A l’ACA e-sports hi ha molts professionals que treballen per millorar el rendiment esportiu dels joves pilots. Un d’ells és el psicòleg Sergi Marsal, que treballa la part més mental dels jugadors que competeixen en Simracing. Marsal ens explica les similituds i diferències de la psicologia que hi ha entre la vida real i els esports virtuals.  

Què és el Simracing?
Són carreres de cotxes virtuals, és a dir, un simulador de carreres que s’inclou dins els esports digitals, també coneguts com a e-sports.

Quina relació té la psicologia amb les carreres de cotxes virtuals?
Hi ha molts aspectes en comú que s’experimenten de la mateixa manera que en una carrera real, com per exemple la tensió que es genera en una carrera, l’estrès per aconseguir un bon resultat o una bona classificació, la pressió per guanyar o perquè no t’avancin, entre d’altres. Per tant, la preparació mental per afrontar els entrenaments i les competicions és la mateixa que tindria un pilot de cotxes en la vida real.

Quina és la principal diferència?
El pilot no té la possibilitat de tenir un accident físic ni danys al vehicle. Això permet al psicòleg treballar amb el conductor deixant de banda aquests dos factors.

Vostè ja era psicòleg esportiu amb els joves pilots de l’ACA. Això li ha servit per als conductors de Simracing? 
La meva experiència com a psicòleg esportiu m’ha servit de cara al Simracing. Ja coneixia les dinàmiques de la mateixa competició, els requisits que hi ha i què suposa a un pilot tenir totes aquestes habilitats psicològiques en joc durant els entrenaments i les competicions. El que vull dir és que com els circuits i els vehicles del Simracing són idèntics als de la vida real, les habilitats psicològiques del pilot són les mateixes que experimentaria en els esports tradicionals.

Algun avantatge tindrà l’entrenament digital. 
Doncs sí, i és que tens el pilot al costat i, per tant, la interacció és immediata. Aquesta situació és molt còmoda tant per al pilot com per al psicòleg, perquè pots intervenir a l’instant. En canvi, a la vida real això seria molt més complicat si no es té accés al micròfon i a l’àudio del pilot.

Aleshores, no només fa les típiques converses de psicòleg en un despatx, sinó que també pot intervenir al moment?
Sí. Per exemple, durant l’entrenament d’una habilitat es pot treballar el focus d’atenció, la concentració amb un aspecte determinat de la conducció o com afrontar una Xicana o qualsevol altre revolt complicat. Un cop l’has treballat, després la pots comprovar en directe i veure si s’obtenen bons resultats o s’ha de corregir algun aspecte. Les intervencions també s’apliquen quan es treballa els objectius dels entrenaments de pronòstic del temps del pilot. 

Què el va impulsar a especialitzar-se en els esports digitals?
Estava al corrent del projecte ACA e-sports i de l’estructura de Simracing. Aleshores em vaig preparar per veure si era factible generalitzar, reproduir i replicar d’alguna manera el que ja feia amb els pilots de l’ACA que competeixen en la vida real. Durant la prova pilot em vaig adonar que sí que hi havia bastants punts en comú i vaig acabar de perfilar i configurar el model d’entrenament que millor els pot anar als pilots d’esports digitals.

La figura del psicòleg esportiu està acceptada en els esports digitals?
L’entrada de la psicologia en els e-sports ha estat més ben rebuda que en els esports tradicionals. La incorporació d’aquesta figura ha estat més ràpida que en els tradicionals, perquè són activitats més noves i recents. A més, hi ha bastant inversió al darrere i, per tant, no hi ha cap prejudici estrany. Els e-sports són activitats esportives molt psicològiques, perquè es donen tots els components de concentració, de presa de decisions o imputs que has de gestionar. Tot això, fa que el factor psicològic sigui molt important i evidentment l’ACA esports ho va tenir molt clar des del principi i va voler comptar amb un psicòleg per treballar tots aquests aspectes.

Quins són els riscs que més pateixen els pilots d’esports digitals?
La sobreexposició a les pantalles és un dels riscs que poden patir els pilots. Per aquest motiu, disposen d’una optometrista que els ajuda a dosificar el temps perquè no castiguin la visió i la conservin amb la millor qualitat possible. A banda d’això, també hi ha el risc del sedentarisme, d’aquí que disposin d’una nutricionista que els ajuda a promoure hàbits saludables.

Hi ha persones que no consideren els e-sport com un esport. Vostè què els diria?
Si bé és cert que els esports digitals tenen un desgast més mental que físic, també hi ha repercussions físiques, com per exemple que els braços quedin agarrotats. A més, hi ha una part de competició que requereix un alt rendiment com qualsevol altre esport. Es podria comparar el cas amb els escacs. Els jugadors del joc de taula també han de tenir una bona preparació física i mental per poder resistir moltes hores davant el taulell, però en el cas dels e-sports no és un taulell, sinó una pantalla.