“La Covid ha vingut a destapar les febleses en matèria de salut mental”

Tot just fa un mes que va ser nomenada nova presidenta del Copsia en un moment clau pel que fa als reptes en aquesta àrea sanitària tan important per al benestar dels ciutadans, i més ara en temps de pandèmia. Creu que per això mateix ara és l’hora de promoure polítiques públiques coherents amb la qualitat dels professionals, que estan a l’altura dels que tenen altres països. 

Les Nacions Unides ja va publicar fa més d’un any un informe que alertava de la “crisi massiva” de salut mental a causa de la pandèmia. És així? 
Fa més de 10 anys que des de diferents organismes internacionals s’alerta de la necessitat de crear un teixit d’atenció psicològica pública, ja que totes les previsions a mitjà i llarg termini  situen la salut mental com el principal problema de salut als països del primer món.

Quina és la magnitud de l’afectació al país?
La falta de dades oficials no ens permet fer una aproximació de la magnitud de l’estat actual de la salut mental del país. Segons l’enquesta realitzada pel Copsia postconfinament, molts dels enquestats van respondre que necessiten atenció psicològica i aproximadament un 11% no poden accedir-hi per qüestions econòmiques.
Des del Copsia considerem imprescindible repensar l’enfocament de polítiques públiques encarades a la prevenció i el tractament precoç. Si tenim una societat sana també en l’esfera de la salut mental, l’afectació en moments de crisi serà molt menor. Si continuem negligint la salut mental i intentant resoldre els problemes amb pegats a curt termini els pròxims anys ens podem trobar amb situacions tan cronificades que seran pràcticament irresolubles.

A Andorra quins són els col·lectius més afectats?
Un cop més no disposem de dades per identificar un col·lectiu que s’hagi vist afectat de forma específica. La bibliografia actual ens orienta a ficar la mirada, primer en les persones en risc d’exclusió social així com en les persones que ja tenien algun tipus de trastorn previ. 

Les conseqüències en els infants es podran observar més endavant, a mesura que veiem conflictes en el seu desenvolupament normal. I en els adolescents sí que hi ha hagut un increment en símptomes afectius i problemes en la conducta alimentària.

En aquest sentit, el programa d’atenció psicològica ens ajudarà almenys fins a cert punt? Arriba tard? És suficient?
L’objectiu és apropar la salut mental a tota la població, que tota aquella persona afectada per la Covid o per derivats de la mateixa en qüestions psicològiques pugui ser atesa de seguida, i que tingui un espai de suport i d’escolta al seu malestar. Es tracta de fer una primera aproximació a l’estat actual de la població andorrana. I començar a crear models de treball comuns i sinergies entre els professionals liberals per definir un model d’atenció psicològica propi.

I ja està realment en marxa? 
Des del Copsia valorem positivament l’inici del programa d’atenció a les persones afectades per la Covid-19, ja s’estan rebent derivacions. El treball conjunt aportat des del Col·legi per a la millora del conveni ha estat clau per contribuir a la qualitat del programa i garantir una pràctica comuna i en consens amb totes i tots els professionals de la salut que s’hi adheriran. La negociació es va centrar en el model atencional.

Quins altres desafiaments psicològics identifica en relació amb el coronavirus?
El coronavirus ha vingut a destapar les febleses en matèria de salut mental (entre d’altres) que tenim com a societat occidental.

En podem treure també coses positives d’aquesta crisi?
De moment es fa difícil identificar, però durant la pandèmia vam veure una societat andorrana molt solidària.

Quins reptes se’ls presenten com a Col·legi de Psicòlegs? I a vostè com a presidenta?
La junta en funcions i els nous membres que hi donaran continuïtat, afronta la nova campanya amb la voluntat de seguir treballant en el desenvolupament de la cartera de salut, en el Pla integral de salut mental i addiccions, en els drets dels infants en matèria de salut mental, en la formació de col·legiats i altres col·lectius de la societat andorrana, i sobretot, en el benestar psicològic de tota la població del país.

L’entrada dels actes de psicologia a la cartera de serveis de la CASS en quin punt es troba?
Els missatges que ens arriben per part dels nostres interlocutors de l’Administració són genèrics, i de moment no hi ha un model consensuat en el marc de la psicologia sobre el qual poder treballar la cartera de serveis. Sobre el paper és molt fàcil parlar de salut mental en el sentit més ampli, però tenint en compte la multitud d’àmbits, situacions i diferents professionals implicats, i la gran especificitat de cada una de les intervencions, el marc general no permet un treball concret sobre el qual anar construint.

Esperem que els pròxims anys tinguem l’oportunitat de treballar amb tècnics especialistes en psicologia, amb qui tenir l’oportunitat d’entrar en detall i poder fer una incorporació a la cartera de serveis digna dels màxims estàndards europeus.

Del Pla de salut mental, què n’espera? Hi ha associacions neguitoses perquè no arriba. Com ho veuen? I més pensant que la convenció amb la CASS penja, segons el ministre de Salut, d’aquest pla?
El pla es pot definir com un decàleg de bones intencions. Ara falta veure com convertim aquestes bones intencions en accions específiques, estructures i equips de professionals. Després de les reunions amb els diferents agents del sistema d’atenció pública, fundacions, associacions, etcètera... Estem convençuts que tenim el potencial per fer una feina de molta qualitat. 
Vivim un moment on la qualitat dels professionals d’Andorra  és equivalent a la de qualsevol país europeu. Creiem que ara és el moment de fer polítiques públiques coherents amb aquesta qualitat.