Fa encara no quinze dies que l’associació AndBlockchain va fer la presentació oficial a la seu de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). La seva presidenta, Marta Ambor, explica pas a pas el procés que els ha portat fins aquí i ara demana amb urgència que Andorra es doti d’un marc legal que empari les transaccions que es puguin fer amb la tecnologia ‘blockchain’. És una oportunitat que no es pot deixar perdre.

Podríem explicar d’una manera planera què és ‘block-chain’ o per què serveix?
És complex, però es tracta d’una tecnologia que millorarà els processos de totes les empreses. En qualsevol departament d’innovació ben aviat es demanarà als empleats si saben  alguna cosa de blockchain perquè és el que s’ha d’implantar. El blockchain neix del bitcoin. És la tecnologia que ha permès fer aquesta moneda.

Quan comença l’interès al país per aquesta tecnologia?
El 2017. Fa tres anys que estic al niu d’Andorra Telecom. Estem en contacte directe amb tot el que és l’emprenedoria i l’empresariat del país i ens arriben projectes tecnològics. Estàvem fent un cafè amb emprenedors i empresaris i vam decidir crear una plataforma per captar el talent del país. A partir d’aquell moment creem un grup de WhatsApp per atraure emprenedors i tothom qui estigués en la xarxa d’emprenedoria. I en aquest grup va sorgir algú que va dir “hi ha algú que sàpiga alguna cosa de blockchain? Llavors el grup es va disparar de tal manera que vaig pensar que calia fer una reunió perquè en tres dies érem 80 persones. Actualment, en som 250. És molt actiu. Vam decidir fer una reunió i ens vam trobar entre 40 i 50 emprenedors del país, hi havia algun polític, representants de la banca i de diferents sectors. I vam començar a parlar del que és, del que s’ha de fer, del que ens preocupa i a partir d’aquí vam decidir marcar una estratègia de país perquè vam veure que era una tecnologia que ens afectava i que ho faria de ple. 

I vau començar a diversificar el treball, oi?
Ens vam posar a treballar en quatre blocs: la comissió de formació, la tècnica, la de divulgació i la del marc legal. Perquè vam veure que sense un marc legal no podíem prosperar. Hi ha països que no el tenen però operen sota l’alegalitat del país. No és legal però tampoc no és il·legal.
No he pogut estar en totes les comissions però he fet la coordinació. Hem estat treballant amb gent molt puntera en temes de blockchain, d’actius virtuals i fundadors de multinacionals que estan al país. 

Com es vincula aquest treball amb la Confederació Empresarial Andorrana (CEA)?
Després de la primera reunió, Xavier Altimir, que era llavors el president de la CEA, va veure que aquest moviment havia d’estar sota el paraigua de la CEA i es crea la comissió de treball de blockchain, de la qual l’Àlex Armengol passa a ser el president. A la CEA hi treballen diferents comissions i s’ha creat la taula de diversificació econòmica, que treballa amb diverses entitats del país i el Govern. 
Al món del blockchain hi ha gent de tot tipus: els tècnics, fiscalistes, persones de diferents sectors. El fet d’estar emparats per la CEA et dona aquesta serietat per poder treballar i per fer-ho en conjunt.

Com s’han organitzat?
Comencem amb els afterworks, ens comencem a organitzar, a conèixer-nos. Portem gent especialista en temes de blockchain, actius virtuals, criptomonedes, gent del país que comença a explicar les seves experiències. Els afterworks han estat molt enriquidors i han fet que tot aquest col·lectiu que hi estàvem interessats poguéssim estar en contacte.

El marc regulador és ara el que els porta de cap.
Quan vam crear la comissió del marc regulador, que té una visió financera, tècnica, mercantil i jurídica, els juristes i els banquers ho van veure molt interessant i van pensar a crear una Guia d’avaluació de projectes blockchain que poden estar al país i que poden estar interessats a venir al país per treballar-hi tots conjuntament.
Llavors comencem a fer uns workshops al migdia, de les 13 a les 15.45 hores, per treballar la Guia el 2018, un document que recull casos d’ús i una gran quantitat d’informació. De fet, ara ja li hauríem de fer una revisió. Paral·lelament fem diverses visites al regulador, que és l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), ens dona el suport necessari i veu la voluntat que tenim de tirar-ho endavant. Protegeix l’inversor en temes de criptomonedes. La comissió de marc legal l’ha anat a veure en diferents ocasions per explicar-li els projectes, el que hem anat treballant. Des de l’AFA se’ns diu que hi ha la voluntat i l’esperit de col·laborar i d’estar amb nosaltres. 

Però han anat encara més enllà fins a redactar una llei.
La Guia va ser l’esquelet per mirar de fer una llei per regular els actius virtuals que es va entrar, però hi va haver les eleccions entremig i l’esborrany de llei va quedar aparcat. En la presentació que vam fer de l’associació, el secretari d’Estat de Diversificació Econòmica i Innovació, Marc Galabert, va dir que tenia la voluntat d’ajudar i de tirar endavant aquesta llei.

És imprescindible que hi hagi una llei que reguli el ‘blockchain’?
Blockchain és una tecnologia que ha vingut per quedar-se. I llei n’hi ha d’haver sí o sí, a tots els països. Estem parlant de la quarta revolució industrial que inclou la nanotecnologia, la intel·ligència artificial... Hi ha països com Malta i Estònia que com deia abans s’emparen sota l’alegalitat i ho accepten tot, els projectes bons i els dolents. Liechtenstein, en canvi, ha aprovat la seva llei recentment. Si aquí tenim una llei, això és molt positiu perquè entraran projectes bons regulats i als projectes bons no els agrada estar barrejats amb els dolents. Volem atreure i crear nous models de negoci i disruptar els models de negoci que tenim al país.

I mentre no hi hagi una llei específica, què es pot fer?
A banda de la nova llei, la llei 35/2014 d’identitat digital ja regula el tema de la signatura digital. Aquesta llei pot cobrir legalment moltes transaccions blockchain perquè hi entra la identitat digital. Hi ha molts casos d’ús que poden estar emparats per aquesta llei.

Per exemple?
Té a veure amb qüestions com ara tota aquesta problemàtica que s’ha generat a Catalunya perquè tots els catalans puguin tenir la seva identitat digital. Tu no necessites un passaport o cap altre document per identificar-te digitalment, si jo et dono un número perquè allà hi és tot, si soc major d’edat, o quina és la meva nacionalitat. Les transaccions que fas dins del blockchain les fas dintre d’aquesta identitat digital. Si jo et venc un actiu a tu, i me’l pagues amb bitcoin no entra una tercera persona, un notari que ho autentifiqui, no cal, però estàs segur que jo soc jo i que tu m’estàs venent el que necessito. Això es pot aplicar a assegurances, educació, subministraments, ajuda humanitària, transport, administracions públiques. Per exemple, puc votar amb el meu número d’identificació digital sense que hi hagi equivocacions. 
També es fa servir per a la traçabilitat d’un producte. Amb un codi podem saber en tot moment on es troba el producte. I tota la informació del producte. D’una llauna de tonyina podem saber qui ha pescat la tonyina,  on s’ha pescat, on s’ha trossejat, a quina part pertany i si s’han seguit les condicions adequades de manipulació i fins i tot si el conductor del transport es va parar a fer un cafè. Podem pensar en altres productes com bosses de mà o perfums, tonyina. 
Vols comprar uns bolis. L’ordinador ja sap a qui ha de demanar el pressupost, millorarà tot el que fem a les empreses. Amb el número de comanda veuràs tota la traçabilitat d’un departament de compres. 

Suposant que el marc legal estigués cobert, quin seria el següent pas?
Andorra és el país de l’oportunitat en aquest moment. Estratègicament, per la seva  ubicació, les dimensions, la fiscalitat, l’estabilitat política i jurídica i té unes excel·lents connexions d’Internet. Està situada en cinquena posició en velocitat en la xarxa fixa, i això és boníssim per a les transaccions. Andorra ha de ser un referent mundial de qualitat i serietat en la tecnologia blockchain. Ara és el moment, no podem perdre el temps. Un cop tinguem la llei, s’ha de fer la divulgació. Això és ràpid. I ja hi ha una iniciativa privada per fer la divulgació del que s’està coent a Andorra. 

Quin és el paper d’AndBlockchain en tot això?
L’associació vol aplegar projectes nacionals i internacionals. Neix amb la vocació d’empènyer i donar suport a totes aquestes iniciatives. Ara som dotze socis i necessitem augmentar-ne el nombre i que hi hagi un marc legal que empari les transaccions blockchain. 
El que volem és vendre Andorra com a referent mundial en aquesta tecnologia. Hem de fer una revisió de la Guia, versió 2.0, uns protocols d’acord amb el regulador i enfocar els projectes que puguin venir. I volem fer-ho sota el paraigua de la CEA perquè dona credibilitat al projecte i ens permet estar en connexió directa amb tots els sectors.  Volem fer del país un centre internacional reconegut i estratègic de blockchain. Perquè aquesta tecnologia no és que sigui el futur, és el present. El futur és la física quàntica.