Loli Terrón: “Han de pensar que se separen com a parella, però no com a pares”

Des de fa 15 anys treballa al servei, una feina que li encanta. Ho fa acompanyada d’una altra mediadora, l’Eva Bosch, i amb el suport de l’orientació jurídica. Bona part de la seva tasca passa per l’atenció a parelles casades o no que volen acords sobre la guarda i custòdia dels fills, però també medien en altres situacions, com ara avis que no poden veure els nets o conflictes entre fills adolescents amb els pares. 

Quin és el primer pas per acudir al servei?
Primer, demanen una cita prèvia trucant al 874 740 o escrivint a mediacio@govern.ad. La primera entrevista és informativa. El requisit és que les parts han de venir de manera voluntària. Volem donar la informació per igual a les dues parts i que ells decideixin si volen iniciar el procés de mediació. No és que hagin de venir amb tot acordat, a partir d’aquí mediem perquè ells arribin a acords. Es tracta d’un servei extrajudicial que pretén mediar abans d’arribar a entrar un expedient a la Batllia. El procés és totalment confidencial.

Quantes entrevistes?
Les que necessitin les parts implicades. N’hi ha que amb dues o tres sessions ja en tenen prou i n’hem arribat a fer fins a set o vuit d’una hora cadascuna. N’hi ha que venen amb una comunicació força deteriorada, parlen però no s’escolten. La nostra tasca és intentar que aproximin postures o percepcions. La mediació és un intent de treballar amb l’altre i no contra l’altre. L’objectiu és que adquireixin un entorn de creixement, d’acceptació, d’aprenentatge i de respecte mutu que han perdut inconscientment.

Suposo que cada mediació és diferent. 
Sí. En cada mediació que fas aprens alguna cosa nova. L’important és vetllar per l’interès superior del menor. Fem també una feina d’orientació sobre   com explicar als menors que els pares se separen. Han de pensar que se separen com a parella però no com a pares. Si l’adult  porta la separació malament, els menors encara més.

Quan es dona per tancat el procés?
La majoria de les parts venen buscant l’acord de mediació. Es redacta un document que ho reflecteix tot, serveix per recordar el que has pactat amb l’altre. La majoria de la gent vol que aquest acord estigui legalitzat. Per a nosaltres la part més important no és tant el document, sinó que les parts puguin establir una nova relació com a pares. Han de fer un canvi de xip.

Com per exemple...
Augmentar el respecte i la confiança entre les parts. Hi ha percepcions falses sobre l’altre. Hi ha familiars i amics que parlen sobre l’altre i et fas una idea falsa sobre l’altre. Una percepció que no és la correcta. Cal crear un espai que faciliti una comunicació entre les parts. Convertir el conflicte en oportunitat i aprenentatge. Que puguin establir una nova relació que els faci afrontar el conflicte d’una altra manera i que previnguin els possibles conflictes que puguin tenir en el futur. En el procés, hauran après a comunicar-se i a resoldre els desacords que puguin tenir.

S’emporta la problemàtica a casa?
Als primers anys sí, és inevitable. Amb el temps aprens a no fer-ho. Pot haver-hi algun cas amb el qual et sentis més identificada, però ja fa anys que vaig aprendre a no fer-ho.

Costa no posicionar-se a favor d’una de les parts?
La finalitat és aplicar la comunicació entre les persones per aconseguir acords en els conflictes que puguin tenir. Els mediadors actuem de manera imparcial i neutral. Si s’allarga el procés has de fer l’esforç de no arribar a posicionar-te. Són dues parts que no coneixes i llavors no et costa tant ser imparcial. 

Hi ha parts reincidents?
Sí, i en tenim diverses. Mediem amb la parella una primera vegada i al cap d’un temps tornen perquè els ha canviat la situació i llavors modifiquen l’acord quant a les visites, vacances o patrimoni. N’hi ha que han vingut dues i tres vegades a modificar l’acord. 

Com definiria la seva feina?
M’agrada moltíssim. Et sents satisfeta quan veus que les parts surten per la porta amb una nova relació, parlant, fent-se bromes de manera relaxada i  satisfets dels acords als quals han arribat. Quan no és així, no et quedes tan a gust. No tothom està preparat per fer una mediació, ells han d’estar preparats per fer una nova relació quan se t’ha trencat el projecte de futur. Cadascú necessita el seu temps. També n’hi  ha que surten com han entrat, i alguns al cap d’un temps han tornat més disposats a parlar i escoltar l’altre.

S’han trobat amb situacions complicades?
Hi ha hagut discussions alçant la veu perquè hi ha més ràbia a dins. S’ha de deixar que parlin. Hi ha sessions que se’ls ha de deixar parlar i escoltar-los, que es desfoguin. Això sí, posem  unes normes: parlar com persones civilitzades, amb respecte mutu, és obligatori. 

Creu que el servei és prou conegut?
Es podria donar a conèixer força més. Hi ha molta demanda pel boca-orella de la gent, d’un amic, un familiar o un company de feina. Es parla molt bé del servei.

En aquests moments, quin temps d’espera hi ha?
Entre dos i dos mesos i mig. Només estàvem dos dies a la setmana, ara hem ampliat a tres dies: dilluns, dimarts i dijous, de 9 a 14 hores. La Covid ens ha trastocat. A l’estiu vam dedicar quasi cada dia de la setmana per rebaixar la llista d’espera. Ara mateix tenim visites fins a finals d’any i per al gener del 2021 només dues o tres. Farem baixar l’espera a un mes, mes i mig. Amb el sistema de la videoconferència és més fàcil i està funcionant molt bé. A més, a vegades una part viu a Espanya i l’altra a Andorra, i això ho està facilitant molt. Vaig donant hores soltes, també altres dies pots fer fins a cinc entrevistes. 

Si cal, deriven a d’altres departaments, oi?
A causa de la separació a vegades l’economia queda més minvada. Llavors derivem als treballadors socials de les parròquies per obtenir ajudes. També al psicòleg si alguna de les parts està més tocada emocionalment. També ens trobem amb algun cas de maltractament i derivem a l’equip de la dona. En aquest cas o si hi ha temes penals, no podem mediar perquè no hi ha equilibri entre les parts.