Té 25 anys i va estudiar Microbiologia. Ara treballa en una farmacèutica i forma part del grup de joves que han impulsat una secció andorrana de la Societat Catalana de Biologia (SCB). El seu objectiu? Donar a conèixer la ciència de manera didàctica. Es mostra convençuda del potencial d’Andorra en el camp de la recerca.

Quins projectes tenen per a la secció andorrana de l’SCB?
Cada un dels membres té objectius diferents: l’Adrià es vol fixar més en les possibles col·laboracions per estimular la investigació i a mi m’interessa més la divulgació científica, però això és bo per treure profit de la societat. Però la idea principal és fer activitats al llarg de l’any. Quan passi la Covid ens agradaria fer una mena de nit de la biologia com la que es fa a Barcelona, alguna cosa per involucrar més part de la societat.

És cert que el terreny científic a vegades el veiem llunyà.
Exacte, però amb la Covid s’ha vist que la divulgació científica ha crescut i la gent hi està interessada. És la part bona dins de tot el mal que ha fet la pandèmia. Per tant, ens agradaria continuar amb l’interès que ha generat la pandèmia i fer veure que realment la ciència no és tan complicada.

La pandèmia ha sigut l’impuls que necessitava el terreny de la recerca?
Sí, el món dels virus i microorganismes és molt desconegut, però de cop t’adones que un virus pot provocar el que ha provocat i veus que ens hem de preparar millor per si torna a passar alguna cosa. Gràcies que el coronavirus ja estaven estudiats hem pogut avançar, però si ningú ho hagués estudiat, hauríem partit de zero i s’hauria trigat més a fer les vacunes i a recuperar-nos, tot i que encara no ho hem fet del tot.

L’SCB és el millor aliat per fer divulgació?
Sí, la veritat és que hem vist que era una bona oportunitat per obrir Andorra a la investigació. A més, no només se centren en la biologia, sinó que també tenen un programa molt interessant per fer reciclatge de docents, per exemple, per tant, té activitats per a tècnics però també per a la població general.

Se li fa poc cas a la ciència a Andorra?
Jo no veig la gent massa involucrada, però és que si vols estudiar ciències has de marxar a fora. Per això pensem que intentant fer divulgació és una de les maneres d’interessar la gent perquè ens queda una mica coix.

Vostè tenia clar que volia estudiar Microbiologia?
No! Per a res! I molt menys abans de la pandèmia, que només parles de virus potser un parell de setmanes al batxillerat. Jo volia ser professora perquè la carrera es podia fer a Andorra. Aquest va ser un dels problemes que vaig tenir, haver de marxar i deixar la família i els amics. Soc conscient que Andorra no pot oferir tantes opcions, però està bé promoure-ho més i que la gent sàpiga les opcions que hi ha.

Tampoc es devia plantejar poder tornar un cop acabats els estudis.
Això és molt dur i és un tema que afecta molta gent, sobretot jove que encara tenim la nostàlgia de voler tornar. En aquell moment era impossible pensar que tornaria, ara potser hi ha una mica de llum, però tot i així crec que es trigarà anys.

Potser amb l’arribada de Grifols. Com valoren el projecte?
Ho valorem molt positivament perquè és una manera que Andorra guanyi valor. Un país, com més investigació, més avenços tecnològics i més patents té, més valor obté i més ric es torna. Crec que és molt interessant l’oportunitat de Grifols i espero que no es quedi només aquí, sinó que també puguin obrir altres empreses, nous centres d’investigació... Serà a llarg termini, però realment és una gran oportunitat per a Andorra.

També per als joves.
Els joves que conec que han fet carreres de ciències i són d’Andorra, tots veuen la llum i pensen que poden tornar. Tots tenim aquesta idea tot i no saber exactament què hi haurà! Però encoratja veure que Andorra fa aquest camí i a més, que el faci tan ràpid. 

Hem de patir per les conseqüències del laboratori com alerten els contraris al projecte?
Totes les construccions o tots els canvis suposen un risc. És veritat que hi ha molta gent en contra i opinions diverses, però també és veritat que no tothom pot estar content. Jo crec que més aviat parla la por i no el fet: encara no ha passat i ja t’imagines la pitjor situació. Si sempre ho féssim així no avançaríem. Sincerament jo crec que Grifols és una bona opció per a Andorra, a primera vista és una gran oportunitat i no es pot desaprofitar. Crec que Grifols pot portar una millora.

Per tant és un projecte segur?
Si ens posem en la pitjor situació, potser un hospital podria tenir més risc que qualsevol altre laboratori. Un laboratori sempre té molta seguretat i parlem de Grifols, una empresa molt gran i que té molts protocols de seguretat, llavors no crec que s’hagi de patir en aquest sentit. A Barcelona es fa molta investigació i hi ha laboratoris a tot arreu i mai ha passat res. Crec que ens hem de fixar més en la part positiva del que aportarà, i és que Andorra tindrà un renom més enllà del turisme, l’evasió d’impostos o qualsevol altre tòpic.

Andorra té potencial en l’àmbit de la recerca?
Andorra no té gaire gent treballant en aquest àmbit perquè no hi ha ofertes, però crec que sí que té potencial. La qualitat educativa és molt bona i per tant crec que poden sortir coses xules. A més, en ser una població petita hi ha accés a moltes dades de l’hospital per fer models estadístics de malalties, per exemple. Es poden fer articles com els ha fet la Cristina Royo. És molt interessant i se’n pot treure profit.

Pot ser una alternativa real quan es parla de diversificació econòmica?
Jo crec que sí. Com he dit, els països amb més riquesa són els que més patents tenen, perquè al final una patent t’acaba donant molts diners durant molts anys. Aquí l’important és poder fer la recerca i poder patentar per augmentar el valor i la riquesa del país. La recerca bàsica està molt bé i és necessària, però també cal pensar en la part econòmica. A més, a nivell europeu hi ha moltes ajudes a les quals es podria optar, potser, a través d’Espanya i França.