Marisa Santos i Carla Guinot: “Sembla que només lluitem pels interins, però l’objectiu és millorar-ho tot”

La nova junta del SEP reivindica el paper dels sindicats al país i destaca la predisposició al diàleg que han trobat tant al ministeri d’Educació com als grups parlamentaris. Santos i Guinot demanen fer l’entrevista conjuntament i posen la transparència i la comunicació com a puntals de la seva manera de procedir.

Quin balanç fan dels mesos al capdavant de la junta del SEP?
C. G.: L’inici ha estat molt engrescador, però potser volem abarcar molt. És molt intens i el que sí que necessitem per tirar endavant amb aquesta intensitat és més suport dels afiliats, més implicació.

Costa arrossegar la gent?
M. S.: És que és una feina difícil la del sindicat. A vegades desagraïda, complexa. Ens dol que a vegades no se sap valorar, i ja no des dels afiliats o des de les escoles, també des de la societat. Hi ha un col·lectiu de persones que estan treballant per intentar millorar els drets dels treballadors. A més, com que som sector públic ens tenen una mica crucificats.

Potser falta tradició sindical.
M. S.: S’ha de lluitar perquè la societat accepti aquesta figura d’una altra manera. Som pocs els que ens queixem i lluitem per la resta, i encara estem mal vistos!
C. G.: La setmana que ve ens reunirem amb representants sindicals del sistema espanyol. Ells estan molt polititzats, però està bé poder-nos reunir i 
que ens aportin experiències i maneres de fer, perquè n’hem d’aprendre. Crec que és enriquidor, veure diferents punts de vista.

Han pogut avançar en diferents temes?
M. S.: Tenim la sort de tenir uns interlocutors que ens escolten, que ens tenen en compte i que estan molt disposats a dialogar. Per això som conscients que és un bon moment per poder lluitar i guanyar aquestes petites batalles laborals de què ens hem d’encarregar.

A quins interlocutors es refereix?
M. S.: Tant la ministra com la resta de personal del ministeri, sempre ens hem trobat les portes obertes, i també els grups parlamentaris.
C. G.: Actualment hi ha una comunicació molt fluida i ho volem aprofitar. I sobre el sindicat, arribes nou, en una feina no remunerada, que ho fas principalment perquè no desaparegui, perquè creiem que el sindicalisme és una via democràtica bàsica en una societat. I penses: he de defensar 500 i es escaig casos diferents, la veritat és que és una mica aclaparador.

Arriben a copsar el que necessiten tots els afiliats? Són molts.
M. S.: El que intentem fer, i penso que amb el temps ens en sortirem, és reagrupar casuístiques. Per una banda estem assistint a les comissions que ja estaven creades i ara estem desplegant els reglaments de la Llei del cos d’Educació, que ja és el que ens interessava. Aviat també tocarem la carrera professional i aquí hi entren tots els col·lectius, per tant, recollim la informació, que és molt diversa, perquè cadascú té els seus neguits, i ho fem a través d’una plataforma que hem creat nova.

Els ha funcionat aquesta via de comunicació?
C. G.: Fa dues setmanes que l’hem engegat, però un dels primers objectius que teníem com a junta era la transparència i comunicació amb tothom. A vegades penses que hi ha problemes que només t’afecten a tu i no ho expliques, per això hem volgut fer aquesta via de comunicació. Hem creat diferents grups de treball que funcionen com un xat i després recollíem tot el que s’hi comenta o hi pengem documents que puguin interessar al professorat.

Entre els col·lectius que sempre han acumulat més neguits hi ha els interins. Són el principal objectiu que tenen?
C. G.: No, és només un d’ells. Sembla que només estem lluitant per la figura de l’interí, però és que és la pregunta que ens fa tota la premsa. Hi ha afiliats que ens demanen què passa amb els altres i també hi estem treballant. Però tothom parla de l’interinatge perquè és un tema que s’arrossega des de fa molts anys. Els interins són un dels objectius, no l’objectiu. De fet, l’objectiu és millorar-ho tot.

Han demanat crear l’interí de llarga durada i eliminar el requisit de nacionalitat per accedir als concursos de mobilitat interna.
M. S.: En el cas dels interins de llarga durada, entenem que no es pugui fer com a Espanya o Catalunya, on directament s’ha contractat aquests persones sense passar un edicte. Som un país petit i el sector és reduït, però aquestes persones s’havien de valorar d’una altra manera i tenir les mateixes oportunitats que la resta, perquè fa molts anys que estan a dins. A més, estan més controlats que ningú! En aquest cas no només ho hem pogut elevar al Govern, sinó també als grups parlamentaris i si tot va bé, la idea és fer extensiva aquesta proposta a tota l’Administració pública aprofitant els canvis en la Llei de Funció Pública. És una situació anòmala, no és normal el que ha passat ni a educació ni a la resta de llocs, i estem contentes perquè hem arribat fins aquí.

Què més han plantejat?
M. S.: També parlem de les borses de treball, on no només hi ha interins. Tot el tema de la mobilitat ens preocupa perquè hi ha manca de transparència. Hi ha molta gent que voldria moure’s i no pot. A vegades no acabem d’entendre el perquè i hem d’estar constamentment en comunicació amb recursos humans, la direcció general o el ministeri.
Per què es dona aquest problema?

M. S.: El sistema té tares. Hi ha casos diferents i la llei no els contempla tots perquè és molt global. I són aquestes petites tares que com que no les contempla ningú, ens trobem amb gent que no es pot moure. Per exemple, el col·laboradors educatius, no poden créixer de cap de les maneres.

La carrera professional és un dels altres elements a treballar.
M. S.: Sí, començarem al març, es crearan taules consultives i no hi treballa només el sindicat. Cada col·lectiu podrà fer les seves esmenes, i això durarà tot el curs. A partir del proper curs, des de la comissió d’educació ens arribarà un informe prescriptiu. És un procés molt llarg.

El desplegament dels reglaments de la llei va amb força retard.
M. S.: Sí, però també és veritat que la pandèmia no ha ajudat. Hi havia altres prioritats i s’entén. Però és cert que a nivell legal els tempos són lents. Tot i que realment, si es tarda tant és perquè es consulta tothom, és un procés més democràtic del que pot semblar des de fora. Jo penso que si s’allarga en el temps també val la pena.
C. G.: S’ha de mirar tot, perquè el que patim ara són buits que porten a confusió o dubtes.

Falta consolidar places a Educació?
M. S.: Sí. La voluntat hi és i ja se n’han tret, per tant, se n’estan consolidant, però és que s’està engegant una roda que fins ara no passava gaire de prejubilacions i jubilacions bastant massiva. S’esperen més de 20 places per a aquest curs.

20 places que s’hauran de cobrir?
C. G.: Sí, i és una de les coses que hem demanat al ministeri i de la qual no tenim resposta. Que ens diguin les previsions, el percentatge de gent que està a punt de jubilar-se, que estan en comissió de serveis... aquests números els necessitem saber per donar resposta als afiliats.
M. S.: Hi ha gent que vol moure’s i no sap la disponibilitat que hi ha. I el sistema no és prou autònom per saber-ho automàticament.

Hi ha neguit perquè falten mestres en el dia a dia?
M. S.: Sense cap dubte.
C. G.: Ens hi estem trobant una mica per la situació.

La pandèmia ha condicionat?
C. G.: És que després de Nadal ha sigut... ha vingut tot de cop. Aquí és on s’ha vist que una borsa d’interinatge es necessita, s’ha fet palès. Durant dues setmanes per cobrir baixes es va haver de recórrer a col·laboradores que fessin de mestres. I de professors en calen.

Tenen calculat quants?
M. S.: És la demanda que hem fet. El que sí sabem és que es preveu un 15% de places d’interinatge. És a dir, per qüestions de creixement i decreixement de la població escolar hi ha d’haver un percentatge establert d’interins, perquè el que no poden fer és crear places si després s’han de suprimir. I fora d’aquest percentatge, la resta són places de mobilitat o edictes, que en van sortint, però en el cas dels mestres fa 10 anys que no en surt cap. I aquí hi hem d’afegir els interins que estan a l’escola i mai han tingut l’oportuntiat de poder-s’hi presentar. També hi ha col·laboradores que s’han format i s’han tret una titulació però no hi poden accedir perquè no surten aquestes places.

Fora d’aquí s’han vist molts problemes per cobrir les baixes durant la pandèmia. S’hi han trobat?
C. G.: Aquestes setmanes la veritat és que s’han fet malabars.
M. S.: A maternal i primera ensenyança han cobert tant com han pogut. Penso que la voluntat hi ha estat, fins i tot amb col·laboradores assumint el grup classe perquè els nens poguessin estar de forma presencial o recorrent a persones que estaven fent el màster d’Educació. Però a segona ensenyança o a l’ensenyament postobligatori és molt més complex trobar professors de totes les especialitats en diferents llengües. Aquí hi ha hagut més problema.