables del Fons de Reserva de Jubilació, perquè fa anys es va invertir a Andorra i ara no es fa res ja que està tot invertit en capital i inversions estrangeres, que una part d’aquest fons, amb totes les garanties de retorn, es pogués invertir en alguna obra d’infraestructura o que ajudés a rebre millor el turisme, que és allò de què al final vivim tots els andorrans. Ens van dir que pot ser un camí, que cal analitzar-lo, tot i que ja hi ha l’exemple de Prada Casadet. Per què no repetir aquest model, que generarà riquesa per al país, farà treballar la gent del país i a més a més ens pot donar un atractiu més per mantenir i recuperar el turisme. És un canvi que entenem que no és fàcil, perquè la gestió del fons es basa en una qüestió de liquiditat per poder, si cal, recuperar els diners ràpidament. Tot i això, sí que pensem que una petita part es pot dedicar a fer país, amb algun projecte bo per al país i amb un bon retorn per a aquest.

Josep Roca
president
Acoda
Número de vots: 140
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic