Miquel Nicolau: “La Universitat hauria de tenir més recursos per poder fer recerca”

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, en Enginyeria informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctor en Enginyeria electrònica per la Universitat Ramon Llull, Miquel Nicolau forma part del personal docent de l’UdA des de l’any 2003 i n’és rector des del maig del 2015, havent estat reelegit el 2019. 

Quina és l’estratègia de la universitat per als pròxims anys?
La major part dels punts del model estratègic fins a l’any 2022 ja s’han anat complint, però el que creiem que és clau per al futur proper, a curt i mitjà termini, és l’ampliació dels màsters. Estem convençuts que una manera de retenir i també d’atraure talent és tenir màsters de continuació per als estudiants de bàtxelor. Perquè el que ens passa ara és que els estudiants que acaben el bàtxelor i volen seguir estudiant se’n van fora i, per tant, perdem aquest talent.

Igualment, si tenim màsters podem atraure talent de fora. Tots aquests estudiants, quan acabin el màster, podran decidir si s’incorporen al mercat de treball o bé continuen amb el doctorat, és a dir, fent recerca. Aquest és també un punt important.

Quins són els últims màsters que heu incorporat?
Tenim el màster en Dret, que dona continuïtat a un bàtxelor que nosaltres oferim de manera virtual, i el que hem incorporat aquest any és el màster en Educació. En aquest cas sí que és una formació presencial on la majoria d’estudiants que tenim venen del batxillerat. Per tant, aquest màster ja ens fa d’enllaç entre el bàtxelor i el doctorat i  això ja ens permet retenir i atraure talent.

Voldríem també oferir màsters de continuació en els àmbits d’informàtica, empresa i infermeria i això és el que estem estudiant ara. Estem fent els primers passos per veure quins plans d’estudis o quins títols serien els més adequats per després arribar a algun acord amb el Govern per al seu finançament. Al cap i a la fi som la Universitat pública.

Com valoreu l’estat de la recerca a la universitat?
En comparació amb la docència, la recerca ha estat, no l’àmbit més abandonat, però sí aquell al qual hem pogut destinar menys recursos. De fet, això s’explica pel propi naixement de la universitat. L’any 1988 es van crear dues escoles universitàries, la d’infermeria i la d’informàtica, i no va ser fins a la creació de la universitat pròpiament dita, l’any 1997, que es va establir la recerca com una de les seves tasques. 

Cal que tinguem més dotació, que puguem dedicar més recursos a la recerca. La recerca millorarà encara més si podem tenir doctorands a temps complet en els grups de recerca de la universitat. Per això hem establert unes beques salari per a doctorands. Fruit d’aquesta beca tindrem una primera tesi que es presentarà a final d’aquest any o a començament de l’any vinent, i l’any vinent ja tindrem dues beques salari i, per tant, dos investigadors en formació als grups de recerca.

Ha parlat dels doctorands. Té prou recursos la universitat per a la recerca que fan els professors?
Qualsevol universitat dirà que necessita més recursos. El cert és que els últims anys hi ha hagut un canvi substancial de millora del finançament que no s’ha aturat ni tan sols amb la pandèmia. Ara, també és veritat que de vegades creixem més ràpid en nombre d’estudiants que en finançament. Tenim dos vessants, la docència i la recerca, i crec que estem cada cop més ben finançats en la part de docència, però encara anem molt escassos en la part de recerca. A Andorra hi ha pocs fons públics per a recerca i  de privats també costa molt de trobar-ne.

Es coneix prou la recerca que fa la Universitat d’Andorra?
Crec que cada cop es coneix més. El nou model educatiu de la Universitat d’Andorra i també el seu pla multilingüe surten dels grups de recerca que tenim, és a dir, són coses que estem aplicant, és recerca que és útil per a nosaltres i per al país. A més, anem fent publicacions i van sortint noves línies de recerca. Tant de bo que això pugui créixer molt més i que l’impacte sigui molt més gran. La Universitat d’Andorra és i ha de seguir sent el centre de la docència en educació superior del país, però també de la innovació i de la recerca. 

Què pot aportar l’acord d’associació amb la Unió Europea en aquest àmbit?
Hi tenim moltes esperances, ja que ara ens és molt difícil poder accedir a projectes europeus de recerca. L’acord pot ser un revulsiu. Ja no dic pel que fa a l’accés al finançament, sinó sobretot pel seu efecte multiplicador. Ser dins d’un projecte amb altres institucions europees, encara que no rebis fons directament, et permet accedir a un coneixement i a tot un seguit d’avantatges que no tindries si no hi fossis.

Quina és la relació de la Universitat d’Andorra amb Andorra Recerca i Innovació (ARI)?
Sempre hem dit que no entendríem una estructura de recerca on no hi hagués la universitat pública perquè, al cap i a la fi, som el principal actor de recerca d’Andorra. Finalment no en som patrons, però sí que hi serem a través d’alguna comissió. Jo crec que el que hem d’evitar és duplicar esforços, és a dir, no anem creant estructures paral·leles, sinó que invertim en allò que ja hi ha. La Universitat d’Andorra és una institució pública que té una la llei que ens obliga a fer tant docència com recerca. Bé, dotem els seus grups de recerca perquè puguin treballar. A partir d’aquí, nosaltres estem encantats de col·laborar amb l’ARl o amb qualsevol altra institució pública o privada que vulgui desenvolupar recerca. Això sí, les diferents institucions públiques hem de mirar de complementar-nos i no duplicar esforços.

En un sentit més ampli, i més enllà de la recerca, quin valor aporta la universitat a la societat?
El que tinc molt clar és que, si la Universitat d’Andorra no existís, l’hauríem de crear. Som un país i, al final, la manera de ser i la manera de fer pròpies es transmeten a través de dos pilars: la societat i l’educació. La Universitat d’Andorra és la baula final del nostre sistema educatiu, som el sistema educatiu andorrà d’ensenyament superior.

A més, socialment aportem un  valor addicional: donem una oportunitat a persones que segurament no podrien anar a estudiar fora d’Andorra perquè no s’ho podrien permetre. En aquest sentit, la Universitat d’Andorra actua com a ascensor social o professional. No en tots els casos, nosaltres captem un terç dels estudiants totals d’Andorra i tenim perfils diferents, però és cert que hi ha estudiants que, si no hi hagués la Universitat d’Andorra, no haurien fet estudis universitaris.
 
Ha parlat d’ascensor professional. Hi ha feina per a tots els titulats de la Universitat d’Andorra?
Aquesta és la gran pregunta que ens fa molta gent i, de fet, hi ha un estudi que va fer el Govern amb l’antic Institut d’Estudis Andorrans sobre la inserció laboral dels estudiants i la inserció laboral dels nostres estudiants és altíssima, per sobre del 90%.

La residència per a estudiants és una vella reivindicació.
És una cosa que demanem de fa temps i que crec que acabarà caient pel seu propi pes. Però jo crec que pot ser una cosa més transversal i no només per a estudiants universitaris. Per a estudiants també, és clar, començant pels estudiants que tenim de fora, que són un 30% del total. Alguns són de l’entorn, però segur que si poguessin mirarien d’estalviar-se els 50 o els 60 quilòmetres que fan cada dia. Llavors hi ha els estudiants de mobilitat internacional, que venen per a un sol semestre i als quals els has d’oferir un lloc per un preu tancat. Ara mateix això ho estem resolent arribant a acords amb privats que ens ofereixen pisos. I finalment hi ha els estudiants que són d’aquí, alguns dels quals combinen els estudis amb alguna feina i que, gràcies a la residència, tindrien l’oportunitat d’emancipar-se de la família. A part, la residència podria ser per a professionals que vinguessin a fer alguna estada aquí.

Més enllà de la residència, troba que hi ha prou vida universitària al voltant de l’UdA?
Aquí ens falta  una cosa i és el bar de la universitat (riu). En realitat tenim bars al nostre voltant i molts d’ells ofereixen descomptes als estudiants. Però sí que ens falten espais per als estudiants. A la majoria d’universitats hi ha molts espais per a ells: sales d’estudi, sales d’esbarjo, sales de debat, de silenci... Per això necessitaríem ampliar el campus.

Nosaltres tenim un poliesportiu compartit que és comunal, una biblioteca compartida... I això en part va en la mateixa línia del que vol el Comú de Sant Julià de Lòria, i és que el campus universitari sigui tota la parròquia. 

En qualsevol cas, pel que fa a la participació dels estudiants al que anomenaríem la vida universitària, aquesta és similar a la que hi pugui haver en altres universitats, on tampoc no són tots els estudiants que hi participen, sinó aproximadament el 10%.

Quina és la relació de l’UdA amb el Comú de Sant Julià? 
El cònsol major, Josep Majoral, és una persona que reivindica la universitat no només amb paraules, sinó també amb fets. Si tenim un espai nou, el Cub, és gràcies al Comú.