Quin balanç fa d’aquests 4 anys al capdavant de l’ADA?
Internament, positiu perquè ens vam marcar en el pla estratègic 2021-2025 una línia de treball, tocant diferents àmbits de manera transversal, que afecten les desigualtats envers la dona, i hem anat treballant tots aquests temes. Però, a més a més, a partir de les taules rodones i dels projectes que hem anat fent hi ha hagut deures a fer que hem derivat a les institucions o a qui correspongués. 
També hem tornat a posar l’ADA al lloc que li correspon com a entitat feminista. Perquè havien passat uns anys que estàvem allà amb un perfil més baix i hem tornat a reactivar el nostre activisme, el nostre feminisme d’una manera molt activa. Aquest era també un dels objectius.

30 anys donen per a molt. 
A veure, els primers anys van ser molt actius. L’únic que cal conjugar l’activisme amb totes les obligacions que tenim, professionals i familiars, no és fàcil. I comences amb molta energia i després també s’ha de donar pas a nova gent. Per això també he volgut fer els 4 anys, perquè han sigut molt intensos. I jo no sé baixar la guàrdia. I l’altre objectiu era el d’anar creixent en sòcies. Quan vam arribar estàvem amb 140 i l’ADA, en els seus inicis, havia arribat a 400.  Quan vam fer els 30 anys, érem 224 i ara ja en som 226. 

I s’ha de seguir creixent.
És una mica l’objectiu que hauria de tenir la nova junta, perquè queda molt camí per recórrer i moltes coses encara pendents.

Què s’ha quedat en el tinter?
S’ha quedat veure aprovada la llei del permís de naixement igualitari intransferible. Ho seguiré, però ja com a sòcia. L’altre és el tema de la despenalització de l’avortament. M’agradaria que pogués ser una realitat ben aviat. Soc una mica escèptica. Com a entitat feminista, el que volem és l’avortament legalitzat a Andorra. Nosaltres, com sempre hem dit, entenem aquest model institucional, que això el pot fer trontollar, i almenys treballem en la despenalització. I quan el 2013 vam fer la recollida de signatures, se’ns deia que això era impossible. I ara ja està sobre l’agenda política i sobre l’agenda del Vaticà.

Del permís igualitari, canviarien els tempos, oi?
En el nostre informe ja dèiem que necessita un procés d’adaptació, té un cert cost econòmic, però també té molts beneficis. Hi ha més beneficis i el cost econòmic queda en no res. L’informe de Govern està molt bé i detalla realment costos i coses que a vegades no valorem suficientment, que són uns beneficis importantíssims per l’Estat. I a més, aquesta mesura és un pas important per les problemàtiques que ens trobem de la dona. Sempre hem de ser les que tenim la conciliació de la vida laboral i familiar, i això ens comporta el sostre de vidre, la bretxa salarial, la segregació vertical de l’ocupació. És a dir, dones que no estan en càrrecs de responsabilitat, en consells d’administració, en determinades professions, etcètera.

A Andorra com està aquesta situació?
El nostre problema és que no tenim dades. Però sí que a Andorra, quan veus les grans empreses i fins i tot les grans entitats financeres, és a dir, els consells d’administració, encara són majoritàriament masculins. Xavier Espot s’ho creu, ha sigut en el seu mandat que s’ha creat la llei d’igualtat entre dones i homes, l’Institut Andorrà de les Dones, reclamacions de les entitats feministes de fa molts anys. I, per tant, hem de dir les coses que no ens agraden, però també les que sí. Llavors jo espero que el Consell General i les conselleres i consellers demòcrates s’avinguin a reduir els terminis que ha presentat el Govern de 8 anys.
Nosaltres el que demanem són els 4, que ja no diem immediat. Al final tot són temes de prioritats pressupostàries i de país. Després ens queixem que la natalitat està baixant perquè les dones ja no estan disposades a fer més renúncies. I per tant, la natalitat seguirà caient si no  hi ha una vertadera igualtat. I jo que vinc del món de recursos humans i que m’hi he dedicat molts anys, sé que com més igualtat hi hagi a les empreses, més beneficis tindrem.

Del punt d’informació de la dona, quin balanç en fan? 
El PID ja té 24 anys. Quan es va crear el projecte Mediadora Social, va entrar l’Elvira Geli que és justament qui atén les dones. I sí que ha fet una evolució en el tractament dels casos, la mateixa que ha anat fent la societat. I en aquests moments la problemàtica que més sovint ens trobem és la de les dones que es volen separar i habitatge. I sí que és veritat, a més, que amb temes, per exemple, de violència de gènere, com que es va crear el servei d’atenció a les víctimes, això ha fet que també moltes dones que nosaltres ateníem a través del PID, evidentment ara s’atenen a través d’Afers Socials i dels seus departaments respectius.
El que passa és que moltes dones a vegades van a les institucions i els fa cosa, i nosaltres  fem de pont, d’assessorament o d’acompanyament i evidentment, els casos que atenem han anat disminuint, justament per això. Hi ha una vuitantena de casos anuals ara.

Quins altres debats voldrien  encetar?
Un és el de les dades. El tema que ens preocupa molt és el de la bretxa salarial. I el que no tenim clar és que totes les empreses hagin entès el càlcul de la mateixa bretxa salarial. I el que trobarem és que ara, quan demanem la bretxa salarial, no tindrem la informació, una altra vegada, prou fidedigna. Ens haurem de basar en les dades de la CASS que estan esbiaixades. El tema de les dades i les dades segmentades en termes d’igualtat és una mancança i ho hem parlat amb l’Institut Andorrà de les Dones, amb la Judit Pallarès. Perquè si no tenim dades, no podem enfocar les problemàtiques amb certa rigorositat.
El grup de dones empresàries, això és un pas important. Nosaltres ho portàvem en el nostre pla estratègic, però entenem que a vegades les associacions hem fet coses que no ens corresponia. El que fem és activisme, i està molt bé que la Cambra de Comerç hagi creat aquest grup per ajudar les dones empresàries. 

A nivell de representació de les dones en els diferents partits, al Consell General, n’estan satisfetes? 
Això no ens preocupa. Ja són els mateixos partits que ja s’ho imposen perquè saben que una gran part dels seus votants, perdoni la meitat, ja són dones, i que, per tant, quan es confeccionen les llistes ja ho tenen en compte. El tema polític ens preocupa zero, en poques paraules.
El que ens preocupa és l’àmbit empresarial que encara no està assumit i una de les problemàtiques que ens trobem amb el tema de les baixes de naixement igualitari és que el teixit empresarial evidentment avisa perquè, clar, no estem acostumats que un home es pugui agafar 20 setmanes per a la criança del seu fill perquè com que ja ho fan les dones i ens va bé... Necessitem un canvi cultural important en aquest sentit. Després un altre tema que per a nosaltres és la base és l’èmfasi en l’educació en la igualtat.


L’ADA s’hi ha esmerçat a posar-ho en relleu.  
Nosaltres amb la col·laboració d’Educació i la secretaria d’Estat d’Igualtat vam portar la Marina Marroquí per tot el tema de les violències sexuals perquè nosaltres podem portar els projectes, la gent, però per tenir els recursos per poder-ho fer necessitem les institucions. Jo dic que m’he passat 4 anys pidolant diners a l’Institut, comuns  i  Govern. Però s’ha de dir que quan he demanat sempre se’ns ajuda. L’únic que també penso que coses que a vegades fem les institucions són responsabilitat de l’Estat.
I en el cas aquest mateix de la Marina Marroquí, va fer la xerrada als alumnes de quart d’ESO i s’ha de fer cada any. Ja ha vist com s’està qüestionant tot el tema de les tablets, de les xarxes socials, perquè això està fent molt mal i ara estem veient com va la salut mental dels joves i aquests grups que ja s’estan creant. Això és un problema real i autèntic. Les dades de la Fiscalia tampoc enganyen i per tant penso que hauria d’haver-hi una assignatura de temes d’igualtat que hauria de ser obligatòria perquè realment fa falta. 

A les escoles hi ha referents d’igualtat
Sí, però han de tenir un paper molt més preponderant del que estan tenint ara.


L’educació és clau.
Ho és perquè ens hi va el futur dels nostres infants i sobretot s’han de trencar les desigualtats que les nenes ja tenen pel fet de ser nenes. Encara que molts dels joves es pensin que tot això ja està superat, sempre dic que pensin que les dones podem obrir comptes, ens podem divorciar, podem fer moltes coses perquè hi ha hagut dones que constantment estem treballant per aquests drets. Quan vam celebrar els 30 anys ja vam dir que si parem estem perdudes perquè sempre hi ha qui intenta soscavar els nostres drets.


S’imaginaria que passés aquí un retard a donar els resultats dels cribratges de  mama com a Andalusia?
En principi ni ens ho imaginem. Jo penso que aquestes errades són molt greus perquè les conseqüències que tenen són terrorífiques. Tots els temes dels cribratges estan funcionant superbé perquè jo soc una usuària d’aquests cribratges. Una de les coses que des de l’ADA vam aconseguir és el tema de les mamografies a partir dels 50 anys, les gratuïtes. La detecció precoç és clau. 


Com valora  l’IAD? 
Penso que és molt recent. El camí està engegat i la Judit Pallarès té ganes de donar-li molta empenta. No va ser fàcil també per a la Montserrat Ronchera crear un ens des de zero. Jo el que faria és fer-li confiança perquè és un organisme necessari i que sigui més visible. Hi ha un reglament que es vol desenvolupar i encara que la llei deixa molt clar quines són les seves funcions penso que ara se li ha de donar el marge de temps perquè es vagi consolidant, es vagi creant una estructura que permeti funcionar en condicions perquè això encara no ho té. 

Les associacions hi participen però hauria de tenir més recursos? 
Tot això ho has d’anar construint. Es vol treballar el pla de futur. No treballar un pressupost anual sinó tenir una línia més anys i després quedar en pressupostos els projectes o el que vols fer. Jo penso que és recent però penso que és un organisme necessari que fa falta i que el temps dirà realment el que... I nosaltres estarem allà per dir el que realment veiem i pensem i ho hem fet des del primer dia. Ens agradaria que tot anés més rodat però cal donar temps.

Vostè deixa la presidència. I ara?
Vull aprofitar l’ocasió per agrair la tasca de l’equip amb qui hem treballat plegades durant aquests 4 anys. I ara? Doncs l’ADA queda amb molt bones mans. Vam aconseguir convèncer l’Elvira Geli, de la casa des de fa 24 anys perquè sigui la nova presidenta. I llavors algunes de les que estaven a la junta se’n van de col·laboradores i altres que eren col·laboradores entren a la Junta juntament amb quatre persones noves.