Manuel Suárez confia en el trinomi educació, ciència i esport (i si hi afegim les arts segur que no ens ho discutirà) per bastir millors persones i millors societats. Biòleg nascut a Lleó però que va créixer a la Seu d’Urgell, on està arrelat, i docent de llarg recorregut, acaba de publicar ‘Som herència, som educació’ (Ed. Horsori). El presentarà el 18, al Consell Comarcal. Un plaer llegir-lo, un plaer conversar amb ell. 

Digui’m pessimista, però tot sembla anar una mica ‘xof’.
En infinitat de temes, sí, trobo que hem baixat el nivell. Crec que el llibre també ve d’aquí, d’aquesta impressió. I que soc un enamorat de l’educació, a la qual m’he dedicat durant quaranta anys. 

O sigui que nota el ‘xof’?
Avui mateix es publica que els alumnes de l’ESO han baixat el nivell. Com és possible, amb tanta reforma que apliquem per millorar? I anem avall! El que més em preocupa és la percepció equivocada que tenim de molts temes. 

...?
La salut per exemple. Pensem que tenim el millor sistema sanitari, que la longevitat és de les més altes del món. I resulta que els CAPs no funcionen o que el nivell de vida després de la jubilació és pitjor que en altres països d’Europa... No tenim especialistes en malalties infeccioses, ni psiquiatres infantils. En canvi, tenim una percepció errònia, i és molt greu, que ens fa viure sense donar importància a allò que passa. 

Es refereix a?
El canvi climàtic. Algú li fa cas? Hi ha cimeres internacionals, s’hi diuen coses i es marquen mesures que es compleixen o no. Patim el que en biologia es diu la síndrome de la granota bullida. 

Granota bullida?!
Identifica molt la nostra percepció sobre el canvi climàtic. Si fiques una granota en aigua bullent, salta ràpidament. Però si la poses en aigua freda i la vas escalfant a poc a poc, no té sensibilitat per detectar-ho, i mor bullida. Nosaltres vivim a la Terra igual que la granota. O pitjor, perquè sí que tenim sensibilitat, maneres de percebre el canvi, però ens és igual. 

La compra-venda de drets d’emissió no li recorda les indulgències papals?
Tal qual, tal qual. Com és possible que, si contamines més, tires més CO2 del que et pertoca, li puguis comprar a Kenya, que no emet gairebé res? O ara, que Europa declari verds el gas natural i l’energia nuclear! Això qui s’ho empassa? Aquestes mentides de les cimeres...

Comportament individual? 
Es poden fer coses, però no solucionen els problemes. És educatiu. Recordeu allò de ‘Apila el mercuri a part’?, amb tot de contenidors arreu. Si fas el seguiment, veus que Almadén és l’únic lloc a Espanya que té mines de mercuri i allà no hi arribava pràcticament res. Així que les campanyes són educatives però no solucionen els problemes perquè la cadena falla. 

Ens deixa ben planxats. 
Recordeu les tres R? El primer que s’ha de fer és reduir la producció: no hem de generar tanta porqueria. Però a això no estem disposats. La segona R és reutilitzar. Com es feia abans. I en tercer lloc ve el reciclatge. I què fem? Propaganda de quant reciclem. Amb unes xifres bastant incertes. 

Consumim a dojo.
I som egoistes, cadascú a la seva. Hem creat aquesta mena de societat. 

Hi ha més àmbits on es noti el ‘xof’, la davallada?
Dos dels temes vertebrals al llibre es refereixen a qüestions on té molt a dir l’educació. Un és el dels microbis i l’altre, el de la sexualitat. Els microbis tenen tanta importància en la nostra vida i en la del planeta! En canvi, apareixen a penes en l’educació.  Per exemple, els bacteris intestinals, el nostre microbioma, o microbiota, que té una influència crucial en la nostra salut i en el nostre comportament. 

Últimament se’n parla una mica. 
Mireu, aquesta microbiota canvia molt fàcilment. Per exemple, amb l’estrès, que és una de les malalties de la societat actual. O no es diu que la vacuna del coronavirus ja la teníem: estava a la natura. 

Què vol dir?
Que la natura, conservada, feia que no sortís el virus d’on era. Però què hem fet durant dècades? Doblar la població mundial, disminuir els ecosistemes, caçar i menjar animals salvatges... Hi ha infinitat de virus greus que ens poden seguir contaminant. És educació que falta. 

Més creença que ciència.
La ciència a poc a poc va desmuntant les fal·làcies. 

Com deia en un llibre anterior: ‘La ciència, tard o d’hora, ho explica tot’.
Exactament, sí. Totes aquestes medecines i remeis alternatius les va desmuntant. El monstre del llac Ness només va existir fins que els científics s’hi van posar! Però a la societat li agraden les fantasies. 

Creiem en unicorns encara. 
Tots els problemes greus: masclisme, xenofòbia, atur, violència, el que vulgueu, té una solució educativa. El que passa és que no és una solució ràpida. Si un polític no ha integrat què és la natura, després pot predicar ecologisme, però no s’ho creu perquè no ho ha entès.  

Però si som les generacions més formades i amb millor accés a la informació. 
En l’actualitat, tenim molt coneixement però molt poca saviesa. Mireu com coincidien dos genis com Saramago i García Márquez. “L’educació me la van donar els pares, que eren analfabets”, deia el primer.  I el colombià: “De ben petit vaig haver de deixar l’educació per anar a l’escola”. L’educació es rep a casa. A l’escola, coneixements.