La captació de professionals els preocupa?
Clar que ens preocupa. Un element clau per a la millora del sistema educatiu és el professorat, el personal col·laborador, els mestres; és a dir, tota la gent dedicada a l’educació. Aquí hi ha un primer element, han fet un esforç, s’ha d’acabar de tancar, que és el tema de la negociació de les bases retributives i de les compensacions per antiguitat dels interins. I jo crec que hi ha una millora. Cal esperar que es tanqui, sembla que està a prop, però cal ser prudents, però hi ha un esforç també molt important per a la millora de les retribucions dels ensenyants.

Perquè això va molt lligat a l’impacte sobre la qualitat educativa però no només.  
Un altre element és la formació del professorat. És a dir, millor retribució, més formació per al professorat, i captació de talent, perquè una cosa és retribuir bé el que ja tenim, l’altra és que també hi ha d’haver nou talent. Hi ha professors que es jubilen o hi ha creixement demogràfic. Els últims anys el creixement demogràfic en xifres absolutes no s’ha donat, perquè com que tenim una natalitat molt baixa, doncs per la base no hi ha hagut moltes incorporacions, però en canvi sí que queda una piràmide d’edats complexes. Aquest és un tema que afecta l’àmbit educatiu i també el desborda, però que té un impacte molt gran sobre la composició de la societat que tindrem. Per a la captació de talent, el mercat laboral intern pot ser una part, però a vegades potser no n’hi ha prou i també has de recórrer al mercat laboral exterior. I aquí és on també tenim determinades dificultats.

I com es poden solucionar?
Jo crec que amb l’esforç que hem fet en la política retributiva alguna d’aquestes es millora, però d’altra banda Andorra és un país car per viure-hi i això fa que no tinguem la facilitat que ens agradaria tenir a l’hora de tenir unes bosses de treball del ministeri amb molts recursos disponibles. És un tema que ens preocupa. Sí que estem intentant parlar amb universitats dels països veïns, tant del nord com del sud, per intentar trobar fórmules per poder compensar això. 

Com està la negociació de la carrera professional i quant falta perquè s’implementi?
Encara li falta, però la tenim  molt avançada. De fet ho podeu contrastar amb el mateix sindicat, perquè ho hem estat treballant conjuntament, bé s’està encara treballant conjuntament. També té molt a veure amb el que dèiem abans de la formació del professorat i amb tot el tema de millorar la qualitat educativa. És a dir, una carrera professional que tingui estímuls potents també acaba traduint-se a millorar la qualitat educativa. Tal com està anant la carrera professional, té un component també retributiu, que és el que queda pendent, i tal com ha anat finalment la negociació, sembla que hi ha un acord al voltant de deixar de costat el tema retributiu perquè la negociació sembla que es tancarà amb un increment molt significatiu, un increment a educació que varia segons les categories laborals però que va més enllà del 10% de mitjana. 

I després també es tanca al voltant del reconeixement dels triennis del personal interí, però en canvi el tema retributiu vinculat a la carrera professional queda de moment aparcat. Ara també hem d’esperar que Funció Pública es vagi coordinant amb els diferents departaments de l’Administració, i jo crec que des del sindicat hi ha una visió satisfactòria de com van les coses, però no puc avançar més.

És a dir, encara no sabem quan entrarà en vigor.
Jo penso que entre el que queda d’aquest any i el vinent estarà dissenyada i consensuada i haurà d’anar acompanyada segurament d’una negociació econòmica, però aquesta ha quedat com aparcada. 

Parlem de la consolidació de places. Imagino que hi haurà més concursos. 
Sí, a veure, és la nostra idea, ja ho vam dir. El primer any vam estar mirant i vam fer una reunió a tres bandes, Educació, Funció Pública i Finances, i vam adoptar l’acord de traure places amb l’objectiu sobretot de consolidar interins de més de cinc anys d’interinatge, i també de poder captar talent de fora, perquè no totes les convocatòries són obertes només al personal interí, sinó que també ens interessa gent nova. Per tant, per aconseguir aquest doble objectiu l’any passat en vam treure 26, i enguany estarem, s’ha d’acabar de concretar, al voltant d’entre 24 i 28, i l’any vinent igual. En principi aquests tres anys el compromís era d’unes 25 per any. Una altra cosa és que ara estem acabant d’afinar també quins perfils seran, perquè aquest any estàvem molt concentrats en profes de català i de socials, i ara potser hi haurà profes i mestres, i obert cap a altres disciplines. 

Com quines?
Ja s’acabarà de concretar, però hi haurà matemàtiques, francès, educació física, perfils més variats, però el que és important és la xifra global. Per tant, tornaríem a fer un pas important de cara a consolidar unes quantes places més. 

Teníem pendent el tema del català a les universitats. Va dir que estava supeditat a un canvi de model. 
Aquí m’agradaria fer una prèvia.

Endavant.
Bé, una prèvia no, una contextualització. Allò més important és el canvi de model, i el català és una peça més. En l’ensenyament superior també hi ha novetats aquest curs, que afecten una mica el llarg termini, un mitjà termini, no ben bé conjunturals, però que intentarem prendre les mesures ben aviat. De fet, com a conseqüència del debat parlamentari i del debat d’orientació política, no d’aquest any, sinó de l’anterior, una de les propostes d’acord ens portava a elaborar una estratègia nacional d’ensenyament superior.

I la tenen.
Sí. L’hem de presentar a les forces del Consell General. Ja veurem si ho fem a la comissió legislativa d’inici de curs, o en una comissió legislativa a part, o amb diàleg amb els grups. Però ja ho tenim força avançat, i bàsicament implica un canvi de model. 

I això què vol dir?
A l’inici de l’ensenyament superior a Andorra, es creava cada centre via una llei de creació de la universitat. L’UdA es va crear per una llei. Llavors la universitat privada també s’havia de crear per una llei, que es va decidir que era un mecanisme molt complicat, que no era pràctic. A Espanya és aquest el mecanisme, que sembla que hagi de ser molt curós, però no ha impedit que algunes comunitats autònomes hagin tingut determinats problemes. Aquesta va ser la primera fase. 

La segona fase, que és la que estableix la llei d’ensenyament superior vigent i el reglament que la desenvolupa en matèria d’universitats privades, és un model molt administratiu, de seguretat jurídica, molt liberal. És a dir, hi ha una sèrie de tràmits per satisfer des del punt de vista administratiu i hi ha el control que aquests tràmits es produeixin. Després, un cop es crea el centre, hi ha l’AQUA, hi ha un control de la qualitat cada vegada més afinat. El Consell General ha canviat la llei de l’agència que a la vegada ha estat acreditada per l’ENCA. Per  tant, tot el sistema de control és força eficaç.

Però no els deixa satisfets.
Té coses bones aquest sistema, però és cert que no permet fer una política d’ensenyament superior, de creixement de centres d’ensenyament superior determinada. És a dir, ens interessa créixer en una determinada via, en una determinada modalitat de centres. Mentre compleixin els requisits administratius i després vagin complint els requisits de qualitat, anirà replicant, perquè el mercat al qual es dirigeixen, que normalment no només és Andorra, sinó és molt pensat cap a fora, és econòmicament rendible. Nosaltres pensem que ja hem crescut, de fet encara hi ha algunes universitats que han iniciat els tràmits, prou amb aquesta línia, i per tant cal buscar un model diferenciat.

I això com es pot fer?
El que estem plantejant és una modificació del reglament que vagi vinculat a la creació d’una estratègia d’ensenyament superior. Això et fa passar d’un model d’autoritzacions administratives a un model de discrecionalitat reglada. És a dir, els poders públics han de poder dir que hem d’anar cap aquí, i per tant segons quines demandes ja les desestimarem perquè no estaran dins el model. Per tant, no pots dir arbitrarietat, perquè això és contrari a l’ordenament jurídic, però sí que has de poder tenir una discrecionalitat reglada, que és la que deixa un àmbit de maniobra al govern per poder-la prendre sempre dins uns paràmetres de control de legalitat.

Com vindran definits aquests paràmetres? 
Amb l’aprovació d’un pla per una durada determinada, que pot ser de quatre, cinc, sis anys, no menys. Un pla que definirà quines línies durant aquell temps s’han de desenvolupar en matèria d’ensenyament superior. Per tant, aquesta és la idea. Per poder fer això cal fer una modificació de la llei que habiliti que via reglamentària es puguin establir aquests canvis.

I en què consistirà la modificació de la llei? 
Hi ha un article que parla de l’ensenyament superior privat. Llavors aquí s’habilitarà el Govern a poder establir una sèrie de canvis que permetran un reglament que a la vegada portarà una norma que serà la que establirà aquesta estratègia nacional d’ensenyament superior que haurà d’anar molt lligada amb la recerca, amb la innovació. I això intentarem aquest període de sessions. 

Ho presentarem a la comissió, no seré ara més explícit, però serà un model que estarà molt orientat. Una idea és potenciar molt la recerca i la innovació, que aportin valor afegit al país en matèria d’innovació i en matèria de recerca. I l’UDA ha de tenir un paper central.

Tornem al català? D’alguna manera hi apareixerà? 
A la Llei d’ensenyament superior hi fa una referència petita i molt poc clara. La llei del català va més enllà i diu que a tots els centres hi ha d’haver presència del català, no només en l’organització de la universitat, sinó també en els plans d’estudis. Però no ho diu més. Ara hi haurà la reunió del Consell de la Llengua i des d’Educació portarem el tema i el valorarem. I haurem de complir la llei. La llei no et diu quina presència curricular ha de tenir, et deixa molt marge.

Però de ben segur que deuen tenir pensades algunes possibles accions. 
Haurem de trobar una fórmula per a aquesta primera fase amb els centres que hi ha, que l’hauran d’incorporar d’alguna manera... I crec que hi ha dos elements que són coneixement del país o una mica de ciències socials i l’altre de la llengua pròpia. Però no puc dir més perquè no està definit. A més, no és una competència només nostra, és del Consell.

Llavors, de cara als plans nacionals que es puguin elaborar, el català també s’haurà de valorar exactament el pes que haurà de tenir. Jo crec que pot variar en funció de la universitat que sigui, i del mercat al qual va dirigit el centre ha de tenir un pes o un altre. Perquè jo crec que la UOC, quan està treballant per Iberoamèrica, el català hi té un pes molt petit i la UOC quan treballa per Catalunya hi té un altre pes. Això crec que també s’haurà de tenir en compte. 

L’ampliació de la Universitat d’Andorra es desenvolupa segons els terminis? 
Sí. En principi, aquest any ha de ser decisiu per a l’inici de les obres. 

De la residència universitària n’han parlat més amb el Comú de Sant Julià?
Sí que vam fer una visita a un model de residència a Barcelona Govern, Comú i l’UdA però des de llavors no hem avançat més i s’hi està treballant. Però jo crec que tant el Govern com el Comú tenim molts fronts oberts i també algunes contingències pressupostàries que han fet que anem treballant en el projecte però a poc a poc.