Diari digital d'Andorra Bondia
Marc Pantebre.
Marc Pantebre.

Marc Pantebre: “Seguim tenint l’administrat al servei de l’administració i això no pot ser”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

El proper dia 4 d’abril li passarà les regnes de la CCIS al seu successor. Es mostra satisfet i content de posar la CCIS al lloc que es mereix, que no és altre que el de ser un “pont entre l’administració i el sector empresarial”. Pantebre ens explica la seva trajectòria durant els darrers nou anys al front d’aquest ens. Economista de professió, tornarà de ple als seus negocis, centrat sobretot en la seva passió,  la d’editor discogràfic.

La setmana passada, en l’última roda de premsa com a president de la Cambra va destacar com ha evolucionat Andorra des del 2009 fins ara...
Els canvis que s’han produït en aquests últims nou anys són d’un calat, econòmicament parlant, impressionant. S’ha dibuixat tota l’arquitectura de la imposició tant directa com indirecta. Quan al 2009 vaig entrar encara hi havia l’ISI, i no es presentaven les comptabilitats. Ara s’han d’explicar tots els impostos i tot emmarcat en una gran crisi. Pel que fa al PIB, al 2008 i 2009 encara estàvem al -7. 

Però quina ha estat l’evolució paral·lela de la Cambra? Ha recuperat més pes en les institucions, en l’entramat empresarial?
M’és difícil valorar-ho des de dins. Sí que és veritat que des de fora la gent m’ho diu. Des del 2014 que tenim els nous locals el canvi ha estat notòriament important. Per nosaltres, tenir una presència a peu de carrer era una de les assignatures pendents que anàvem buscant. Cal destacar que la llei de la Cambra diu que és un òrgan consultiu de les administracions públiques. També és veritat que això depèn d’un criteri discrecional del Govern. En aquest Govern d’Antoni Martí s’ha comptat més amb la Cambra del que es va comptar en els dos anys del Govern de Bartumeu. Això és així, i no es tracta de qüestions de simpatia. 
Després també cal remarcar la gran implicació que ha tingut la Cambra en el teixit comercial, amb l’impuls amb les associacions de comerciants, que realment estem a totes. Fins no fa gaires anys els comerciants ni es deien quan anaven a una fira, i ara es fan moltes coses conjuntament. Crec que organitzar-se com a associacions de comerciants també era un repte dels més importants que tenia la Cambra i que s’ha aconseguit.
 
Potser, precisament per la crisi, els sectors també han tirat més de la Cambra, per fer-ne ús?
Nosaltres ens hem dotat de mitjans i recursos per posar-los-ho més fàcil. Però és complicat. La majoria dels comerços són petits, i no tenen temps per reunions.

Aquest increment de pes el xifràveu també en més de 7.000 registres i també en més de 5.000 usuaris que utilitzen els serveis per la Cambra.
Sí, són 5.000 persones que venen, presències físiques. 

Entrant a analitzar els sectors que abraça la Cambra, amb totes les enquestes de conjuntura que heu presentat, el comerç sembla que és l’únic que no aixeca el cap.
No està evolucionant al mateix ritme que els altres. Bàsicament perquè ha canviat el paradigma del consumidor. I és la realitat, i ens n’hem d’adonar. Andorra ha passat de ser una destinació de preu a ser una destinació d’oci. Això vol dir que la gent quan té temps i ve aquí a esquiar o a altres coses acaba comprant perquè se li presenta una oferta àmplia i ben arreglada, però ja no ve atreta pel preu, com sí que passa al Pas de la Casa. Allà la gent va amb la llista de la compra i marxa, això és una realitat. Aquí no passa això, i està constatat amb la disminució del nombre d’excursionistes i la pujada de turistes, de gent que sí que es queda a dormir. Que una persona pernocti és un fet positiu, i és possible que els diners que es gasti pagant l’hotel ja no se’ls gasti com abans comprant. Ara té un pressupost que ha de dividir, és a dir, que ha de repartir. 

Ha canviat el paradigma del consumidor, però també el del sistema financer, que ha hagut de promoure’s a l’exterior. Els hotels també han hagut de canviar. I el comerç per què no es reinventa?
Ho està fent, però li costa molt. No acaba de trobar la solució en aquest canvi d’hàbit del consumidor. Però no només el comerç d’Andorra, el comerç de tot arreu. A Barcelona sort en tenen de l’allau dels turistes que van a visitar la ciutat, el comerç tradicional està fortament tocat. A Andorra encara tenim un gran avantatge. Una estacionalitat especialment a  l’hivern que juga al nostre favor. La nostra oferta de pistes d’esquí és molt robusta. Això atreu milions de persones que venen a esquiar i si després d’esquiar tenen una activitat d’hotels, de comerços... Però això dura cinc mesos, excepte la punta de l’agost. La resta de l’any s’han de crear més esforços perquè la gent vingui. Es fa l’Andorra Shopping Festival, les rebaixes, més campanyes...

Però aquest canvi de paradigma ha de passar també per la venda on-line. 
Sí. El que és clar és que el preu el marca internet. El consumidor ja sap el preu. Quan té temps compra, segons el segment d’edat, però els més joves ja no tenen tant d’interès d’anar a comprar, ho fan per internet. I aquí és on tenim una pota coixa, perquè la venda on-line a Andorra és complicada. Primer perquè som un país fora de la Unió Europea, i un dels desavantatges d’això és la manca de rapidesa en la compravenda on-line, perquè tots els productes han de passar per una duana. I el primer que et pregunten és qui ha de pagar l’IVA. I això és un fre.

Fa perdre competitivitat?
Fa perdre certa competitivitat. Aquí hi ha empreses que s’han espavilat i han creat una estructura empresarial paral·lela a dins de la UE, i fan les vendes creuades amb la filial. Però no tothom té capacitat per poder fer això. Sí que hi ha empreses que venen per internet a Andorra, però els petits tenen més dificultat.

En aquest sentit hi hauria d’haver alguna regulació específica que facilités aquest comerç en línia?
Acords amb les duanes. No sempre depèn de la part andorrana. La tramitació duanera és un tema que no és fàcil de resoldre.

I es té constància que s’està fent alguna cosa per resoldre’l?
Sí. La Cambra ha fet molts esforços i ha treballat en la duana andorrana. Però no només depèn d’ella sinó de les duanes dels països veïns, i no són gaire facilitadors.

 Per tant, el problema rau en els nostres veïns. 
Gran part del problema, sí. Però és que som un país tercer no membre de la UE. Això per unes coses és positiu però per a d’altres no tant. 

Continuant en el sector del comerç, en el pla estratègic del turisme de compres, s’ha fet comissions, s’està treballant, però accions i resultats no en veiem, encara. 
Els resultats vindran aviat. Han sortit moltíssimes accions que s’han de fer. Algunes depenen dels comuns, altres del Govern o dels comerciants mateixos. Algunes s’estan implementant i les altres tardaran una mica. Però jo crec que és un esforç important el que s’ha fet d’agafar el pla estratègic del comerç, que no s’havia fet mai. Hi intervenen centenars de persones. 

Parlem ara de tots els sectors en general. Quan es diu que hem sortit de la crisi, segons des d’on es mira es critica. A vostè sempre li agrada afegir la paraula moderació?
Aquí hi ha una cosa molt important: una cosa és el que diguin els indicadors macroeconòmics i l’altra és la translació a la butxaca de cadascú. No és el mateix, no va a la mateixa velocitat. 

Però ja no parlem del ciutadà del carrer, sinó d’alguns sectors com la construcció o el comerç, que pot dir que encara se sent ressentit per la crisi?
Per nosaltres, sortir de la crisi vol dir un canvi de tendència: que els indicadors han passat de negatiu a positiu. Que ningú esperi que hi haurà un efecte rebot i que passarem de molt negatiu a molt positiu. És un creixement molt moderat i és el que ara ens toca viure. I l’evolució del PIB és clara, i no enganya, hem passat del 0,4% al 2,3% i hem baixat una mica i ara estem en un camí de creixement moderat. 

Durant aquests anys com a president de la Cambra i explicant totes aquestes xifres de conjuntura, la cosa més negativa potser ha estat la pèrdua de treballadors del sector de la construcció.
Amb les xifres de conjuntura la xifra més negativa sempre ha estat que la demanda mai ha estat correctament casada amb l’oferta. Andorra sempre ha tingut més oferta que demanda, i el problema ha vingut per això. Aquesta falta de demanda el que ha provocat, conseqüentment, és que s’hagin hagut de tancar molts negocis i pèrdues de lloc de treball, que en alguns sectors ha estat molt flagrant perquè es venia d’uns nivells d’abans de la moratòria amb un grup de treballadors molt gran. Però en general durant la crisi s’han tancat molts negocis i s’ha perdut molts llocs de treball. 

Dels quatre sectors que abraça la Cambra quin destacaria per la seva capacitat de reinventar-se? El financer, potser?
El financer va a part, perquè està molt més preparat, té molts més recursos, té diners per poder fer front a unes coses que els altres no tenen. Ha estat un dels sectors més castigats, però han tingut unes armes pròpies que els han ajudat a reinventar-se. Però el que més ha fet la metamorfosi és l’hoteleria. 

Per què?
Perquè l’hoteleria s’ha adonat que havia de reinventar-se abans que els altres i que Andorra era una destinació excessivament barata. Han aconseguit emplenar i aconseguint apujar els preus. Si em dius de destacar-ne algun, en destacaria aquest, però en general tots els sectors han fet esforços.

Un dels principals reptes de futur que té la cambra és seguir aquest acord d’associació amb la UE?
Sí. És un repte per tot Andorra. Nosaltres estem intentant fer una feina pedagògica perquè les empreses puguin trobar noves oportunitats econòmiques en el que representarà l’accés al mercat únic europeu. Però els reptes van més enllà en un món més global. 

Si hagués de dir un grau de confiança que té l’empresariat andorrà en aquest acord d’associació, com el xifraria?
Ara per ara és molt difícil, perquè encara estem a l’inici. Només s’ha tractat una llibertat, la de les mercaderies, falta servei, capital, persones. Voldríem veure com queda el conjunt. Quant a la lliure circulació de mercaderies, es pot dir que l’acord, sense ser un acord idíl·lic per a Andorra, no la deixa malparada.

Parlant de reptes: un dels ja aconseguits és la reforma de la llei de la CCIS. Al principi de l’entrevista parlava de la funció consultiva que té la Cambra, però ara passa a ser vinculant. Això quina repercussió pot tenir?
La Cambra ara podrà per iniciativa pròpia proposar al Govern la regulació en matèria econòmica de l’activitat. Per altra banda, segons l’òrgan que ens demani la consulta pot demanar-la que sigui vinculant. En aquestes noves funcions també cal remarcar la mediació, arbitratge i la conciliació dels conflictes mercantils, que és molt important. Si aconseguim tirar endavant la cort d’arbitratge per qüestions mercantils que és una cosa que estem treballant amb el Col·legi d’Advocats, deslliurarem la batllia d’una càrrega enorme. 

I de què depèn que es creï la cort d’arbitratge?
La llei existeix, però com totes les lleis s’ha de desenvolupar a través d’un reglament, i és el que estem treballant amb la creació d’aquest ens independent. 

El 4 d’abril se celebren eleccions de la Cambra, i si no hi ha canvis, serà Miquel Armengol qui el substituirà. Algun consell? 
És una persona que porta molta vinculació a la CCIS i fa molt de temps que hi és, més anys que jo. Fins ara la Cambra ha estat una institució molt galant en la seva apolicitat i així ha de seguir sent. També s’ha de tenir una bona relació amb els poders públics, perquè la Cambra és un pont entre el sector públic i el privat, i ha costat més de 25 anys, i hem de continuar així, seguint ser un interlocutor independent i representatiu. Això és el que ens dona força. I sempre, sempre, buscar l’interès general de les empreses. Aquests serien els tres consells meus. 

Ha parlat en positiu del govern de Martí, com un dels que més ha comptat amb vostès. Alguna crítica?
Sí, que no ens escolten. Compten amb nosaltres però no ens escolten. En els informes econòmics, en les enquestes de conjuntura sempre he dit que s’han de canviar els processos administratius d’aquest país i no hi ha manera. Seguim tenint l’administrat al servei de l’administració i això no pot ser. Hem de fer el clic. La simplificació dels tràmits administratius i sobretot la seva digitalització s’ha d’accelerar, arribem tardíssim. Portem nou anys demanant-ho. És la cosa en què menys s’ha avançat. 

Amb tots aquests anys com a president de la CCIS, un agafa experiència en...
En saber moure’s i  intentar que li facin una mica de cas en les coses que, honestament, demana pel bé de l’entitat i pel conjunt de l’empresariat. Un aprèn que si és honest i treballador la tasca pedagògica que ha de fer la Cambra no té fi. És una tasca contínua per incidir en els poders públics, sempre en positiu, perquè vegin que la realitat del sector privat sempre va unes passes més endavant que el sector públic, que la legislació. Estem en un canvi de paradigma en un món global que no espera res ni ningú. Andorra ha de fer front de la manera  més dinàmica i proactiva possible a tot això. Hi ha molta feina pedagògica. 

 

“Més enllà de la crisi econòmica, l’afer BPA ha afectat també la inversió estrangera”

Quan es va donar l’obertura econòmica vostè tenia unes altes expectatives en inversió estrangera que haurà hagut d’abaixar. Vostè mateix diu que Andorra encara no està preparada. Creu que s’han precipitat?
No. Potser teníem unes expectatives massa altes al principi, però hem de pensar que això serà més una cursa de fons que no pas un esprint. Ens hem anat adaptant legislativament perquè tot sigui més consistent, sobretot amb la implantació dels CDI, que són un element bàsic. 

Però allò de fer les lleis més tard, i que algunes inversions estrangeres hagin hagut d’esperar, ha pogut causar mala imatge i que ja no vulguin tornar?
Legislativament ha estat un esforç paral·lel. Però més enllà de la crisi, l’afer BPA també ha condicionat bastant la, entre cometes, credibilitat del país, o més que credibilitat,  la seguretat jurídica de la plaça andorrana.

Marc Pantebre: “Seguim tenint l’administrat al servei de l’administració i això no pot ser”
La teva puntuació: 4. Número de vots: 268
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic