Com ha estat l’aterratge a l’entitat? S’ha sentit acollit?
La veritat és que l’acollida ha estat molt bona, excel·lent des del primer dia. Aquesta és una posició necessària per a qualsevol institució i dins la Creu Roja era molt esperada, no només per la Junta, els socis i els voluntaris, sinó pels mateixos treballadors. 

A nivell d’organització interna, s’ha plantejat  ja alguna reestructuració?
En tres mesos i mig és difícil fer grans canvis, però és cert que quan entra una nova direcció sempre hi ha canvis de visió. Estem treballant en una nova idea d’organització per a certs departaments i serveis. La perspectiva és treballar a anys vista, ho veurem reflectit en un pla estratègic que la junta presentarà properament i al qual la Creu Roja s’haurà d’adaptar, tant per consolidar el que ja fem com per encabir nous projectes.

Què ens pot avançar d’aquest pla estratègic?
Té una part important de consolidació dels projectes iniciats els darrers anys al territori. D’altra banda, ens basem en els requeriments de la Federació Internacional de la Creu Roja per implantar-los a la Societat Nacional d’Andorra. Això inclou potenciar el nostre Centre Nacional de Formació, desenvolupar els cursos de primers auxilis i ampliar la xarxa de centres de dia i de desfibril·ladors. I, sobretot, recalco una paraula: dinamitzar el voluntariat.

Per què és tan important aquesta dinamització?
Som una entitat amb gairebé 400 voluntaris a qui hem d’acompanyar i educar, però també motivar. Ser voluntari és un acte de generositat absoluta, no és una feina remunerada. Si no estàs al seu costat i només els demanes coses, els voluntaris acaben marxant. Hem d’aconseguir que tinguin ganes de quedar-se.

D’aquests 400 voluntaris, n’hi ha que estan en pausa? En calen més?
Sempre són necessaris més perquè hi ha serveis que no arribem a cobrir com voldríem. Per exemple, el programa Sempre Acompanyats per a la gent gran: acompanyar algú al metge, a comprar o a passejar. Sovint aquestes necessitats sorgeixen en horari laboral i és difícil trobar gent disponible. Per tant, sí, cal trobar més mans.

Llavors, el repte és tant captar com reactivar.
Exacte. Si som realistes, hi ha una part molt activa i una altra que cal tornar a activar parlant amb ells i veient on se senten més còmodes. No hem de tancar els voluntaris en una sola àrea, poden ser transversals. Volem que els voluntaris se sentin realment involucrats en tots els àmbits que toquem en aquesta casa.
Parlant de serveis concrets, quin balanç fa del programa Sempre Acompanyats?
És un servei molt fluctuant que depèn de les necessitats del territori, però clarament hi ha una evolució a l’alça. La població a Andorra ha augmentat i, en correlació, les necessitats d’acompanyament també. Les dades del 2025 ho confirmen: vam tancar l’any amb 52 persones ateses.

També tenen el servei  Menja més bé.
Exacte, i és un programa amb molta importància social. No només s’adreça a gent gran que no pot cuinar o que està sola perquè els fills treballen, també és útil per a persones que surten d’una operació o, fins i tot, per a situacions puntuals com unes vacances escolars on els pares no poden anar a casa a dinar amb els fills.

En què consisteix?
Oferim menjar calent i acabat de fer, amb dietes controlades per nutricionistes i a un preu molt ajustat. L’any 2024 teníem 38 usuaris i el 2025 l’hem tancat amb 44, però en els últims mesos hem detectat un creixement important.

La Creu Roja s’ha convertit en un pilar fonamental per a la gent gran a Andorra?
Som molt representatius en aquest sector, donem una cobertura integral. Som conscients, però, que molta gent encara no coneix tota aquesta oferta. La nostra obligació com a entitat és fer-ne més difusió, perquè aquests serveis són un bé social que cada vegada serà més necessari.

Quina és la situació als centres de dia? Afers Socials diu que no hi ha llista d’espera. 
Més que una llista d’espera per entrar als nostres centres, el que hi ha és el temps que necessita el ministeri d’Afers Socials per analitzar cada cas. Fins que no s’avalua la demanda, l’usuari no entra formalment a la llista. Però si mirem l’ocupació real, estem gairebé al 90% de capacitat. A la Massana, per exemple, estem al 60%, però queden molt poques places per cobrir.

Amb l’envelliment de la població, caldran més places a curt termini?
És gairebé segur. Som conscients d’això i el ministeri també ho és. Estem treballant conjuntament per veure com ho solucionarem, ja sigui obrint nous centres des de la Creu Roja o amb altres fórmules. La nostra essència és estar allà on els poders públics no arriben.

Aquesta és una distinció important.
Sovint se’ns etiqueta com una ONG més. Dins dels nostres estatuts no ens definim com una ONG, sinó com una entitat auxiliar dels poders públics. Si la societat té una necessitat que no està coberta, la Creu Roja hi serà, encara que hàgim d’anar a pèrdues i buscar recursos d’on sigui per cobrir-la. Aquí ens trobaran sempre: societat, Govern o qui faci falta.

Es preveuen obertures a altres parròquies?
A Encamp hi ha la previsió d’una residència privada per al 2028 que tindrà places de centre de dia, però encara no s’ha concretat si seran concertades. A la Creu Roja, totes les nostres places són concertades pel ministeri, no en tenim cap de privada. Per tant, si sorgeix la necessitat d’establir-nos a Encamp, a Ordino o al Pas de la Casa, hi serem. El que no farem mai és obrir per obrir, sinó respondre a una mancança real.

L’ARCA és un projecte relativament jove. Com valora la posada en marxa?
Com s’acostuma a dir en aquests casos: malauradament, molt bé. L’arrencada ha estat gairebé un ple directe, només començar ja s’hi han afegit molts usuaris derivats des d’Afers Socials. Estem molt satisfets de com està funcionant i de l’acollida que ha tingut.

Més enllà del sostre, quin tipus d’acompanyament reben els usuaris?
No és només un lloc on dormir, oferim un acompanyament integral i molt proper. Fem tallers amb els usuaris, els ajudem a elaborar el currículum i fins i tot els acompanyem en la recerca de feina. Volem que se sentin a gust en un allotjament que, tot i ser temporal, ja sigui per una setmana, un mes o un any, els ofereix dignitat.

Té alguna vivència que resumeixi aquest esperit del centre?
Recordo una anècdota del passat 24 de desembre. Vam fer un dinar amb els usuaris i alguns membres de la Creu Roja i el comentari generalitzat va ser: “Sembla que tornem a tenir una família”. Això per a nosaltres és el més important: que no només tinguin un allotjament, sinó que se sentin part d’alguna cosa.

Quin nivell d’ocupació tenen ara?
L’edifici disposa de 35 habitacions amb una capacitat màxima de 68 persones (si totes estiguessin ocupades per parelles). Actualment tenim 39 usuaris, pràcticament un per habitació. Per tant, podríem dir que el recurs està pràcticament ple pel que fa a unitats familiars o individuals.

Quin equip humà hi ha darrere de l’ARCA? 
Tenim un equip de quatre treballadors per a l’acompanyament social i dues persones més per al servei de consergeria, de manera que el centre està cobert les 24 hores, incloent-hi les nits i els caps de setmana. A més, comptem amb el suport del Tortell per a la part de restauració.

Com valora el servei a la Casa Aristot Mora?
La valoració és molt positiva. És important aclarir que la gestió de l’edifici depèn de l’Institut de l’Habitatge, nosaltres ens encarreguem exclusivament de l’acompanyament social dels usuaris. És un perfil de persona amb molta més autonomia que el de l’Arca, la qual cosa canvia el nostre grau d’intervenció.

Quantes persones han atès el 2025?
Hem tingut 21 usuaris. El moviment ha estat constant i hem tancat el mes de desembre amb 14 persones residents que reben el nostre suport.

El servei de teleassistència continua creixent? 
Sí, és un servei cada cop més conegut i sol·licitat. La Teleassistència Domiciliària (TAD), el botó clàssic, ha tancat l’any amb 711 usuaris. Però el creixement més destacat és el de la Teleassistència Mòbil (TAM). L’increment ha estat espectacular. El 2024 teníem 36 usuaris i hem tancat el 2025 amb 73, pràcticament hem doblat la xifra en un sol any.

I ara introduiran novetats als dispositius del TAM.
Aviat implementarem un nou dispositiu sense augmentar el preu del servei. La gran millora és que serà submergible, de manera que els usuaris no se l’hauran de treure per dutxar-se (que és on hi ha més risc de caigudes). També inclourà geolocalització millorada. Estem convençuts que aquest salt tecnològic farà que el TAM sigui encara més atractiu, i per això farem campanyes de comunicació específiques.

Creu que l’Estat depèn massa del tercer sector, i en concret de la Creu Roja, per cobrir necessitats socials? 
Actualment mantenim una relació excel·lent amb Afers Socials. El que sí que és cert és que la societat evoluciona a un ritme que, de vegades, a la política li costa seguir. Això fa que l’Administració hagi de recolzar-se en agents externs com nosaltres, i nosaltres sempre hi serem per fer costat. No m’atreviria a dir si es depèn massa o no de les entitats socials. El que puc dir és que la nostra entitat està preparada per cobrir aquestes necessitats, però som realistes: si demà aquestes carències desapareguessin i haguéssim de reduir la nostra estructura a la meitat, ho faríem amb criteri. El nostre objectiu real seria, precisament, que la nostra intervenció no fos necessària.

Les empreses pateixen per captar i retenir talent. La Creu Roja també?
En el nostre cas, la dificultat és encara més accentuada. Tenim una naturalesa complexa: hem de gestionar com una empresa privada i tenir la visió d’una entitat pública, però el nostre finançament depèn de subvencions, donacions i serveis. No podem competir amb els salaris a l’alça del sector públic o del privat. Tot i això, tenim un valor diferencial que no té ningú més: els valors. La gent que s’apropa a treballar a la Creu Roja té una implicació emocional i vocacional altíssima. Tenim dificultats per trobar personal, és cert, però la gent que forma part de la casa té una vàlua humana i professional que és la que tira del carro.

Perquè ara, quanta gent tenen en plantilla?
Actualment tenim una seixantena de persones a jornada completa i arribem a una vuitantena de treballadors si comptem les contractacions puntuals per a serveis específics. Però és vital subratllar que la Creu Roja no existiria sense els voluntaris, són indispensables.

Voluntariat i joventut poden anar de la mà. Ho han pensat?
El jovent és un dels nostres grans objectius de futur. Ja col·laborem en el Programa d’Atenció Social i fem projectes conjunts amb la Federació de Futbol per a la integració, a més de les colònies de primavera i tardor. Però volem anar més enllà. Per fer-ho, acabem d’incorporar una tècnica de voluntariat molt jove. Creiem fermament que no pot ser que persones de 50 anys decideixin quines activitats volen els joves. Ha de ser la mateixa joventut qui proposi i dissenyi el que realment els interessa. Volem que el seu acostament a la Creu Roja sigui real i útil, no només fer activitats per fer activitats.

Recentment han dut a terme campanya de captació de socis. S’han de mimar més?
Estem molt contents amb les dades de les darreres campanyes de carrer. Ens hem adonat, però, que ens falta millorar el retorn que donem al soci. Tenim socis antics i voluntaris que coneixen molt bé la casa.

Sovint no els arriba prou què fan amb la seva aportació. Com pensen implicar-los més?
Som conscients que la gent no sempre té temps per venir a una assemblea o buscar informació activament. Per això, dins del nou pla estratègic, la comunicació és una línia prioritària. Des de la pandèmia, l’estructura de la Creu Roja ha crescut exponencialment i ara toca polir detalls que fins ara havien quedat en segon pla.
Volem un canvi de model: no volem que el soci es limiti a dipositar diners.

Personalment, prefereixo un soci que aporti menys però que cregui fermament en el projecte, que no pas un gran donant que no estigui connectat amb els nostres valors. La informació ha d’arribar al soci de manera proactiva, no podem esperar que ell ens vingui a buscar. Estem a la seva disposició per resoldre qualsevol dubte, la transparència és el que ens demana la societat i el que ens toca oferir en aquesta nova etapa.