Josep Rodríguez: “M’interessa servir el país, no el partit. El meu partit són els ciutadans”

El nou raonador del ciutadà, Josep Rodríguez, exposa les seves prioritats i afirma que pensa tirar endavant dues campanyes per donar a conèixer les seves funcions a les escoles i entre la ciutadania. Rodríguez destaca la seva vocació de servei i assegura que el càrrec transcendeix la disciplina de partit. Així mateix, manté que el trasllat de l’oficina del Raonador del Ciutadà al nou edifici del Consell General no condicionarà la feina dels consellers.

Després de jurar el càrrec de raonador del ciutadà va anunciar la intenció de tirar endavant una campanya a les escoles per donar a conèixer la institució als menors. ¿Com pensa fer-la?
Fins ara, quan els menors havien de fer una reclamació al raonador havien d’anar acompanyats dels tutors o els pares. Amb el canvi en la normativa que es va fer fa poc poden venir sols a partir dels 12 anys. Ja no necessiten l’empara dels pares o tutors. Ho volíem donar a conèixer, i el camí més fàcil és poder entrar als centres i explicar-ho.
Ja hi ha una assignatura en què es parla del Raonador, i consistiria a posar-nos d’acord amb els centres per poder explicar als infants d’aquesta franja d’edat aquesta facilitat que tenen, i alhora aprofitar per explicar-los què és el Raonador. Nosaltres ens oferim a donar l’explicació de qui som i per a què servim.

En el seu cas la  formació i l’experiència que té en el camp de la docència deuen facilitar força aquesta tasca. ¿La idea seria aprofitar l’espai d’aquesta assignatura en concret per impartir una part de la classe?
Aquesta seria una possibilitat, ja que si hi ha aquesta assignatura pot estar bé anar personalment a explicar-ho.

Des que va canviar la legislació, ¿no han rebut cap menor sol per fer alguna demanda?
No. De moment encara no ens hi hem trobat. És clar que el període de vacances també hi deu haver influït.

També comentava la seva vocació de servei als menors, donada la difícil situació actual.
Això ho coneixem a través de la premsa i també ho conec per la dedicació a la docència, ja que coneixes famílies o persones que de vegades no tracten els seus fills com ho haurien de fer. Hi pot influir l’estat econòmic i pot ser molt fàcil que en determinats casos hi hagi un maltractament, ja no només físic, sinó  també psicològic. Es tracta de conèixer en quin estat estan aquestes persones que se senten maltractades i veure què s’hi pot fer.

¿Fins a quin punt aquesta tasca és responsabilitat directa del Raonador del Ciutadà?
Quan hi ha una queixa pot ser contra l’administració, una entitat pública o parapública, i moltes vegades no hi té a veure, però fas una mica d’intermediari. Tot i que no tens un poder decisori per intervenir, fas d’intermediari, i això fa que la majoria de problemes se solucionin, ja que hi ha una tercera persona que no cobra per fer aquest servei i que és independent.

L’hi preguntava perquè l’altra prioritat expressada per la institució és aclarir les funcions del Raonador del Ciutadà. ¿Ens pot explicar quines són les funcions que pertoquen a la institució i les que no li pertoquen?
La llei marca que defensem els drets i les llibertats de la persona davant qualsevol administració, però també hi ha la persona que pot tenir problemes amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per exemple. Llavors fem un expedient, ho comuniquem a l’entitat corresponent i l’administració està obligada a respondre a la teva demanda.
L’únic camp en què no podem intervenir és la justícia. Si és una persona que se sent lesionada judicialment, el que fem és traslladar la queixa al Tribunal Superior de la Justícia. I fins ara els terminis es compleixen i no hi ha hagut cap consulta que no hagi rebut resposta.
També ens hem convertit una mica en informadors, perquè hi ha molta gent que no sap on anar per fer determinades gestions, i nosaltres també fem una mica de gestors.

