Diari digital d'Andorra Bondia
La directora d’Actua Empresa, Judit Hidalgo
La directora d’Actua Empresa, Judit Hidalgo

Judit Hidalgo: “S’està veient un major interès d’inversors estrangers de valor afegit”


Escrit per: 
P.G. / Foto: Jonathan Gil

Llicenciada en Ciències Econòmiques, acumula més de 20 anys d’experiència a oficines de promoció del comerç internacional. Abans d’Actua, liderava la Unitat d’Internacionalització i Inversions de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, a la Generalitat catalana. Analitza el procés d’obertura i explica casos singulars que sí que han portat valor afegit. Defensa la necessitat de mantenir una agència com Actua.

La missió per la qual va néixer Actua fa sis anys: liderar l’obertura econòmica a empreses foranes i facilitar la inversió i la diversificació econòmica a Andorra, encara és present o ha evolucionat?
Sí. Però cal remarcar les dues parts de la diversificació. Una, acompanyar possible inversió estrangera, però també estem intensificant esforços a acompanyar l’empresa que ja està a Andorra perquè ajudi en aquesta diversificació. És a dir, si l’empresa d’aquí és més competitiva també estarà reforçant tota l’economia andorrana.

Com que sabem que les dades d’inversió estrangera les dona el ministeri i ja ens ha dit que vostè no les té, es pot dir que en sis anys s’han acomplert els objectius que tenia Actua?
Et puc dir que els darrers dos anys hem estat veient un interès d’inversors estrangers cap a Andorra, i a més de projectes amb cara i ulls, amb valor afegit. I això no només ho diguem nosaltres, també moltes gestories que treballen amb inversors estrangers ens ho diuen, que van desbordats. Aquí, però, hi ha un matís per fer. Organismes com els nostres gestionem a l’any molts projectes, uns 120 de mitjana a l’any. Però això no vol dir que es materialitzin tots. Pel que fa a les dades, tot i no saber-les et puc dir que aquest any es mantenen.

Quins poden ser els motius pels quals no es materialitzi un projecte estranger?
Hi ha diverses raons. Els processos d’inversió estrangera són molt llargs. Per exemple Everis. Des que es va parlar amb ell fins que finalment es van implantar van passar dos anys. Els processos de decisió demanen molt temps. També pot ser que en el camí decideixin, per motius aliens al país, on volen invertir, que al final no volen tirar endavant; si de cop, per exemple, els surt una altra prioritat, o si de cop els canvia el consell d’administració i canvien la política d’expansió, etcètera.

Aquell valor afegit i aquelles grans marques que en un inici s’esperava que aterressin al Principat amb l’obertura no hi són.
No sé què s’esperava el 2012, però també és cert que cada país té el seu perfil i pot atreure un tipus d’empreses o altres. A Andorra no vindrà una Nissan a produir furgonetes, però sí un Everis que t’he comentat. També han vingut empreses importants que potser en no ser de consum no es coneixen tant, com és la multinacional Nicefruit. Ha vingut i ha posat la seva seu social aquí i té delegacions a tot el món. Té una tecnologia de congelació de fruita que manté al 100% les seves propietats. Ara estan a punt d’inaugurar una planta del seu departament d’R+D. Això és d’alt valor afegit perquè s’ubicarà aquí tota aquesta àrea d’investigació i de futurs productes.

Sí, però són casos molt comptats. L’obertura econòmica ha d’anar ‘in crescendo’ o pot tenir alts i baixos. Quina és l’evolució natural?
En el moment de l’obertura creix, perquè ve de zero i aleshores tot suma. Aquí a Andorra hi va haver aquest creixement inicial i després s’ha mantingut, és a dir, hi ha hagut inversions i desinversions. Però això és el que passa a tot el món. També cal remarcar que els darrers quatre anys hi ha hagut una davallada general de la inversió estrangera a tot el món.

Les raons?
És difícil un creixement continuat. També cal destacar que en l’àmbit internacional, en una època es van fer moltes inversions a la Xina i després hi ha hagut una mica de desinversió i s’ha tornat a invertir als països d’origen. Andorra també està dins d’aquestes tendències.

Com a experta, l’obertura econòmica es mesura en xifres?
Nosaltres, com a agència de desenvolupament econòmic, preferim qualitat a grans números. Perquè pot ser que aquests números d’inversió no aportin res al país. El que és important és que la inversió estrangera ompli els gaps o mancances que té el país.

Digui’m noms que omplin aquestes mancances que hi ha al país.
Els que ja he dit, Everis, Nicefruit, però també Podoactiva, Vallmedic... Ara també hi haurà una inversió molt important, que és la del doctor Vidal, que és especialista en traumatologia de l’esport i fa una inversió molt important de gairebé dos milions d’euros, més o menys. Hi ha altres empreses més petites que estan al món dels serveis d’empresa i també del món cibernètic, d’aplicacions i de tecnologies d’informació. Aquestes potser no són tan grans però omplen mancances i enriqueixen molt de tecnologia el país.

