Va arribar per substituir Jean-Claude Tribolet. És diplomat per l’Institut d’Estudis Polítics i d’ençà del seu ingrés a l’administració francesa ha desenvolupat una trajectòria marcada pel compromís amb la diplomàcia, la cultura i la cooperació multilateral. Aquesta setmana comença les classes de català.

Quin és el balanç dels seus primers quatre mesos a Andorra?
Hi vaig arribar després de passar quatre anys a Grècia i em vaig capbussar ràpidament en la vida d’Andorra encara que parli alguna vegada de Grècia, però he canviat de país i m’he impregnat ràpidament de l’atmosfera andorrana. És un país molt maco. M’aixeco cada matí i admiro el paisatge. La rectora de l’Acadèmia de Montpeller es va quedar impressionada quan va visitar l’escola francesa de la Massana i va veure les muntanyes just al costat. Jo, que va créixer en regions planes, he quedat impressionat per aquests paisatges.

I ja ha fet algun cim també.
Al final del mes d’agost vaig pujar el Comapedrosa i ja em sento una mica andorrà. M’hi  va acompanyar en Roger Fité, el cònsol menor de la Massana.

Una de les prioritats ha estat adaptar-se al nou lloc de treball.
Sí, i aprofito per destacar la feina de l’equip que hi ha a l’ambaixada amb en Thibault i en Jérôme. Estic satisfet de treballar-hi cada dia. Andorra és un país on França hi és molt present per raons institucionals i amb una comunitat d’entre tres mil i quatre mil persones. I a banda hi ha moltes persones que parlen francès. A partir dels anys setanta es va afeblir la presència francesa. Som un país amb molts actius, com el seu sistema educatiu, amb el Lycée Comte de Foix, que aquest curs té setanta alumnes nous en relació amb el curs anterior. Des de la seva inauguració és quan hi ha més alumnes. És un sistema que funciona bé, que atrau la població andorrana i que forma els joves del país que en el futur ocuparan llocs destacats a la societat andorrana. He comprovat també fins a quin punt les autoritats andorranes estan compromeses amb el nostre sistema educatiu.

L’altre aspecte destacat de la presència francesa és la temporada cultural, que enguany arriba al seu vintè aniversari.
És molt important que organitzem activitats a totes les parròquies. Les relacions diplomàtiques entre Estats han de passar també per la cultura. França ha estat un dels primers països a considerar que la cultura és un element important de les relacions amb els altres Estats. Un nexe important d’unió entre Andorra i França passa pel coneixement de la llengua francesa, que no sigui considerada com una llengua estrangera, sinó que pertanyi a la identitat andorrana, que és múltiple fonamentada sobre el català, sobre una situació geogràfica però amb unes relacions privilegiades amb el seu veí francès i també amb l’espanyol.  
Hi ha, però, molt més interès per la cultura espanyola, ja sigui perquè hi ha més residents d’aquell país.
I és la nostra feina animar la població a interessar-se per la llengua i la cultura francesa.

Als anys seixanta del segle passat, la presència francesa al país era notable, amb recitals d’artistes, Sud Radio i la difusió de diaris com L’‘Indépendant’  o la ‘Dépêche du Midi’. Tot i que ara no és tan important, en canvi el sistema educatiu de França té més alumnes que l’espanyol.
I això m’ha sorprès. És un bon senyal.

El sistema educatiu francès compleix 125 anys i no sempre ha tingut un camí fàcil.
Les escoles tenen molts mitjans i el Lycée Comte de Foix en té més que la majoria de centres del seu nivell.

Sent l’únic a l’estranger que depèn del ministeri d’Educació Nacional.
Efectivament. És això i a la resta que hi ha a l’estranger cal pagar. En un país com Grècia, per exemple, s’havia de pagar entre 5.000 i 7.000 euros anuals.

Pel que hem estat parlant queda clar que una de les accions prioritàries serà enfortir l’ensenyament del francès.
Sí, amb  un esforç particular sobre els assistents de llengua, que estan fent un molt bon treball al sistema andorrà i a l’espanyol. N’hi ha sis i el curs passat eren quatre i caldrà augmentar-los. S’ha de negociar amb el ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats. Hi ha una demanda des del sistema educatiu espanyol pels assistents. Al mateix temps, cal promocionar els estudis superiors a França, perquè és un element d’aproximació entre els dos països. És un ensenyament d’excel·lència que potser no està massa conegut. Barcelona és una ciutat fascinant i comprenc que molts andorrans tinguin ganes de continuar allà els seus estudis. Però tenim Tolosa, una ciutat dinàmica, jove i activa. Fa quatre anys que organitzem un Saló de l’ensenyament superior amb molts participants, principalment d’Occitània, i esperem una bona presència d’alumnes. 

Hi haurà més cinema en francès?
També volem reforçar la temporada cultural, i especialment la presència del cinema francès, que juga un paper important en l’imaginari i que contribueix al coneixement d’un país, com viuen els francesos, com parlen o les coses que els interessen. Hem vist fins a quin punt la cultura nord-americana s’ha pogut imposar gràcies a les seves pel·lícules i el cinema francès és ric i produeix moltes pel·lícules de tots els gèneres i no s’exhibeix prou aquí. He parlat, en ocasions, d’un festival que en una setmana o en deu dies pugui acollir una mostra de pel·lícules franceses actuals. Hi estem treballant. Potser aquest any és massa aviat i serà el proper.

Hi ha altres projectes?
La  possibilitat que els artistes andorrans tinguin una projecció a l’exterior i aquí hi ha uns col·laboradors que són les institucions franceses. En matèria de fotografia hi ha un lloc per als fotògrafs andorrans al Visa pour l’Image que se celebra cada any a Perpinyà, i els organitzadors tenen moltes ganes que hi siguin. Hi ha la possibilitat de col·laborar amb L’Estive, scène nationale de Foix et de l’Ariège. El director de Cultura d’Arieja es va posar en contacte amb la ministra de Cultura, Mònica Bonell, per posar en valor el treball dels pintors andorrans. Hi ha el sistema de residències que permet trobar-se i conviure amb artistes d’altres països i d’estar en contacte amb altres tradicions i estem preparats per presentar dossiers d’artistes andorrans. Ho havia fet a Grècia, enviant candidats d’aquell país i la pilota està en el camp andorrà. He mantingut diverses reunions a França i hi ha la voluntat de cooperar amb Andorra.

El mes vinent visita Andorra el copríncep Emmanuel Macron si no hi ha canvis.
No n’hi haurà perquè la situació a França s’està estabilitzant i estem treballant en la visita i en les dates programades. Hi haurà una presentació amb l’agenda de la visita. Serà una oportunitat per al copríncep de recordar la importància del seu paper institucional.

El copríncep és un gran defensor de l’europeisme, justament ara que Andorra està de ple en l’encaix amb la Unió Europea.
L’acord d’associació amb la Unió Europea serà un tema d’actualitat els mesos vinents. Tenim programada una conferència sobre l’acord. Durant la seva visita, crec que el copríncep donarà la seva opinió sense prendre partit però enumerant els reptes per a Andorra. No hem d’oblidar que és el president d’un Estat que va fundar la Unió Europea i tindrà la seva opinió com a president, ja que França, juntament amb Espanya, són els veïns d’Andorra. Coneixem el compromís europeu d’Emmanuel Macron i no serveix de res amagar-lo.  És la seva identitat política.

Des de fa temps s’està treballant per aconseguir que el cobrament de multes entre els dos països sigui efectiu. S’ha anat avançant però lentament. S’arribarà a fer?
Hi ha una negociació en marxa entre les dues parts. L’acord es va revisar per la part francesa i es va enviar a la part andorrana i la negociació es tancarà. Es podran cobrar les multes a una part i a l’altra de la frontera.

A Andorra hi ha un problema greu amb l’habitatge. Existeix la possibilitat d’establir alguna col·laboració amb França? Per exemple amb uns pisos a l’Hospitalet-près-l’Andorre?
Sí. Podríem tenir habitatge disponible a l’Hospitalet. Són una sèrie de pisos de lloguer que cal renovar. Pisos que podrien destinar-se als temporers que treballin al Pas de la Casa. Són una vintena de pisos, alguns de 100  metres quadrats que pertanyen a l’oficina pública d’HLM (habitatges de lloguer moderat) que no estan ocupats i que s’han  de rehabilitar. A l’Arieja hi ha espai perquè és un departament amb poca població, mentre que Andorra va creixent i s’hi va construint i a l’Arieja hi ha lloc i potser és una solució de futur. A França és habitual fer quilòmetres per anar de casa a la feina, sobretot quan vius en una gran ciutat.

Hi ha un camp de treball molt interessant, que és el de la cooperació transfronterera, que ja té alguns exemples com el dels ‘Testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra’, una candidatura conjunta a la Unesco d’Andorra, França i Espanya.
Tenim comunitats humanes que tenen una cultura en comú, la pirinenca. Quan parleu amb la gent de l’Arieja de la frontera hi ha un sentiment de fraternitat amb Andorra, tot i que el país ha canviat molt. Hi ha menys agricultors i menys ramaders, però hi ha molts records. La padrina del cònsol de Mérens, Jean-Pierre Sicre, era andorrana.  A les dues parts hi ha la mateixa sensibilitat pel medi ambient,  per la natura, els paisatges... Hi ha coses per fer en comú i no hem superat algunes etapes i cal anar més lluny.

A cops, però hi ha obstacles administratius i d’altres tipus.
Hi topa la cooperació transfronterera amb aquests obstacles administratius, però també n’hi ha de jurídics i caldrà que les coses es moguin. Cal oblidar les diferències que hi pugui haver entre Andorra i l’Arieja o entre Andorra i Catalunya.

Cooperació i projectes poden provocar un augment de turisme, un repte que s’ha de saber gestionar, i més en l’actualitat, que es parla de massificació.
Hi estic d’acord. El turisme pot ser un tema que neguitegi. És una indústria que enriqueix els països però que esgota els recursos i contribueix a la degradació del medi ambient. El repte és trobar un equilibri. Andorra és un gran país turístic, amb deu milions de turistes cada any i vuitanta-set mil habitants. Pel que fa a la regió dels Pirineus teníem coses per fer junts.

Com la candidatura abans esmentada de la Unesco, que inclou Foix amb el seu castell. La candidatura pretén posar en valor més de mil anys d’història compartida. Els dotze elements que s’inclouen dins d’aquesta proposta són un fidel testimoni d’una tradició cultural i política, on la neutralitat ha perdurat durant segles.
És un projecte liderat per Andorra i coses com aquesta són les que han de continuar. Hi ha també l’anomenada ruta del ferro entre l’Arieja, Andorra i Espanya i la cooperació transfronterera és una manera de concretar la integració europea. No hi ha fronteres, la gent pot anar d’un lloc a l’altre. Andorra pot participar en aquest projecte d’integració europea amb els seus dos veïns, França i Espanya. Serà més fàcil amb l’acord d’associació per endegar aquests projectes d’associació si estan emmarcats en un quadre europeu.

Precisament la parròquia d’Ordino i la població d’Auzat van recuperar el passat dia  6 la tradicional trobada de germanor al Port del Rat després de més de vint anys. El retrobament és el punt de partida a diversos projectes transfronterers de promoció turística i cultural.
Em vaig trobar amb el cònsol d’Auzat i era un projecte que li feia molta il·lusió. Era una cosa que li sortia del fons del cor.