Diari digital d'Andorra Bondia
Miquel Gouarré: “Estar a Andorra ofereix l’avantatge de participar en fòrums mundials”
Miquel Gouarré: “Estar a Andorra ofereix l’avantatge de participar en fòrums mundials”

Miquel Gouarré: “Estar a Andorra ofereix l’avantatge de participar en fòrums mundials”


Escrit per: 
M.S.C. / FOTO: J.G.

El responsable del NIU d’Andorra Telecom, Miquel Gouarré, parla sobre aquest projecte que té per objectiu fomentar les ‘start-ups’ tecnològiques. Remarca la importància que té per als emprenedors el ‘mentoring’ i l’assessorament que allà s’hi ofereix. Avui, hi ha incorporats set projectes i dos, que ja estan en fase de comercialització, es van presentar a l’Smart City Expo World Congress.

Per què és necessari un espai com el NIU a Andorra?

És necessari tenir un espai perquè els emprenedors puguin desenvolupar el seu projecte amb les condicions més favorables possibles. Cal tenir en compte que el grau de mortalitat dels projectes, sobretot en start-ups digitals, és molt alt. El fet de posar a disposició un espai és un dels catalitzadors que permet que el projecte ja comenci amb bon peu. Els factors d’èxit més importants són posar a disposició tot el mentoring que estem donant des del NIU i tot l’assessorament. Aquest és el valor afegit que aportem, perquè els ajuden professionals del sector que tenen una gran experiència en start-ups i els poden orientar a desenvolupar la seva activitat. Això permet donar eines a un emprenedor que per si mateix no podria aconseguir. Els mentors aporten l’experiència, el coneixement del mercat, el networking que tenen, perquè els emprenedors no tenen gaires contactes. Aquesta xarxa els ajuda des de definir un model de negoci a elaborar un producte i comercialitzar-lo.

Aquest és també un espai d’intercanvi entre els mateixos emprenedors.
El que intentem aquí és fer bullir l’olla. Com més activitat física hi hagi, més dinàmica entre els diferents emprenedors. Es poden transmetre experiències d’un emprenedor a un altre. Per això hem deixat un espai completament obert, sense despatxos, per afavorir la comunicació entre els emprenedors, encara que es tracti d’experiències molt diferents, ja que es poden retroalimentar. 

Què aporta una iniciativa com aquesta a Andorra Telecom?
La iniciativa entra dins la funció d’empresa pública que és Andorra Telecom i en el caràcter més social de desenvolupar un ecosistema i l’emprenedoria a Andorra. No és un benefici directe per a Andorra Telecom, no és un nengoci, però a llarg termini volem que es desenvolupi l’emprenedoria a Andorra i que hi hagi un espai per a aquesta emprenedoria, que fins ara no existia. Això permet que l’economia es pugui dinamitzar al darrere.

Quin nombre d’empreses hi ha actualment?
Tenim set projectes incorporats al NIU. D’aquests projectes, alguns estan en un estat molt embrionari i d’altres ja estan en etapes més avançades i mirant de comercialitzar el seu producte o servei. Tenim una mica de tot, ja que la convocatòria la vam obrir a finals de l’any passat i no la vam tancar i, per tant, s’hi han anat afegint projectes.

L’espai de què es disposa és suficient per acollir els projectes que han arribat?
Si ens venen deu projectes l’endemà tindríem problemes, però encara tenim capacitat per acollir un o dos projectes més. El problema amb què ens podem trobar és que els projectes creixin molt ràpid i l’equip s’ampliï durant la seva estada aquí. Però, si aquest és el risc, benvingut sigui.

Hi ha start-ups estrangeres interessades?
Tenim un emprenedor que tenia una start-up a França i l’ha importat a Andorra. Ja té la societat creada i ja ha fet una primera comercialització. 

Es realitza alguna acció per donar a conèixer a emprenedors estrangers l’existència del NIU?
Actua ens ajuda en això. Sempre que hi ha una sinèrgia possible ens posen en contacte. Després hi ha la resta del món andorrà de l’emprenedoria que hi col·labora. Des de la Cambra de Comerç a la CEA o l’EFA, també col·laboren per generar aquesta dinàmica.

Quin és el perfil dels emprenedors?
És molt divers. Hi ha estudiants que han acabat la carrera, hi ha gent més sènior amb experiència al món laboral, que es veuen amb capacitat per crear una empresa i desenvolupar un projecte, de gent de poc més de 20 anys a d’altres que en tenen més de 40. Tothom pot ser emprenedor. La qüestió és ser valent. I des d’aquí el que oferim és que aquests emprenedors no es trobin sols, perquè el problema d’algú que comença a emprendre és que ningú l’ajuda. Aquí orientem, assessorem, sobre coses sovint senzilles, com ara els tràmits administratius per crear l’empresa.

I amb relació als projectes, també són diversos?
També hi ha diversitat. A nivell sectorial tenim un projecte que és un videojoc, un projecte de telecomunicacions, un centre de gamers, una aplicació per posar a disposició i relacionar fotògrafs i fotografies, una aplicació de grafologia, una d’e-salut, i una aplicació d’aparcaments públics. Per tant, hi ha projectes relacionats amb les smart-cities, l’e-health, videojocs, aplicacions pures de mòbil... El món digital dona aquesta facilitat de poder desenvolupar projectes completament diferents amb aplicacions al món real totalment diferents. 

Ha comentat que hi ha algun projecte en fase de comercialització.
Són els dos projectes que es van presentar a l’Smart City Expo World Congress, la setmana passada. Es tracta de l’E-beat, que és d’e-health, i Telcap, que és de telecomunicacions. El primer és un electrocardiògraf portàtil que permet efectuar un electrocardiograma en qualsevol lloc i enviar la informació online a un cardiòleg. L’empresa comercialitza el servei complet. Es van fer proves a l’Ultra Trail. Es va desplaçar l’aparell amb una persona que sap manejar-lo i feien anàlisis online des de la muntanya dels esportistes que havien tingut algun problema. Enviaven la informació al cardiòleg, que en menys de vint minuts podia enviar un diagnòstic sobre aquest electrocardiograma. Són eines medicals, certificades, que donen una fiabilitat molt alta i una agilitat molt gran, perquè accedir a un cardiòleg en un termini breu de temps no és tan evident. Pot ser útil per a gimnasos, centres de salut, zones aïllades, esdeveniments esportius...

I el Telcap?
És un software per a operadors de telecomunicacions que mesura la capacitat de la xarxa mòbil i a més permet tenir un model predictiu sobre aquesta capacitat. Això permet dimensionar correctament la xarxa mòbil al futur. Si un operador vol invertir en la xarxa mòbil per millorar el servei, amb aquesta eina sap exactament el que haurà d’invertir-hi, perquè hi ha un model predictiu que li dirà, en uns mesos o un any vista, quines són les necessitats segons una base de dades de big data que permet establir aquest model estadístic predictiu i amb un grau de fiabilitat molt alt. Per exemple, quan s’organitza el Cirque du Soleil hi ha una concentració important de persones en un mateix indret. Totes fan servir el mòbil i la xarxa es pot col·lapsar. Aquesta eina indica com garantir el servei per a tota aquesta gent, un fet que permet a l’operador optimitzar la seva inversió. A més, també permet detectar els punts en què la xarxa està sobredimensionada.

Quina rebuda han tingut aquests projectes a l’Smart City Expo World Congress?
És una gran oportunitat pels projectes tenir l’ocasió de presentar-se en fòrums mundials. L’oportunitat de presentar-se en fòrums és única. Ho poden fer a Andorra. Si fossin en un altre país, els emprenedors segurament no tindrien aquesta oportunitat. Aquest és un dels grans avantatges de ser a Andorra, perquè la proximitat és molt més gran i tenir aquestes oportunitats és més fàcil. Hi ha hagut gent interessada. Amb el temps ja veurem si això desenvolupa alguna relació comercial.

Quines són les principals dificultats amb què es troben els emprenedors?
La dificultat més important és trobar el finançament. Arriba un moment que si un projecte no té finançament, difícilment pot tirar endavant.

A Andorra és més complicat?
Si el projecte és interessant, els mitjans per poder arribar a finançar un projecte es poden arribar a trobar. És igual de complicat que en un altre país. No ha de ser administrativament més complicat a Andorra que en un altre país. 

El nombre de mentors i assessors del NIU és suficient?
Tenim assessors, tenim mentors, però sempre va bé tenir-ne més. Avui hi ha un nombre important de mentors i assessors que ens permet tenir una activitat amb unes bones condicions. El nostre objectiu és anar creixent, també amb gent amb competències i amb capacitat per ajudar el màxim de projectes possible. En tot cas, ara fins i tot es busquen mentors a mida del projecte. Amb tot, aquest procés és complicat perquè el mentor i l’emprenedor han d’encaixar i no tothom és compatible amb tothom.  

Des que es va posar en marxa el NIU, està satisfet de l’evolució del projecte?
De moment estic molt content perquè ha anat creixent de forma orgànica i controlada. Si ara estem en disposició de presentar un Demo Day, és a dir, presentar projectes del NIU a inversors, això vol dir que el creixement i l’activitat que hem tingut durant aquests últims mesos ha estat molt positiva. Si no, no hauríem organitzat el Demo Day. Els projectes que veiem que no estan preparats per presentar-se davant d’inversors no s’exposen al Demo Day perquè, si un projecte no està preparat, val més esperar la propera edició, ja que aleshores és quan pot generar l’interès d’un inversor. Si el projecte no està prou madur, difícilment li interessarà.  

Quines perspectives hi ha sobre el futur del NIU?
De moment anem seguint amb l’activitat que tenim, en fer créixer els projectes. Espero poder fer marxar projectes del NIU perquè ja són prou madurs, i estan al mercat comercialitzant els seus productes i tenen clients. Aquesta és l’esperança que tinc. Que els projectes puguin marxar i poder-ne acollir d’altres, i establir un segon cicle, una segona collita de projectes. 

L’acompanyament té una durada determinada.
Sí, els cicles són d’uns nou o deu mesos. Després cada projecte va a la seva velocitat. Aquí hi ha projectes que poden avançar més ràpid perquè ja entren al NIU més avançats. La durada depèn molt de la seva complexitat.

I aquest segon cicle, quan es pot iniciar?
Encara és d’hora. Cal deixar passar el Demo Day, veure l’acollida dels inversors. Perquè molts projectes van condicionats al finançament i, si no en troben, haurem de veure què els passa. I, a més, seguim amb la convocatòria oberta.

 

 

“Els inversors d’Andorra tenen molt interès en el Demo Day perquè inverteixen al país i no a fora”

Quin és l’objectiu del Demo Day que es fa avui?

Tenim nou projectes que es presenten, quatre dels quals són del NIU. Tots són projectes força diferents. Hi ha el Telcap i l’E-beat i també el Rocket Centre i l’Aparkand, que és de gestió d’aparcaments. Els dos primers estan en fase de comercialització i els altres en fase seed (llavor).

Quines expectatives tenen?
Generar interès dels inversors perquè inverteixin en aquests projectes. És una primera posada en contacte de projectes tecnològics i inversors. Normalment, en la primera presa de contacte un inversor no s’arrisca a invertir en un projecte sense conèixer-ne més detalls. Al Demo Day, les start-ups tenen cinc minuts per presentar el seu projecte. Després hi ha cinc minuts de preguntes per a cada projecte i esperem que hi hagi interès per part dels inversors. Nosaltres hem fet una selecció de projectes prèvia, els projectes del NIU els estem assessorant perquè tinguin unes presentacions interessants i estiguin en disposició de presentar en les millors condicions el projecte. Aquest dilluns ja veurem quina acollida té el Demo Day enfront dels inversors.

Es preveu organitzar periòdicament?
Segurament sí, però no tenim encara res calendaritzat. Ens interessa tenir el feedback d’aquests inversors per saber com millorar les properes edicions.

S’espera una alta participació d’inversors?
Tenim uns cinquanta inversors que ens han confirmat que vindrien. Van del business angels al family office, el sector bancari i capital risc. De capital risc n’hem convocat poques perquè els projectes que tenim estan, en la gran majoria, en fase inicial i això fa que no siguin interessants per a aquest tipus d’inversors, ja que aposten més pels projectes que ja tenen clients, que tenen una primera facturació, i aleshores hi inverteixen. Els projectes que tenim poden arribar a interessar als business angels o family office. En les fases més inicials els imports i els tiquets d’inversió són més barats. El risc és més alt, però el benefici també.

Aquesta cinquantena d’inversors són tots nacionals?
El gruix més elevat és andorrà. Són inversors que tenen un interès important en tenir la possibilitat de veure en un sol matí molts projectes, perquè això és el que fan tot sovint fora d’Andorra. El fet de fer-ho a Andorra amb projectes del país els interessa, perquè inverteixen al país i no a fora. Poder permetre desenvolupar projectes de país. Els family office i inversors d’Andorra realment ho valoren. També aquest és un valor afegit del projecte del NIU. Tot i així també n’hi ha d’estrangers i també residents a Andorra. 

 

 

NIU
emprenedoria
start-ups
Miquel Gouarré
Andorra Telecom

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte