Acció farà aquest dimecres un any des que es va presentar oficialment. La seva presidenta repassa els principals reptes de la legislatura i com vol influir-hi la seva formació mitjançant l’aliança amb DA.
Què se n’espera d’aquesta legislatura?
Nosaltres tenim un conseller general i vam acordar que s’integraria al grup parlamentari demòcrata. Hem negociat amb ells també per veure com podíem aportar part del nostre programa electoral dins de les seves propostes per a aquesta legislatura. Hi participo com a representant del partit de les reunions periòdiques amb un representant per part de Demòcrates i del Govern a l’hora de poder treballar el dossier per a aquesta legislatura. Evidentment, internament el Govern fa la seva feina i haurà de tancar el seu projecte. En l’anterior legislatura havia format part de les reunions per fer seguiment i el programa de legislatura, i ara estem intentant amb la mateixa línia pactar i mantenir unes relacions constants amb el Govern. Per tant, estar al dia de l’activitat parlamentària a través del nostre conseller i de com es van gestionant les qüestions, i decidir el vot d’alguna qüestió que no hàgim pogut acordar amb DA. De totes maneres, el que nosaltres esperem d’aquesta legislatura és poder incidir en la política del Govern per a aquests quatre anys.
Dieu que el conseller està integrat a DA, però en qüestions que no s’arribés a un acord ell podria votar separadament al Consell?
Això es podria donar. Evidentment, abans d’arribar a aquesta situació sempre parlaríem sobre la proposta de com es treballen algunes qüestions. Per exemple, en relació amb la inversió estrangera en immobles i tot això. Era un tema que portàvem tots, havíem de fer alguna cosa en aquest aspecte, per tant, hi estem d’acord. Concretament aquesta moratòria que s’ha proposat no la teníem, però ja estem d’acord que es faci perquè ja coneixem la tendència a aquest país que a la que s’anuncia una cosa tothom hi entra propostes de cop. Ho vam parlar i per a nosaltres era una bona mesura per no tenir un efecte contrari i poder treballar la Llei d’inversió estrangera. Tots tenim propostes dins dels programes, ara bé, s’han de poder materialitzar. És una de les qüestions en què crec que estem bastant alineats, però sempre hi ha una part de detall que és el que has de poder treballar. Podria sorgir alguna qüestió en què no acabéssim d’encaixar? Podria passar, però hem establert uns mecanismes de diàleg intern que de moment funcionen. Al final, en crear Acció sempre hem volgut treballar un projecte que anés en positiu, que aportés. I encara que només hem tingut un conseller general, crec que se’ns ha donat l’oportunitat d’aportar d’una manera directa i és el que intentarem també a través de les reunions de partits.
Hi ha moltes coses que ja estan en la mateixa línia del Govern. Les diferències estaven més amb Liberals?
El trencament es produeix per un tema intern de partit i no per discòrdia en certs aspectes amb Demòcrates. Dins del que era el treball intern del govern, de vegades podíem discrepar entre ministres liberals i també els ministres demòcrates discrepaven. Es podia parlar obertament de com vèiem les coses. És veritat que vam tenir una legislatura molt marcada per coses que ningú preveu dins d’un pacte a l’inici. De vegades et trobes abocat a prendre decisions davant de situacions molt complexes, però voler formar part d’un govern implica això i per tant has de tenir l’habilitat i la cintura per consensuar i intentar negociar sent conscient de la representació de cadascú, que això també té un pes.
Parlàvem de la inversió estrangera i el creixement urbanístic. Són dos grans reptes d’aquesta legislatura?
Sí. És molt important que els comuns avancin en els estudis de capacitat de càrrega. Ara arriben unes eleccions comunals que suposo que estaran marcades per aquest mateix debat, perquè en el plantejament urbanístic, els comuns hi tenen molt pes. I aquesta legislatura hi haurà d’haver un treball conjunt entre parròquies i Govern en la modificació d’alguns aspectes que entenc que es plantejaran, no únicament en relació amb la inversió estrangera o a les segones residències, sinó també en termes de creixement. I això segurament implicarà tocar lleis com la del sòl. Serà un dels grans temes d’aquesta legislatura i crec que estarà molt marcat també per les eleccions comunals.
Per tant, tenim la moratòria i hem d’esperar que s’aprovi l’impost especial anunciat pel Govern i també les comunals?
La llei que es pugui treballar en relació amb l’afectació a la inversió estrangera en béns immobles és un tema que penja del Consell General. Però en la qüestió de la planificació urbanística els comuns hi tenen molt a dir. Ha de ser una de les qüestions que els programes comunals portin, perquè la planificació urbanística depèn molt de les decisions comunals i el treball en relació amb la capacitat de càrrega és una cosa que també hauria d’estar preparat a l’hora d’establir certs debats.
Tot això es contradiu amb la problemàtica de l’habitatge?
Crec que no es pot dissociar. Són debats que van molt lligats, tenen impactes l’un amb l’altre.
Hi ha qui diu que cal fer més habitatge per fer baixar els preus. I fer més habitatge és continuar creixent urbanísticament.
