Judith Pallarés: “Hi ha lleis entrades bàsicament amb la intenció que caiguin”

La consellera general de Liberals d’Andorra repassa la tasca pendent que queda en aquest darrers mesos de legislatura i es mostra convençuda que no es podran aprovar els 32 textos que hi ha a tràmit parlamentari en aquests moments. Judith Pallarés comenta també els moviments preelectorals, manté que no hi ha res tancat i preveu que, com sempre, es decideixi tot a darrera hora.La consellera general de Liberals d’Andorra repassa la tasca pendent que queda en aquest darrers mesos de legislatura i es mostra convençuda que no es podran aprovar els 32 textos que hi ha a tràmit parlamentari en aquests moments. Judith Pallarés comenta també els moviments preelectorals, manté que no hi ha res tancat i preveu que, com sempre, es decideixi tot a darrera hora.

A menys d’un any o vuit mesos d’acabar la legislatura, quin balanç se’n pot fer i com s’encara la recta final?
Si tenim en compte tot el que hi ha a tràmit, serà una mica dura. Hi ha 32 textos a tràmit, i alguns que diuen que han d’entrar, i és difícil que 32 textos puguin sortir en vuit mesos. I, si ho fan, que surtin bé encara serà més complicat. Sincerament, algunes qüestions s’haurien de començar a prioritzar, determinar què és el més important i què decidim que es posposi.

En aquest sentit, el president del grup mixt demanava una pausa legislativa i deixar algunes lleis al calaix.
El problema és que el que hi ha entrat ja és a tràmit i, per tant, s’ha de continuar amb la dinàmica que hi ha i, quan acabi la legislatura, tot el que no s’hagi pogut fer caurà i quedaran les que restin. 

Quines es podrien deixar caure i quines s’hauria d’intentar que no ho fessin i es poguessin aprovar?
Ningú intervindrà en aquest procés. No hi ha dins el reglament del Consell General cap procediment per poder decidir què sí o què no. Evidentment,  es justifiquen moltes coses. Hi ha textos que han estat aparcats per una decisió de les comissions legislatives en funció del context,  com va passar, per exemple, amb la llei de col·laboració entre administracions, en què es va entendre que hi havia una feina prèvia amb el tema de les transferències i competències i es va decidir no tirar-la endavant. Però això va ser per una decisió consensuada dins una comissió i pel context, no perquè quedessin vuit mesos per acabar la legislatura. De totes maneres, hi ha textos que estem treballant, com el codi de relacions laborals, que té 272 esmenes, i similars a aquesta hi ha hagut la de la història clínica i vam estar-hi més d’un any. Així que tenint en compte la mitjana amb què es pot treballar dins de la cambra, crec que moltes d’aquestes 32 no arribaran en vuit mesos.

Algunes de les lleis que són a tràmit són precisament algunes reformes estrella del Govern de DA.
És molt fàcil arribar a dir que aquest Govern ha entrat les lleis i que, si al final no han pogut tirar endavant, poder dir que no ha estat cosa nostra sinó del Consell General, i crec que és aquest discurs el que pretenen elaborar. És molt trist que un Govern com el demòcrata, que porta dues legislatures seguides, finalitzi el segon mandat amb totes aquestes reformes encara pendents de fer i el desig d’alguns, fins i tot dins de casa seva, que no passin;  trobo que és sincerament molt lamentable.

Seria el cas, entre d’altres, de la llei de la funció pública, que no té consens ni amb els sindicats ni a nivell polític?
No tenen consens i només volen justificar que ho portaven al programa i que al final ho han fet. Hi ha moltes llacunes i molta discussió per fer, sincerament crec que estan entrades bàsicament amb la intenció que caiguin, i això és molt trist. 

Li demanava anteriorment pel balanç de la legislatura.
Per a nosaltres, ha estat difícil, una legislatura dura. El primer any, sobretot, el tema BPA ens va bloquejar a tots. Hem tingut dossiers molt feixucs en relació amb el Moneyval i el context internacional..., i per a nosaltres ha estat difícil. Però hem hagut d’assumir el que hi havia amb responsabilitat i de la millor manera que hem sabut. De totes maneres, crec que ha estat difícil per a tots.

També han hagut de passar  de fer la feina entre vuit a fer-ho entre tres.
En algunes qüestions sí que  ens ha suposat més càrrega, però som tres persones que tenim un punt d’hiperactivitat i, bé, també és més fàcil trobar-nos per parlar, coordinar-nos les agendes;   hi ha certes coses que se simplifiquen per un costat a l’hora de prendre decisions, però n’hi ha d’altres que evidentment continuen suposant molta càrrega de feina.

Com s’encara el treball amb la llei de la funció pública?  
Crec que hi haurà força pròrrogues perquè es necessita revisar molt bé. Sí que és cert que hi ha hagut molt debat previ a l’entrada de la llei a tràmit però el text final és el que és. Vam revisar tota la informació adjunta i els annexos que l’acompanyaven, i vam poder constatar una manca d’informació, si bé no n’inhabilitava l’entrada a tràmit. Vam lamentar que la memòria econòmica fos tan fluixa i tan escassa, perquè en teoria és el que motiva la reforma de la funció pública. O tens veritablement un projecte de reforma de la teva institució,   assolir un objectiu en un futur on l’Administració hauria d’anar,  per fer què, cap on va aquesta reforma més enllà de les persones, això encara no ho tenim clar. Aquesta memòria econòmica no justifica el que sembla que és l’única raó per tocar aquesta llei. No hi ha la projecció de l’impacte que hi haurà per a les arques de l’Estat del pas de triennis a quinquennis o de la creació de nous complements.

És aquesta manca de direcció de la llei el que més els preocupa?
Tot just l’estem començant a estudiar. Sí que tenim gent treballant-hi i tenim els comentaris del sindicats. Ens preocupa aquesta idea que a la llarga hi ha unes retallades importants, però el que més ens preocupa és que no hi hagi un projecte clar de l’Administració perquè, en definitiva, hi és per ajudar els administrats, que som els ciutadans, i aquesta llei no aporta res de nou en el que és el dia a dia del funcionament dels ciutadans amb l’Administració. Preocupa que no hi hagi un projecte de reforma no de les persones que hi treballen, sinó cap on estan abocades. Si anem a un sistema de gestió de més e-tràmits, tot això com afecta aquest personal? I si anem a reduir, com és que ara surten més de 200 contractacions? Per això, són tan importants els números.

La tasca legislativa ve marcada perquè el Govern ja ha dit al seu grup quines són les esmenes que s’han d’aportar?
És una reflexió que també hem fet, si val la pena fer esmenes o no. Si val la pena fer aportacions a tot el contingut de la llei perquè d’entrada ja ve beneïda i ja saben el que volen reformar i el que no. S’haurà de veure dins la comissió, i qui haurà de fer aquest paper és el grup demòcrata, que suposo que també deuen criticar o, com a mínim,  discutir algunes d’aquestes qüestions. Tot i que no tenim gaires  esperances. Ja ho vam veure amb les lleis del cossos especials, en què vam fer moltes esmenes perquè enteníem que tots els ajustaments dels règims disciplinaris eren absurds. Aquí no es reforma res i només s’endureixen les sancions per pressionar més la gent i, si aquesta és la voluntat, és lamentable en un món on precisament es va cap a unes relacions entre empleats que no són entre caps i subordinats sinó entre persones que col·laboren   amb projectes comuns.

Pel que fa al paquet de lleis laborals, serà possible aprovar-les totes tres?
La intenció és que s’entrin a votar les tres a la vegada. En aquestes, tinc esperances que sí  que hi hagi temps perquè estem treballant de valent, hi ha uns posicionaments en bloc que són molt clars i, si hi ha una línia que d’entrada no s’accepta, segurament ja hi haurà moltes altres esmenes vinculades que caurien... Crec que sí, que aquestes tres, en el termini que queda de legislatura, tindrem temps d’aprovar-les.

Han esmenat força el text de relacions laborals.
Sí, hi havia una sèrie de qüestions de cara a flexibilitzar una mica més la llei i també el tema de les contractacions. També creiem molt en els convenis col·lectius i pensem que cal potenciar-los. Per això, s’hauria de reforçar tot aquest aspecte, perquè fins avui no ha funcionat. En el context que tenim a Andorra és més fàcil reforçar aquesta idea que no doblar-la i tenir dues vies de representació. En agradaria un sistema com el de Luxemburg, on els sindicats tinguessin un paper de reforç i de suport al treballador molt important però, a les empreses, una única via de representació.

I això com es pot fer davant la manca de cultura sindical al país i al fet que l’acomiadament lliure pot frenar encara molts treballadors?
Crec que la gent comença a canviar una mica. Hi ha molts empresaris que saben que necessiten tenir un representant dels treballadors, hi ha un canvi de xip i més formació en aquest aspecte. Per això, tenir un sindicat amb un paper molt clar de defensa dels treballadors ajudaria que hi hagués més gent disposada al si de les empreses a representar els treballadors i mirar d’acordar qüestions com els horaris, els caps de setmana, les festes i la conciliació familiar i laboral, entre d’altres, que són temes que crec que s’han de poder arribar a acordar al si d’una empresa. Volem apostar per aquesta via perquè no s’ha fet amb la llei actual, que no ha funcionat, i crec que amb la proposta que han fet encara ho compliquen més.

Han rebut algun imput de les altres forces respecte de la proposta de llei de transparència i accés a la informació?
Encara no, tot i que en una tertúlia amb consellers generals sí que des del PS es considera que és un debat que s’ha de tenir i donarà suport a l’admissió a tràmit. I crec que DA també perquè en el seu moment ens va passar un text molt més extens i que va molt més enllà. Tenim l’esperança que l’admissió a tràmit es farà. Sí que és veritat que s’hauria pogut anar més enllà, però nosaltres vam optar per un text molt curt i simple per poder establir uns mínims, ja que si fem un text massa complicat segurament es quedaria encallat en la dinàmica parlamentària.

Com veu tots els moviments preelectorals que hi ha? 
(Riu) S’està fent bullir molt l’olla, però crec que, com en moltes eleccions, es gestionen de la mateixa manera. Tothom parla amb tothom, tothom fa la seva aritmètica perquè, en política, les coses no sempre sumen. Per part nostra, no hi ha res tancat en absolut i crec que per part de la resta, tampoc. Es parla de terceres vies, de llistes únicament territorials... que podrien donar una configuració del Consell General molt dispersa. Haurem d’esperar una mica més, perquè l’experiència em diu que les coses es tanquen sempre a darrera hora. I els noms sempre pesen molt perquè volem votar aquell que ens dona certa confiança.  

Quines dificultats hi haurà per explicar determinats pactes als ciutadans tenint en compte que es tracta d’eleccions generals i, per més acord territorial, caldrà fer política nacional?
Aquestes qüestions són les que també es plantegen quan un parla i s’asseu amb algú altre perquè té aquesta voluntat. És veritat que hi ha coses en què potser seria més senzill posar-se d’acord i d’altres en què difícilment, perquè ja es veu en la feina  del dia a dia a les comissions. Per això sempre hem dit que tothom tindrà la seva llista nacional. Després hi ha la intenció, davant el sistema electoral que tenim, que es pugui mirar de tenir unes llistes territorials si volem sumar una cosa concreta. Això que semblaria fàcil en alguns comitès parroquials, segurament per a d’altres serà inacceptable. 

Podria ser, doncs, que un pacte entre L’A i PS quedés només circumscrit a algunes parròquies i a d’altres no?
Podria passar, sí. En el nostre cas, els comitès parroquials hi tenen molt a dir, ells es coneixen, són al territori i, com deia, els noms pesen molt i la gent acaba confiant en una persona que pot donar suport a un projecte concret ara, però que això no el vincula  per a altres qüestions. És complex, però entenc que ara tot es fa bullir i que estarem distrets fins al moment de presentar les llistes, com sempre. 

I com veu l’acostament de DA als seus excompanys?
Tothom busca sumar espais. En part sí que és un retorn al DA del 2011, però només conec el que s’està dient a la premsa, i sí que considero que moltes de les coses que es diuen, de vegades,  són aquest rebombori sense que hi hagi res tancat; penso que a l’altra costat deu estar passant el mateix.

En el cas concret de Ciutadans Compromesos de què  vostè forma part, com pot afectar aquest doble projecte a la Massana?
Ciutadans Compromesos és una plataforma unida a l’hora de fer qüestions de parròquia i, segurament, penso, perquè no s’ha tornat a fer cap reunió, el que farà CC quan es plantegi és mantenir-se en aquest àmbit territorial. No se’ns ha comunicat des de CC a ningú, ni als que fan servir el nom ni als que no el fem servir, que es pugui anar a fer una candidatura territorial. El nom de CC s’està utilitzant malament perquè CC és la parròquia i aquí s’hauria de quedar. Una altra cosa és que uns o d’altres, de forma independentment, puguin donar suport a uns o d’altres, com ja va passar, i crec que és el que acabarà succeint.

Com preveu que sigui la campanya electoral, un plebiscit sobre Europa?
Intensa, i Europa serà un dels gran temes. No es tancarà l’acord d’associació aquesta legislatura perquè els acords amb la UE funcionen així. El més justet han estat cinc anys per a un acord d’associació i n’hi ha d’altres que han arribat fins i tot a quinze o vint anys. Un acord d’associació amb un organisme com la UE, que és del tot dinàmic, com ho és tota la societat, és complex i serà una qüestió que marcarà la campanya. Seguirem apostant pel mateix: avaluació de l’impacte, i els números. I també per ser transparents i molt clars. Pot Andorra assumir 7.000 actes i directives? 

Què els sembla l’ILP que promouen els sindicats sobre responsabilitat política?
Ho estem valorant i també l’hem passat als assessors perquè afecta el Codi Penal. Dins el partit hi ha una comissió que treballa amb el programa i aquesta qüestió l’hem encaixat dins el debat que hi ha sobre una sèrie de qüestions, com la transparència, les incompatibilitats o la responsabilitat política, que pensem que cal redefinir.

I pel que fa a l’ILP per modificar la llei electoral?
Això és un debat molt més polític. Si ens fixem en els diferents sistemes electorals, tots responen a diferents qüestions. Una és la cultural, el teu origen, la teva història, cada sistema reflecteix alguna cosa. Sí que hi pot haver una voluntat de canvi, cap a la proporcionalitat en aquest cas. I, si fem números, segons qui els faci, serà més o menys proporcional. Però de sistemes electorals perfectes no n’hi ha  i de purament proporcionals, tampoc. I després hi ha també la representació del territori. Tenim un sistema electoral que es va crear en un moment en resposta a una fórmula molt intel·ligent, i va donar el traspàs d’aquell sistema altament parroquialista i únicament de representació territorial cap a una representació més plural amb l’obertura de la llista nacional. A mi m’agrada. Per tocar el sistema electoral cal un debat molt ampli i  molt profund i, si a nivell nacional s’ha de passar per tocar les llistes territorials, no hi estic d’acord i crec que difícilment el partit aposti per modificar tota la cambra per un sistema únicament proporcional i de llista única. El problema d’aquest debat és que tothom acaba fent els seus propis números.