Quines són les primeres impressions des de la presa de possessió del càrrec?
Els primers dies van ser intensos perquè, evidentment, no escapa a ningú la dificultat organitzativa en la qual es trobava l’APDA. Des del 9 de setembre fins al 10 d’octubre hi havia un buit de direcció i, per tant, a nivell de gestió interna hi havia moltes coses pendents que s’havien de posar al dia, perquè no n’hi havia cap i la manca de signatura va generar certa dificultat. 
Aquesta dificultat, però, es va veure molt mitigada pel fet que hi hagués persones aquí a l’APDA que em van ajudar molt. D’una banda una persona que ja tenia un coneixement profund, tant de la institució com dels temes pendents i de l’organització interna; em refereixo a la Belina, inspectora de l’agència. A més, hi havia una altra persona, que és el Cristian, el tècnic administratiu i comptable, que tenia molt clar tot el que hi havia pendent, quines eren les prioritats. I ràpidament tots dos em van orientar.

En quin sentit?
Mira, em van dir, això s’ha de fer primer, això és el més urgent, i després aquesta és la llista de dossiers que teníem pendents.

Entre els temes pendents hi ha també la contractació de més personal?
Està en marxa. De fet, ja es va publicar un edicte al BOPA per a la contractació d’un tècnic jurista. El procés per presentar candidatures va acabar dimecres passat dia 19 de novembre, i a partir d’aquí engegarem la selecció i a finals de desembre ja volem tenir el procés tancat i que s’incorpori la persona. Després, també està en marxa el procés per a la selecció d’una altra persona per a la plaça d’inspecció. El procés ja ha començat a nivell de la Comissió de Justícia i Interior. Ja els vaig adreçar la petició perquè es procedís a constituir el comitè tècnic de selecció. Ells ja ho tenen en marxa i en breu em comunicaran quines són les dues persones de la comissió i quins són els experts que designen. Espero que a principis de gener es pugui engegar també el procés de selecció pel que fa a la plaça d’inspecció.
I, per últim, a l’Agència, també hi havia un lloc vacant a nivell de comunicació. També s’està treballant amb una empresa externa per al procés de selecció, i en breu penso que a finals de novembre o primera setmana de desembre sortirà l’edicte obrint el termini per presentar les candidatures. El mes de gener està previst que puguem començar amb el procés de selecció i la persona s’incorporaria segurament el mes de febrer.

A banda de les contractacions, trobeu que a l’APDA li falta més divulgació, fer més pedagogia?
Si, efectivament. Això és un punt que he comentat amb l’equip. Quan estiguem al complet i tinguem sobretot aquesta persona de comunicació, vull dissenyar una estratègia de comunicació i de divulgació de les funcions de l’agència, això és una necessitat molt important per part de l’Agència. No ens hem de limitar a publicar a la nostra pàgina web, sinó que hem de ser més proactius i utilitzar els mitjans que hi ha, per exemple a nivell de xarxes socials.
Hem de pensar a fer píndoles informatives curtes que surtin a les xarxes socials, fer sortides sectorials i veure quin sector prioritzem en funció de l’interès o de la vulnerabilitat. A partir d’aquí, penso que l’agència ha de sortir, ha de comunicar i ha de donar molta informació a la gent.
I la protecció de dades no s’ha de percebre únicament com una obligació legal, sinó que cal conscienciar sobre la necessitat d’implementar mesures en matèria de protecció de dades perquè realment hi ha perills: a nivell de xarxes, a nivell d’entorns empresarials, d’ús de la intel·ligència artificial... La gent ha de ser conscient que aquesta obligació legal existeix justament per uns motius concrets, que hi ha un “per què” darrere d’aquesta obligació. I aquest és el missatge que hem de transmetre. 

Com estem a nivell legislatiu?
Tenim una llei que compleix amb el reglament europeu i tenim el decret d’aplicació, en el qual potser podríem ser una mica més precisos, però que al final ens dona les eines bàsiques. Actualment està a tràmit parlamentari el Projecte de llei qualificada relativa al tractament de dades personals amb finalitat de prevenció, investigació, detecció o enjudiciament d’infraccions penals, o d’execució de sancions penals, incloent-hi la protecció contra les amenaces per a la seguretat pública i la prevenció d’aquestes amenaces.
Per tant, els deures estan fets, o els estem acabant de fer. Però el que jo dic és que tenim unes eines que, fins ara, no sé si erròniament o no, no s’han sabut utilitzar per transmetre el missatge adequat. Sovint es percep l’Agència únicament com a sancionadora, i potser la percepció que hi ha al carrer és que l’Agència només està aquí per sancionar. L’Agència, però, també està aquí per explicar i ajudar.

Troba que Andorra, a nivell de dimensió de país és un lloc per aplicar tot el relatiu a la protecció de dades?
A nivell de dimensió de país, tenim l’avantatge de ser petits i això dona justament peu que, entre tots, ens puguem conèixer. És molt fàcil accedir a sectors concrets als quals ens podem adreçar per demanar si els interessa que hi anem a explicar coses. Per exemple, és fàcil que ens coneguem i que puguem arribar a les escoles: “Què us semblaria si vinguéssim a fer una xerrada?” O, fins i tot, a nivell d’altres institucions, amb la facilitat que tenim de poder contactar directament i conèixer-nos. Es pot fer una divulgació molt més àgil.

A banda del que ha exposat, hi ha algun projecte més?
Ara mateix no en tenim cap de tancat a nivell de divulgació, perquè estem esperant la incorporació de la persona de comunicació i que es completi l’equip, per tal que el projecte el puguem dissenyar de manera conjunta. Jo no el puc concebre com un projecte de la cap de l’Agència, sinó que ha de ser un projecte de l’Agència, i en aquest sentit hi hem de participar tots. Tothom aportarà les seves idees i el seu criteri i, a partir del primer trimestre del 2026, seguirem aquesta estratègia de comunicació que incorporarà tots els projectes –nascuts de les propostes de l’equip– que vulguem dur a terme, tant de difusió del coneixement com de conscienciació.

Arriba a la direcció de l’Agència amb formació en Dret, advocada, mediadora i un interès pel periodisme, que era la carrera que volia estudiar en un principi. Un bagatge important.
És un bagatge molt important, però vull remarcar sobretot el de la Belina, que també era candidata a la plaça i que ha estat clau per a l’Agència en tot aquest temps. S’havia especulat molt sobre l’eventual relació que podíem tenir i puc dir amb tota tranquil·litat que la relació entre nosaltres és excel·lent: la Belina és una professional d’una vàlua enorme, amb un coneixement profund de la matèria i de la institució, i per a mi és absolutament imprescindible. Ho és per a mi en el dia a dia i ho és, sens dubte, per a l’Agència.
El meu bagatge, com molt bé dius, combina diverses coses. El fet que tingués aquesta vocació inicial pel periodisme potser és el que em porta a dir: “Jo vull sortir, jo vull comunicar, vull expressar, vull utilitzar els mitjans que tenim a l’abast, tant tecnològics com tradicionals, per fer difusió de molta informació.” Aquest seria un vessant. Després hi ha el tècnic, per la meva faceta de jurista, que implica un rigor en l’estructura dels expedients, en la instrucció, en totes les fases que han de ser seguides de manera molt escrupolosa. I, evidentment, hi ha la faceta de mediadora, que aporta un punt de sensibilitat especial, un punt d’empatia amb el qual diem que sí, que som aquí per vigilar i sancionar si cal, però també som aquí per explicar, per fer pedagogia i per entendre el món en el qual estem actualment. Cal entendre especialment el context dels empresaris, en el qual el sistema de protecció de dades ve a afegir altres obligacions i no sempre és percebut com una prioritat. Tenen les seves obligacions tributàries, les de salut i seguretat en el lloc de treball, que ja els imposen una càrrega econòmica important i, si a sobre hi afegim la protecció de dades, és comprensible que se’ls faci feixuc.
Per això sempre s’ha de tenir aquest punt d’empatia, de comprensió, i dir: potser no ho han fet bé, però potser no ho han fet bé perquè no tenien els mitjans econòmics necessaris, perquè aquesta no era la prioritat, perquè en tenien d’altres i no arribaven a final de mes. Doncs donem una oportunitat, anem a explicar.

Parlàvem abans de la trajectòria. Hi ha un punt important, que és el pas per la Batllia al costat de professionals com el Pere Pastor.
Va ser el meu tutor en la redacció del treball de final de màster. Però el meu recorregut a la Batllia també el vaig compartir amb altres professionals, dos dels quals actualment són al Consell Superior de la Justícia, com el Toni Fiñana com la Cristina Bea.
Puc dir realment que aquest període a la Batllia va ser molt important perquè, quan un estudiant surt de la carrera, no té coneixement pràctic. Durant els anys que vaig estar a la Batllia vaig poder adquirir un coneixement intens i pràctic de com es portava la tramitació: des de posar el segell a l’escrit que havia entrat a tràmit, passant per la tramitació de tot procediment i fins a deixar el dossier sobre la taula del batlle perquè dictés la sentència. Vaig tenir la sort de poder compartir la feina amb excel·lents professionals, batlles, oficials i administratius.
En aquella època, tenir la sort de passar per la Batllia i conèixer com funcionava tot des de dintre era molt important. Ara, des de fa cert temps, hi ha altres mecanismes per ajudar els estudiants que acaben la carrera, com per exemple el màster en Dret andorrà que ofereix l’UdA per poder accedir a la professió d’advocat, i l’examen que fa el Col·legi d’Advocats per obtenir el certificat d’aptitud... Ara hi ha uns altres mecanismes i unes altres garanties.

En les feines d’advocat i sobretot en la de mediació, hi ha un component emocional molt important i que s’ha de saber gestionar.
Molt. Tant en la feina d’advocada com en la de mediadora. Jo sempre dic que hi ha dues cares en aquesta gestió emocional. D’una banda, hi ha una satisfacció molt profunda quan veus que realment pots ajudar les persones: en mediació, quan aconsegueixes un acord i vas reconstruint vincles emocionals entre les parts. 
De l’altra, com a advocada, quan guanyes un procediment i per exemple aquella persona pot, per fi, cobrar els diners que no li pagaven de la feina, o quan, en l’àmbit familiar, un pare o una mare obté les visites amb el fill o la filla que fins aleshores li eren impossibles. Aquestes mostres de gratitud, l’alleujament que et traslladen, et fan créixer molt i, a nivell personal, són una part essencial de la feina.

També hi deu haver la part  menys agradable.
Hi ha també tota l’altra cara de la gestió emocional: com ho faig perquè no m’afecti el patiment que estan vivint aquestes persones, que a vegades poden resultar una mica insistents o desagradables. El fet que estiguin passant per situacions molt difícils fa que reaccionin d’una manera que et pot impactar. Tot això ho has de saber gestionar, i recordar-te constantment: “No m’està parlant així per mi, sinó pell dolor que porta al darrere.”

Vostè va treballar al bufet Marsol, que va crear Rossend Marsol ‘Sícoris’ i que estava ubicat a Escaldes. Era una forma de fer, basada en l’espontaneïtat, que s’ha perdut.
No, no, aquesta manera de fer s’ha mantingut al despatx. Primer, perquè era a peu de carrer i, moltes vegades, arribava gent humil, i alguns, amb aquella actitud tan espontània de: “He rebut aquesta carta, què faig?” I després hi havia les entrades molt de pel·lícula: “Necessito un advocat! Necessito un advocat!” Aquell tracte directe amb la gent del carrer, amb persones senzilles que venien buscant ajuda, era precisament el punt divertit i alhora més humà de la feina.

En ‘Sícoris’ també era tot un personatge.
Jo el recordo de petita, quan anava amb el meu avi a fer tràmits al despatx d’Escaldes, i tinc molt present la imatge de la seva màquina d’escriure i la cigarreta al cendrer; és una de les escenes que més associo a ell. També el recordo molt vinculat al Cercle de les Arts i de les Lletres: de petita havia participat en els concursos de poesia i ell sempre n’era qui feia les presentacions. Era un gran apassionat de la poesia.

Això de la poesia, li ve de la seva mare, Josefina Obiols, que ha publicat diversos llibres.
Sí, i també cal dir que de jove ella va guanyar també molts premis. A casa sempre hi havia poemes, lectures en veu alta, esborranys sobre la taula, i crec que sense adonar-me’n em vaig anar impregnant d’aquest món. Jo recordo que la gent del poble li deia la poetessa de Sant Julià.