Diari digital d'Andorra Bondia
La presidenta de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell, Laia Blasi.
La presidenta de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell, Laia Blasi.

Laia Blasi: “Necessitem polítiques de promoció turística conjuntes amb Andorra”


Escrit per: 
Alba Doral

Un teixit econòmic on predomina el sector de serveis però on el primari té una forta presència, un teixit econòmic que està rebent un cop molt fort que s’afegeix als durs cops de l’envelliment de la població i al tancament de negocis per manca de relleu generacional. Però amb suport i polítiques com la millora de les comunicacions s’obre un ventall d’oportunitats, sosté Laia Blasi, presidenta de l’AEAU.

Què conforma el sector empresarial de l’Alt Urgell?
Hi ha sobretot sector primari, amb molt poc del secundari, sobretot transformació agroalimentària, i el gruix d’empresariat és sector serveis, en un ampli ventall, des de relacionats amb la construcció, comerç, professionals liberals, o serveis per a les empreses, com gestories. A banda de turisme i restauració. Totes micro i petita empresa  (un autònom, o amb algun treballador, no més de cinc, la majoria), amb alguna de mitjana, com Taurus o Cadí. 

Com han parat el cop?
Ha estat molt dur, sobretot aquelles que van tancar a la primera onada perquè no eren essencials. I en particular la restauració, gimnasos i centres de bellesa ara a la segona. Però la gran majoria ha vist reduir la facturació, però sense dret a ajuts perquè  no arriben a perdre el 75% de la facturació. De totes maneres, les ajudes són bastant irrisòries, no fan viable una empresa. Serà que l’Estat no té diners, però després veus que a la Casa Reial li apugen el pressupost un 6%: podrien haver estat per a altres partides. És qüestionable, però és una opinió personal.

Moment de crisi, moment d’oportunitat per al sector primari?
Sol ser cert, però només per a algunes empreses, que s’han reconvertit. Al sector primari, doncs depèn, perquè bona part de la producció està dirigida al canal Horeca (hotels i restauració) i ha quedat tancat. Potser un molt petit productor fent una bona campanya de màrqueting ha pogut col·locar el que produeixen, formatges, o melmelades, i potser fins i tot els ha anat bé, pel que m’expliquen. Però d’altres es troben amb una producció que no poden col·locar: a una vaca l’has de munyir cada dia.

Hi ha ramaders que venen directament al consumidor final. 
És una molt bona sortida. Hi ha una associació, Menja’t l’Alt Urgell, que està fent una tasca molt interessant en aquest sentit, que s’estan movent molt. Associar-se, fer comunitat és important i crec que amb la pandèmia ha quedat més clar.

Un ramader ha de munyir vaques i estar pendent del màrqueting i les xarxes socials?
Jo els animo precisament a associar-se perquè són serveis que així poden obtenir descomptes. Però vendre el producte, tenir un departament comercial, és part de l’empresa. I si no pots, o no en saps, o no tens temps, has de buscar un especialista que ho faci. Però ningú pot pretendre que vinguin a buscar els teus productes, tu has d’anar a buscar clients. 

Parli’ns de l’Aeau.
Som al voltant de 200 associats. Ara alguns s’han donat de baixa perquè són empreses que desapareixen, la majoria per jubilació. Estem associats a Pimec, perquè veiem que així podem obtenir més força i oferir els seus serveis, des de formació a assessorament. I informació, sobretot legislativa, per exemple tota la que s’ha generat ara, durant la pandèmia.  A banda de fer de lobby. 

Quines necessitats plantegen a les administracions?
Des de l’inici del confinament, a l’Ajuntament de la Seu els vam demanar que es fes una central de compres per aconseguir epis i mascaretes per a empreses que eren serveis essencials. No va ser una central de compres perquè era difícil administrativament, però van organitzar una distribució. Que ara potser ens sembla poc significatiu, però en aquells moments ho va ser.

Actualment?
A vegades els resultats de les reunions amb l’administració no són immediats. Millorar la competitivitat de la comarca, dins de les seves possibilitats pressupostàries. Quan són competències estatals, per exemple, no podem accedir-hi. Per això ens associem a Pimec. 

Qüestions concretes per a la comarca? 
Millorar les comunicacions,  un bon desplegament de la fibra òptica, perquè encara hi ha llocs on arriba internet amb ràdio. A nosaltres, com associació, no ens han fet encara arribar aquesta notícia sobre el desplegament del 5G a la Seu; però la comarca té altres pobles importants, com Oliana, amb una comunicació molt dolenta. Hi ha empreses que s’han plantejat marxar per aquesta raó. Cada cop les empreses necessiten més internet, no sols per a comunicar-se amb l’exterior sinó per als seus processos. 

Deia que hi ha una davallada de socis perquè les empreses tanquen per jubilació. 
Hi ha un envelliment de la població important a l’Alt Urgell. Quan es jubilen els qui tenen un negoci ja no tenen qui en doni continuïtat. 

Quina és i ha de ser la relació de les empreses de l’Alt Urgell amb Andorra?
Per a l’Alt Urgell, sort que hi és. Part de la població que hi ha a la comarca és perquè hi ha Andorra. La relació ha de ser sempre de col·laboració i amistat. Som veïns. Per exemple, una de les propostes en una reunió d’empresaris amb la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, va ser realitzar accions de promoció turística conjuntes. 

Li van plantejar més necessitats?
Sí. Que falten polígons, el desplegament de la fibra òptica, la necessitat de consolidar la pagesia, menys traves urbanístiques, una finestreta única administrativa  i que siguin més ràpids i innovadors, que disminueixi la morositat (molt important per a la petita i mitjana empresa), incentivar l’energia solar i que hi hagi un organisme, o com a mínim polítiques conjuntes, per a la promoció del turisme entre l’Alt Urgell i Andorra. 

Laia Blasi: “Necessitem polítiques de promoció turística conjuntes amb Andorra”
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic