Analista de màrqueting i treballador de la construcció, va arribar a Andorra fa uns 9 anys. Ha fet de fotògraf i treball de temporada. Com tants altres compatriotes, va acabar casat amb una andorrana i es va quedar al Principat. Veient la desinformació amb què es troben tots aquells que busquen oportunitats laborals a Andorra, va impulsar un grup a Facebook que ja compta amb 14.000 membres.

En quin moment i per què decideix impulsar Argentinos en Andorra?
En el primer viatge que vaig fer vaig veure que hi havia moltes coses que no estaven clares i que calia informar. A l’Argentina arriba una imatge idíl·lica: que hi ha molts llocs de treball, que tots és molt fàcil, que es guanyen molts diners... I a més, no necessites el passaport europeu. Hi havia molta desinformació. I també per canviar la mirada dels andorrans i residents cap als argentins.

Hi ha prejudicis?
D’una banda hi ha una mirada bona perquè en el desenvolupament de les estacions els argentins han fet molt bona feina, però també hi ha la part de les festes, els pisos... És una marca que ha quedat tatuada. Sembla que fas un pas endavant i en recules tres.

Sempre diu que no li agrada la paraula ‘temporer’.
No, perquè té connotacions negatives, moltes. I nosaltres vam proposar al director de Política Lingüística que a poc a poc es pugui canviar per treballador de temporada. És un objectiu a llarg termini i idealista, però ens agradaria.

Tenen calculat quants temporers venen cada any i quants residents argentins hi ha al país?
Tenim una estadística que no és real perquè no podem tenir dades oficials, però hi ha uns 5.000 argentins vivint al país.  I aquest any l’arribada d’argentins és exponencialment superior. 

Per què?
Perquè l’Argentina passa per un moment molt dolent, potser dels pitjors. Havíem demanat ampliar les quotes, però pensant en les xifres de treballadors temporers que arribaven en anys anteriors, i ara n’hi ha molts més. A més, estan arribant molt aviat. Ara mateix potser ja hi ha 1.000 argentins i tot just comencem el novembre. 

Quins problemes detecten?
L’associació no vol parlar només dels problemes i tampoc volem només demanar. És absolutament el contrari. Nosaltres volem fer coses, tenim inquietuds, però sabem quina és la realitat d’Andorra. No podem demanar habitatge si l’andorrà no en té. I crec que això és molt important. A l’opinió pública li sembla que demanem, que som la prioritat per davant de tots, i no. Sí que voldríem alguna vegada que el sistema dels treballadors de temporada, amb el temps, arribi a ser més equilibrat i que a més del lloc de treball es prevegi també el lloc on viure, però un habitatge de treballador de temporada, no un xalet per a cadascú.

L’habitatge és el principal neguit?
Sí, és el primer problema. Habitatge, preu, abusos d’habitatge, perquè ens estem trobant amb molts abusos i fraus. Una família va haver de pagar 1.300 euros per avançat i era un frau! La gent està preocupada per trobar un lloc i el primer que veu, paga. Però el problema més gran és la desinformació.

Però desinformació de què?
De tot en general. Arriben a Andorra amb la idea que trobaran un lloc on viure i no, no hi ha lloc! S’ha d’explicar que si vens, els preus dels lloguers són molt alts i que no trobaran lloc. S’ha de dir. I qui arriba ha de conèixer la realitat. D’europeus ja no n’arriben gaires, perquè si pots treballar a Suïssa, França on sigui, cobrant més, sense tants problemes de lloguer... Andorra ara mateix té el salari més baix per als temporers.

Segueix sortint a compte venir a fer temporada a Andorra?
A l’argentí sí. Perquè la situació d’Argentina és molt dolenta. Si tu tornes a casa amb 500 euros ets milionari, com un youtuber. El que pots comprar amb un euro allà, és molt. Si comptem 4 mesos de lloguer, CASS, llum, menjar, més bitllet d’avió que són 1.000 euros mínim i hi sumem la resta de despeses... Això ho divideixes per quatre i sí, és molt poc per a algú d’Andorra. Però per a un argentí surt a compte. En quatre mesos facturar 200 o 300 euros és molt més que el que faries en quatre mesos treballant a l’Argentina.

A la reunió amb el cap de Govern van demanar la creació d’una oficina específica per als temporers. Han tingut resposta?
El ministre Rossell sé que n’ha parlat, va avançant a poc a poc, però crec que la situació ho anirà portant. La quantitat de treballadors de temporada és altíssima i el servei d’immigració es col·lapsa i té altres tràmits a fer. L’objectiu de l’oficina és que agafi la informació dels candidats a treballadors de temporada, que faci un registre i no només amb nom i cognom, sinó també una petita descripció d’estudis, de qualificacions, perquè si l’any que ve tornes, ja hi hagi la informació. O si ha fet alguna cosa dolenta, també quedi contemplat, com ara antecedents penals. I que hi pugui haver un control de les empreses perquè a vegades hi ha abusos horaris.

També tenen la Fundació Solidària Treballadors per Andorra. Com funciona?
Fem moltes accions. Vam començar a treballar amb nois amb leucèmia, vam anar fent contactes i llavors demanàvem roba, menjar, mai diners. I durant la pandèmia vam trobar que molta gent no trobava la manera d’arribar a l’ajuda de la Creu Roja i vam fer donatius. A la Fundació hi pot acudir qui vulgui, no cal ser temporer. Fa pocs dies vam entregar roba i quedo al·lucinat de la quantitat de gent que hi ha aquí i que necessita ajuda. És una paradoxa perquè aquí la gent té feina...

Volien celebrar el dia del treballador temporer. Com ho tenen?
Hi estem treballant. En pocs dies ens constituirem com a associació, després de fusionar-nos amb La Querencia, que va ser la primera associació d’argentins aquí. La idea és que el 30 de novembre puguem fer la presentació formal.