Diari digital d'Andorra Bondia
Marc Vilallonga.
Marc Vilallonga.

Marc Vilallonga: “Si apugen els impostos a curt termini serà culpa del Govern i no de la UE”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Expert en fiscalitat i vicepresident de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals, coneix bé com s’està assentant el marc impositiu. Ens explica que hem deixat de ser un país amb fiscalitat baixa, però que hem de continuar mantenint un diferencial en un mercat global al qual estem entrant, sempre amb un peu a dins i l’altre a fora. A més, comenta quina repercussió té la tipificació del delicte fiscal per als assessors. 

Des de l’Associació d’Assessors Tributaris d’Andorra, quins són els principals neguits que copseu que encara té el contribuent, persona física o jurídica, tot i que el marc tributari ja tingui uns quants anys de recorregut?
Té un recorregut de quatre anys ben bons i podem parlar d’un marc impositiu directe consolidat. Això és un fet. Estem en una etapa de consolidació dels impostos. El mateix ministre de Finances, Jordi Cinca, insisteix en aquesta consolidació del model i, traduït, vol dir anar-lo fent evolucionar, però amb petits ajustos. Quan parles amb clients, amb professionals liberals, botiguers, empresaris, la principal preocupació és, primer, la por que el tipus impositiu vagi pujant. Al final, és que la pressió fiscal no es vagi incrementant. I la segona preocupació és que, de fet, tot això és nou i ha suposat per a ells una sèrie de càrregues i obligacions administratives que, en alguns casos, han tingut impacte en despeses. Però aquesta qüestió ja està assumida i ha quedat en el fet que no posin més càrregues administratives. 

Però si ens creiem el que diu el Govern no hi haurà un increment dels impostos. 
Correcte. El que ha dit vàries vegades el Govern a través del ministre de finances, però també del cap de Govern, Antoni Martí, l’any passat almenys, és que estem en un marc impositiu directe consolidat, i també parlen del marc fiscal, en general, homologable. Per tant, no hi ha previsió de crear noves figures impositives, com pot ser un impost sobre successions o donacions. I pel que fa a l’increment de la pressió fiscal, també han insistit que no és la voluntat d’aquest Govern. 

Però una cosa són les intencions o promeses polítiques i l’altra és la tendència que hi ha dins de l’entorn en què Andorra vol formar part. 
Si mirem la tendència, estic d’acord amb tu. Segons l’informe del 2016 d’Estadística, la pressió fiscal andorrana és, segons l’OCDE, d’un 25,2%. Aquesta pressió fiscal ja comença a ser una pressió fiscal moderada. Quan parlo amb organismes o en conferències o ponències pel món, en universitats o escoles, no parlo d’una pressió fiscal baixa, Andorra no és un país amb una pressió fiscal baixa. Andorra té un marc fiscal amb una pressió moderada. La prova és que el 25,2% vol dir que, pel que fa als impostos directes i indirectes, un contribuent andorrà acaba assumint, sobre un ingrés de 100, això, un 25%. Són nivells de països amb pressió fiscal competitiva, però no baixa.

Si ens comparem amb França i Espanya, per exemple?
França es multiplica per 2,5, més d’un 60% de pressió fiscal, i Espanya, per sobre un 40%. Encara hi ha marge. Però si ho comparem amb l’any anterior, el 2015, ja es veu que hi ha un salt significatiu de gairebé un punt percentual perquè s’hi han incorporat els impostos directes. A les arques públiques del Govern, el 46% prové d’impostos indirectes, el 35%, d’impostos de contribucions especials, cotitzacions, i la resta correspon als impostos directes. La línia és fina i Andorra ha de treballar estratègicament per mantenir un diferencial que sigui acceptat pels països veïns. La UE no ha qüestionat en absolut els tipus impositius del 10%. El que discuteixen són alguns tipus preferencials que s’han de modificar i que Andorra ha acceptat de fer. Per tant, s’ha de mantenir aquest diferencial competitiu no només perquè els empresaris puguin competir a Andorra i a fora de la millor manera possible, sinó també per orientar el Principat cap a un centre de serveis internacionals; una mena de hub per atraure’ls és amb un marc fiscal competitiu i segur. 

