El president de l’associació AD800, Carles Julián, considera que abans d’aplicar retallades a les remuneracions de tots els funcionaris caldria rebaixar els “sous estratosfèrics que cobren alguns, sous que són vergonyosos”. Julián recorda que la campanya perquè hi hagi més transparència a la CASS ja ha recollit més d’un miler de signatures i afirma que la campanya contra les comissions bancàries continua “perquè no estem satisfets”.

¿AD800 representa el que seria d’alguna manera el moviment dels indignats però a l’andorrana?
El 15-M ha tingut una repercussió no només a Espanya, sinó a tot el món. Nosaltres l’única manera que vam trobar de mobilitzar-nos va ser a través de Facebook, una eina molt potent que té una repercussió important. D’aquesta manera, ara, amb unes 3.000 persones en aquesta xarxa social, tenim més força del que ens pensàvem.
El que volem és lluitar per la falta d’ètica i sentit comú que han tingut els polítics. Quan tot anava bé ningú de nosaltres ens hi fixàvem i els polítics feien la feina a la seva manera, i ara tot ha anat malament i hem hagut d’estrènyer-nos el cinturó. No crec que s’hagin fet unes previsions ben fetes, com demostra per exemple la CASS.

¿L’èxit de la vostra associació demostra que la societat andorrana també es mobilitza quan alguna cosa l’interessa?
La veritat és que la gent vol col·laborar, i s’ha de tenir en compte que l’assumpte de la CASS, per exemple, toca a tothom. Crec que cada vegada el poble andorrà té menys por. I és que al principi ens vam adonar que la gent tenia molta por i ara la cosa està canviant. Si podem arreglar alguna cosa serà gràcies a la participació de tota la ciutadania del país.
El sistema està canviant a tot arreu perquè ha quedat obsolet i no es pot aguantar per ell mateix, i ajuntar-nos tots és l’única manera que se’ns escolti. Hem de tenir clar que els polítics treballen per a nosaltres i nosaltres hem de tenir veu i vot. Per això demanem que es facin referèndums.

No us sentiu representats pels polítics. ¿Per què?

Els polítics, quan fan les campanyes electorals, ens prometen molt i ens diuen el que tots volem escoltar, però després ens veuen però no ens escolten. El que no pot ser és que els polítics prenguin decisions i una vegada les han pres surtin publicades als mitjans. Hi ha d’haver la possibilitat que els ciutadans donin la seva opinió a través de referèndums o del vot electrònic.
A hores d’ara la població està des­encantada amb els polítics i ja no els tenen la mateixa confiança que abans. Malgrat tot, nosaltres no hem vingut a assenyalar cap polític perquè faci malament la seva feina, sinó que també volem participar a l’hora de prendre les decisions sobre el nostre país.

¿Les vostres demandes són similars a les dels moviments ciutadans que hi ha en altres països?
Nosaltres ens fixem sobretot en el que passa al nostre país. Veiem quines són les qüestions que més preocupen els ciutadans, com la de la CASS, i el que volem és buscar solucions als problemes que ens afecten. A més, creiem que hi ha d’haver un canvi de sistema. Sabem que la feina serà feixuga i tardarem molt temps, però crec que a poc a poc podem canviar la situació actual.

¿Quina rebuda ha tingut l’associació?
En aquests moments les sis persones que hi ha a la junta ens fem càrrec de tota la despesa, i ara començarem una quota perquè la gent es comenci a afiliar. Tenim moltes idees per posar-les a la pràctica, però des del febrer cap aquí tot ha anat molt ràpid i ens falten hores per poder-ho anar ordenant tot al seu lloc.

¿Creu que es poden canviar les coses des de fora sense entrar en les institucions?
Nosaltres sempre hem dit que no volem ser un partit polític. La nostra associació representa tots els ciutadans que hi ha al país, perquè tota la gent que viu aquí té els seus drets. La força de tots nosaltres units pot arribar a fer coses importants, perquè si, per exemple, presentem 20.000 firmes per l’assumpte de la CASS, ja serà tot el poble el que s’està queixant i no només AD800.

Pel que fa a la CASS, ja heu rebut fins i tot alguna resposta del president...
És positiu que el president s’hi hagi referit. Això vol dir que ens estan escoltant i personalment m’agrada que el senyor Delgado estigui disposat a fer unes reunions i a parlar obertament sobre el que demanem. Aquest és un primer i gran pas, que ens obrin les portes i puguem entrar a la CASS. Fa la sensació que hi ha un canvi: Andorra està fent malament les coses i ara hi ha una necessitat d’obrir les portes perquè hi hagi una certa transparència i que es puguin depurar les males gestions que s’han fet.

¿Què és el que més us preocupa en relació amb la CASS?
És preocupant quan una persona surt  i diu que hi haurà una bona part de la població que no cobrarà a partir d’ara la seva pensió de vellesa. A una persona que estigui ara a punt de jubilar-se li canviaran el valor del punt, i això és injust perquè hi ha molta gent que ha cotitzat i ha fet bé els seus deures i no ha de pagar si la CASS no ha fet bé la seva feina. La qüestió és que si la gestió no funciona cal buscar solucions.
A més, els punts que va donar a conèixer el Govern per reformar la CASS són molt genèrics i no sabem quins seran realment els canvis que es volen fer. Per això el que reclamem és transparència i que es parlin les coses clarament, perquè crec que d’aquesta manera tots ens entendrem. I crec que tots, andorrans i residents, si ens presenten unes coses clares estarem disposats a contribuir-hi, però almenys hem de saber per on anem, al contrari del que passa ara.

Ja heu recollit més de 1.000 firmes amb aquesta demanda...
La gent ens demana dossiers i la veritat és que ningú ens diu que no vol firmar perquè és una cosa que afecta a tots. El que demanem són coses bàsiques i de sentit comú. El que volem és que en un termini curt estiguin recollides les 20.000 signatures.

El detonant del naixement de l’associació va ser l’increment dels sous que es van aplicar els cònsols d’Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria. ¿Com analitzeu, una vegada passat un cert temps, aquest assumpte?
AD800 va esperar un moment com aquest per demostrar a la gent que hi havia una entitat que els donava suport en les seves demandes. Així, en 48 hores ens vam trobar que hi havia 2.400 persones que ens seguien al Facebook. Sempre dic que tenim prohibit assenyalar persones físiques, i en aquest sentit en una qüestió com aquesta la gent del que es queixava era d’una manca d’ètica, de respecte a la població, molt gran.
La població també és responsable del que ha passat fins ara perquè mai ha dit res. Tots érem feliços amb el que teníem, però ara ens hem adonat que som la veu del país i que si no es fan bé les coses ho hem de dir. Crec que la gent ha dit que ja n’hi ha prou i que cal buscar solucions, i ara ja tothom es queixa i diu públicament el que pensa. Crec que així arribarem a bon port i hi haurà un canvi de sistema.
Quan parles amb la gent tothom es refereix, per exemple, al caciquisme que hi ha hagut en aquest país i de l’intercanvi de favors, com quan s’han fet obres faraòniques, en les quals sempre eren els mateixos. El que volem és que les coses siguin més clares i que es reparteixi per a tothom igual. El que no pot ser és que sempre se n’aprofitin els mateixos, de les situacions.

Demaneu que es faci un referèndum per reduir els anys d’accés a la nacionalitat, però el cap de Govern ha dit que ara  no toca parlar d’això.
Creiem que si una persona fa quinze anys que està al país té dret a poder ser andorrana. Per això creiem que no ha de ser DA el que digui si s’ha de parlar d’aquesta qüestió, sinó tots els andorrans. Realment tenen moltes coses per solucionar, algunes de les quals són d’herència, però nosaltres tenim clar que un dia o un altre aquesta qüestió ha de tocar. Així, si haguéssim de recollir firmes per aquesta qüestió, doncs també ho faríem.

¿Què us semblem les retallades que s’estan fent, per exemple en el sou dels funcionaris?
El primer que veiem és que paguen justos per pecadors. Tots sabem que hi ha molts funcionaris que cobren sous estratosfèrics, sous que són vergonyosos, i s’hauria de començar per aquests a l’hora de rebaixar el sou. Hi ha serveis que s’haurien de respectar, com la policia i els bombers, a més de la sanitat. Hi ha gent que està fent molt bé la feina al nostre país. Tenim un país increïble quant a seguretat, i això s’ha de valorar. En aquest sentit, crec que els empleats normals guanyen uns sous molt justos, fins i tot alguns cobren un salari baix per la tasca que fan.

El portaveu de la Plataforma Sindical ha criticat la falta d’independència judicial per la sentència sobre les retallades als funcionaris...
Nosaltres ja fa temps que pensem en la qüestió de la separació de poders. És clar que el Govern ha d’estar separat de la justícia. S’ha de tenir en compte, a més, el gran volum de feina que tenen els funcionaris de la justícia en aquests moments. Cadascú ha de fer la seva feina, ben feta.

La campanya contra l’augment de les comissions bancàries continua, tot i que els bancs han rectificat en part.
Hem tingut una bona resposta i quan han dit que no cobrarien cap tipus de comissió fins a 30 euros hem expressat la nostra satisfacció, que tot i així no ha estat del cent per cent perquè voldríem que tot continués com abans. Ja tenim prou problemes per arribar a finals de mes perquè les comissions vagin pujant en un moment d’especial crisi com l’actual. Crec que es pot pagar més quan les coses van molt bé.
Fins i tot, trobem molta gent que ens diu que ha perdut molts diners assessorats per bancs, i altres a qui cobren comissions que no entenen i els bancs no els les retornen. Hi ha gent que ha invertit els seus estalvis i que està pràcticament a punt de jubilar-se a qui no donen solucions. Per això algunes persones han arribat a l’INAF, perquè no se les escolta. Són gent que han posat els seus estalvis en els anys bons i ara, quan volen retirar-se, ja no els tenen perquè no s’han assessorat bé.
Continuem amb la campanya contra les comissions bancàries perquè no estem satisfets. Això que et facin imposicions sembla una dictadura. Crec que a l’hora de prendre una mesura com aquesta haurien de parlar primer amb el Govern.