Odile Sarroca: “Estem guanyant temps per poder fer les coses millor i és important”

La metgessa Odile Sarroca considera que les mesures que es prenen per frenar la Covid-19 s’han de ponderar, però no descarta que hi pugui haver canvis en funció de l’evolució de la malaltia. Igualment, insisteix en la necessitat que tothom col·labori per reduir la cadena de transmissió, perquè és l’única manera d’evitar el col·lapse del sistema sanitari. De moment, assegura que l’hospital no està saturat i que té suficients recursos.

Hem passat el cap de setmana sentint el missatge de quedar-nos a casa, però avui [ahir per al lector] s’ha reprès l’activitat a molts sectors. ¿No caldria ampliar el tancament veient el ritme dels contagis?
És una cosa que està en constant avaluació. Podem tenir canvis i que hi hagi més coses en funció de com vagi evolucionant, però cal ponderar molt en el risc–benefici. Les mesures s’han de meditar, planificar i s’aniran donant i aplicant. Nosaltres, respecte d’estats veïns, anem amb dues setmanes de diferència, és a dir, tenim la situació epidemiològica que ells tenien fa una setmana o deu dies i per tant crec que s’estan fent les coses amb temps i si s’han de prendre noves mesures, s’aniran prenent.

Quinze dies seran suficients?
És possible que no. En tot cas, per avaluar les mesures hem d’esperar dues setmanes per veure l’impacte que ha tingut. Estem en un escenari que no hem viscut i per tant, no podem preveure amb exactitud el que serà. Cal anar implementant mesures, avaluar l’impacte i en funció d’això aplicar noves mesures i intentar avançar-nos en funció de les tendències.

El desconeixement del virus fa més difícil actuar?
No és tant el desconeixement del virus, sinó de la situació en general. Hem tingut altres pandèmies, però és veritat que no han tingut aquestes característiques i per tant, les mesures no han tingut tant impacte en la població. És veritat que el fet que el virus sigui nou ens ha posat en certes dificultats, però sobretot és que la situació és nova. No tothom aplica les mateixes receptes i les que siguin bones ho veurem amb el temps.

I mentrestant?
És important anar veient què fan els altres i aprendre. Les mesures que apliquen els del costat ens afecten molt. El que estem fent és una cosa que té molt sentit comú, que és intentar disminuir el nombre de contactes entre persones per tal que disminueixi la intensitat de l’expansió de l’epidèmia i que el sistema sanitari sigui capaç de donar resposta als malalts. 

Alguns experts qüestionen que a l’inici es minimitzessin els efectes del virus i que això ha perjudicat a l’hora d’implantar mesures contundents. Ho comparteix?
Hem de pensar en dues coses. Una cosa és el risc individual i l’altra el risc col·lectiu. La malaltia, com a risc individual per a les persones, continua sent una grip plus, és a dir, la majoria de persones tenen molt pocs símptomes, la poden passar a casa i no té cap complicació. Hi ha un percentatge de persones que tindran una afecció una mica més greu, amb pneumònia, que pot o no requerir ingrés però que haurem d’estar més atents, i després hi ha un percentatge molt petit, un 5%, que tindran afectació més greu i que poden necessitar ingrés a una UCI o intubació. Una altra cosa és el risc col·lectiu. El risc col·lectiu és de saturació dels sistemes sanitaris, i el que estem evitant és això. Com més retardem el contagi massiu, millor. Primer, perquè si els casos van a comptagotes, es poden atendre millor. Segon, el coneixement de la malaltia serà millor i podrem aplicar cada vegada receptes més fines. El que estem guanyant és temps per poder fer les coses molt millor. I aquest temps és important, hem de demanar que ens el doni tothom i ens el dona la gent que fa cas de les recomanacions, la gent que fa servir els serveis com s’han de fer servir. 

Com està la situació a l’hospital?
Està molt tranquil en el sentit que no tenim cap saturació de malalts. Anem per darrere de la situació que han tingut els veïns i el previsible és que ara comencin a pujar els casos. Per ara no hi ha saturació a l’UCI ni dels llits previstos per a aquests problemes, però és esperable que els pròxims dies hi hagi un increment. Però com que hem pres mesures en una situació abans de les que s’han pres en altres llocs, confiem que ens ajudi a contenir millor.

 
Quants llits disponibles hi ha?
Tenim una UCI de 10 llits que per a 70.000 habitants està ben dotada. A més, aquesta capacitat, en cas necessari, es pot incrementar amb altres recursos i tenir com a mínim 6 llits més. 

Alguns professionals parlen que si es fa una extrapolació del que passa a Espanya, hi podria arribar a haver fins a 400 pacients que necessitin UCI. Treballen en aquest escenari?
Aquests 400 pacients no han d’arribar mai a l’hora. 400 pacients és evident que ni per a nosaltres ni per a ningú és assumible, per això es prenen mesures, perquè això no passi. Si arribem a aquest escenari, amb 400 pacients que necessitin UCI, és inabordable. Aquesta és l’explicació de per què les mesures són tan intrusives en la vida de la gent i per això s’apel·la a la responsabilitat de tothom, perquè està en cada un de nosaltres fer el màxim i el millor per contenir el brot.

Al final ens contagiarem tots com asseguren algunes veus?
Nosaltres sabem que tenim un 100% de la població susceptible perquè no han passat mai la malaltia i no tenim vacuna, per tant, aquest factor no es pot reduir. Però amb les mesures de contenció veurem què passa, perquè sí que podem incidir en altres punts de la cadena, com la transmissió.

Un cop es passa la malaltia, el pacient queda immunitzat o encara no s’ha pogut comprovar?
És probable, però si la immunitat serà total o no s’ha de veure. Ara mateix es pensa que hi ha dues soques del virus circulant. Quin grau d’immunitat creuada deixen entre les dues, no hi ha estudis que ho diguin. Un grau d’immunitat segur que s’adquirirà, però si serà total o no, no ho sé. No hi ha publicacions sobre sèries de gent reinfectada, si existeix és minoritari.