El creixement zero segurament no es plantejarà, ha de ser un creixement sostenible. Si creixes i incrementes la població, necessites també aquest habitatge. Però hi ha encara una assignatura pendent, molt important, que és disposar d’un registre de propietat. I aquí s’ha d’avançar perquè l’habitatge buit s’ha de poder intentar posar al mercat. S’està treballant en aquest aspecte, però la realitat, la foto real, no la tenim. Seguir creixent i construint perquè no hi pugui viure ningú i tenir-ho buit és una gran contradicció. Es podran prendre moltes mesures en el moment que puguem posar al mercat part d’aquests habitatges buits. Igual que també ho penso en relació amb recuperar edificis tancats per poder-los transformar en habitatge assequible. Penso que el Govern ha de crear aquest parc immobiliari públic que faciliti també i que tingui un preu assequible. És a dir, implica construir, i el Govern construirà. Es farà i s’ha de fer i s’ha de ser conscient del que s’està construint. El que no volem ningú és aquesta construcció basada en l’especulació. I aquí crec que és on més hem d’incidir per posar-hi el fre. Entenc perfectament que avui qui té una segona residència i, a més, resulta que té una llicència turística, estigui utilitzant aquest habitatge per treure-li un rendiment, i fer-ne ús quan ho consideri. En aquest sentit, nosaltres seríem favorables també de taxar aquest tipus de vivenda, com a mínim per recuperar part d’aquests diners de cara a proveir habitatges més assequibles, per aquells que més ho necessiten. El turisme també té un impacte en el medi ambient. Seguir apostant per un model de turisme massificat té un impacte directe molt greu al medi, i s’ha de tenir en compte.
Com veu la descongelació progressiva dels contractes?
En algun moment s’ha de fer. Nosaltres pensem que les ingerències en el mercat sempre tenen rebot, i s’ha de poder anar moderant. Treure aquesta mesura de manera automàtica i de cop generarà fer un efecte rebot molt negatiu. L’ideal seria que el mercat es pogués autoregular, però al final els estats intervenen quan els mercats no ho fan o no poden oferir allò que és necessari.
Van dir que es faran “intervencions quirúrgiques”.
Mirarem a veure on es talla. Entenc que la ministra (Marsol, titular d’Habitatge) treballarà amb els consellers. Es van fer aportacions positives l’altre dia en debat del Consell General, tant en temes de la moratòria com d’altres. Hi ha molta predisposició que totes les forces polítiques treballin plegades.
La Unió Europea...
És l’altre tema candent de la legislatura. Nosaltres som favorables a disposar d’un acord amb la Unió Europea. Penso que s’han de clarificar moltes qüestions, la ciutadania no acaba de tenir clar que no estem negociant una entrada a la UE, no en serem membres. Estem negociant un acord per poder treballar i funcionar dins les llibertats de la UE, el que implica un acord econòmic molt potent i altres coses, però nosaltres estem convençuts que és la porta a la diversificació. Per nosaltres no és tant la diversificació econòmica vista des de la part de la inversió estrangera o que de fora podran venir, perquè fins i tot en alguns aspectes serà restrictiu, més del que tenim ara. Nosaltres vam tenir una obertura a la inversió estrangera molt àmplia sense, per exemple, tenir una legislació concorde pels col·legis professionals, que és un tema molt important dins de la negociació. En canvi, ara s’està treballant perquè els col·legis estiguin tots ben regulats, perquè això estigui molt més acotat i sigui molt més restrictiu del que ho és ara.
Qüestions com que hi haurà més limitacions a nivell de col·legis professionals potser no s’han explicat prou?
Hi ha en la nostra memòria el record d’aquesta inversió estrangera sense suficients límits. Sobretot amb el tema de les professions liberals, hi hem viscut i patit i per tant, tenir un acord tan gran amb una entitat com la UE, el que et diu és que si a sobre ens obrim més, serà més complicat. I no, ja estem treballant internament perquè la regulació que no es va fer en el seu moment existeixi ara. A més, hi ha qüestions de negociació amb la UE que són molt importants i de base. Una negociació amb un país tercer com és la nostra no ens pot exigir coses ni normativa en qüestions que ells mateixos no tenen una política comuna amb els països membres. Això és una màxima de qualsevol negociació amb la Unió Europea. Per tant, per exemple, el tema de l’atur tal com s’entén a Espanya i com voldria Espanya, no té cap sentit, no ens ho poden exigir ni passarà, perquè la UE no té una política comuna en matèria d’atur. L’acord ens donarà molts beneficis als ciutadans andorrans de cara als altres països de la Unió. Per exemple, possibilitats en el sentit de no haver d’esperar capital de fora, sinó de fer créixer el nostre capital des de les empreses andorranes. Per exemple, amb temes de mercaderies, nosaltres tenim les microproductores de vi, resulta que per poder exportar, i com que no entra dins del bloc que teníem a l’acord Duaner, se’ls tracta com un país tercer. Per tant, un vi andorrà ha de passar pel mateix procés que un vi que arriba de Sud-amèrica. Total, que la microproducció, per poder-la vendre a la Seu, ha de passar un procés per tots els acords espanyols de sanitat i queda una bloquejada mesos per anar a la Seu, que la tenim a deu minuts. Això per exemple, és una de les qüestions que resoldria l’acord i que facilitaria...
Que poguessin anar a la Fira de Sant Ermengol les formatgeries d’Andorra.
Per exemple. Diuen que el de les mercaderies és un punt petit, però també és una de les raons de per què, per exemple, no tenim una indústria dins del territori andorrà potent. I facilitarà qüestions de l’e-commerce, que és superimportant avui en dia. Són beneficis que et donarà disposar d’un acord amb la Unió Europea. I a més, nosaltres entenem la diversificació econòmica no com que vingui més de fora, sinó un acord amb la UE perquè nosaltres podrem sortir amb molta més facilitat i amb molta més llibertat, i oferir servei amb les mateixes condicions que ells. Estic molt convençuda jo.
Sí, sí.
A més, quan vas amb passaport andorrà i viatges, dins Europa veus a molts aeroports que diuen Unió Europea, Suïssa... i van sumant, doncs que ens hi sumin. És una publicitat absoluta, tothom que entri per allà veurà “Andorra”. Jo penso que ens pot venir molt bé, que ens donarà molts avantatges. Que requerirà un esforç sí. Hi ha qui parla del gran volum de legislació o de treballadors públics per aquesta qüestió. Amb una bona planificació, això es pot gestionar molt bé. Primer, perquè s’ha d’avançar molt, i espero que així sigui, amb el tema de la digitalització de l’administració. Avui en dia hi ha eines extraordinàries. El que sí que s’haurà de fer és ampliar aquesta visió de la transformació tecnològica i digital de l’administració, que és el que ens ajudarà a no créixer amb contractacions perquè persones facin el que es pot fer amb la tecnologia. I quan diuen també que ha de ser progressiu, crec que si alguna cosa s’ha explicat és que tenim períodes transitoris per a tot. Pràcticament el que més negociem són períodes transitoris d’implementació.
No serà d’avui a demà.
No, hauràs d’anar legislant, implementant i complint amb uns calendaris. Hi ha a qui això l’espanta, però és que fa molts anys que complim amb timmings de la Unió Europea, des que vam formar part del Consell d’Europa.
Al final tampoc hi haurà tants canvis?
No, perquè ja fa molts anys que estem molt alineats a través dels nostres compromisos mitjançant el Consell d’Europa. I el que ha fet formar part del Consell d’Europa, el que ha provocat en aquest país, és que avancem moltíssim en drets de les persones.
Hem tractat dos dels grans reptes de la legislatura. Queda un tercer, que preocupa molt la ciutadania, que és la sostenibilitat de les pensions.
Crec que va ser un gran encert, a la legislatura anterior, crear una comissió nova dins del reglament del Consell General per entendre que el tema de la sostenibilitat de les pensions serà un tema continu i de seguiment al llarg del temps. Les pensions estan molt impactades no únicament per la demografia. Vivim molts més anys, ens jubilem a la mateixa edat però cotitzem no com per viure tants anys, i aquí hi ha un decalatge que afecta tots els països. Impacta l’economia, el nombre de persones que ara aporten i el creixement de treballadors, la població activa... Hi ha molts impactes. Haver fet aquesta comissió per fer seguiment, anar fent modificacions a les legislacions de la CASS i també a les laborals i econòmiques per poder dotar el fons de pensions i també la sanitat d’allò que necessiten, és molt important. Intentarem, a través del Consell General i de la nostra relació dins del pacte amb DA, poder incidir en com continuar aportant. Nosaltres pensem que l’edat de jubilació s’haurà d’allargar, perquè així està passant en altres països i és el model que s’ha d’anar implementant. A Andorra ja s’hi treballa, cada cop són més les persones que després dels 65 anys continuen treballant per dues raons: unes perquè no es veuen amb la necessitat, les feines ja no són tan agressives en molts casos ni tan dures com per aturar la vida laboral; i altres, per desgràcia, per la precarietat, perquè la pensió que reben es tan minsa que necessiten continuar treballant. Crec que està molt bé que puguis allargar voluntàriament la teva vida laboral si el teu ofici ho permet. No estic d’acord que oficis gravosos se’ls allargui l’edat de jubilació. En construcció i altres oficis molt durs no els hauríem d’afectar, però hi ha altres tipus de feina. S’ha de fer també aquesta lectura de quantes persones ja avui en dia estan al món laboral després dels 65 anys, veure com això es planteja. Veure com es toquen les cotitzacions també, en quina proporció, perquè també penso que tenim pensions molt baixes perquè al llarg de la vida laboral s’ha aportat molt poc i això és així, proporcionalment. Un dels estudis que es va presentar a la comissió mostrava com, per a una mateixa pensió, a Espanya aquella persona havia aportat bastant més al llarg de la seva vida que nosaltres aquí a Andorra. I després, la solidaritat de l’Estat s’ha de mantenir, sobretot perquè s’haurà de poder anar fent compensacions en allò que la CASS no disposi.