Marc Pantebre: “Hi ha massa complexitat i duplicitat administrativa i això s’ha de canviar”

El president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), Marc Pantebre, demana que el sector públic avanci “molt més ràpid” per agilitzar els processos administratius, en els quals veu “massa complexitat i duplicitat”, cosa que fins i tot està impedint que alguns projectes empresarials tirin endavant. En aquesta mateixa línia, Pantebre manifesta que “a Andorra ens perdem en els processos administratius d’una manera que jo entenc gairebé exagerada”.

¿Serà el 2014 l’any de l’inici de la recuperació econòmica com apunten indiciàriament alguns indicadors?
Això no ho puc dir. La sortida de la crisi serà de forma molt plana i gradual, no hi haurà un rebot cap amunt una altra vegada perquè els temps d’abans difícilment els tornarem a veure. Sí que és veritat, però, que hi ha uns indicadors econòmics en què pots trobar sèries comparatives que estan canviant la tendència que tenien fins ara. ¿Això vol dir que hem oblidat totalment la crisi? No. ¿Que estem millor que fa un temps? Sí.
Hem tocat fons i comparativament no podem anar més a baix, raó per la qual estem començant a anar una mica més amunt. En general l’economia segueix anant malament perquè Andorra és un país que continua sent extremament depenent del que passa al seu voltant, i Espanya segueix molt tocada. El Nadal és una època en què sembla que tot sigui diferent, però d’aquí a poc tornarem a la normalitat. Andorra és un país on la gent ve bàsicament a consumir i si les famílies no ho poden fer perquè no tenen diners, se’n ressent. A més, ara sobra oferta, tant en el comerç o l’hoteleria, per exemple, perquè vénen menys turistes.

¿És bo per a l’economia que el cap de Govern hagi anunciat que esgotarà la legislatura?
Penso que els polítics han estat elegits per complir la legislatura per a la qual se’ls ha donat un mandat, excepte que hi hagi causes excepcionals. Ara no tan tols no hi ha causes excepcionals, sinó que a més hi ha processos de reforma importatíssims que durant aquest 2014 d’han d’anar concretant.

¿Penseu que s’hauria de donar un impuls més gran a aquestes reformes, ja que encara n’hi ha moltes al calaix que no s’acaben de concretar?
Caldria que hi hagués un ritme més accelerat en aquestes reformes. Les coses es veuen des del punt de vista empresarial d’una manera i segurament d’una altra des del punt de vista polític. Crec que és veritat que les coses no avancen al ritme que l’administrat voldria, és una  palpació que tenim. A la Cambra hem fet especial esment que el que ens ha d’aportar la crisi és un gran canvi de mentalitat, que  fins ara ha estat molt més ràpid en el sector privat que en el públic. Això és una constatació real i el que voldríem nosaltres és que el sector públic avancés molt més ràpid facilitant els processos administratius. Per això, des del punt de vista empresarial es veu lentitud.

Un dels aspectes pendents és la reforma de l’administració. ¿Hi ha alguna raó perquè no s’avanci més en l’agilització administrativa?
No s’avança perquè costa molt canviar els processos administratius. És així de clar, ja sigui per manca de voluntat política o d’una reglamentació més àgil i més còmoda per a tothom.

¿Aquestes traves estan fent que alguns projectes empresarials facin marxa enrere a l’hora d’implantar-se al país?
Segur, sense cap mena de dubte que alguns projectes s’han quedat pel camí per això. La gent no està acostumada que el ritme sigui tan lent i li costa molt acceptar-ho. I és que a Andorra ens perdem en els processos administratius d’una manera que jo entenc gairebé exagerada. Hi ha massa complexitat administrativa i massa duplicitat, i això s’ha de canviar.

Però el Govern s’ha marcat aquesta agilització administrativa com una de les seves prioritats...
A veure si és veritat. Hi ha coses que són competència comunal que segurament haurien de correspondre a l’Estat i d’altres a l’inrevés, i ara és el moment de revisar tot això sense embuts i sense pors. Es tracta, com dic, de buscar agilitat en els processos. Per exemple, ¿per què els tràmits de comerç s’inicien als comuns i després passen al Govern i posteriorment de nou als comuns? Parlem si no cal canviar aquest sistema. És una cosa que el sector privat demana de manera aclaparadora.

També està pendent la reforma de fons de l’administració, més enllà de l’agilització...
Sobre aquesta qüestió el que jo demano és una reflexió global per veure cap a on van, el gener del 2014, els treballadors del sector privat i cap a on van els del sector públic. L’escletxa entre el sector privat i el públic pel que fa a condicions laborals no s’ha de fer cada vegada més gran, perquè aquesta és la sensació que tinc del que està passant. Al sector privat ja no li queden més forats a la sivella del cinturó per anar cordant i el sector públic possiblement no ho ha fet amb la mateixa magnitud, no només pel que fa a la qüestió salarial sinó també en les condicions de tota mena.

¿Què demanaria la Cambra de Comerç que es fes durant aquest últim any de la legislatura?
Parafrasejant el tema dels melons que té oberts en aquests moments el cap de Govern, crec que s’haurien de solucionar tots els que tenen una incidència real en l’economia. Per exemple, avançar en l’agilització dels processos administratius encara que s’hagi de tocar la qüestió competencial. I sobretot s’ha de tancar el cercle de la imposició, deixar-ho harmonitzat, i no parlar-ne més perquè no caldrà posar noves figures impositives.  A partir d’aquí, s’hauria de ser també proactius per tancar convenis de doble imposició, cosa també important.

¿Com està afectant les empreses tota la implantació d’aquest nou marc fiscal?
És evident que la pressió fiscal s’ha incrementat. Les empreses hi fan front de la millor manera que poden, però crec que s’han adaptat amb bastant rapidesa a tots aquests canvis. Que els comptes d’explotació se n’han ressentit també és una evidència, però aquesta reforma fiscal s’havia de fer.

La Cambra sempre ha demanat més mesures de reactivació més efectives. ¿Quines podrien ser?
Es tracta bàsicament d’avançar en la simplificació i agilització dels tràmits administratius i també que hi hagi més accés al crèdit per a les empreses, cosa que no és fàcil, però s’ha de buscar.

Les dificultats per accedir a crèdits és precisament un dels problemes que esmenten els empresaris a les enquestes de conjuntura de la Cambra...
Estem una mica millor que fa uns anys en l’accés al crèdit, però encara falta obrir-lo una mica més per a la inversió empresarial. En aquest sentit, crec per exemple que hi hauria d’haver més mesures d’incentivació del sector públic per afavorir l’accés al crèdit.

Es va anunciar un pla d’ajuda al sector de l’automòbil...
Tot el que es faci en el sentit de la reactivació econòmica és positiu. També s’ha fet el pla Renova per a la construcció, que disposa d’uns recursos importants. I també hi pot haver altres iniciatives similars.

¿Creu que s’han d’introduir mesures de control dels préstecs preferents avalats pel Govern?
La Cambra de Comerç forma part de la comissió que atorga aquests préstecs i el cert és que tot s’ha fet sempre amb la millor intenció. No és fàcil, quan es demana un crèdit, saber si l’empresa tindrà èxit o no. Tot i així, també és veritat que hi ha hagut una deixadesa a l’hora de fer el control una vegada s’han atorgat aquests préstecs.

¿Els préstecs han de continuar, així doncs,  per fomentar les empreses innovadores però amb més controls?
Sí, perquè sense aquests préstecs a les empreses d’aquest tipus els costarà trobar finançament. Aquesta és una via molt bona que no s’ha de deixar.

¿I pel que fa al paper que fa l’ADI?
La Cambra també és membre del consell d’administració de l’ADI, que no és la responsable dels préstecs preferents, sinó el Govern. Les seves funcions com a punta de llança de la inversió estrangera cap a fora i cap aquí segurament s’haurien de revisar per fer-les més eficients.

“L’obertura econòmica va lenta, però tot va en funció de les expectatives que hagi pogut aixecar”

¿Estem en la bona línia pel que fa a la promoció turística que s’està fent per atreure visitants?
Jo crec que sí, estem absolutament d’acord amb la línia que porta Andorra Turisme de diversificació, de buscar nous mercats i trencar la gran dependència d’un mercat madur com és l’espanyol i apostar més pel francès i d’altres.

Vostè ha demanat que hi hagi més coordinació entre Andorra Turisme i el sector privat a l’hora de tirar endavant accions de promoció.
Necessitem parlar més entre tots els interlocutors econòmics, entre el Govern, la Cambra, les associacions empresarials, els sindicats, els comuns... Cal més diàleg. D’aquesta manera seria més fàcil anar tots a l’una.

¿Com valora els resultats que està tenint l’obertura econòmica fins aquest moment?
L’obertura econòmica va lenta però tot va en funció de l’expectativa que hagi pogut aixecar. No és cert que l’obertura econòmica sigui la solució per als problemes d’Andorra, però ajudarà perquè d’aquí uns anys hi hagi una Andorra diferent, amb una nova pota econòmica que ara no hi ha.  Amb això vull dir que se li ha de donar temps.

Però l’obertura ha generat, segons el Govern, una xifra important de negocis nous...
Tot això ajuda, és evident, i és important. Ara, l’obertura econòmica no és la solució per als problemes econòmics del país, sinó que s’ha de veure com una gran oportunitat tant per a les empreses d’aquí cap a fora com a l’inrevés.  I aquesta oportunitat l’hem de saber aprofitar, tot i tenir clar que els efectes transformadors els veurem d’aquí uns anys, depenent de com de ràpid anem fent les coses.

Vostè ha insistit també que, de manera paral·lela a l’obertura, s’han de posar en marxa mesures per afavorir la competitivitat de les empreses. ¿A què es refereix en concret?
A Andorra les coses li han anat bé fins ara i les empreses s’han acostumat a fer les coses d’una manera, però ara el món ha canviat i ens hem d’adaptar. La globalització de l’economia a Andorra li ha fet més mal que bé perquè ha perdut especificitat i atractiu en alguns productes. Tot això se soluciona fent més competitives les empreses andorranes, adaptant-se a un món que cada dia està canviant.

¿Què li sembla el pressupost del Govern per enguany pel que fa, per exemple, a la inversió o la previsió de dèficit?
Sincerament, crec que no es podia anar a paràmetres diferents dels que finalment han sortit al pressupost. Potser voldríem més inversió i menys dèficit, però no hi ha gaire marge per fer un pressupost diferent del que s’ha presentat.