Diari digital d'Andorra Bondia
La metgessa en Salut Pública del ministeri de Salut Mireia Garcia.
La metgessa en Salut Pública del ministeri de Salut Mireia Garcia.

Mireia Garcia: “En cap moment hem patit pel nostre sistema sanitari”


Escrit per: 
Agències/ Foto: SFGA

Amb una disminució dels contagis i a punt de començar el cribratge massiu poblacional, Mireia Garcia, metgessa en Salut Pública del ministeri de Salut, explica com s'afronta una etapa més esperançadora, en la que sembla que el pitjor ja ha passat, i en la qual es pretén tenir una radiografia de l'impacte del virus en la població andorrana per poder tornar a la normalitat.

Pel que fa a la pandèmia, en quina situació es troba ara mateix Andorra?

Ens trobem en un moment en què hi ha circulació del virus perquè encara tenim algun cas esporàdic. Això vol dir que ja hem passat la fase de transmissió comunitària, que és quan hi havia força circulació del virus amb un increment de casos molt marcat i que va arribar al seu pic a principis d'abril. Des d'aleshores, han anat disminuint i tot això ha estat possible gràcies al distanciament social, que és la mesura més efectiva. Per tant, estem en un moment on la corba mostra una circulació bastant menor del virus, tot i que encara hi és.

En el moment de més contagis i per tant, el moment més àlgid de la corba, el sistema sanitari va arribar a perillar?

En cap moment hem patit pel nostre sistema sanitari. A mitjans de març va ser el moment quan vam començar a detectar casos i va ser just quan es va fer el tancament i les mesures de confinament del Govern. Aquesta decisió va afavorir al fet que els casos que vam anar detectant, eren casos que s'havien contagiat anteriorment, i per tant, que el sistema no se saturés. És veritat que vam tenir un increment de casos i que vam haver d'obrir més llits d'UCI, però es va poder donar resposta a tota persona que necessités una atenció determinada. Aquest era l'objectiu final de les mesures.

I material de protecció, n'ha arribat a faltar?

No tinc la informació concreta, però tinc entès que no. És veritat que en algun moment n'hi havia menys o no hi havia tot el que es desitjava, però faltar, diria que no.

Quant al virus, a quina part de la població està afectant més?

A nivell de quantitat de casos, la franja d'edat més afectada és aquella que més es mou, és a dir, les persones en edat adulta i laboral. Hi ha persones que han seguit treballant, des del personal sanitari fins a treballadors de serveis essencials, i per tant, han estat més exposades al virus. D'altra banda a nivell d'afectació, els qui més ho estan patint són la gent gran, que ja és el que esperàvem.

Amb la millora de la situació i amb les excepcions al confinament, hi ha perill de rebrot per un cert relaxament de la població?

El perill de què augmentin els casos existeix des del moment que comencem a obrir. Òbviament això s'ha de fer, i les mesures que s'apliquen i que es recomanen, per evitar que aquest increment no sigui molt elevat i brusc, com el distanciament social o les mascaretes, ens ajudaran. Aquestes mesures ens permeten reactivar el país amb una certa seguretat que el virus es transmetrà el mínim possible, però hem d'assumir que el virus el tenim i que poden anar sortint casos. Per tant, ens interessa, que els casos que puguin anar sortint, siguin de manera progressiva però no brusca per no trobar-nos una altra vegada amb una corba molt empinada que posés en perill el sistema sanitari.

Andorra estaria preparada per una altra situació similar?

Això ha de ser un aprenentatge i ha suposat una interrelació bestial entre tots els agents. N'hem de treure una lliçó i ara encara s'estan fent accions per ser reactius com més aviat millor en una futura situació, i fins i tot poder ser preventius.

Pel que fa a l'estudi serològic, en què consisteix exactament el test d'anticossos?

En una punxada al dit a partir de la qual obtindrem una gota de sang per fer una anàlisi. Un element important és que no cal anar en dejú perquè només mira si es té anticossos, és a dir, la reacció al SARS-CoV-2. Després s'espera uns minuts perquè faci una reacció. El test no quantifica, només indica sí o no, i ja és suficient per poder tenir una idea de les persones que han pogut estar en contacte amb el virus.

Quin percentatge de la població s'hauria de fer el test per poder extreure conclusions clares?

Per tenir una foto real, hauríem de participar tots. A mesura que participin més persones, la fotografia serà més real, ja que si no sempre haurem de fer estimacions matemàtiques. Òbviament altres països per la seva mida i la seva població han de fer mostres i aleshores sempre et mous amb un marge d'error. Nosaltres, en ser petits, volem arribar a tota la població per tenir una realitat i no basar-nos en estimacions.

I si parlem de fiabilitat...

És molt elevada. La primera fase de l'estudi va consistir a fer les proves de fiabilitat al laboratori de l'hospital per verificar si la fiabilitat que ens havien dit que tenia, era realment la correcta. Per tant ho hem confirmat i s'ha observat que tenen una sensibilitat i una especificitat -els dos valors que es calculen dels tests per veure'n la fiabilitat- per sobre del 85%, que són els mínims que ens havíem marcat.

Però, també hi ha casos curats que donen negatiu en el test...

És veritat que han sortit aquestes persones que han passat la malaltia i no han fet anticossos, però són una minoria i això no li treu valor a l'estudi. Són persones que podrien tenir un valor d'anticossos inferior al que detecta el test. Tot això són hipòtesis però sempre hi pot haver un valor d'error i en aquest cas, si ja els tenim detectats, no ens preocupa perquè ja sabem que l'han passada.

D'altra banda, per què es va canviar la idea inicial de només donar el resultat del segon test?

Bàsicament, perquè la població va manifestar que volia saber el resultat del primer test. En un inici s'havia plantejat que no es donaria perquè és un resultat preliminar que fins que no es tingués el segon, no mostraria res clar. Per tant, es va pensar que donar el primer resultat podria confondre a la població. En veure que ho volien saber, vam decidir canviar però especificant que el primer resultat és preliminar i que fins que no es tingui el segon, res és concloent.

Amb els tests fets al personal sanitari, cossos especials i voluntaris, com està funcionant el dispositiu?

El procés va bé. M'expliquen que la logística és la correcta. Tot i així, és una prova pilot i per tant, s'estan arreglant algunes coses que es poden millorar. També m'han informat que hi ha alguns casos que han sortit amb una IgM positiva, és a dir, que alguna infecció aguda sí que hi ha, però són una minoria, i ja esperàvem detectar-ne uns quants.

En finalitzar el cribratge, quin resultat s'espera obtenir?

Ens moguem en hipòtesis basades en altres estudis. Estimem que un 10% de la població hagi estat en contacte però són dades per posar un número. És veritat que hi haurà col·lectius en què trobarem un percentatge major de positius, com les persones que han continuat treballant en aquest període. Tot i així, aquesta és la pregunta que ens fem i és el neguit que tenim per veure finalment on ens trobem. Les dades ens permetran obtenir la informació real i els resultats podrien arribar a condicionar les mesures previstes en un futur però no del tot. Ja sabem segur que no tindrem una gran majoria immunitzada que impedeixi la circulació del virus.

Ja per acabar, també s'ha sentit molt la idea d'establir un passaport immunitari...

No n'hem parlat directament. Estem ficats en l'estudi, en què funcioni i estem treballant en el que implicarà tot per anar obrint el país. La informació dels tests la tindrà cada persona i en podrà fer el seu ús, i nosaltres des del ministeri, farem una fotografia poblacional que ens permetrà tenir una informació addicional. Però ara per ara, des del ministeri, no hem parlat de cap passaport immunitari.

Mireia Garcia: “En cap moment hem patit pel nostre sistema sanitari”
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic