Diari digital d'Andorra Bondia
Miquel Armengol.
Miquel Armengol.

Miquel Armengol: “Si mai l’aeroport és viable, l’heliport pot estar ubicat a dintre”


Escrit per: 
Pepa Gallego

Coneix ben bé la Cambra, de fet, va ser un dels que van fer la llei per crear-la, a finals del segle passat. Miquel Armengol fa temps que treballa al si de l’ens, i ara hi està al capdavant i capitaneja el projecte de l’aeroport. Una aposta en què creu pel canvi que estan experimentant el turisme i el comerç. El futur, segons ell, és atreure el luxe i trencar totes les barreres de les comunicacions que pateix el Principat.

Estem a punt d’aprovar la reforma de la llei de la Cambra. 

Sí, serà al setembre. Han entrat esmenes, i algunes d’elles reclamen que els nostres números passin pel Tribunal de Comptes. No tenim cap problema a fer-ho perquè ens auditem cada any i presentem l’auditoria al ministre competent, que normalment és el d’Economia. El fet de presentar-los al Tribunal de Comptes potser seria millor, perquè si volguéssim ens estalviaríem l’auditoria. 

Però un dels objectius de la reforma de la llei era la part pressupostària del Govern de què depèn la Cambra. 
L’objectiu era assegurar-nos la part econòmica. Quan es va fer la llei, una cosa que no es va aconseguir era que tingués finançament propi. I sempre hem depès d’una subvenció, fet que dona inseguretat. Per exemple, fa 10 anys representava el 23% de les altes de comerços i en els últims anys era un 8%. Aleshores estaves bloquejat. La transferència que ens fan és de 550.000 euros i, després, nosaltres en recaptem uns 200.000 més. Ara ens donaran un mínim assegurat d’uns 600.000 euros i tindrem un 10% sobre totes les altes de comerços. Això et dona la tranquil·litat que el Govern no pot anar reduint. El problema que tenim és que ara mateix anem molt ajustats i hi ha una sèrie de lleis que surten noves, tot el tema de l’acostament amb la Unió Europea, tot i que ho compartíem amb la CEA i amb l’EFA són despeses imprevistes que hem d’encarar per fer estudis i cursos. Fàcilment pots sortir del pressupostos. La llei preveu que si tenim altres activitats que generin ingressos  també ho podem fer.  

On va destinat el gruix del pressupost de la Cambra? 
Va destinat a tot el que és funcionament de la Cambra i a activitats que fas de contactes amb altres cambres, assessoraments. La formació es compensa perquè la cobrem.

Estem molt acostumats a xifrar en dècimes de percentatge el turisme i les vendes.  Cal fixar-se tant en xifres que molts cops no arriben ni a l’1%?
Sí que cal fixar-s’hi. El turisme està canviant bastant. Soc optimista, però estem enfront d’un risc del comerç i no es pot continuar com fins ara. Ara tenim com a competència el comerç electrònic, cada dia es compra més per internet i això n’està desviant un cert volum. Un altre factor és que el turista puja i l’excursionista baixa. El turista té el seu pressupost i allò preferent que té és visitar, fer turisme, s’hi està més nits però gasta menys en compres. Potser gasta més en restauració i menys en el retail, les compres. Un altre factor important que juga en contra és que el turisme de compres aquí sempre ha vingut pel diferencial de preu i per la gamma de productes. El diferencial de preu ha anat desapareixent, i han quedat  només coses puntuals, com el tabac, les begudes alcohòliques, els productes de sanitat, però també s’aniran perdent. La mundialització també hi juga en contra. Ara, per logística,  compres productes alemanys, com els vehicles, i has de passar per Espanya, per tant, desapareix aquesta diferència de gamma de productes.  Es perd la diversificació de gamma i el turista troba el mateix aquí que al mercat del seu país, potser fins i tot més car. Tot fa que perdem l’atractiu, l’efecte vitrina que tenia Andorra.

Vostè ha anomenat el comerç electrònic. Ja fa temps que es parla de trencar els entrebancs que encara tenim per culpa de la duana. S’ha avançat en aquest aspecte?
Tenim una sèrie d’objectius que engegarem a partir de setembre, i un d’ells és aquest. Ja fa temps que ho estem mirant des de la Cambra perquè els mateixos comerciants en reunions ens expliquen quins problemes tenen. Volem buscar que es faci el comerç en línia dins d’Andorra, perquè les empreses andorranes no hagin d’obrir un comerç a baix, que és el que fan ara per poder vendre per internet. Baixen la mercaderia com poden i després la reenvien. Volem que els tràmits de duana també es facin per internet. Per la banda andorrana no hi havia problema, per la francesa era més fàcil però, per l’espanyola, resultava més dificultós. La veritat és que no ho vam tractar a fons i ara volem fer-ho.

Què és el que s’ha de tractar? 
Volem que un comerç andorrà que a les sis de la tarda rebi  una comanda en suport electrònic l’enviï a la duana andorrana i a la duana comunitària i que a mitjanit jo pugui agafar el cotxe, legalment, i enviar la mercaderia. Busquem la tramitació en línia i que el transport sigui fàcil de passar per les dues duanes a l’hora que sigui. 

Quin problema hi ha a la duana espanyola?
És el que hem de mirar a fons. Hi havia temes que ho frenaven, també entràvem en el tema de la negociació europea. També hi ha temes de pagament i cobrament per resoldre. Es pot promocionar l’e-comerç intern però l’objectiu és extern. Nosaltres participem en comitès i si hem d’anar a Brussel·les hi anirem, sempre tenint en compte que estem fora de l’espai comunitari. Després, tot i que sabem que l’e-comerç el pot fer el comerç gran o mitjà, volem potenciar un centre de comerç cooperatiu on la botigueta petita tingui també el seu aparador a internet per ajudar el petit comerç.  És un projecte que volem tirar endavant. La gent és més conscient que per a qualsevol projecte és millor treballar en grup, i això també és feina de la Cambra. 

De fet, ara s’han agrupat les associacions de l’eix central, una acció que forma part del pla estratègic. Què en destaca d’aquest pla? 
El que es pot destacar és que estan treballant entre ells i no hi ha hagut cap problema. La unió de les associacions és positiva. I després hi ha la Marca Andorra, que és una iniciativa de la CEA, l’EFA i la Cambra, i es vol és que totes les iniciatives vagin agrupades. 

La Cambra aposta molt per la formació. 
Nosaltres treballem al màxim en la formació. I amb Actua i altres agrupacions volem veure com ens podem organitzar perquè tota la gent estigui formada. El turisme canvia els hàbits de compra, canvien destinacions. Has de fidelitzar el turisme i has de fer que els turistes s’hi trobin bé aquí i això comporta que els comerciants siguin professionals. El client ja ve predisposat a comprar però se li ha d’explicar bé i si se sent maltractat ja no torna. S’ha de millorar la imatge d’Andorra, el tracte amb el turista. Tenim un país segur, net i maco. Tot això ja ho tenim i hem de formar la gent que està en contacte amb el turista. Aquí es parla català, i sembla una mica una torre de Babel. De vegades no saps ni el què et parlen perquè et parlen molt de pressa. S’han de buscar els mecanismes perquè moltes empreses encara no veuen la importància de la formació. Mecanismes com, per exemple, et dono un permís de treball però d’aquí a tres mesos has d’haver-te format, s’ha de forçar i pressionar. En la restauració, també. S’ha de conscienciar. 

Quant a la inversió estrangera, quin és el balanç que fa la Cambra d’unes xifres, que no queden del tot clares, de qui s’esperava que havia de venir i qui ha vingut?
De dades exactes i precises no en tenim. Quan va sortir el tema de la inversió estrangera la Cambra sempre ha dit que l’obertura havia de ser selectiva, obrir a qui aporta i no a qui no ho fa. Ens vam oferir per fer de filtre no vinculant. Això no se’ns va voler donar i estem aquí d’espectadors. Creiem que la inversió estrangera ha estat d’un nivell mitjà com a màxim. Falta inversió estrangera d’alt nivell però no ve; una part perquè no veuen la seguretat jurídica clara, tenen por que es canviï, i els tràmits d’obertura de comerços són molt enutjosos i l’obertura de comptes bancaris també. Falta molt per agilitzar tota la burocràcia. I també, i sobretot, per la comunicació.

Ara parlarem de comunicació. Quan es parla que encara queda molt per fer respecte de l’obertura sembla que s’hagi començat la casa per la teulada.  
S’hauria d’haver fet abans, o almenys al mateix temps i molt més ràpid. Avui en dia la tramitació hauria de ser tota en línia i molt ràpida. Això està canviant però encara és molt molesta. Hi ha gent que per obrir una societat ha demanat la documentació i durant  la tramitació els caduquen, per exemple, els penals, i se n’han anat a altres països. 

Però això ja fa temps que ho sentim. És despreocupació del Govern o que Andorra no està preparada? 
Ja no sé si és per despreocupació o perquè és complicat de solucionar. 

I el turisme de luxe vol venir en avió i no tenim aeroport. 
Les empreses estrangeres d’alt nivell i el turista d’alt nivell volen venir en avió, tots ho diuen. Volen una comunicació directa, dinar i tornar a casa. No venen per aquest motiu i en sabem casos concrets.

En quatre mesos que porta al capdavant de la Cambra, Miquel Armengol ha estat als titulars de la premsa apostant per l’aeroport.  
És una aposta, un dels projectes de la Cambra. Tindrà una contrapartida no ecològica, però sospesant que el comerç ha tocat sostre i anem enrere hem de fer-hi alguna cosa. Significaria sortir fora de la Unió Europea. Les franquícies desapareixerien. Pots regular els  tipus d’avió que vinguin, sense soroll, i filtrar el turisme perquè volem que sigui d’alta qualitat. Nosaltres estem fent un estudi aprofundit per construir un aeroport que mai s’ha fet a Andorra i en una zona on mai s’ha estudiat. L’objectiu és un aeroport per volar fora d’Europa, ja que   per als regionals hi ha l’aeroport de la Seu. Volem enllaços amb el Japó, Dubai, Doha...

Sé que vol mantenir el secret d’aquesta ubicació fins a finals d’any. Però deixi’m insistir. Heliport i aeroport a Andorra?
Jo penso que si mai fos viable l’aeroport l’heliport es podria tenir a dintre de l’aeroport.

Així doncs, per què el Govern malgasta diners fent estudis a les Tresoles? 
No ho sé. 

I per què no se centren tots els esforços en l’aeroport de la Seu en lloc de construir una nova infraestructura?
Si el fas a Andorra és perquè el tens a casa. Ningú ens controla res, som un estat de dret. Per tant, ningú ens ho pot prohibir. 

Es parla de molts estudis, però se n’ha fet algun sobre quin ús se’n farà d’aquestes instal·lacions? Quin tant per cent de l’empresariat en  farà ús? 
No s’ha fet. Sabem quanta gent pot moure un avió d’aquest tipus. Ja fa anys es va fer un estudi i es va parlar amb diferents sectors. La banca i l’empresa d’un cert nivell hi estan interessats.

Però quin percentatge?
No ho sé, però després tenim el vessant d’atreure el turisme que volem. Poder aterrar jets privats. Serà l’empresa que explotarà l’aeroport la que haurà de fer els càlculs. 

Pel que fa a les comunicacions també s’ha parlat del tren. 
A finals de mes tenim una reunió  sobre aquest tema. Ja fa anys que la Cambra de Girona i dels Pirineus Orientals enllaçaven el tren des de l’estació de l’Ave de Girona fins a Porta, i feien un túnel de 7 quilòmetres amb un tren cable per a 700 persones que arribava directe al Pas de la Casa. Fa uns 10 anys. I aquest tema va sortir fa un temps i vam quedar amb les altres cambres per remoure’l. Volem saber si és viable, perquè l’objectiu és el mateix, donar més accessos a Andorra.

Pel que fa a l’acord d’associació amb la UE, la Cambra continuarà vigilant més enllà del que s’aconsegueixi amb les mercaderies? 
Estem en contacte. El Govern ens va passar tot el que fa referència al transport terrestre i aeri. 

Hi ha sectors polítics i empresarials que no s’atreveixen a negar l’entrada a la UE, i critiquen el ritme i diuen que no cal anar tan de pressa. Vostè què en pensa?  
Pensem que és un tema que s’ha de veure però no de pressa, cal estar-ne segurs perquè un cop s’ha firmat no es pot tornar enrere. I si el procés ha de durar dos anys, que duri dos anys i que n’estiguem molt segurs.

El Govern va molt de pressa? 
No sé, potser sí. Ens està passant la informació i nosaltres diem els punts als quals no donem suport fins que no els tinguem ben treballats. 

Possiblement, quan la Cambra tingui l’estudi de viabilitat ja s’haurà anunciat la data de les eleccions. Quins projectes haurien de portar els grups polítics als seus programes segons la Cambra?  Un seria l’aeroport?
No hem parlat amb els grups de l’aeroport perquè encara no sabem si serà viable, i serà un tema que es polititzarà. Ens agradaria que el projecte de l’aeroport se’l fessin seu. De fet, ja ens han contactat informalment gairebé tots els grups.

Tots?
Pràcticament tots (riu). 

 

Miquel Armengol
Cambra de Comerç
CCIS
Número de vots: 13
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic