Louise Haciane: “La gent no estalvia perquè la vida és cara, no perquè cotitza massa”

Louise Haciane, amb Sonia Chamosa com a suplent, aposta per una Caixa Andorrana de Seguretat Social més propera a la ciutadania, per abordar les grans pro-blemàtiques analitzant bé cas per cas i, sobretot, per mirar de fer avançar les coses, perquè el règim de pensions ha de garantir una vida digna.

Què l’ha motivat a presentar-se?
Bàsicament veure la possibilitat de fer avançar coses. Soc molt moguda i molt activa i quan veig injustícies o coses que no van en la direcció que penso que haurien d’anar em surt la força d’avançar i de fer moure les coses. No és només la situació del sistema que coneixem, sabem que la població està envellint molt i que no hi ha prou massa salarial per poder sostenir la situació i tots els aspectes sanitaris que convé. Hem de mirar de fer avançar les coses per seguir endavant i garantir als nostres fills una vida digna. 

Comentava que hi ha coses que no acaben d’arrencar, què canviaria de la CASS?
Entenc que a final la CASS no és realment qui pren totes les decisions, sinó que és un òrgan que aplica les normatives que li estan donant. Sí és important veure totes les dades que ens faciliten des de la CASS per veure on hi ha incoherències. Per exemple, la meitat de tota la despesa sanitària se’n va a l’hospital, que no dic que no sigui justa, que pot ser que sí, però són dades que cal analitzar. També s’ha de veure l’envelliment fins a quin punt repercuteix. No crec que la CASS faci coses malament, al final no són ells qui prenen decisions, potser el que ha de fer el consell d’administració és donar consell perquè el Govern prengui bones decisions. El que sí és important és ser allà per poder tenir tota aquesta informació, aquestes dades, perquè et permeten aconsellar d’una altra manera i dir ‘aquí podem millorar’. Hi ha per exemple un tema de despeses de tractaments molt cars que estaria bé analitzar bé a què correspon. 

Són eleccions on participa molt poca gent, per què s’ha de votar?
La Covid ha portat la gent a una situació una miqueta de saturació, i hi ha gent que ho ha passat malament. I és important mirar de fer moure les coses, intentar millorar les coses almenys, potser no arribarem a fer tot el que volem, però és important mirar de fer-ho. També hi ha un aspecte important, que és que el sector privat no ha estat massa representat i estaria bé que els assalariats del sector privat comptéssim amb més representació. 

Què diria a aquells que pensen que com que el Govern hi té majoria tant és el que passi al consell d’administració?
No penso que tot sigui inútil. No hi ha res que no serveixi per a res. Evidentment que hi ha més representants i majoria del Govern, però també està bé que puguin tenir un punt de vista del que està passant al carrer perquè potser no els arriba prou bé ni amb prou nitidesa.  

I aquest punt de vista és el que pot aportar la seva candidatura?
Sí, i també la meva sinceritat, soc una dona bastant franca. Estic molt al carrer i parlo i veig molta gent. Considero que tinc molta empatia i que sempre tinc alguna cosa a aprendre, i aquesta posició sempre ha fet que hagi après molt de molta gent, i crec que puc aportar idees noves i fer canviar les coses. 

Quines són les principals propostes que planteja?
És difícil des de fora quan no es té accés a la informació plantejar res. Si per exemple quan veus aquests desequilibris a nivell salarial entre homes i dones, que aquestes cobren un 22% menys, si és important fer un esforç per aconseguir l’equilibri i això ajudaria també a la Seguretat Social. És un exemple, però crec que les petites desigualtats són importants. Hi ha moltes baixes mèdiques per malalties mentals, i al país comptem només amb tres psiquiatres, hi ha aspectes desequilibrats i és important, perquè al final repercuteix en la salut de tots. En canvi hi ha 170 fisioterapeutes, en calen tants realment?  

No sé fins a quin punt això és culpa de la CASS.
Evidentment que no, però no sé si els òrgans de control permeten mirar això, i per això és important ser a dins i analitzar. També és important el cas per cas, l’atenció, el tracte en els problemes de la gent. Estic segura que ja ho fan així, però si ho podem millorar, doncs endavant. 

És un moment important per tot el treball per garantir les pensions, com veu les propostes que ha fet l’actual consell d’administració?
Hem de ser coherents també. Som un dels sistemes que cotitzem menys de tot Europa, i això contribueix a la nostra vida de cada dia, és a dir, el que no donem a la Seguretat Social ens ho quedem nosaltres, però clar, si no ho estalviem per demà això ens compromet per al futur. També és veritat que fa molt que es va aprovar la jubilació als 65 anys i que des d’aleshores la nostra esperança de vida ha millorat molt. Ara bé, a totes les feines es pot treballar més enllà dels 65 anys? Torna a ser important el cas per cas, potser hi ha algunes feines que sí que poden i volen. Una persona amb seixanta i pocs i que ha treballat quaranta anys, si té una pensió suficient per poder viure, si es vol jubilar també hi hauria de tenir dret. 

Cal posar un topall a la pensió màxima?
Hi ha persones que evidentment han treballat moltíssim i s’ho mereixen, però ens podem imaginar que aquesta gent ja tenen els pisos pagats, segones residències i poden tenir altres retribucions, com ara el lloguer de pisos. Potser sí que els més afortunats haurien de fer un petit esforç que no fan els que no podem. 

I la proposta de plans d’empresa i privats?
Els plans privats crec que són interessants, però no només per a la CASS, sinó per a la pròpia persona. És important que la gent intenti estalviar, sempre en la mesura que pot, òbviament, però és important perquè no ens podem trobar en situacions com ens hem trobat amb la Covid. Al final, hem d’arribar que la gent pugui viure millor, i no només és la CASS qui ens pot ajudar, també el Govern pot ajudar en algunes coses. Quan els lloguers estan caríssims, quan no podem comprar, quan la inflació està pels núvols... La gent no pot estalviar perquè la vida és cara, no perquè cotitza massa a la CASS.

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
És complicat, i més els darrers anys amb la Covid. Però per exemple, el 2019 hi va haver 422.000 consultes mèdiques, i això vol dir que de mitjana tota la població del país, infants inclosos, han anat 5,5 vegades al metge. Tu hi has anat 5,5 vegades? Jo tampoc. Són aquestes coses que s’han de mirar bé, i per això és important estar dins. Per exemple, destinem 700.000 euros a l’any a persones amb recursos insuficients, no dic que no ho mereixin, però potser necessiten altres ajudes a part de les de la CASS.