Dels quatre clústers creats (Innovació, educació, salut i esport) es va independitzar el d’innovació, quin serà el pròxim a madurar?
El d’Innovació, per l’evolució normal, es va privatitzar, encara que Actua hi continua vinculada. Ara estem fent una acció en el d’esport per veure si és possible que es privatitzi. M’encantaria veure l’any vinent com es privatitza i veure la governança. Queda el de salut i el d’educació, que encara depenen de nosaltres. Els altres que han madurat més és per la naturalesa del sector. Potser no tots els clústers poden independitzar-se i també hi ha sectors que no els tenim clusteritzats, i no per això són menys importants, és el cas del comerç.

Altres organismes, com la CEA i la Cambra també treballen en l’acompanyament de la inversió estrangera, Actua ha de continuar existint per fer aquest acompanyament?
Crec que sí, crec en el valor que aporta una agència com aquesta. Cal remarcar que aquestes agències a tot el món no estan per substituir una empresa privada. És a dir, una Actua no està per substituir el paper d’una agència immobiliària o d’un advocat, sinó que està per sumar-hi, ja que els ajudem a portar més negocis. Treballem amb advocats i gestors per donar informació i la fan servir per portar més projectes. També identifiquem els problemes que hi ha i els traslladem al Govern. És l’exemple dels problemes que amb l’e-comerç.

Com a experta, pot dir si Andorra és vista com un pol d’atracció en l’àmbit internacional?
Andorra està sorprenent molt. I això encara t’ho puc dir des d’algú que va venir fa només un any, que soc jo. Està sorprenent perquè en relació a la imatge que es tenia de comerç i d’esquí, veuen que estan passant moltes coses i que estan venint empreses. Està funcionant molt bé el concepte de living-life, és a dir, que empreses que volen desenvolupar projectes aquí ho tenen fàcil quan agafen el dinamisme.

En quins sectors sorprèn més?
El mèdic, el de la tecnologia, el de les tecnologies de la informació, el de serveis.

Però també hi ha empreses del sector mèdic que s’han trobat sorpreses negatives perquè no es disposa de la legislació necessària?
Potser si això canvia vindran aquelles que no han pogut.

Quins són aquells problemes que detecten i traslladen al Govern perquè els solucioni?
Un tema que hem fet arribar al Govern i que vam identificar al país gràcies a unes empreses, és que altres països havien fet una política fiscal que podia competir amb la d’Andorra. Per exemple, alguns països han fet un forfet per atreure el perfil d’esportistes d’elit. Hem vist que volien venir aquí però han anat a aquests països perquè els oferien millors condicions.

Forfets fiscals per a esportistes d’elit?
Sí, els fan pagar per exemple un fix, independentment del que cobren. Aquest fet l’hem traslladat al Govern.

Quins països són competència nostra en aquesta atracció d’inversió estrangera?
Suïssa és un exemple per als esportistes d’elit, però Malta podria ser-ne un altre. Segons en quins temes podria ser Irlanda, per exemple en tots els tecnològics. A vegades ens comparen amb Singapur, però aquí guanyem si l’empresa és de la Unió Europea.

Un altre problema que s’arrossega fa anys és el de l’excés de burocratització?
En temes de tràmits s’estan fent molts esforços. Però també hem de ser conscients que en sis anys s’han aprovat moltes lleis i Andorra ha fet molt per l’obertura econòmica. Altres països en sis anys, no fan ni un terç del que ha fet Andorra. Quant a la burocratització, també et diré que hi ha empreses que diuen que a Espanya i França la burocràcia és impressionant. Ara, si ens comparem amb els països anglosaxons estem molt lluny. Aquests són el paradigma de facilitat administrativa a nivell d’empresa. Però si ens compares amb els veïns, no sé qui està pitjor.

La primera edició de les subvencions perquè les empreses contractin serveis que millorin la seva competitivitat, quina acollida ha tingut?
Hem tingut una allau de sol·licituds. Aviat s’esgotaran, si no ho estan en el moment de la publicació d’aquesta entrevista, els 190.000 euros destinats a aquestes ajudes. Moltes es quedaran fora, però estem mirant amb el nostre consell d’administració si podem rascar alguna cosa del nostre pressupost del 2018.

Veient l’èxit, per al pressupost del 2019, es preveu una partida similar o major per a aquestes subvencions?
L’hem mantingut igual, i també estem treballant per si podem fer llista d’espera, per donar cabuda al màxim.

Del pressupost de l’any vinent, que és poc més d’un milió i mig, què en destaca com a novetat?
Hem sol·licitat una partida nova de 120.000 euros per a suport a la internacionalització de l’empresa andorrana. És una ajuda molt personalitzada.

Actua es va presentar com una marca del Govern de DA, creu que si canvia el color polític dels qui governen, l’agència que vostè dirigeix pot ser eliminada?
Poder passar, pot passar. Una agència com Actua, de desenvolupament econòmic, hauria d’existir independentment del color que hi hagués, perquè és una agència de suport a l’empresariat, a l’economia. Crec que si desapareix seria un error, també veient el que passa al món. Fa poc vam anar a un congrés d’agències de desenvolupament de tot el món que se celebra cada dos anys i el coordina una organització en la qual també forma part Nacions Unides. Doncs un dels reptes plantejats allà va ser que tots els països tinguin una agència com aquesta perquè veuen l’impacte positiu que té.

“Estem buscant inversors que creïn residències d’estudiants perquè és una mancança”

En quants projectes treballa Actua en aquest moment? Doni’m xifres.
La xifra que tinc és que l’any passat, d’uns 140 projectes que vam treballar, tant andorrans com forans, en vam materialitzar un 20%. És a dir, uns 28 projectes que van acabar invertint aquí i els vam acompanyar nosaltres. El que fem és ser proactius a buscar la inversió. És a dir, si identifiquem que hi ha aquests gaps, els busquem. 

Quins ‘forats’ heu anat a buscar?
Smart Cities, salut... Una altra mancança que ara estem treballant és que a Andorra no hi ha residències per a estudiants, i això posa un fre al desenvolupament del món de l’educació. Aleshores plantegem buscar alguna localització i nosaltres anem a trobar els inversors. 

Durant els sis anys de funcionament, com ha crescut Actua en recursos?
És una societat limitada de gestió pública, com una parapública. Depenem dels pressupostos del Govern però no som funcionaris. Els darrers tres anys ens hem mantingut amb els mateixos recursos, amb unes 10 persones i el mateix pressupost. 

Acords com Barcelona Tech City i Melee de Tolosa, què aporten als emprenedors?
La filosofia d’aquests acords és doble. Una, buscar aquells ecosistemes a fora d’Andorra que volem imitar d’alguna manera, i també que sigui una pota  per a nosaltres per ajudar les empreses andorranes a sortir fora, inspirar-se o conèixer proveïdors. Vam començar amb Barcelona Tech City, i tenim un espai per a Andorra que ja han utilitzat cinc empreses. El de Melee de Tolosa i Montpeller també és el mateix, però a França, i el van signar al setembre. 

Acaben de tornar de l’SmartCity Expo World Congress. Per què és important la presència d’Andorra?
És important perquè és una referència internacional. És cert que totes les tecnologies hi caben. Tot el món està allà. És important perquè el món vegi que Andorra està canviant. Aquest any era important perquè es consolida la imatge del Principat i veus que moltes empreses ja venen a demanar què tenim de nou. Hi hem anat amb vuit empreses andorranes que han pogut fer contactes internacionals que es poden traduir en nous negocis o contactes de nous proveïdors. 

Han començat amb Google la segona fase de digitalització dels establiments hotelers d’Andorra?
Sí, per actualitzar. De 150 hotels ja n’hem fet 91. Això vol dir analitzar hotel per hotel la presència que té a Google i els expliquem les noves aplicacions que poden fer servir i si volen els podem fer les fotos dels seus espais. Aquest any les fem amb 360 graus. D’aquests 91, dels grans fem més de 80 fotos i dels altres, depèn de la mida de l’hotel. Com més ben posicionats estiguin a Google, més visites tindran. Hi ha més xifres, i és que setembre i novembre, l’hotel que més visualitzacions ha tingut, han sigut més de 25.000, això és molt, seguit per un altre que n’ha tingut 18.000. Això es trasllada a possibilitats que contractin. Dels 91 hotels que hem fet, han tingut en global més de 350.000 visualitzacions aquests dos mesos. Les dades més específiques les té l’hotel. També ho farem en l’àmbit del comerç de cara al gener, i estem acabant de tancar amb Google que vinguin formadors perquè els comerciants es formin sobre com aprofitar aquestes eines i aplicacions.

El programa Tandem, té també la tercera edició. Quin és l’objectiu?
Aquest any és la consolidació. Hi ha tres empreses involucrades que llancen problemes reals i els alumnes han de trobar la solució. L’objectiu, per tant, és formar però també crear emprenedors i vincular l’empresa perquè s’acostumi que es pot innovar d’una manera diferent, que s’acostumi a la nova economia. 

Judit Hidalgo: “S’està veient un major interès d’inversors estrangers de valor afegit”
Número de vots: 115
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic