La presidenta de l’Associació de Pisters Socorristes d’Andorra, Lara Fernández, exposa la necessitat de regulació que té aquesta professió. Explica que també cal establir ràtios a les pistes per garantir la seguretat. El col·lectiu es mostra a l’expectativa d’aquest hivern.

Per què una associació de pisters socorristes?
Per deixar de ser invisibles davant de l’Administració i passar a ser actors realment en l’escenari de la neu i la seguretat a Andorra. Contribuïm d’aquesta manera a fer créixer la qualitat d’aquest món.

Estem parlant d’un nombre important de pisters socorristes a les estacions?
Fins a la temporada passada solíem ser un centenar de pisters treballant a totes les estacions d’esquí. Aquesta temporada encara s’ha d’acabar de concretar, però segurament anirà a la baixa. En tot cas, no és tant la quantitat de professionals, ja que no som nombrosos, sinó la importància de la tasca que desenvolupem. Som un grup que hem de fer formacions molt serioses, llargues, molt complicades.

Quines són les principals reivindicacions del col·lectiu?
El nostre principal objectiu és el reconeixement professional de la nostra activitat per part de l’Administració. A partir d’aquí, cal una regulació dels riscos laborals propis, formacions oficials necessàries, formacions tècniques específiques, i la necessitat de dimensionar una plantilla que cobreixi la seguretat necessària de les pistes.

Ara són massa petites les plantilles?
Pensem que han crescut molt les estacions i no tant els grups de pisters.

Cal una ràtio per als pisters.
Creiem que forma part del reconeixement professional. Quins són els mínims per garantir la seguretat dels usuaris? Està clar que el debat està obert. Caldrà fer-ho. S’ha de definir la ràtio, dominis, passatges, pisters.

Quines mancances té l’actual regulació de la professió? 
La regulació de l’activitat que es realitza als camps de neu la dona la llei relativa a les estacions d’esquí i transport per cable, que va ser revisada l’any 2000 per últim cop. Creiem que això reclama una revisió. Amb aquesta mateixa llei es poden definir i concretar molts aspectes que ara resulten massa ambigus i oberts a lliure interpretació. I per derivació això obligarà a redefinir altres regulacions, com ara la laboral, l’educativa, o fins i tot plans de protecció civil. El camí és molt llarg, però en algun moment s’ha de començar. Estem atrapats.

Ja han compartit aquests neguits amb les estacions?
Vam organitzar una presentació amb Ski Andorra i els directius, recursos humans i cap de pistes de totes estacions. El feedback va ser molt bo. Les estacions estan d’acord que això s’ha d’actualitzar perquè va en benefici de tothom.  

Aquest hivern no serà un hivern normal. Tenen por que es redueixin les contractacions a les pistes? 
Estem expectants. És evident que no serà fàcil gestionar aquesta temporada ni per a les empreses explotadores ni per als treballadors de temporada. Hi ha massa incerteses. De moment no tenim notícies.

I sobre l’aspecte sanitari, demanen formacions específiques o més protecció per evitar contagis?
Encara s’han d’acabar d’elaborar els protocols oficials de procediments i sabem que s’hi està treballant. Nosaltres ens adaptarem als procediments necessaris per evitar contagis, treballar de la forma més segura i tenir les menors incidències possibles durant la temporada. La nostra professió es basa en la gestió del risc, precisament.

Cal posar límits a l’entrada de temporers estrangers?
El país necessita els temporers estrangers. Sense ells és quasi impossible poder funcionar. Hi ha molts treballs tècnics a les estacions. És bo prioritzar la gent del país, però el que cal és contractar gent formada.

Cal exigir una mínima formació i una millora salarial d’acord amb aquesta per oferir un servei de més qualitat?
Això és el que busquem, el servei de qualitat. És la pedra filosofal. Cal regular la formació existent i generar les categories laborals que es corresponguin. Aquest és el buit que tenim avui en dia. L’objectiu no és el salari. L’objectiu és crear una línia curricular. És una activitat força vocacional i si no t’agrada no continues dedicant-hi. Això fa que els que hi som ens esforcem per millorar i reciclar-nos contínuament. Els professionals ja hi són però cal regular-los.