Diari digital d'Andorra Bondia
Manel Arajol: “Fa deu anys que cobrem el mateix però no volem un augment puntual”
Manel Arajol: “Fa deu anys que cobrem el mateix però no volem un augment puntual”

Manel Arajol: “Fa deu anys que cobrem el mateix però no volem un augment puntual”


Escrit per: 
M.S.C. / FOTO: J.G.

El nou president de l’Associació de Professionals de l’Esquí i Disciplines Associades (APED), Manel Arajol, remarca la necessitat de treballar conjuntament per millorar el sector. Aposta per acordar un conveni col·lectiu entre monitors i estacions perquè les condicions laborals s’adaptin a les especificitats del sector i defensa un increment salarial a llarg termini i més facilitats per als temporers.

L’APED és una associació  que ja existia.

L’associació va ser creada fa anys per gent que encara treballa al món de la neu, però n’hi ha d’altres que no per unes desavinences, crec, amb el sector o amb altres associacions. Estava aturada i només va caldre tornar-la a activar. Es va parlar amb els socis fundadors i no hi van veure cap inconvenient. Vam acordar una junta. Em van proposar ser-ne president i la idea no em va entusiasmar, perquè ja vull més tranquil·litat. Però vaig acceptar i vaig posar com a condició que a la junta hi havia d’haver una persona representativa de cada escola i de col·lectius importants,  com argentins, xilens, anglesos i tothom que vulgui venir. Això seria per engegar-ho, però de cara a la propera temporada es farien eleccions i es presentarien candidatures i jo no m’hi presentaria.

Per què hi ha hagut la necessitat de reactivar l’associació?
Hem parlat amb molta gent. A causa dels esdeveniments que van passar entre les estacions i l’associació de monitors que hi ha [l’AAME], la gent no estava contenta amb el canvi que hi va haver en els contractes. La idea és intentar reconduir el tema. La feina de  monitor d’esquí és molt puntual, de quatre o cinc mesos. No ens podem equiparar amb un treballador que treballa els dotze mesos. Per això,  cal fer uns convenis perquè el reglament laboral estableix uns dies festius fixos, però potser a tu t’interessa fer festa quan et ve de gust i saps que ho pots fer perquè l’escola t’ho permet,  mentre que altres setmanes en què hi ha molta feina t’interessa treballar per guanyar diners. És un règim especial que s’ha de negociar amb els grups parlamentaris i amb les escoles i camps de neu. 

Com hauria de ser la nova forma de funcionar?
Com a col·lectiu especial,  hauríem d’arribar a poder rendibilitzar al màxim aquests dies de treball. Si tota la temporada fos igual, no hi hauria problema, però a la realitat hi ha setmanes de molta feina i d’altres de molt poca. Per què no intentem que els festius siguin mòbils i, si algú vol fer festa cada setmana, ho pugui fer, però si vol treballar i traslladar la festa a una setmana morta, també ho pugui fer? Això ens interessa a nosaltres i a les estacions.

Com es podria fer encaixar amb la legislació?
Si estem equiparats al Codi de relacions laborals no funciona. D’aquí ve que haguem de fer un conveni i puguem tenir uns règims especials, com ara el COEX o d’altres. 

Un conveni a negociar amb Ski Andorra?
Evidentment. 

Ja s’ha començat a parlar amb la patronal?
Està molt embrionari. De fet, la setmana que ve farem una assemblea amb la gent que ja s’ha associat i també els que es vulguin informar. Serà a partir d’aquí que començarem a treballar. Demanarem una reunió amb Ski Andorra, amb el Govern, amb els grups parlamentaris... Ara hi ha la llei de relacions laborals a sobre de la taula i, per tant, és el moment de parlar-ne per incloure les especificitats de la feina del monitor.

Quines disfuncions han comportat els nous contractes?
El que hem notat molt, i també ho han notat les escoles, és que el fet de tenir un contracte amb set dies de feina i un de festa obliga els grups a canviar de monitor. Això ha provocat queixes de clients que no ho veuen normal perquè hi ha grups que han canviat tres vegades de monitor. També en les classes requerides hi ha clients que deixen de fer algun dia perquè el monitor fa festa, un fet que perjudica l’escola i el monitor. Cal que ens posem d’acord per millorar la qualitat de servei, la imatge i el país. De fet, l’any passat hi havia monitors que en signar el contracte ja deien el dia que farien festa. Tal com està aquest any és molt més complicat, i més encara si hi afegeixes la gent que es lesiona i està de baixa. No és que vagi a favor de l’escola. El que cal és anar tots junts i que hi guanyem tots. 

Amb quins altres problemes es troben els monitors?
Fa molts anys que no s’ha apujat el preu de l’hora i l’hem de tornar a negociar. Més que negociar un augment de l’hora puntual, que estaria bé, creiem que seria més important assegurar-nos uns augments i que durant els 10 o 15 pròxims anys no hi haguem de pensar. Que cada any hi hagi un augment de l’IPC, un augment lineal o el que s’acordi. Això hauria de permetre que no passi el que ha passat ara, que fa deu anys que estem cobrant el mateix preu de l’hora. Acordar un augment puntual seria pa per avui i gana per demà. 

De quant hauria de ser aquest increment del preu de l’hora?
Potser es podria mirar si s’hagués augmentat fa deu anys fins ara a quant arribaríem... No tenim cap proposta concreta i entenem que serà complicat fer amb un any el que no s’ha fet durant deu. Per això és important aquest increment amb una previsió de més anys. 

Amb qui s’hauria de negociar aquest increment?
Suposo que hi intervindria Ski Andorra, però cada estació és la que hauria de decidir. Amb tot, seria ideal arribar a les mateixes condicions a tot arreu, però això és més complicat.

Veurien bé l’establiment d’un preu mínim de l’hora del monitor per a totes les estacions?
Els monitors cobren diferent segons les titulacions, antiguitats... Es podria parlar tot. Perquè també és important que un diplomat cobri més que un iniciador, fet que ja passa tot i que la diferència és poca. Amb això no vull dir que l’iniciador ha de cobrar menys, sinó que el diplomat ha de cobrar més. I tampoc és el mateix un monitor que parli una llengua o un que en parli quatre. 

 Darrerament s’ha parlat molt de les dificultats dels temporers per trobar habitatge.

Amb el problema de l’habitatge, que aquest any ha estat més greu, intentarem col·laborar i intentar millorar aquest aspecte. Tot i així, penso que és un dels punts en què estarem més lligats de mans perquè hi ha molts aspectes que no controlem. Les estacions també hi haurien de col·laborar. I a això s’hi afegeix el fet que hi ha pisos que estan convertits en pisos turístics. Cal buscar una solució. A banda, si ets membre de l’associació també estem treballant perquè tinguis avantatges comercials. Grandvalira ja ens ha dit que ens donarà un forfet per a cada associat, Vallnord suposo que serà igual i mirarem botigues d’esports o d’altres. A més, estem oberts a qualsevol aportació.

Hi ha alguna altra millora que afecti els treballadors estrangers?
Com que volem englobar tothom, i també els monitors de fora, una cosa a fer és negociar amb l’Efpem per solucionar la situació amb què es troben monitors de fora que quan venen a convalidar el títol tenen molts dies d’espera. Caldria reduir al màxim aquests terminis perquè fins que no el tens convalidat no pots treballar. Un monitor diplomat, que és el màxim, si ja té el títol convalidat tampoc caldria que l’hagués de convalidar cada any. Cal agilitzar-ho. Perquè, si un monitor ve un dilluns i no pot treballar fins al dilluns següent, això suposa un perjudici per a ell i també per a l’estació, ja que el pot necessitar. Sobre això, cal parlar-ne amb l’Efpem.
Altres temes que es podrien tractar són les cobertures de la CASS –m’han comentat que els fills menors dels temporers no tenen cobertura durant els primers dos mesos–, o poder-nos jubilar abans tenint en compte que és una feina molt física. Tot això són propostes que no s’han treballat. Cal intentar facilitar qualsevol aspecte que afecti els monitors i que això també sigui bo per a les escoles, perquè els monitors necessiten les escoles, però les escoles necessiten els monitors i, per això, cal que ens entenguem i intentem no enfrontar-nos. Hi haurà discussions i negociacions, però cal intentar col·laborar conjuntament i al final qui hi sortirà guanyant és el país. 

L’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME) va denunciar casos d’intrusisme per Carnaval. L’APED ha constatat situacions d’aquest tipus?
Primer demanaria què és intrusisme. Si és que necessito monitors perquè fan festa i truco a La Molina, per exemple, perquè em deixi monitors i se’ls dona el permís de treball i es posen a treballar, això no és intrusisme. El que sí que és trist és que hi hagi monitors que treballen legalment aquí que han vingut de fora, quan hi ha monitors que són aquí i fan festa perquè els hi obliga el reglament laboral. No hem detectat casos de persones que treballin il·legalment i, si ho detectéssim,  seríem els primers a denunciar-ho.

En el cas dels temporers, consideren que les estacions aposten per contractar monitors amb nivells formatius baixos per pagar menys?
No, això no és veritat. L’escola de Pal jo diria que és on hi ha més diplomats, i són diplomats d’Andorra i estrangers. Hi ha gent que en fa 10 i 15 que ve i que cobren el mateix que jo, perquè són de màxim nivell. I no per això els diuen que no, perquè això implica teòricament un millor servei o més segur. I també hi ha nois joves d’Andorra que sí que són nivells 1 i que es continuaran formant. Jo li veig futur a la professió. Tot i que és cert que hi ha un problema i és que el dia 8 d’abril s’ha acabat i fins al desembre, què fem? Hi ha gent que té feina, d’altres que no, d’altres fan la doble temporada i van a Xile, Argentina, Nova Zelanda o al Japó... El que és cert és que hi ha gent que potser un any han fet de monitors i l’altre ja no tornen perquè han trobat una feina, han muntat una empresa o s’han fet autònoms. Però no és perquè al monitor no li vagi bé, sinó perquè s’han d’assegurar un futur. I això no és culpa de l’escola, ni dels  monitors. És perquè és així. Però el que hem de fer és, entre tots, intentar millorar-ho. A Andorra tenim bones referències i cal intentar millorar-ho. 

 

“La finalitat [amb l’AAME] segurament deu ser la mateixa, però el camí és molt diferent”

A l’inici, l’APED es va mostrar crítica amb les accions que havia fet l’AAME. Per què?
L’AAME va fer una reunió informativa en què  podien anar-hi els socis i no socis. Hi vaig anar, vaig fer una pregunta, i no me la van contestar i em van dir per què no callava. Ens van exposar  que l’assemblea per majoria havia decidit denunciar els contractes i jo vaig demanar quanta gent hi havia a l’assemblea, ja que era una decisió important, però mai no m’ho van aclarir. No estic d’acord amb l’AAME, en com fan les coses. L’AAME de seguida denuncia, tot i que en són ben lliures. A més, tenen alguns associats que no treballen de monitors o no ho són. D’altres només hi són pel segell ISIA... Crec que hi ha coses més importants si realment volen defensar la professió. Per això nosaltres hem tirat per aquest camí.

Tot i així les reivindicacions són força similars.
Diria que la finalitat segurament deu ser la mateixa, però el camí és molt diferent. Un exemple és el que ha succeït amb l’associació argentina, Aadides, que va fer uns comentaris i ara l’AAME vol fer una denuncia davant de l’ISIA. Em sembla que és complicar-ho molt tot. Per què no intentem entendre’ns, seure i parlar? Crec que aquesta és la via i cal anar per aquí.

Hi ha hagut alguna trobada amb l’AAME?
No. Nosaltres farem el nostre camí i, si volen alguna cosa, ja ens ho diran. Ningú diu que només hi pugui haver una o dues associacions. En pot sortir una altra o tres més. Si podem treballar pel bé de la professió, del país i de la neu, encantats. Si parlem de segons quines coses, a mi no m’hi trobaran.

De cara a la temporada que ve, serà possible tenir aquest nou conveni col·lectiu?
Espero que sí. Això caldrà treballar-ho després del final de la temporada d’esquí. No ho deixarem per a l’any que ve. I, de cara a l’any que ve, el que hem d’enfocar és que hi hagi eleccions i que algú s’hi vulgui presentar i vulgui continuar tirant això endavant. La prioritat serà defensar els monitors, però sempre amb vista que funcioni tot. Perquè aquest any ha estat problemàtic el tema de les festes. Amb els contractes, encara avui hi ha molta gent que no ha entès la nòmina, compensatòries..., és molt complicat. Cal anar cap a un model en què si algú no vol fer mai festa que ho pugui fer i, si algú vol fer festa cada diumenge, que també ho pugui fer. També s’ha de dir que l’estació no ens ha obligat mai i si algú ha decidit fer festa se l’hi ha continuat donant feina. 

monitors
aped
manel arajol
esquí
Comentaris: 1

Comentaris

Molt bé la entrevista , però fa 10 anys que l’AAME Lluita per l’increment de l’hora i mentres que heu fet vosaltres !! Res de res , ja es hora que feu quelcom , jo també hi era a la reunió i si van dir-te de callar , va ser perquè no vas respectà els torns de paraules interrompin als altres !!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic