L’executiu treballa en la reforma del sistema sanitari i un dels pilars serà el nou Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS). Tal com explica el president del Consell Assessor de Salut i Benestar, Lluís Burgués, aquest model comportarà canvis però es mantindrà la lliure elecció de prestador.

¿Quin és l’estat actual del sistema sanitari?
El nostre sistema sanitari no ha estat mai planificat a llarg termini. És conseqüència d’una sèrie d’organismes que s’han anat desenvolupant perquè eren necessaris, però no hi ha hagut mai una coordinació entre ells amb la idea de servei a la població o sostenibilitat que ha de tenir qualsevol sistema sanitari.
Es van donar serveis, una mica en funció de l’arribada dels professionals o de les percepcions molt subjectives de les necessitats del país. Ara ens trobem que el sector és finançat d’alguna manera totalment pels diners públics. I, a més, tampoc aconsegueix un control de qualitat de les prestacions que es donen ni de l’adequació del que estàs pagant amb diners públics.
La CASS, durant l’últim any, ha pagat a 2.900 proveïdors de serveis sanitaris per a una població de 60.000 habitants, i això és molt difícil de gestionar. El pas que havíem de fer com a país madur és endreçar el sector sanitari, sobretot el que ha de tenir accés al finançament públic.
Això no vol dir ni tancar portes ni adoptar mesures radicals, sinó veure, amb la informació que tenim, quina assistència prestem i què és el que desitjaríem, i hem de tenir els instruments necessaris perquè ho puguem anar fent progressivament i mantenint les coordenades del sistema: que puguis tenir lliure elecció del prestador, ja que això permet establir una relació de confiança entre el professional i el ciutadà. Volem que quan escullis un prestador el Govern garanteixi que sigui d’una qualitat determinada i que seguirà les regles de joc d’aquest nou model.
¿Què és el que aportarà aquest nou Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS)?
Un canvi molt significatiu és que tota l’activitat assistencial que no s’hagi fet amb el model no serà reemborsada per la CASS. Aquest és un canvi significatiu, perquè fins ara la CASS pagava qualsevol acte assistencial i ara només es pagaran aquells que estiguin desenvolupats dins el model.
El segon punt important serà que el Govern dirà a la CASS quins actes ha de pagar, és a dir, s’establirà el que se’n diu una cartera de serveis, que establirà quins serveis assistencials tenen dret a cobertura sanitària, de quina forma s’han de fer i quins professionals o institucions de dins i fora del país estan capacitades per fer-ho.
El tercer canvi serà que s’organitzarà l’activitat assistencial per nivells de complexitat: primer, segon i tercer nivell. El primer seran les coses menys complexes, més freqüents i que requereixen una atenció de més proximitat: les urgències o l’atenció primària, per exemple, o la pediatria i la ginecologia de control. El segon nivell són les patologies més específiques que requereixen més coneixement i que són menys freqüents, i el tercer, la patologia molt complexa que requereix un equip assistencial molt especialitzat.
El quart canvi serà que, encara que pots escollir prestador de serveis, un cop l’has escollit estableixes una relació de fidelització i a l’inrevés: són els famosos professionals referents. Tindràs un professional referent en el primer i també en el segon nivell i potser en el primer tindràs diferents professionals referents.
El cinquè canvi és que s’estableix una recopilació de la informació mèdica de cada ciutadà: la carpeta sanitària personal, que no és una història clínica sinó una carpeta informàtica amb tota la informació del pacient, per evitar duplicitats i tenir un control del sistema més adient. A més, el ciutadà podrà consultar aquesta carpeta des d’on vulgui.
El sisè canvi serà que la forma de copagament no serà fixa ni automàtica, sinó variable en funció de les patologies, del gruix de la població i d’utilització del model. De manera que si la persona decideix anar directament a l’especialista o fer segones consultes sense seguir el procediment, el copagament serà més elevat que si utilitza una xarxa ja establerta.

¿Què implicarà tot això?
En primer lloc, modificacions legislatives perquè la Llei de la CASS i la del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) hauran de canviar per adaptar-s’hi. També s’hauran de fer canvis organitzatius dels professionals, perquè els dels diferents nivells hauran de coordinar-se i els del mateix nivell, també, per harmonitzar els tractaments. També caldrà un canvi en determinades estructures sanitàries, com el SAAS, que n’haurà de tenir unes per a cada nivell.

¿Per a l’usuari, quins canvis comportarà el nou model?
Per a l’usuari que ara utilitza el sistema amb sentit comú no canviarà res perquè el que proposem és reglamentar el que és de sentit comú, que és que quan tens un problema comú vagis al professional del primer nivell i quan tens una cosa més complicada, al del segon.
Sí que hi haurà canvis per al que en diem el nòmada del sistema, aquella persona, jove, sana, que té problemes de salut puntualment i que utilitza el sistema per iniciativa pròpia. És a dir, crec que tinc un problema de cor, doncs vaig al cardiòleg… Aquest sí que estarà relativament penalitzat. El que passa ara, que vagi al prestador que vagi la CASS em dóna un cert copagament i tinc el mateix que una persona que hagi utilitzat el sistema de manera correcta, no passarà.

És a dir, que la idea és que tingui el problema que tingui
vagi al meu especialista de referència…
Sí, i serà el que et derivarà allà on calgui, encara que podràs anar directament a l’especialista quan hi hagi una situació d’emergència. El sistema permetrà que en aquests casos el teu referent estigui informat que has anat allà.

I tot això haurà d’anar acompanyat de molta conscienciació perquè se’n faci l’ús correcte, ¿no?
Sí, caldrà molta pedagogia. Aquest sistema només pot funcionar si la gent està convençuda que és un bon sistema i l’utilitza. És un sistema ambiciós però no es pot fer de pressa. Ara estem en la fase de presentar-lo a la població i els professionals, però no serà aplicable de manera general fins al 2014, perquè en funció dels reglaments i de les modificacions legislatives a la CASS i el SAAS s’hauran d’elaborar els pressupostos del 2014.
El 2013 es farà una prova pilot en un col·lectiu que implica molts professionals, que són els diabètics. I a partir del 2014 la idea és fer-ne una implantació progressiva a través de línies guia, xarxes assistencials i protocols, així que, segurament, les especialitats s’aniran implantant progressivament a mesura que els professionals dels diferents nivells estiguin prou coordinats.
La idea és que tota la població i tots els professionals se sentin a gust en aquest marc. Si detectem que, passat un temps de la implantació, la majoria de la població ha d’anar a un metge fora del sistema, ho haurem de replantejar. Aquesta reforma és molt àmplia i no tenim sistemes similars al nostre. Es tendeix a mimetitzar i dir: aquest sistema és com l’espanyol, i no és així. El que és més similar és el danès, perquè l’espanyol és molt tancat i molt burocratitzat i no tens tria de metge. És a dir, que serà el nostre sistema i ha de funcionar. Ara el repte del Govern és buscar els professionals i que el sistema sigui prou àgil.

De fet, algunes de les crítiques és que potser aquesta reforma és massa ambiciosa…
És ambiciós quant a l’objectiu final, però no en els mitjans. El que pretenem ara, sobretot, és la motivació de la població i dels professionals per integrar-se en aquest sistema, és a dir, que vagi canviant el seu xip i que pugui veure que pot treballar d’una altra manera. I el que crec que és molt important és que això no repercutirà en la qualitat de l’atenció ni representarà un increment dels costos.
Sí que és cert que per als professionals representarà un canvi en la seva manera de guanyar-se la vida. A partir d’ara el que la CASS comprarà serà un servei, no un professional. Fins ara arribaves al país i si firmaves un conveni amb la CASS et pagava tots els serveis que feies. Ara només es pagaran les activitats assistencials que estiguin a la cartera de serveis. Passem de tenir persones que tenen conveni i se’ls paga tot a persones que tenen conveni i se’ls paga el que estableix la cartera de serveis. Es crearà una comissió de cartera, integrada pel Govern, la CASS i representants dels prestadors, que fixarà els serveis.

Alguns col·lectius que ara no estan convencionats han vist una oportunitat perquè alguns serveis que presten ho estiguin, però en canvi el col·lectiu mèdic sembla que ha rebut els canvis amb certa reticència…
Jo no parlaria de reticència, diria que la recepció inicial no ha estat dolenta perquè hem tingut comunicació amb ells, tot i que no sempre han pogut venir a les reunions que hem tingut i espero que a partir d’ara, que és quan començarem a treballar les qüestions reglamentàries, hi prenguin part.
Els col·lectius i els ciutadans haurem de fer un esforç perquè el model sigui viable. Crec que els col·lectius, no només el mèdic, han sentit a parlar tantes vegades de reformes que no s’ho acaben de creure, i més quan si et mires aquesta de manera superficial és fàcil mimetitzar-la amb altres sistemes. Quan vagin veient com és la reforma i que l’esperit del Govern és constructiu i no impositiu, ho veuran diferent i, a més, el sistema millorarà amb les aportacions que ells facin.

Una mica la sensació és que es culpa metges i fins i tot pacients de la despesa actual…
Sí que és cert, però el nostre sistema sanitari és un bon sistema i l’increment de la despesa és atribuïble a tots els protagonistes: els metges, tots els prestadors, la CASS, el SAAS… Cal recordar que cap a l’any 2003 ja hi havia un informe que detectava problemes i possibles solucions i no es va fer res. El  mateix ciutadà ha vist el sistema sota el lema “per això pago i l’utilitzo” i ara ha arribat el moment en què tothom ha pres consciència que les coses han de ser diferents. No hi ha cap col·lectiu que tingui la responsabilitat única de la situació actual.

¿I aquesta cartera de serveis no pot comportar una minva de la qualitat assistencial?
Depèn de com l’apliquis. La gent no notarà que s’aplica aquesta cartera de serveis, perquè hi haurà tot el que es fa ara. A més, haurà d’anar millorant i potser dir quins serveis ja no es paguen; això es farà a partir de l’evidència científica i un consens entre els professionals per anar-la modificant, de manera que la transició cap a aquesta cartera no tingui una repercussió qualitativa per a l’usuari. 

¿I com funcionarà la figura del professional referent, ho podrà ser qualsevol?
Per ser-ho, el ministeri establirà unes condicions i aquell que vulgui complir-les, ho serà. El professional referent tindrà obligacions diferents en funció del professional que sigui i del nivell assistencial en què estigui. Per exemple, el professional assistencial en el primer nivell tindrà responsabilitats de continuïtat assistencial, de tractament de crònics, d’accessibilitat del pacient. Un de segon nivell  no tindrà tanta responsabilitat de continuïtat sinó de rebre el pacient, tractar-lo i tornar-lo al primer nivell. És a dir, en el primer nivell s’exigirà proximitat i en el segon, capacitat per assumir el pacient amb rapidesa i tornar-lo al primer nivell.

Pel que fa al copagament, ¿ja es tenen clars els percentatges que hauran d’assumir CASS i pacient?
No, perquè hi haurà pagament per acte i per procediments dins les diferents xarxes: diabètics, materno-infantil… El metge que estigui al MAAS, bàsicament el referent, podrà cobrar de forma diferent. El pagament variarà en funció de com utilitzi el sistema el ciutadà. Si vas al metge referent tindràs un reemborsament similar al d’ara, si no l’utilitzes però estàs en el mateix nivell, un altre tipus de copagament més elevat, i si et saltes el nivell, molt més alt.
Això serà així perquè el segon nivell ha d’estar lliure perquè hi puguis accedir i per a pacients amb certes patologies, no val que hi vagis per un refredat, perquè estaràs utilitzant un servei de manera incorrecta. Ara, per exemple, tenim el segon nivell saturat en algunes especialitats i intentarem que amb aquest sistema no passi. Això es dóna però no és culpa ni dels pacients ni dels metges, sinó de la falta d’estructura.

En certa manera, per tant, ¿aquest professional referent dependrà del ministeri?
Salarialment no, perquè continuarà sent un prestador de serveis independent, però sí que és cert que es comprometrà a seguir unes normes dictades pel ministeri. Cal un codi adient per al servei assistencial i això vol dir que tots ens hem de reordenar.

¿I amb quins terminis es treballa ara?
Durant el primer trimestre del 2013 volem tenir diferents reglaments en vigor, un dels quals el de centres (ja que ara no hi ha cap document que digui, per exemple, com ha de ser un consultori mèdic), el de la comissió de cartera de serveis i l’altre, el del MAAS.
També hauríem de tenir la modificació de la Llei de la CASS per permetre els diferents finançaments del MAAS i la proposta de modificació de la Llei del SAAS, i el reglament de les diferents unitats organitzatives, és a dir, tot el que estaria relacionat amb el finançament públic, de tal manera que es poguessin fer els pressupostos per al 2014 segons el nou model. El 2013 es faria la prova amb la carpeta sanitària i amb els diabètics.

També s’espera l’assessorament d’un especialista francès…
Cal un control i per això segurament vindrà un especialista francès en inspecció sanitària per formar el personal.    

¿Hi haurà doncs, un abans i un després del MAAS?
Sí, hi haurà un abans i un després de la reforma sanitària, perquè el MAAS és només
una part.