La recent reestructuració de comandaments: per què ara?
Primer de tot cal recordar que feia tres anys de l’última vegada que es va tocar l’organigrama, i era el moment de fer-ho. Dit això, havíem de proveir nou concursos per a places de caps o sotscaps d’unitat que no estaven cobertes: cinc inspectors i vint sergents majors. A partir del moment que els candidats han assolit el grau a què aspiraven, és natural i lògic que hi hagi canvis. De fet, ja els ho havia advertit. 

Amb aquest ball de noms, cap àrea en surt perdent? Ho dic pel que fa a efectius.
Ho he dit altres vegades i ho repetiré les que calgui, anem molt justos de personal. Totes les unitats. El volum de feina és molt elevat i cal proveir més places, no hi ha dubte.

Cap departament n’ha sortit tocat, amb la reestructuració?
El que hem fet és crear una àrea més gran, Seguretat pública, que inclou Seguretat ciutadana –les patrulles de carrer, les 24 hores del dia, 365 dies l’any–, amb el suport de la unitat d’intervenció tècnica, i a partir d’ara Seguretat viària, perquè el treball operatiu que fan és similar, campanyes preventives, intervencions, controls de carretera, controls de persones, i no tenia gaire sentit que formés part de la unitat de fronteres i estrangeria. Hem ajuntat aquesta àrea de Seguretat viària amb Seguretat pública i això ens permetrà tenir en un futur pròxim una patrulla més al carrer. Això és el que d’entrada hi sortirem guanyant.

Quantes n’hi ha, ara?
Segons els dies i l’època. A l’estiu amb les festes majors i els Rosers reforcem més les patrulles de nit. Aquí hi integrem el grup de manteniment de l’ordre i de suport, mínim set persones, que s’afegeix a les patrulles diàries nocturnes, parlem d’entre cinc i sis patrulles diàries.

L’últim dia de la patrona ja va advertir efectivament que calia arribar als 300 agents, i la ministra també va deixar clar que això és de moment inviable. Com afectarà el servei?
Ara som 267 agents, i per tenir una plantilla compensada ens cal un 10% més d’efectius. Ara ja anem molt carregats de feina. Hi ha grups saturats, amb molts dossiers, perquè cada vegada hi ha més fiscals i més batlles, això vol dir més oficis i més feina per a la policia. L’única solució que hi ha per arribar a tot és més agents.

Dons serà que no.
Seguirem treballant, és clar, però la feina es dilatarà.


Això pel costat de la  Batllia. Però, i del costat de la seguretat ciutadana? Se’n pot acabar ressentint, per l’escassetat d’efectius?
Intentem minimitzar-ho i per això hem fet una reestructuració de les unitats operatives que treballen al carrer. El que no puc admetre és que el ciutadà se’n ressenti. El ciutadà, quan truca a la policia ha de tenir una resposta immediata, sigui pel motiu que sigui. Si ens truca, és que té un problema, i la nostra obligació és atendre’l. Donar-li resposta, sempre.

Sempre volem veure més agents d’uniforme al carrer.
Entenc que veure la patrulla aporta un plus de tranquil·litat. N’hi podria haver més? Sí, és clar, però hem de fer amb els recursos que tenim. L’objectiu és que cap ciutadà es trobi desassistit quan requereix els nostres serveis, i crec que ho estem complint.

Quan veig una patrulla amb arma llarga per la zona comercial m’inquieta. Amb motiu, o és un desplegament ordinari?
És totalment ordinari, ho vam instaurar anys enrere i té un sentit completament dissuasori. Pura prevenció. Davant de qualsevol eventualitat –atracament, presa d’ostatges, qualsevol delicte d’aquesta gravetat– és més fàcil donar-hi resposta amb arma llarga que amb arma curta. 

Quan es despleguen?
Pràcticament cada dia hi ha patrulles per la zona per a vianants, que és on es concentra el turisme i el comerç, de forma aparentment aleatòria, perquè no siguin previsibles ni els dies ni les hores que patrullem. Ningú no s’ha d’alarmar, però hi han de ser.


Quines són les àrees i grups més necessitades de personal?
Totes, francament. Les quatre àrees, i també les unitats i els grups. I la meva responsabilitat és continuar demanant més efectius.

La mitjana d’edat, 42 anys: no sembla un departament especialment envellit.
És una plantilla experimentada. No és veterana, però tampoc podem dir-li jove. Per aquest costat no estic preocupat, tot i que tenim un seguit de promocions que comencen a tenir una edat i que els arribarà més aviat que tard el moment de jubilar-se. Estem parlant de promocions d’una vintena d’agents, que per a nosaltres és molt. Això ho hem de preveure, anticipar-nos-hi. No vol dir que marxaran tots a la vegada, però sí en un lapse relativament breu de temps. Aquest és un altre dels motius pels quals cal convocar més places: el candidat ha de concursar i s’ha de formar, i en els grups especialitzats la formació encara és més delicada.

Quina seria la xifra anual raonable que caldria anar incorporant?
De cara a l’any que ve, hauríem de tenir una trentena de places de nova creació, ja no parlo de vacants que deixen els agents que es jubilen. De cara als anys següents  potser sí que es podria relaxar el ritme. Però en el curt termini necessitem aquests trenta-nou policies de què estem parlant tota l’entrevista.

Les baixes anticipades són preocupants?
Les vacants, que així en diem d’aquestes baixes abans de la jubilació, es cobreixen l’any següent de manera sistemàtica. Cada any n’hi ha alguna, però no és alarmant.

És prou atractiva, des del punt de vista salarial, la carrera de policia?
Un agent que comença parteix d’un salari base de tretze pagues de 2.200 euros.

Suficient?
És un salari justet per la responsabilitat que assumeixen, per la penibilitat també de la feina, has de treballar de nits, caps de setmana, Nadal, Cap d’Any, has de privar la gent de llibertat, que no és agradable per a ningú...  El salari hauria de ser superior, com ja vaig dir el dia de la patrona de l’any passat, i ho mantinc. També he de dir que el Govern està en la fase final de reajusar els salaris pel no-GAdA dels últims deu anys. Pensem que tot això s’anirà arreglant.

Independentment del salari, quin atractiu té la carrera de policia?
La persona que ingressa al servei té un futur professional potencialment molt ampli. Pot entrar d’agent i pot acabar com a director.

El seu cas, i el del seu predecessor.
Exactament.  Dins del cos hi ha moltes especialitats, hi ha promocions, concursos... La projecció és molt àmplia i la feina és molt motivadora.

L’acord d’associació: la percepció general és que la frontera serà un colador i que acabarà afectant la seguretat ciutadana. És una por legítima, però, té base?
De moment i pel que jo sé, podrem continuar practicant denegacions, expulsions i fins i tot foragitaments. L’única diferència que hi haurà per al ciutadà que ha estat expulsat, denegat o foragitat és que des del país on hagi estat expulsat podrà recórrer l’expulsió, una garantia legal fins ara inexistent. Fora d’això, mantindrem totes les eines de què disposem actualment.

Previsiblement, per tant, l’acord no hauria de tenir cap impacte en la seguretat ciutadana.
Cap. És així sobre el paper i també és el meu convenciment. D’altra banda, es reforçaran els controls a les fronteres, i això encara hauria de millorar la seguretat.

Al cos, com l’afectarà?
Si cal reforçar els controls a la frontera caldran també més agents, és una obvietat. De la mateixa manera, i ara ja a banda de l’acord d’associació, que quan obri l’heliport haurem de destinar-hi agents cada vegada que aterri un vol internacional, o el projecte 112, també caldrà destinar-hi agents... 

Delictes: quins són els que més creixen?
Sens dubte els que més creixen són els relacionats amb la ciberdelinqüència, també creixen les agressions, incloses les sexuals, probablement no perquè n’hi hagi més, sinó perquè la víctima se sent més acompanyada i a l’hora de denunciar no s’ho pensa tant. També hi té a veure que agafem denúncies les 24 hores del dia, hi havia persones que l’endemà pel motiu que fos s’ho repensaven i ja no tornaven. 

Quants agents hi ha a Delictes tecnològics?
Amb la reestructuració hi he destinat un nou comandament, un sergent major que estarà directament al càrrec, a diferència del que estava passant fins ara, i cinc agents, i per sobre de tots ells, l’inspector. És suficient? Doncs no, haurem de créixer més en personal, que a més requereix una formació contínua i molt especialitzada. Tècnicament estan molt preparats, però calen més agents.

Quina tipologia de ciberdelictes són més habituals?
Ciberestafes, suplantacions de personalitats, que no només afecten particulars, també empreses i sobretot bancs, criptomoneda...

Sembla mentida que continuem obrint correu del moribund de Namíbia que vol deixar-nos un llegat multimilionari precisament a nosaltres.
Hi ha qui veu guanys fàcils i ràpids i abaixa la guàrdia davant pàgines tan desconegudes com sospitoses.

Ens ofereixen duros a quatre pessetes i piquem.
Exactament, per això cal molta prevenció, campanyes, xerrades, comunicats... S’ha de ser molt prudent i verificar una, dues i tres vegades que aquell missatge o aquella pàgina web són fiables. Sentit comú, vaja.

Els que més inquieten el ciutadà continuen sent les agressions sexuals.
És natural, perquè és un delicte en què la víctima pateix molt. Hi ha moltes més facilitats per denunciar-los, la víctima sap que de seguida ens en farem càrrec, que l’acompanyarem des del primer moment. Per això tenim un grup especialitzat, format específicament per a això. 

Feminització del cos: continuem en el 10% de la plantilla. És suficient?
Ens agradaria que n’hi hagués més, perquè són necessàries. Fem campanyes i visibilitzem les agents que tenim, per exemple pioneres en determinades especialitzats: al Grup d’Intervenció hi tenim la primera dona en la història de la policia andorrana. Al Tedax, els especialistes en desactivació d’explosius, en tenim una altra, que no és la primera, però gairebé. I una guia canina. Les dones tenen molt de futur, en totes les unitats i en tots els grups. 

Quin és el percentatge entre comandaments i oficials?
Tenim una comissària major, cap de l’Àrea de Policia i investigació criminal, i dues sergentes, que són caps de grup, sobre una trentena d’efectius. Un altre 10%.

Punts negres: s’havia parlat del Prat del Roure, de la sortida del Lycée... Persisteixen?
Més que punts negres, el que tenim són punts que tenim identificats i on fem per tant més prevenció, tant de dia com de nit. Més presència policial, que se’ns vegi.

Problemes de bandes?
Bandes pròpiament no, però tenim identificat un grup de joves que de tant en tant s’ajunten, sobretot a les nits, i aprofiten per agredir alguna persona amb qui han tingut algun conflicte. Els tenim identificats i també enquadrats, sabem per on es mouen i quan es mouen, miren de fer molta prevenció.

Quin perfil és?
La majoria van començar quan eren menors d’edat, ara alguns ja tenen 18 anys o més i ja saben que si hi ha un incident seran detinguts. Hi ha de tot, inclosos nois amb estudis i amb feina, de famílies de classes mitjana treballadora i perfectament estructurada. Però ho tenim controlat.

Si hagués de comprar haixix, sabria on anar. Vostès també ho deuen saber.
La prevenció és decisiva, les patrulles fan moltes contravencions penals al cap de l’any. I després hi ha el grup de delictes contra la salut pública, que justament si se sospita que hi ha un punt de venda fan la investigació corresponent. Però una investigació requereix moltes proves, perquè les sospites no serveixen de res. Això fa que de vegades les investigacions es dilatin perquè ho has de tenir molt ben lligat, al moment d’intervenir, per detenir una persona per tràfic de drogues. Amb simples rumors no podem practicar una detenció i posar-la a disposició judicial.

Prostitució?
Després de les últimes operacions hem tornat a tenir alguna informació, és cert, però s’ha verificat i a dia d’avui no n’hem detectat cap altre cas.

L’afer Gili i Charlie Hebdo: quin va ser el paper de la policia, perquè ella va al·legar l’alarma terrorista que hi havia en aquells moments a Espanya i a França.
Podem entendre que volgués ser prudent per protegir  la ciutadania, tenint en compte el context internacional. 

La va avalar, doncs.
La cònsol m’ho va comunicar quan ja ho havia decidit i crec que va actuar des de la prudència i per tant no ho vaig veure malament.