Encapçala la junta de l’Associaci´de Dones d'Andorra (ADA) des del mes de novembre i s’ha envoltat de tot un equip per tirar endavant projectes en els àmbits educatiu, empresarial, de la salut i de les relacions internacionals, entre altres. Tot plegat per “combatre les desigualtats de gènere i defensar els drets de les dones a Andorra i arreu del món”.  

L’ADA té nova junta. Com va sorgir la candidatura? 
L’objectiu era que fos per una junta molt transversal en el sentit que entenem que les desigualtats de gènere les trobem en tots els àmbits. Per tant era molt important trobar dones que fossin referents en el seu àmbit d’actuació perquè d’aquesta manera també podem ajudar dones que potser no han tingut les nostres facilitats i que es troben en situacions de vegades més vulnerables que les que ens hàgim pogut trobar nosaltres. Per poder ajudar algú, tu has d’estar bé amb tu mateix, i a la nova junta hi ha persones que poden ajudar a empoderar altres dones en els diferents àmbits.

Aleshores han estructurat la junta a partir d’aquests àmbits?
Efectivament els àmbits d’actuació els hem segmentat. Així, per exemple, de la part d’empresa se n’ocupa la Cristina Rico, i de la part d’economia se n’encarrega la Mireia Maestre com a economista que és. A més, hem creat una altra àrea, que és la de relacions amb les sòcies, de la qual se n’ocupa la Gemma Bosch. Això és molt important perquè a les juntes de qualsevol associació hi sol haver aquesta tendència de tirar endavant els projectes i no sempre aconsegueixes que els socis i les sòcies se’n sentin partícips. Sí que mires d’involucrar-los perquè els informes del que fas, però el que volem des de la nova junta de l’ADA és trobar fórmules perquè el teixit associatiu se senti més proper a tot el que fem. D’aquesta manera pensem que podem consolidar el teixit que tenim i també podem créixer amb noves altes.

Que les sòcies sentin l’ADA més propera i que hi participin, entenc.
I que hi participin, és clar. És per això que hem de trobar fórmules per veure com ho fem, perquè és complicat. Hem de comunicar-nos amb les sòcies més enllà de fer-ho via mail i aquest és l’encàrrec que li hem fet a la Gemma: que pensi com podem millorar la relació amb les sòcies. Que de fet ja s’havien fet coses amb anterioritat, però ara volem potenciar-ho molt més. D’altra banda comptem amb la Gemma Rial per a la comunicació i amb la Clàudia Cornella, que es cuida de les relacions internacionals perquè té experiència en aquest àmbit. Després tenim la metgessa Cristina Royo en l’àmbit de la salut, que pensem que ens pot ajudar amb problemàtiques que moltes vegades són poc conegudes i que afecten especialment les dones, i la Mariona Cadena per a l’àmbit de l’educació. Finalment l’Elvira Geli repeteix a la junta, igual que la Mireia Maestre, i és la responsable del Punt d’informació a la dona. Aquest és un servei que fa molts anys que ofereix l’ADA i que està obert a qualsevol dona.

En què consisteix aquest servei?
És un servei d’assessorament que oferim i, a partir d’aquí, fem la derivació que pertoqui. Les dones poden venir per qualsevol problema que puguin tenir o qualsevol consulta que ens vulguin fer. És evident que amb els anys aquest punt d’informació de la dona ha tingut una davallada perquè el ministeri d’Afers Socials, sobretot a les dones amb cert grau de vulnerabilitat o que es troben en una situació de violència de gènere, ja els ofereix un seguit de serveis i moltes ja es dirigeixen allà directament, cosa que no passava fa uns anys perquè això no existia. Però tot i així encara hi ha dones a qui, per la raó que sigui, els costa anar directament a l’Administració. El cert és que a les persones que coneixem l’Administració ens és més fàcil adreçar-nos-hi que no pas a aquelles persones que no la coneixen. Per tant, moltes vegades el que fem és aquesta derivació i ajudar les dones a trobar amb qui han de contactar dins del sector públic.

La nova junta s’ha envoltat també  de col·laboradores.
Per a nosaltres era molt important comptar amb dones que potser no s’han pogut implicar fins al punt de formar part de la junta, però que poden fer aportacions molt interessants i molt necessàries. És amb les dones que formen la junta i amb les col·laboradores que vam definir un pla estratègic molt ambiciós des d’ara i fins al 2025, que és quan s’acaba el nostre mandat.

Quines són les prioritats d’aquest pla estratègic?
L’educació és el primer puntal en el qual volem incidir, perquè és el pilar de la igualtat. És amb l’educació que podrem combatre molts comportaments i actituds de desigualtat que estem vivint perquè estan molt arrelats a la societat patriarcal. És veritat que, quan ja tens determinada edat i uns estereotips molt integrats, costa més canviar les actituds perquè hi ha idees que les duem tan incorporades que de vegades no som ni conscients que suposen una desigualtat entre les dones i els homes. 

Com ho vehicularan?
La setmana passada vam tenir una reunió amb la ministra d’Educació per parlar del nostre pla estratègic. A més, ja hem començat a pensar en algun projecte concret, però de moment encara no en podem avançar els detalls. Sí que creiem que hi ha una necessitat que el cos docent estigui format en tots els temes de coeducació, corresponsabilitat familiar, etcètera, i aquest és un dels temes que pensem que cal treballar. 
D’altra banda, Educació ha creat una comissió d’igualtat i com a associació de dones ens volem oferir per col·laborar en el que calgui. Per a nosaltres l’educació és la base, perquè si eduques els infants en la igualtat, en el futur seran persones adultes amb unes actituds i uns comportaments que no ens van ensenyar a nosaltres. 

I més enllà de l’educació?
Un altre àmbit en el qual volem fer molta feina és el que anomenem “dona i empresariat”. Volem treballar amb empresàries i autònomes que ajudin altres dones a sentir-se prou fortes a l’hora d’engegar un negoci. En aquest sentit pensem que és important fer molt més visibles les dones en l’àmbit professional. No només les dones empresàries, sinó també dones treballadores. Cal que les dones siguin més conscients de la seva vàlua i les volem ajudar a reconèixer aquesta vàlua. És per aquesta raó que volem parlar amb la Cambra de Comerç amb l’objectiu de fer formacions a dones que vagin en aquesta línia.

Ajudar a prendre consciència és una de les missions de l’ADA?
A algunes el feminisme ens ve perquè moltes vegades ens hem sentit discriminades com a dones i, així i tot, és evident que la lluita no és igual per a unes i altres. Nosaltres com a associació les representem a totes i aquí estem per ajudar-les en el que faci falta.Aquesta és la lluita que tenim les feministes per defensar els drets de les dones i aquestes polítiques d’igualtat.

Aquests últims dies s’han anat veient amb els grups parlamentaris. Quines qüestions han tractat?
El que passa sovint amb la diferència de salaris entre dones i homes és que la dona ha de fer molta més conciliació familiar. Quan en una família hi ha pare i mare, o dues mares o dos pares, sempre hi ha algú que té més càrrega familiar. En les famílies amb pare i mare sol ser la dona i, per tant, això condiciona la seva evolució professional. No es tracta que hi hagi un sostre de vidre, sinó que sol ser la mateixa dona que no vol ocupar un càrrec de responsabilitat perquè això representa més hores de feina i es fa més difícil de compaginar amb la família. Aquest és un dels temes sobre els quals volem incidir amb els grups parlamentaris. Una cosa que creiem que pot ajudar i que defensem com a associació  és que la baixa de paternitat sigui obligatòria i equitativa, és a dir, igual a la de la dona.

Els mateixos dies exactament?
Evidentment hi ha uns dies que és la dona qui se’ls haurà d’agafar, que són els d’alletament, però per la resta pensem que les baixes haurien de ser iguals. Aquesta és una proposta que encara estem treballant. De moment l’hem plantejat als grups parlamentaris i, quan la tinguem desenvolupada, els la presentarem. Perquè al final, si l’absència laboral per haver tingut un fill és la mateixa per a uns i altres, almenys partirem de les mateixes condicions.  

Tenen previstos actes públics?
Farem conferències relacionades amb els diferents projectes que volem tirar endavant. La nostra voluntat és que no siguin conferències on vas, escoltes i després te’n vas a casa i ja està.
Això passa sovint.
Hem de promoure accions que ens facin reflexionar i ens ajudin a canviar. Hi ha d’haver projectes que ens ajudin a veure quines actituds i quins comportaments tenen la seva arrel en les desigualtats de gènere i també com podem modificar-los. 

Ha comentat que volen potenciar les relacions internacionals de l’ADA. Com ho faran?
Ens volem introduir molt més en l’àmbit associatiu europeu, ja sigui a través del Consell d’Europa, d’ONU Dona o de la Unesco. Perquè volem defensar els drets de les dones, però no només de les dones d’Andorra. Volem veure com poden incidir en les polítiques d’igualtat i en la defensa dels drets de les dones arreu del món. És evident que la nostra realitat, tot i patir desigualtats, no és la mateixa que la que puguin estar vivint a l’Afganistan, que soc conscient que és un extrem, o en altres països. 

On hi ha més desigualtats a Andorra?
Crec que en cada àmbit n’hi ha, amb més o menys mesura. La bretxa salarial existeix, però no sabem quina és la seva magnitud perquè no tenim dades. És per això que un dels projectes que tirarem endavant, si no aquest any, l’any vinent, és un estudi per saber quina és realment la bretxa salarial a Andorra.

Hi ha desigualtat a la política?
Hem guanyat molt terreny, però encara queda molt camí per recórrer. Moltes vegades s’han posat dones a les llistes perquè quedava bé, per la quota, però poques vegades s’hi pensa per encapçalar un projecte. Amb tot, confio que veurem una dona de cap de Govern.