Diari digital d'Andorra Bondia
Manel Ara: “Estem començant a veure la llum, però tot just estem començant”
Manel Ara: “Estem començant a veure la llum, però tot just estem començant”

Manel Ara: “Estem començant a veure la llum, però tot just estem començant”


Escrit per: 
Mireia Suero Comellas

El president de la Unió Hotelera d’Andorra (UHA), Manel Ara, nomenat recentment, destaca la necessitat de regular el sector per evitar situacions com les viscudes als països veïns. Apunta que els principals maldecaps continuen sent l’oferta il·legal i la falta d’agilitat en la contractació de personal. Assegura també que des del 2012, amb la millora de l’economia, els preus han anat pujant i s’ha posat fi a la guerra entre hotelers.

Agafa les regnes de la UHA en un moment de canvis. ¿Quins són els principals objectius?

Després de la presidència d’Àlex Armengol, que va encetar un període de professionalització i millora a dins de la Unió Hotelera, pensem que hem de continuar pel mateix camí. A banda, l’assignatura pendent era la participació dels associats, tenint en compte que cadascú té el seu dia a dia i és complicat. L’objectiu principal és obrir la UHA a tots els associats. Tenim una responsabilitat civil i pensem que a través de la responsabilitat social empresarial cal obrir l’associació a nous actors, a altres parts de la societat...

¿Com s’articularà?
Anem a una fórmula molt més flexible. El treball es farà per comissions –sobre el mercat laboral, la responsabilitat social... Tenim un sistema totalment descentralitzat. De fet, no és important la persona que ocupi la presidència sinó el projecte que hem fet, que és per a  tres-cinc anys. L’objectiu és la flexibilitat i aprofitar les ganes de treball.

I en relació a la responsabilitat social, ¿s’ha pensat en alguna mesura concreta?
Hi ha una iniciativa de l’OMT i l’ONU que recull disset objectius a complir de caràcter mediambiental, social, laboral... La idea està circumscrita en aquest projecte. Perquè tenim l’experiència que la responsabilitat social corporativa aporta valor no només a la societat, perquè té un valor econòmic per a l’empresa. En la tradició més anglosaxona, les empreses ho tenen molt clar, entra dins de l’ADN de l’empresa, encara que sigui una pime. És com alguna cosa que és inherent a un negoci, ja sigui l’hoteleria o altres àmbits. Aquesta és la idea que tenim.

La llei de l’allotjament turístic ja es troba a tràmit parlamentari. ¿Satisfets del resultat?
Nosaltres ja fa més d’un any que treballem l’esborrany que ens va fer arribar el Govern. Vam presentar les nostres propostes i un gran nombre s’hi han vist reflectides, tot i que no totes, però entenem que no només hi ha els nostres interessos. Estem molt d’acord amb la filosofia de la llei, que és posar una mica d’ordre en el món turístic. Recentment ha aparegut una enquesta realitzada a Barcelona que indica que la segona preocupació dels ciutadans és el turisme, després de l’atur. Això fa reflexionar i veure que hem d’ordenar i no caure en els mateixos errors que altres llocs. 

¿La feina grossa vindrà amb els reglaments?
És en els reglaments que desenvoluparan la llei on hi ha el pal de paller. Per exemple, el reglament de la classificació creiem que serà una bona eina ja que no només es valoraran les instal·lacions dels hotels sinó també el servei que es tingui. Això no ho reflecteixen gaires lleis al món, i és una bona oportunitat per ser capdavanters en aquest sentit. Tot plegat ens obligarà als establiments a millorar en el servei. També desenvolupa la funció inspectora. És molt important de dotar-la per verificar que les condicions de seguretat es donen. 

¿Quin altre aspecte ha de tenir en compte el reglament segons la UHA?
Tenim un estoc molt gran d’allotjaments que van ser posats al mercat per viure-hi i que, després de la bombolla immobiliària, d’una manera o altra, van entrant al mercat turístic. N’hi ha que estan reglamentats però molts que són il·legals. Nosaltres volem que compleixin les lleis, com fem la resta. 

¿Això també formarà part d’aquest treball relacionat amb la classificació?
Sí. A partir d’ara, tot allotjament turístic que es posi a internet haurà de tenir un número de registre. Això obligarà que la part il·legal que hi havia fins ara estigui legalitzada i pagui impostos.

¿També caldrà fer un reglament específic en accessi­bilitat?
A hores d’ara ja tenim una normativa que ens hi obliga. 

¿Però no es farà cap normativa adreçada als hotels, tal com s’ha fet amb els apartaments?
Nosaltres sí que estem regulats. Hi ha altres lleis que obliguen, com la llei d’accessibilitat. I si és així, tothom ho haurà de complir.

¿Ja hi han començat a treballar, en els reglaments?
Sabem que aquesta setmana o la que ve ja començarem. El Govern ens ha informat que està més o menys enllestit i ara es començarà a treballar en els esborranys amb les diferents associacions i sectors i posteriorment es treballarà tot en comú.

Hem vist que l’ocupació hotelera millora darrerament.
Venim d’uns mesos amb una tendència positiva molt clara per qüestions endògenes i exògenes. Andorra està en una realitat econòmica a dins d’Europa. El primer client és el mercat espanyol i francès, i veiem que a poc a poc comença a reviscolar una mica l’economia, i això ens afavoreix. A banda, per part del Govern, sobretot, les iniciatives com el Cirque du Soleil o el Tour considerem que són clarament positives per al sector.

¿Quin impacte ha tingut aquesta millora en el si de les empreses?
Venim d’una situació en què amb molta dificultat l’hoteler podia mantenir el negoci obert, un fet que s’ha donat molts anys. Nosaltres necessitem destinar una part important dels ingressos a una renovació constant. En molts casos fins i tot no es podia fer amb la intensitat que calia. Estem començant a veure la llum, però només estem començant. 

¿I pel que fa a la contractació de personal?
En les estadístiques del Govern veiem que l’atur ha baixat molt. Tenim moltes dificultats al mercat laboral. També és cert que nosaltres ens hem plantejat que tenim molt a fer internament pel que fa a contractació, condicions de treball... Però també és cert que és molt difícil per a nosaltres de portar una contractació òptima perquè hi ha moltes més variables. La gent que ve, fa comptes i veu que no li va bé venir a Andorra. Estem competint amb un mercat laboral que potser té al costat de casa la costa catalana. Veu que no li val la pena venir a Andorra, pagar un lloguer, que és car, obrir un compte per tancar-lo al cap de quatre mesos o pagar una assegurança... Tot això no ens fa competitius. Nosaltres tenim una tasca a fer i és un dels punts que tractarem, però hi ha altres condicionants que no controlem i com a país hem de fer una reflexió.

¿Quins canvis necessitaria la política migratòria?
Mai no hem tingut problema a tenir quota. Sempre hem tingut l’ajut del Govern en aquest aspecte. Però quant a requisits per contractar gent creiem que cal flexibilitzar-los o millorar la relació que hi ha entre les empreses i el Servei d’Ocupació. Nosaltres tenim un mercat de competència perfecta perquè si som unes 600 empreses diferents vol dir que és un mercat molt atomitzat, no només tenim un o dos operadors. I hem de treballar amb mercats molt regulats, tant d’energia, com de comunicacions i sobretot el mercat laboral. Coordinar això amb un mercat amb tanta competència i tan lliure en altres tipus de mercats és una mica complicat perquè no és el mercat dels altres el que regula.

¿Com caldria dur a terme aquesta flexibilització?
L’esperit de la Unió Hotelera és de col·laboració amb qualsevol organisme públic o privat. Més que flexibilitzar es tractaria d’agilitzar l’operativa diària per a la contractació. Per exemple, per cobrir una vacant de cambrera de pisos, entre que marxa la persona i que es cobreix la plaça són tres mesos, un temps excessiu. 

Comenta que hi ha també feina a fer de les empreses. ¿Hi haurà un treball conjunt de tot el sector?

Des de la comissió que hem creat a la UHA el que volem és fer una anàlisi del que tenim i de les condicions que estem oferint als treballadors. A partir d’aquí estic convençut que podrem trobar molts aspectes de millora. El tarannà que volem per a aquesta comissió, i a tota la UHA, és de millora i col·laboració amb tots els actors del país. 

I en relació a la guerra de preus de fa uns anys, ¿s’ha aconseguit superar?
Des del 2007 fins al 2012, la crisi estava a la cresta. Vam fer, a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, un seguiment dels preus i vam arribar a la conclusió que l’important no era tant el preu com pensàvem en principi. Ens va permetre a cadascú saber el producte que tenia i què havíem de cobrar. Això ha fet que, des del 2012 fins ara, els hotels que van prendre part en la iniciativa estiguin apujant els preus. També és cert que la realitat econòmica hi ha ajudat.

¿Podríem dir que els preus s’han ajustat a la realitat? 
És complicat. El que és un bon preu avui en una altra època no ho és. Els preus són una cosa molt dinàmica. No puc quantificar l’augment, tot i que entre nosaltres hi ha comunicació sobre l’evolució dels preus. 

¿Podem dir que la guerra de preus ja ha desaparegut?
Crec que sí, perquè la realitat econòmica també porta a això. Fa anys la gent buscava mercat i el més fàcil és abaixar el preu, aquí i a tot arreu.

Autèntics Hotels d’Andorra s’han mostrat molt crítics amb les tarifes que apliquen, sobretot les grans cadenes.
No és el mateix comprar una quantitat de producte que aquest producte comprat per cent vegades. Els costos no són els mateixos. El que hem de fer és ajustar els preus als nostres costos. Hi ha molts establiments a Andorra amb preus molt barats i a Trip Advisor o Booking tenen una valoració que frega el 10. És una qüestió de gestió. No és una qüestió de costos sinó de model de negoci i gestió. 

La UHA havia plantejat crear sinergies entre hotels. ¿Es manté la idea?
Ens agradaria impulsar la transferència de coneixement entre nosaltres. Perquè tant les cadenes com els hotels petits tenen coses per ensenyar. Volem crear un espai on els associats puguin treure partit de l’experiència de la resta. Un cas podrien ser les accions que es poden fer en l’àmbit mediambiental, per reduir consum. És cert que també seria molt positiu crear sinergies en les compres, per exemple, ja que els costos es reduirien. Crec que això és possible perquè la sensació entre els associats és que tenen ganes d’implicar-se.

 

“Cal explorar altres fórmules abans de la taxa turística, com ara lluitar contra l’oferta il·legal”

¿Són favorables a la implantació d’una taxa turística?

El 2014 vam mostrar el neguit perquè amb l’IGI reduït crèiem que se’ns feia un greuge comparatiu. Ara se’ns ha donat la raó. Veiem que cal explorar altres fórmules abans d’arribar a la taxa turística, com per exemple lluitar contra l’oferta il·legal. No estem tancats a aquesta possibilitat perquè sabem que en altres llocs ha funcionat molt bé, com és el cas de Barcelona, però també hi ha casos en què no ha funcionat tan bé, com ha estat a les Illes Balears. Cal pensar-ho bé. Per a nosaltres tindrà uns costos perquè si un turista marxa sense pagar la taxa, qui l’acabarà pagant és l’hoteler. Perquè quan les reserves es fan per Booking, per exemple, i es paguen per endavant pot passar que algun client no pagui la taxa que ha de satisfer en marxar de l’allotjament. També cal dir que a Barcelona el sector decideix sobre el 50% de la recaptació, un fet que veiem interessant. Ens hauran de presentar un projecte i ho valorarem.

¿Ja han tingut contactes amb el Govern sobre aquesta qüestió?
No. Nosaltres fem les contractacions amb operació turística d’un any a un altre i normalment quan tanques els preus les taxes ja hi estan incloses. Amb l’IGI, moltes contractacions que estaven tancades el sector les va haver d’assumir. Per això aquesta mesura no es pot aplicar d’un dia per l’altre, i a més la taxa té un cost de gestió que el Govern ha d’avaluar si surt a compte o no, tal com deia el ministre. Si s’aplica ha de ser amb un temps i una programació perquè tothom s’hi pugui adaptar.

¿Com valoren la política turística del Govern?
Molt positiva. Creiem que els esdeveniments com el Cirque du Soleil estan tenint un retorn, clarament, i estem convençuts que el Govern continuarà en aquesta línia. El problema que tenim molt greu d’estacionalitat és sobretot a partir de l’abril i fins al juliol. Llavors és quan cal fer més esforç però no és fàcil fer una inversió en aquest sentit. Suposo que la taxa turística té per objectiu finançar aquestes accions. 

¿I com veuen l’aposta per fer un espai multifuncional o un parc d’aigües braves?
Cal fer un estudi de costos i beneficis. En el cas de les aigües braves sabem que l’impacte que té és limitat, no omplirem Andorra amb això, però suposa més diversificació i si el cost i el benefici són els adients, per què no. En relació a l’espai multifuncional, encara no tenim gaires informacions però el ministre ja ha dit que si es feia una inversió tan gran calia dotar-la de contingut. No és fer un edifici. Hem d’evitar el cas dels elefants blancs.

¿El pressupost de Turisme també consideren que és suficient?
El Govern es va comprometre a augmentar el pressupost de Turisme, i ho va complir. Any rere any hem vist que s’han posat recursos per a la primera indústria del país, no només directa sinó també induïda amb el comerç. Hi ha una aposta en aquest àmbit.

Andorra
turisme
hoteler
hotel

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte