Juanjo Barrio: “No pot ser que ara amb la jubilació es canviïn les condicions de treball”

El president del sindicat dels bombers A-118, Juanjo Barrio, explica que estan disposats “a portar fins a on calgui”, juntament amb els altres sindicats, l’assumpte de la reforma dels complements de jubilació, perquè es van incorporar a l’administració en unes condicions determinades, que consideren que s’han de mantenir. “No pot ser que ara es canviïn les condicions de treball”, afirma Barrio.

¿Quina és l’opinió d’A-118 sobre el decret del reglament de les funcions i l’estructura del cos que es vol aprovar?
Ens hauria agradat un decret més específic sobre les especialitats, que tractés únicament  i exclusivament d’aquest àmbit, i tota la resta incloure-ho després a la llei. S’ha aprofitat per abordar en aquest decret altres coses i, en general, el veiem bé, sobretot perquè es regula la part important que volíem, que són les especialitats.

Però la demanda dels bombers des de fa molts anys és que es faci una llei que reguli aquest cos…
Fa molts anys que demanem una llei i no s’ha arribat mai a cap consens. I en algun moment fins i tot s’ha tingut a punt, però no s’ha arribat a cap entesa i és una cosa que s’eternitza. Per això ara hi ha una oportunitat de regular una mica més profundament el nostre cos, de definir les especialitats i altres qüestions com la formació, per exemple. Jo crec que l’hem d’aprofitar.

¿Què és el que ha impedit que no s’hagi pogut aprovar una llei del cos en tots aquests anys?
Una llei costa diners. Nosaltres tenim un problema pel que fa a les graelles salarials perquè no es corresponen amb les de la funció pública i, per exemple, els comandaments estem en un nivell inferior i no estem reconeguts com a tals. Per això la nostra demanda sempre ha estat que una llei posi al seu nivell els nostres llocs de treball.

De totes maneres, i encara que s’aprovi el decret, suposo que la llei s’ha de fer al més aviat possible…
Aquesta és la intenció del ministre si torna a ser reelegit, i si no ens va dir que és una qüestió que passarà al seu successor, amb tota la documentació que hi ha sobre aquesta possible regulació. Les especialitats s’han d’identificar, s’han reconèixer i s’han de pagar, cosa que no és així ara mateix.

Suposo que el sindicat ha fet algunes aportacions al decret que us ha facilitat la direcció del cos…
Hem especificat diversos punts, com poden ser el de les guàrdies de 24 hores i el còmput anual de les hores, i hem fet algunes puntualitzacions pel que fa a algunes especialitats. Com he dit, la nostra associació li ha donat el vistiplau al Govern i hi està d’acord perquè creiem que és bo per al cos, sobretot perquè es reconeixen les especialitats després de dos anys esperant. D’aquesta manera, suposo que la intenció és que s’aprovi abans de les  properes eleccions generals i es dissolgui el Consell General, i al gener o al febrer es podrien pagar les especialitats, tot i que això ja no depèn de nosaltres.

L’Associació de Bombers (ABA) es queixava perquè la direcció només havia donat cinc dies als sindicats per fer suggeriments...
Tot és molt relatiu. Són 32 pàgines, de les quals cinc són introduccions i deu annexos, i sobre el fons de la qüestió tampoc hi ha tant. El que passa és que igual no agrada tant a tothom. Nosaltres no hem agafat cap assessorament jurídic, i és que no pensem que la direcció sigui aquí per enfonsar-nos en la misèria, i sembla que alguns pensen que el decret estigui fet per destruir Bombers. Nosaltres tenim una visió més positiva. Es diu, per exemple, que la direcció agafa molt poder, però la veritat és que això sempre ha estat així amb tots els ministres que hi ha hagut. És a dir, que la direcció sempre ha pogut fer i desfer, i crec que sempre actua per interès del cos.

Però suposo que el sindicat  també vol un contacte directe amb el ministre per a determinades qüestions...
Nosaltres ens veiem molt sovint amb la direcció i plantegem moltes qüestions, des de l’assegurança fins a concursos de trasllat, per exemple. Després hi ha un altre nivell més polític que crec que hem d’utilitzar quan toca, i aquí crec que és on de vegades ens equivoquem. Nosaltres no hem tingut mai cap dificultat per reunir-nos amb el ministre o la direcció, i sempre que els hem trucat per alguna qüestió ens han rebut.

¿Com s’han posat en marxa les especialitats?
Quan es va crear cada especialitat es va crear un cap de secció de cadascuna i conjuntament amb la direcció es va fer un projecte, amb els seus objectius i les persones i el material que es necessitava. En aquell moment es van obrir unes places per a tothom per accedir a cada especialitat, basant-se en el que li agradés a cadascú. I ara, amb el nou decret suposo que la gent es plantejarà inscriure’s a l’especialitat que l’interessi.

¿O sigui que no hi ha el perill que l’elecció de les persones de cada especialitat es faci a dit des de la direcció?
No hi ha aquest perill, perquè les especialitats són per als que passen les proves de cadascuna, que són molt objectives.
D’altra banda, a cap de secció també s’hi presenta qui vol però aquí sí que el director, com passa amb tots els edictes de la funció pública, fa una entrevista als candidats, que val un tant per cent.

Les especialitats suposaran unes remuneracions. ¿Estan ben estipulades al decret?
La veritat és que encara no sé ni el que em tocaria a mi, ho desconec. Hi ha un bloc a la graella que és la retribució base, un altre és l’especialitat, els tres nivells de cadascuna de les especialitats i la responsabilitat. Tot això està ben estipulat però no sabem, per exemple, si una persona és al nivell 1, 2 o 3. Però en general sembla que són uns complements equilibrats.

¿Són suficients els mitjans humans de què disposa el cos per aplicar totes les especialitats previstes?
Crec que la plantilla ideal són deu bombers més per al funcionament operatiu i de gestió i les especialitats. Crec que aquest any hem funcionat bastant bé destinant les hores necessàries a cada funció. El que passa és que si falta, per exemple, un sotsoficial a la Massana, doncs algú ha d’anar-hi i aquesta mobilitat a vegades molesta per haver-se de desplaçar amb tot l’equipament.

¿Però són suficients només tres efectius en casernes com la de la Massana, tenint en compte també el transport sanitari que ha assumit el cos de nou?
Durant aquests mesos no hi ha hagut cap problema i hem cobert bé tots els serveis. S’ha de tenir en compte que sempre juguem amb les quatre casernes que estan distribuïdes per tot arreu, i efectius d’una poden ajudar les altres. A més, és molt difícil que simultàniament tothom intervingui. Per això s’ha de veure si s’ha d’incrementar totes les dotacions perquè el 90% del temps estiguem aturats per fer front a una hipotètica situació més greu. Tant de bo fóssim 40 bombers més i ho podríem cobrir tot a la per­fecció, però això és una cosa inviable.

¿Com han anat aquests primers mesos amb més competències altre cop pel que fa al transport sanitari?
No hem estat mai desvinculats del transport al cent per cent i el que hem vist incrementat molt és el volum d’intervencions; potser arribem a 250 en un mes. Hi ha més feina però és completament assumible.

I pel que fa als mitjans materials, ¿què pot dir?
Les tres ambulàncies que hem incorporat del SAAS són molt velles, tenen molts quilòmetres, i això suposa que tenen molts problemes, tot i que espero que durin tot l’any vinent. Hauria estat bé agafar uns vehicles que estiguessin més en condicions. En aquests moments nosaltres fem la majoria dels serveis amb el nostre vehicle, que és nou, i crec que ens hem d’anticipar abans que tots els vehicles siguin vells, però per a l’any vinent no està prevista cap renovació i és el que ens fa una mica de por.

¿Quina és la seva opinió sobre la reforma dels complements de jubilació que s’ha fet?
Nosaltres estem totalment en contra que es canviï el model unilateralment. I en el recurs que s’ha presentat davant de la justícia tots els sindicats de l’administració estem units. En la qüestió de les jubilacions treballem juntament amb l’ABA perquè tenim la mateixa opinió i el portarem fins on calgui.
Nosaltres el que no volem és que la llei sigui retroactiva, creiem que si s’han de canviar les coses ha de ser a partir d’ara. Hem entrat a l’administració en unes condicions i s’han de respectar. No pot ser que ara es canviïn les condicions de treball. Per això estem disposats a fer les aportacions que calgui, però no volem que es canviï radicalment el sistema que ha funcionat fins ara.

La reforma de la funció pública ha quedat aparcada aquesta legislatura...
Aquesta també és una qüestió que ens preocupa. Nosaltres volíem abordar primer la llei de la funció pública, abans que els complements de jubilació, però el Govern va veure que realment el punt dur i conflictiu seria aquest últim i el va voler tractar inicialment. El que ens agradaria en una reforma de la funció pública és que el cos de bombers fos tractat com a cos especial, no volem estar integrats dins d’aquesta llei perquè no tenim res a veure ni en horaris ni en feina, per exemple. Per això voldríem una llei dels cossos especials, com a paraigua per a tots.

¿Quina és la prioritat més important d’A-118 per a l’any vinent?
Ens agradaria que ja es tanqués una qüestió com és l’assegurança, ja que avui tenim la mateixa, per exemple, que una senyora que estigui als armariets. El que cal és una assegurança que cobreixi els riscos específics dels bombers, que no són comparables amb els que poden tenir altres funcionaris que des­envolupen altres tasques. És una qüestió difícil perquè suposo que val molts diners.

¿Què opina el sindicat sobre la situació dels operadors telefònics del cos?
Com passa amb els bombers, ells també tenen una graella que no està adequada perquè hi ha operadors que estan en nivells diferents tot i que fan la mateixa tasca. Per això s’ha de reflexionar sobre la qüestió. Tinc entès que l’equiparació està pendent de la llei de la funció pública. Tant la graella dels bombers com la dels operadors  s’han d’equilibrar, i això és el que ens han dit que es farà.