¿Pensen fer alguna campanya  concreta per explicar les funcions del Raonador del Ciutadà?
Farem algun tipus de tríptic perquè arribi a tothom. Mirarem de fer una cosa senzilla i clara, perquè una de les coses que té el Raonador és que mai fem servir paraules tècniques, sinó un llenguatge planer, que tothom pugui entendre. Fonamentalment, l’objectiu és fer extensiva, en tota la seva amplitud, la funció del Raonador, perquè no es converteixi en una oficina de reclamació dels usuaris, ja que no és aquesta la nostra funció.

¿Creu que les demandes que no pertocarien a la institució són la majoria?
Possiblement, però nosaltres mirem de donar resposta a tothom. D’una manera o d’una altra la gent surt amb una resposta.

¿Hi ha alguna altra prioritat que vulgui destacar?
Bé, el grup que potser més ens preocupa, perquè té un estat especial, és el de la presó, on anem cada vegada que se’ns demana, quan tenim dos o tres casos, perquè ens expliquin el problema. I mirem de fer d’intermediaris. Aquesta és una de les qüestions que més ens preocupen.

I també és una qüestió sensible, ja que el seu predecessor, Pere Canturri, va tenir un conflicte amb els sindicats del centre per la defensa dels drets d’un dels interns.
Aquí no hi vull entrar, perquè de vegades les falses interpretacions donen lloc a la polèmica. Tal com m’ho va explicar, el seu comportament va ser el correcte. En tot cas, procuraré evitar recórrer al passat i miraré cap al futur.

En tot cas, m’imagino que en aquests casos sempre cal escoltar i analitzar les posicions de les dues bandes.
Sí, per això deia que és una qüestió delicada, perquè has d’esbrinar la veritat i has de contrastar més d’una opinió. Cal fer entrevistes als uns i als altres i, en definitiva, mirem d’esbrinar la veritat, i si hi ha hagut alguna vulneració de les llibertats o els drets, i demanar explicacions a l’entitat corresponent.
L’oposició ha plantejat dues polèmiques o discussions amb relació al Raonador del Ciutadà, abans inclús que jurés el càrrec. En primer lloc es va criticar el seu nomenament en considerar que es tracta d’un home de partit i que no se’ls va tenir en compte.
Només li diré que quan m’en vaig assabentar no sabia res de res, ni que estava proposat, ni molt menys. Encara més, em vaig assabentar per la premsa que hi havia cinc o sis candidats, entre els quals hi era jo. Jo no vaig fer res en absolut. Si sóc un home de partit, no ho sé. Quan ho vaig saber el primer que em va venir al cap és la il·lusió que em feia treballar en aquest sentit. I després continuo pensant que, per mi, la figura del raonador no es pot vincular a un partit o un altre. He acceptat aquest càrrec amb la màxima humilitat i pel bé del país. Perquè a mi el que m’interessa és servir el país, no servir el partit. Des del moment que he entrat per aquesta porta no pertanyo a cap partit. El meu partit són els ciutadans andorrans, ja siguin andorrans o residents. Per a mi el partit és el poble.

El Partit Socialdemòcrata també va qüestionar fa poc que l’oficina del Raonador del Ciutadà s’hagi de situar a les dependències del Consell General pel trànsit de persones que hi ha, en considerar que entra en contradicció amb els mateixos criteris demòcrates. ¿Hi està d’acord?
Això està solucionat, perquè la gent que nosaltres podem tenir no entrarà per la part de dalt, on hi ha les dependències pròpies del Consell General, sinó que entrarà per baix.
La planta que nosaltres tenim la compartirem amb l’Oficina de Protecció de Dades, que també està vinculada al Consell General. Per tant, la nostra estada allà no representarà cap entrebanc pel trànsit de persones. I està pensat així precisament perquè la gent que vingui hi entri directament sense haver de passar per les oficines pròpies del Consell General. I, de fet, si anem allà és per estalviar els lloguers que es paguen actualment.

Per acabar, ¿quines són les seves aspiracions i les sensacions en aquesta nova etapa de la seva carrera professional?
Les sensacions que tinc són que es pot fer molta cosa, que tindrem molta feina, perquè és una època difícil i els problemes sempre són més grans en època de crisi, i sobretot d’esperança, de donar un servei al país, que en definitiva és el que realment m’interessa. Aquesta és la meva vocació, ser útil al país.