El secretari d’Estat d'Educació, Josep Anton Bardina, mostra la preocupació del ministeri per l’ús i abús de pantalles i dispositius mòbils. És un tema que “se’ns escapa de les mans”, reconeix. Es mostra partidari de formar els alumnes i acompanyar les famílies en l’ús responsable. També anuncia novetats pel que fa al procés engegat amb Portugal per assolir la convalidació dels batxillerats professionals.

El debat sobre l’ús dels mòbils d’infants i joves està a l’ordre del dia i l’informe d’Unicef va posar en evidència els efectes sobre la salut mental. Estan preocupats.
Jo crec que un pare quan regala un mòbil a un fill ha de saber el que li està regalant. Ha de saber que pel que menys l’utilitzarà és per trucar. Penso que l’acció de la trucada en un telèfon d’un adolescent podria desaparèixer perfectament perquè és el que menys utilitza. És per a les xarxes socials, accés a internet... Ens ha arribat la preocupació per diferents bandes.

I pel que fa a l’ús de les tauletes a les aules?
Dins de l’àmbit educatiu és on ho tens més regulat per currículum i per horari. El problema, i així ens ho han fet  saber els pares rau amb dos aspectes fonamentals. Primer, que la bretxa digital a les famílies existeix. El nen ja ha nascut amb l’iPad sota el braç i moltes vegades les famílies no tenen ni les competències ni els recursos per treballar amb aquestes eines. Segon, de les vuit a les cinc de la tarda el nen està controlat a l’escola. A partir de les cinc, el que fa a les nits i els caps de setmana, el control l’hauria de tenir la família. I aquí és on entra aquesta demanda d’ajuda i de veure com podem anar tots a l’una.

No cal dir que tots estem molt preocupats i ocupats per aquesta temàtica. Parlo també des de les entitats, com l’Associació del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra), que ja sabeu que està fent aquestes xerrades adreçades al consum de les pantalles i dels mòbils. És una cosa, penso, que s’està enfocant des de l’àmbit interdisciplinari, per dir-ho així, per acotar el problema, no defallir i anar modulant tot el que escaigui a nivell d’aquesta mala praxi, si se’m permet dir, o mala utilització, que a vegades acaba degenerant amb això: uns consums desorbitats i malpaïts de tota la nova tecnologia entesa com a porta d’escapatòria  per al jovent, a vegades.

Des del ministeri s’han engegat accions per a un bon ús dels dispositius. Vostè, personalment, és partidari de prohibir-los?
Jo soc mestre psicopedagog. El senyor Josep Anton Bardina Pau no està a cap xarxa social. Jo no tinc Instagram, no tinc Facebook, no estic a X. Jo no hi soc, però perquè m’ho crec de no ser-hi. I perquè com a docent i com a formador de formadors a Blanquerna impartia unes conferències on parlava del mal ús d’aquestes eines i com se’ns podia escapar de les mans. I li parlo de l’any 95, 96. No ho he compartit mai. Per tant, no hi he entrat mai en aquest joc.
Tinc un WhatsApp que utilitzo molt perquè acaba sent una eina de feina. A partir d’aquesta perspectiva, la meva opinió personal ja no com a secretari d’Estat, sinó com a Josep Anton Bardina. Sí, a mi em preocupa molt tot això. I penso que hi ha un nivell que se’ns escapa a tots plegats de les mans. Quan dic tots plegats és a tots: famílies, institucions...

S’ha d’incidir, doncs en la formació perquè els alumnes es troben amb aquests dispositius.
Aquesta és la línia que comparteixo. Per als nanos, sigui amb pantalles, sigui amb el tema de la sexualitat, sigui amb el tema de les drogues, la millor opció és la de formar i informar i que després la persona tingui els arguments i les eines per poder triar.

Per tant, el que no podem fer, i això ho deia el ministre, és posar tanques al camp. Si estem en una era tecnològica i s’ha de formar els ciutadans del demà, també hem de formar en aquestes eines. Ara, hem de fer una bona formació i un bon acompanyament.

Llavors a l’escola mòbils sí o no?
A l’escola andorrana aquest debat ja està superat. Ja fa molts anys que està prohibit el mòbil a l’escola. De tal manera que a la primària i la secundària els mòbils no hi són i al batxillerat, perquè és un postobligatori, sí que es permet que l’alumne pugui disposar del mòbil a l’horari del pati o als espais de menjador i fora de l’aula. Entenem que amb un ús responsable. Si un pare ha comprat una eina al seu fill, s’entén que també el deu haver educat una mica i format per la utilització d’aquesta eina, o s’espera.

Aquesta prohibició a les escoles ens dona un bon resultat i en aquest cas no tenim pas pensat canviar-ho. Per tant, seguirem amb aquesta línia.

Parlem d’FP. Quatre dels cinc batxillerats professionals, reconeguts ja per Espanya. Quin és el proper pas?
Amb Espanya continuem amb una segona línia, i és que un cop ja hem pogut reconèixer aquests títols de batxillerat professional, també ens agradaria incidir ara amb un possible reconeixement dels diplomes professionals inicials (DPI). I és veritat que ni parlem de la mateixa envergadura ni parlem de la mateixa necessitat, ni normalment la gent que té aquestes titulacions vol homologar-les ni vol reconèixer-les, però era una manera de tancar una mica el cercle, de dir que tenim tot el procés d’homologació establert respecte a totes les titulacions que fem. 

Amb França hi ha el reconeixement directe.
Sí, i per tant en aquest ca no es passa cap procediment per al reconeixement.

I amb Portugal, també hi treballen oi?
Ens agradaria seguir el mateix procés que amb Espanya. I per aquest motiu, la setmana passada un equip del ministeri es va desplaçar a Lisboa i vam poder fer la primera reunió tècnica on es va posar  damunt la taula les titulacions. Tornaríem a començar pels batxillerats professionals i allò que tenim establert tant amb  França com amb Espanya de referència perquè ho coneguin i a partir d’aquí obrir un camí similar amb Portugal. La idea els va semblar fabulosa. La veritat és que ja hem obert la línia de treball i de col·laboració. Tan bon punt hagin passat les eleccions que tenen pròximament començarem a citar-nos per fer una primera reunió tècnica per tal de poder treballar el contingut de les formacions.

Per seguir amb FP, al final de la legislatura passada, la llavors ministra d’Educació va comentar que s’estava estudiant oferir una mena de màster d’especialització en e-sports. Com està això?
Aquesta pregunta la resoldrem molt ràpida. L’FP en e-sports no la tenim sobre la taula, no la treballem. No la valorem en aquest moment, tenim altres prioritats estratègiques i aquest tema no el desenvolupem.

El programa d’atenció psicològica per la Covid continua?
Aquest programa ja no continua. És un programa que es va posar en funcionament després de la pandèmia, que era una mica aquest acompanyament que es feia pels efectes que s’estaven detectant en els alumnes. Però amb el Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma), aquest tipus d’actuacions han quedat englobades dins d’aquest pla.

Dos anys de guerra a Ucraïna. Quants alumnes refugiats tenim actualment al país?
El bo de la inclusivitat d’Andorra és que és efectiva. I quan parlo d’inclusivitat parlo tant de discapacitats com de nouvinguts, com de situacions que requereixen una atenció  determinada perquè aquest alumne o aquesta alumna pugui després tenir una integració totalment efectiva dins dels centres educatius.

En el primer moment, quan van arribar eren entre 45 i 50 als centres educatius i efectivament es va aplicar un pla de xoc. Ara ja no estem en aquesta situació.

Bé, però quants són?
Estem a l’entorn d’uns 35 o 38. Estan integrats dins dels centres educatius i en aquells casos on necessiten un acompanyament més específic segueixen les estructures que ja tenim creades a les escoles per donar resposta al nouvingut. I amb aquestes estructures entren el noi que ve d’Ucraïna, el  que ve del Japó i el que ve de Jamaica. Per tant, hi ha unes estructures en funcionament dins els centres educatius que ja ens serveixen per tot.

Precisament, aprofitant aquestes visites que fem amb el ministre a les escoles, em vaig quedar molt sorprès perquè realment aquests programes d’integració i d’acollida del nou alumnat ja no és únicament el català com a llengua relacional i de cultura, sinó en d’altres aspectes. Es fa un acompanyament amb uns grups molt reduïts. A vegades són individuals aquests acompanyaments, però realment està donant resposta amb aquest procés d’introducció del nou alumne al centre educatiu.

La carrera professional dels docents, en quin punt es troba?
Es treballa a les taules sectorials on hi ha representats tots els col·lectius i també el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) per poder anar millorant els textos. Pel que fa a la carrera professional,  es va començar un treball important l’anterior legislatura i s’està continuant. Diria que ara ja estem anant cap a un punt final de tancament d’aquestes taules sectorials. És a dir, ja enfoquem la finalització de treball tècnic del projecte de les taules.

El que passa és que des del SEP hi havia unes línies vermelles. 
Hi havia un tema de valoració d’unes graelles que ens demanava el sindicat i ens  feia una demanda que alguns col·lectius no es valoressin de la mateixa manera amb la mateixa graella que altres. El  compromís del ministeri és que hi haurà una graella diferenciadora entre uns i altres i ja es treballa perquè sigui així.

Aquest curs podria estar enllestida?
És molt difícil que s’acabi en un curs escolar. No puc parlar d’un termini. Es va treballant i quan es tingui definida la proposta ja se l’elevarà.