Però també es parla que pel fet d’entrar en un marc europeu els sistemes fiscals tendiran cap a l’homogeneïtzació, cap als mateixos tipus. 
D’entrada Andorra no és membre de la UE, i l’estratègia que està seguint és mantenir un peu a fora i posar-ne un altre a dins. Això té força avantatges positius. Ara bé, l’acord d’associació no implica una pèrdua de sobirania fiscal, però sí que s’adquireixen compromisos i, a canvi, es tindran contraprestacions. Al final Andorra està accedint a un mercat únic, amb més de 500 milions de persones, i el fet que  les empreses andorranes puguin competir, com les espanyoles o les franceses, lliurement des d’Andorra, representa uns grans avantatges. El que sí que implica és acceptar el cabal comunitari des d’un punt de vista normatiu, que no de tipus. 

I això implica...
Que hi ha una sèrie de codis de conducta i de mesures per lluitar contra règims preferencials  i sistemes o acords fiscals que poden ser perniciosos. Això està molt monitoritzat. Andorra acaba de passar el filtre i ens han posat en una llista intermèdia. Els que ho veuen de manera pessimista diuen que és una llista grisa, però en realitat el que se’ns està dient és que Andorra ho ha estat fent tot bé fins ara, i que únicament s’han detectat una sèrie de règims preferencials, que entenem que alguns els qüestionem. Actualment Andorra està modificant això i la UE ha dit que, si es fa el 2018, automàticament passa a la llista blanca. 

Però, insisteixo, aquesta entrada a aquest marc implicarà a la llarga tendir cap als tipus dels països de la UE?
Òbviament, els països de la UE sí que poden tendir cap a l’harmonització de la pressió fiscal, ajustant des del tipus més baix al tipus més alt. És un debat que està sobre la taula, però no està clar dins de la mateixa UE, ja que hi ha opinions diferents. Potser a la llarga sí que s’ha d’anar incrementant el tipus fiscal, però serà d’aquí a més de set anys, avui no és una preocupació. El primer factor que els tipus vagin a l’alça és el Govern. Per exemple, si no es racionalitza l’impost, si no es fa una gestió acurada de les despeses... l’estructura de l’Estat ha de continuar fent esforços cap a l’eficiència. Si això es fa amb el nivell de càrrega impositiva i nivell de recaptació que tenim avui, és suficient. 

Està  dient que si d’aquí a tres anys s’incrementen els impostos vol dir que el Govern, sigui quin sigui, no els ha gestionat bé? 
Pot ser això. Si s’incrementen els impostos a curt termini serà per culpa del Govern i no per la UE. 

Parlem ara de la llista blanca. Diu que passar-hi serà automàtic si adaptem les mesures BEPS?
Sí. Els que són a la llista de trànsit és perquè s’ha detectat que tenen certs règims o disposicions en els seus marcs fiscals que són qüestionats com a règims fiscals i poden fer mal a la competència lleial. Tot això està escrit en uns codis de conducta de la UE, que parlen sobre la competència fiscal lleial i deslleial. En el cas concret d’Andorra, van veure que tot estava bé, tant els tipus  impositius com el marc fiscal, que van dir que era homologable, i també van veure la transparència i el fet que tenim mecanismes d’intercanvi d’informació en matèria tributària. Per tant, tot ho teníem bé, però van detectar que alguns dels règims preferencials en el si de l’impost de societats podien ser considerats com a règims perniciosos. Aleshores, cal remarcar que l’avaluació es va fer a finals de l’any 2016 i el projecte de llei de modificació del règim de l’ISI es va entrar durant el 2017. La UE va dir que, tots els països que hi ha a la llista intermèdia que emetin les revisions en els punts que estan qüestionats durant aquest any, automàticament passaran a la llista blanca. 

Ara, però, és a tràmit parlamentari i s’ha traslladat a la comissió de finances, per estudiar les esmenes. 
Sí. Ara, després de l’aturada pel tema del grup mixt, començaran a debatre aquest i altres assumptes. Però sí que s’aprovarà durant aquest any, entenc que sí.

I un cop estiguem a la llista blanca, de què ens curarem?
Li contestaré fent-li una pregunta: Què suposaria que fóssim  a la llista grisa o negra? 

Ara ja hi som. Què significa passar a la part bona?
És molt important. Si volem competir, si volem continuar el que estem fent, no podem ser, per supervivència, en una llista negra, perquè el món, malauradament, fa que, si figures ara en una llista negra, cap banc del món vol treballar amb tu. No som autosuficients. Segons la meva opinió personal, hem de continuar tenint-hi un peu a fora i l’altre a dins, i sense fer enfadar a ningú intentar progressar. Però ens hem d’adaptar a l’entorn. 

Però també hi ha veus contràries o que qüestionen aquestes passades i diuen que Andorra perd un cert atractiu.
Que ho argumentin perquè és molt fàcil criticar-ho. Hem de ser seriosos. Fa vint anys, si haguéssim volgut signar convenis de no doble imposició, segurament hauríem pogut posar impostos diferents, que només tributessin a la gent de fora. Avui en dia, els països amb els quals ens toca firmar convenis, que són els països veïns, tenen una fiscalitat molt sofisticada i amb una pressió fiscal tributària amb un estàndard molt elevat. Pot ser que França i Espanya tinguin  signats CDI dels anys 50, amb alguns Emirats Àrabs o alguns països africans, que són convenis diferents i potser no exigien tenir un IRPF. Sí, però, que s’ha de mirar per què i en quin entorn es van firmar. Va ser per una voluntat geoestratègica. Són països rics, tenen petroli, matèries primeres. Nosaltres quin interès tenim per firmar convenis?  Per tant, hi ha gent que vol entrar en un debat que és pobre. Avui en dia Andorra és un país pobre i l’únic que tenim és el diferencial. 

Diferencial de tipus? 
Diferencial de tot. Diferencial fiscal, perquè és un motor per al turisme, per a les compres, perquè la gent pujarà pel fet de tenir un tipus més baix. Però cada vegada aquest diferencial es va reduint més. I, per tant, ara hem de treballar per continuar amb el diferencial i oferir turísticament coses diferents. Aquests darrers dos anys la gent ha vingut a Andorra i ha pernoctat més que abans; la despesa s’ha incrementat amb els hotels i restaurants, però ha baixat en compres. El postesquí és un diferencial. El sector comercial haurà d’evolucionar per ser competitiu. És com tenir un tax-free per defecte i aquest fet  incentiva. Andorra és un país de serveis. I si la neu és una matèria primera, fràgil, hem d’intentar estratègicament ser competitius.

Parlant dels CDI, quines repercussions estan tenint?
Estan funcionant bé, les normes del joc són molt clares i els convenis s’estan aplicant. Tant el de França com el d’Espanya. El portuguès es va firmar l’any passat i hauria d’entrar en vigor aquest any. Els convenis són interessants perquè Andorra pugui atreure inversió estrangera i la gent només parla bé dels CDI.

Canviant de tema, la tipificació del delicte fiscal quines conseqüències immediates pot tenir?
El que hem intentat fer des de l’associació és difondre l’existència del delicte fiscal. Les conseqüències poden ser importants, perquè abans, si deixaves d’ingressar una quota, sempre et movies en l’àmbit de les sancions administratives, però no tenies risc de presó. Avui en dia, si la quota defraudada supera els 75.000 euros, pots acabar imputat i processat per un delicte fiscal i, si supera els 150.000, a més, per un de blanqueig. Des de l’AATF hem fet formacions sobre el delicte fiscal perquè en siguin conscients. 

I això ha comportat algun canvi de conducta?
Si ara t’assabentes que algun client intenta amagar certs ingressos, es tracta d’un fet delictiu i els assessors poden tenir responsabilitats. Els assessors i, en definitiva, qualsevol persona que tingui indicis d’un fet delictiu ho ha de comunicar a la policia. I si un assessor ajuda o, fins i tot, recomana alguna acció d’amagar-ne, ja parlem de figures de coautoria del delicte. Per tant, això ho vam traslladar als associats, i vam insistir que un assessor que pugui fer males pràctiques o inciti el client a evadir també pot incórrer en el delicte fiscal. 

Finalment, des de l’AATF, veieu que hi ha algun tribut que encara està verd a nivell d’assessoria? 
Del que sí que es queixen els assessors és en el tema dels papers, des d’un punt de vista de l’aplicació telemàtica i informàtica, és que de vegades no acaba de funcionar. Quan funciona tot va molt bé, però molts cops no ho fa. 

Es tracta d’una queixa que ja ve des de l’inici de l’aplicació del nou marc tributari. 
Sí, però s’ha de dir que, en general, el Govern està evolucionant i hi està invertint. Ara per ara, de les gestions presencials, res a dir-ne, la gent és encantadora. Pots fer cua o no fer-ne. Des de l’atenció al contribuient, ho estan fent bé. L’aplicatiu tecnològic és el que s’ha d’anar afinant. 

Marc Vilallonga
Número de vots: 413
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic